El Banc de Germoplasma del Jardí Botànic obri les seues portes en la setmana europea de la ciència

Una imatge del banc de germoplasma.

Aquest cap de setmana (22 i 23 de novembre), el Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València organitza unes jornades de divulgació per a donar a conèixer la labor d'aquest tipus d'instal·lacions científiques que emmagatzemen material genètic vegetal per a la seua propagació. En l'actualitat són una peça clau per a la preservació del patrimoni natural de qualsevol territori i pretenen ser una còpia de seguretat de la diversitat natural de la flora.

El banc del Jardí Botànic està reconegut en el Decret de Flora Valenciana Amenaçada com a seu central del Banc de Germoplasma de Flora Silvestre de la Comunitat Valenciana, encarregat de la preservació a llarg termini de llavors i espores d'espècies natives, principalment aquelles amenaçades d'extinció. Aquesta institució es centra en la conservació d'espècies i  la recerca científica en aqueix camp i la seua intensa activitat es reflecteix en la participació en nombrosos projectes de recerca europeus i nacionals.
 
La preservació de la biodiversitat requereix un gran esforç que resulta invisible per al gran públic. Tota mesura de conservació que es pren al terreny (l'anomenada conservació in situ) té una rebotiga en instal·lacions científiques com el Jardí Botànic de la Universitat de València on es realitza la conservació ex situ. Aquesta altra cara suposa l'emmagatzematge i preservació de llavors, assajos de germinació i la seua incorporació a la col·lecció de plantes vives del jardí. El coneixement científic d'aquestes espècies, tan sensibles en el seu mitjà, depèn també que un banc de germoplasma puga proporcionar material d'estudi sense danyar les poblacions naturals. 
 
Aquest banc de germoplasma, en marxa des de 1991, es va veure impulsada l'any 2000 amb el seu trasllat al nou edifici de recerca del Jardí Botànic i la millora en la infraestructura que açò va suposar. No obstant açò, la tradició de l'intercanvi de llavors, que és ara responsabilitat del banc de germoplasma, va començar a mitjan segle XIX per mitjà del Index Seminum, que és un catàleg de llavors que s'ofereix anualment als jardins botànics de tot el món (més de 1000 institucions de 48 països), amb la intenció d'establir un intercanvi lliure i gratuït. El Jardí Botànic de València va editar el seu primer catàleg de llavors en 1862 i fins avui, l'activitat s'ha mantingut en les mateixes condicions, encara que ara amb millors instal·lacions i objectius més ambiciosos. Tant en el passat com en l'actualitat, constitueix una de les principals vies d'increment de les col·leccions vives dels jardins botànics i també és una forma d'aconseguir material per al desenvolupament de treballs de recerca.
 
Amb aquestes jornades, titulades Bancs de llavors, rebosts de vida, es pretén acostar al públic, mitjançant xarrades, tallers i projeccions, la important labor que realitzen aquestes institucions i promoure el coneixement botànic de les llavors i el seu valor, tant científic, com a cultural. En ella participaran també institucions de referència com el Centre per a la Recerca i Experimentació Forestal (CIEF) de la Consellería d'Infraestructures, Territori i Medi ambient, el Banc de Germoplasma del COMAV (UPV) i l'associació Llavors d'Ací.
 
 

Data d'actualització: 21 de de novembre de 2014 07:00.

Llista de notícies