Més de 3.000 persones han visitat l’exposició ‘Nosaltres, els valencians’, sobre l’obra cabdal de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), que la Universitat de València va produir i exposar al Centre Cultural La Nau entre el 16 de febrer i el 18 de març. Una exposició acompanyada d’una sèrie d’activitats culturals que la Universitat de València va organitzar mitjançant el Vicerectorat de Cultura, Igualtat i Planificació i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (des de la Càtedra Joan Fuster) per commemorar el cinquanta aniversari de l’obra de Fuster.
No és fàcil organitzar una exposició sobre un llibre, però l’exposició ha estat un èxit de públic i també ha despertat l’interès de diverses institucions que hi exposaran aquesta exposició al llarg de tots els mesos de 2012. De fet, hui l’exposició (19:30 hores) s’inaugura a Ontinyent (a la Casa de Cultura-Palau dels Barons de Santa Bàrbara) i després visitarà Barcelona (maig-setembre), la Universitat Jaume I de Castelló (octubre-novembre) i Sueca (novembre-desembre).
L’assaig “Nosaltres, els valencians”, publicat precisament a Barcelona el mes de maig de 1962, és una obra essencial en la història dels valencians i està considerat un punt de referència indefugible per a tots els estudis i posicionaments posteriors. Enguany també es compleixen els vint anys de la mort de l’escriptor i els noranta del seu naixement, per tant l’exposició està de plena actualitat.
En “Nosaltres, els valencians”, Fuster revisa i planteja reflexions al voltant de tota la genealogia d’aspectes específics dels valencians, des dels orígens fins al present, com el provincianisme, la despersonalització, la catalanitat valenciana, conflictes com ara les Germanies, el particularisme... Des del mateix moment de la seua aparició, ha estat una obra que ha exercit una influència cabdal en la renovació de la historiografia i en general dels estudis i les reflexions realitzats en l’àmbit de les ciències humanes sobre el País Valencià. Aquesta influència, a més, no ha quedat limitada als àmbits acadèmics, sinó que ha transcendit a la societat en el seu conjunt, en formes diverses. I ho ha fet a través de les etapes i les conjuntures de tota mena que s’han succeït en la nostra societat durant el darrer mig segle, des de l’última etapa del franquisme fins ara mateix.
L’exposició, coordinada per Ferran Carbó i Francesc Pérez i Moragón, de la Càtedra Joan Fuster (Universitat de València), i Brígida Alapont (Casa Fuster, Sueca), tracta de mostrar, a través de la documentació conservada per l’autor, qui era Joan Fuster, el 1962, el procés d’elaboració del llibre, el ressò immediat que va obtenir i les dificultats amb la censura de l’Estat franquista amb què es va enfrontar a partir d’un moment determinat, tot plegat a partir d’una presentació de la personalitat de l’autor en el moment d’escriure aquest llibre.
Durant aquests cinquanta anys, el llibre ha tingut una trentena d’edicions conegudes, en català, i tres en castellà. El seu ressò ciutadà, i també entre historiadors, sociòlegs, economistes i polítics ha estat enorme. Aquest fet s’ha manifestat en tota mena de referències escrites, a favor o en contra, de revisió a càrrec d’especialistes o de debat polític i parapolític. En la tria de documents exposats o reproduïts en el catàleg, els coordinadors han optat deliberadament per reduir aquestes referències a les cronològicament immediates a l’aparició del llibre. Ho han fet així per dos motius bàsics.
A més, els organitzadors han volgut donar a conèixer una part molt significativa del llegat material de Fuster, encara poc coneguda per tal com la seua casa, de Sueca, no és encara una institució plenament accessible per al públic. Així, s’ha seleccionat una sèrie d’obres d’art col·leccionades per l’escriptor —molt sovint regals dels autors—, entre les quals hi ha peces d’Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert Ràfols Casamada, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol, Artur Heras, Equipo Crónica, Josep Renau, Equipo Realidad, Hernández Mompó i d’altres. A banda les pintures i escultures, de vegades reproduïdes en fotografies sobre l’entorn de l’escriptor, s’han seleccionat exemplars de la seua col•lecció d’obra gràfica.
La mostra està organitzada pel Vicerectorat de Cultura, Igualtat i Planificació de la Universitat de València i la Càtedra Joan Fuster, de la Universitat de València, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i l’Institut d’Estudis Catalans.
Data d'actualització: 28 de de març de 2012 08:09.
Llista de notícies
