L’actuació dels Tornejants i la Muixeranga d’Algemesí en Serenates té la particularitat que començarà en l’interior del Claustre de La Nau per traslladar-se al llarg de la seua actuació a la Plaça del Patriarca. L’espectacle s’iniciarà a les 21 hores de hui divendres i l’entrada és lliure. A més, forma part de la programació de la Fira de Juliol que organitza l’Ajuntament de València en diversos espais de la ciutat.
Els Tornejants i La Muixeranga d’Algemesí són les dos danses més emblemàtiques de la processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Els Tornejants és una mena de dansa guerrera amb continguts cavallerescs i místics que posa en evidencia les destreses i habilitats d’un grup de cavallers amb pulcres vestits que juguen amb la gravetat al ritme de les tosques percussions d’un timbal. Aquesta dansa, iniciada al segle XVIII (tot fa pensar que va ser el 1747), és l’únic ball de la Mare de Déu de la Salut que s’integra dins la part religiosa de la processó, entre els assistents a la mateixa.
Són set dansaires els que executen els diversos balls, un dels quals és el patge, que és l’encarregat de santificar per davant de la resta aquell lloc per on després ha de passar la dama a la qual protegeixen, la Mare de Déu de la Salut.
Els balls poden executar-se per un, dos, quatre o sis dansants, sent els principals: ‘Floretes’, ‘Sis puntes’, ‘Magos’ i ‘La Fuga’ (ball més representatiu de la dansa). A més a més també es ballen: ‘Carreretes’, ‘Cadireta’, ‘Crussà’ i ‘Quatre Cares’. ‘La Fuga’, el ball de major durada i bellesa, consta de les següents parts: passeig, torneig i cabrioles. Es balla amb sis dels dansaires. Recorda simbòlicament un torneig medieval i acaba amb una genuflexió reverencial.
Més de tres segles d’història i una important càrrega simbòlica han fet de la Muixeranga d’Algemesí la imatge més coneguda de la ciutat. La primera notícia documental sobre la dansa data del Llibre de Comptes de la vila de 1733, però es creu que degué existir molt abans.
Els muixeranguers, abillats amb una indumentària característica, feta amb tela de matalàs, evolucionen al so de la dolçaina i del tabal, realitzant una sèrie de tradicionals quadres plàstics que culminen amb l’alçament de les conegudes torres.
Solemne i cadenciós, el so de la Muixeranga ha estés la seua càrrega simbòlica més enllà d’Algemesí fins a arribar a convertir-se en patrimoni cultural de tots els valencians. Comença amb el marcat ritme dels tabals, quan la base de la torre es conforma, i no paren fins que es desfà del tot. Les dolçaines comencen la melodia quan es forma la segona altura i la repeteixen fins que la figura és rematada per un xiquet o xiqueta.
Data d'actualització: 8 de de juliol de 2016 08:00.
Llista de notícies
