Un equip de científics dirigit per l’investigador Hendrik Bolink de l’Institut de Ciència Molecular (ICMol) del Parc Científic de la Universitat de València ha creat un dispositiu fotovoltaic prim, similar a una làmina, de molt baix cost i una alta eficiència. Els resultats d’aquest treball, realitzat en col·laboració amb investigadors de l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL) a Suïssa, es van publicar ahir a la revista Nature Photonics.
La cèl·lula solar desenvolupada pels investigadors de l’ICMol està formada per una capa de perovskita, un material híbrid orgànic-inorgànic de fàcil síntesi i baix cost, col·locada entre dues capes ultrafines de semiconductors orgànics, amb un grossor total de menys de mitja micra, és a dir, inferior a la milionèsima part d’un metre. Hendrik Bolink explica que per a la seua preparació “s’han utilitzat processos de baixa temperatura similar als usats en la impremta, la qual cosa permet fabricar aquests dispositius sobre làmines de vidre o fulls de plàstic perquè siguen flexibles”.
A més, “existeix la possibilitat de fer els dispositius d’aparença semitransparent, una característica molt útil per a l’aprofitament solar des dels edificis, ja que, també pel seu poc espessor i baix pes, es podrien col·locar en les finestres i, al mateix temps que frenaren l’entrada de rajos solars, generarien electricitat”, agrega l’investigador, qui apunta que empreses de la construcció ja han mostrat el seu interés en aquesta tecnologia.
Les cèl·lules fotovoltaiques que converteixen la llum solar directament en electricitat fan servir en la major part dels casos –al voltant del 85%– silici cristal·lí com a material actiu, un producte molt car, mentre que la resta està basat en capes primes de tel·luri de cadmi i sulfur de cadmi, més econòmiques de produir, però basades en matèries primeres molt escasses i contaminants per incloure cadmi. Per aquest motiu, “la demostració d’altes eficiències en cèl·lules solars de capa prima usant materials molt abundants i barats, com aquells que constitueixen les perovskites, obre la porta per a augmentar el percentatge d’energia solar en la barreja de fonts renovables”, segons Bolink.
Hendrik Bolink va realitzar la seua tesi doctoral en la Universitat de Groningen a Holanda en l’any 1997 i, posteriorment, es va incorporar a l’empresa multinacional de química DSM com a investigador i líder de projectes R+D. Després de tres anys, Bolink va ocupar el lloc de Director de Desenvolupament de Materials en la unitat PolyLED de l’empresa multinacional Philips. I en l’any 2003 es va incorporar a l’ICMol amb la finalitat de desenvolupar una línia d’investigació nova sobre dispositius optoelectrònics moleculars. Fins al moment, Bolink ha publicat 125 articles científics en revistes internacionals, mentre que ha estat investigador principal en onze projectes finançats pel Programa Marc de la Unió Europea, tres dels quals es troben en actiu actualment.
Perovskite solar cells employing organic charge transport layers. O. Malinkiewicz, Y. Aswani, Y. H. Lee, M. Minguez Espallargas, M. Graetzel, M. K. Nazeeruddin and H. J. Bolink. Nature Photonics DOI 10.1038/nphoton.2013.341
Més informació:
Data d'actualització: 20 de de desembre de 2013 14:05.
Llista de notícies
