La Universitat d’Estiu de Gandia ha presentat aquest dijous, 24 de juliol, dos nous cursos que acull en la seua 31º edició. Es tracta d’una reflexió sobre els espais culturals i creatius com a eines d’innovació socioeconòmica, coordinat per Pau Rausell, i una actualització de la Filosofia per a professionals i aficionats, que dirigeixen Vicent Claramonte i Eduardo Martín.
Pau Rausell és el coordinador del curs ‘Els espais culturals i creatius com a eines de transformació i innovació socioeconòmica al mediterrani’ i professor titular d’Economia Aplicada en la Universitat de València. Segons ha explicat Rausell, dins del curs s’han tractat temes com la relació entre l’espai, la creativitat i la cultura i els processos de transformació econòmica, l’aproximació de projectes europeus com ara SOSTENUTO, CREATIVEMED i 3C4Incubators o la resolució de si València i la comarca de la Safor són espais creatius o no.
La idea principal que ha traslladat el professor d’Economia és la “notable efervescència en l’àmbit cultural de l’activació d’agents culturals al marge de la política”. Rausell ha assenyalat que l’Administració valenciana hauria de veure en la cultura un dels sectors objecte de rebre una forta inversió.
Respecte a si València és o no un territori creatiu, Rausell ha donat la paraula a l’investigador no doctor i soci de l’Ambaixada de la Universitat de València, Ramón Marrades, qui ha explicat que “davant la situació precària que travessa la ciutat, les professions cada vegada són més creatives, amb persones que interactuen amb l’espai creat, realitzant activitats que abans eren competència del sector públic i que ara estan en mans d’iniciatives espontànies basades en la creativitat”.
D’altra banda, Pau Rausell ha fet referència a la comarca de la Safor com un territori que compta amb recursos importants com ara l’estructura urbana, la densitat poblacional o les sinergies entre les tres principals ciutats de la comarca, Gandia, Oliva i Tavernes. A més, el professor ha destacat la quantitat de gent formada que hi ha a la Safor amb la qualitat específica que té Gandia com a ciutat que és seu de la Universitat Politècnica i de la Universitat de València. Segons Rausell, Gandia, en concret, “té un conjunt de recursos que, combinats, podrien conformar una ciutat basada en la cultura i la creativitat”. Com a punt negatiu, el coordinador del curs ha destacat que totes aquestes activitats tenen capacitat d’exterioritzar i que les administracions no han apostat el suficient per connectar la seua amb altres realitats territorials.
Curs d’actualització en Filosofia
El professor de Filosofia de l’IES la Nia d’Asp, Eduardo Martín, i el professor ajudant del Departament de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat de València, Vicent Claramonte, han presentat el curs ‘Passat, present i futur del mussol d’Atenea. Curs d’actualització en Filosofia per a professionals i aficionats’. Segons han explicat, el contingut del curs se centra en la revisió de la història de la filosofia amb el propòsit d’examinar l’espai de les institucions filosòfiques actuals, amb l’objecte de reflexionar sobre el seu avenir.
Vicent Claramonte ha assenyalat que aquest curs està dirigit tant a professionals de la Filosofia per a que refresquen els seus coneixements com per a aficionats de la matèria que estiguen interessats en ampliar la seua cultura filosòfica. La intenció del curs és acostar la filosofia als problemes actuals partint de les aportacions que ha fet la filosofia a la història.
Per la seua banda, Eduardo Martín ha fet una reflexió respecte a “la situació dramàtica” per la que passa la filosofia amb l’aplicació de la LOMQE, llei amb la qual “desapareix el 50% de les hores lectives de l’assignatura”. Claramonte ha afegit al respecte que “es tracta d’un escepticisme per part de l’administració que no creu en el paper que juga la filosofia en la societat”. El professor considera que “la filosofia molesta a qui exercita el poder i una forma de combatre-la passa per reduir l’espai per a la reflexió filosòfica”.
El professor de l’IES la Nia ha indicat que en aquests moments la comunitat filosòfica està més viva que mai amb moltes publicacions al respecte i amb plataformes en defensa de la filosofia que estan en un període de negociació amb la Conselleria d’Educació perquè, segons afirma Eduardo Martín, “necessitem que la filosofia estiga dins de les institucions ja que de no ser així, és molt complicat mantindre una reflexió de la realitat actual amb la societat”.
Ambdós professors han conclòs la intervenció amb la idea de que l’educació no es troba entre els principals interessos dels grans partits polítics que “estan traslladant a l’escola un model d’empresa privada que l’únic que fa és confirmar la tendència a la baixa de la qualitat educativa”.
Data d'actualització: 24 de de juliol de 2014 14:52.
Llista de notícies
