La XXXI Universitat d’Estiu de Gandia conclou aquest dimarts, 29 de juliol, amb una taula redona titulada ‘Estratègies i municipis’, que comptarà amb la presència del vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla. L’acte de cloenda, d’entrada lliure, tindrà lloc al Centre Internacional de Gandia, a les 18:30 hores.
D’altra banda, la seu de la UEG va acollir ahir la presentació de dos cursos. Antonia Sajardo, professora titular d’Economia Aplicada de l’Institut Universitari de Polibenestar de la Universitat de València, és la coordinadora del curs ‘Emprenedoria social sostenible: economia social + idea innovadora + crowdfunding’. Aquest curs tracta d’analitzar l’emprenedoria social a través de les empreses i entitats d’economia social, en concret cooperatives, fundacions i empreses socials. Sajardo va assenyalar que “la societat continua sense conèixer l’entramat i els mètodes que es poden aplicar a l’hora d’emprendre”. Segons va dir la professora d’Economia, qualsevol moment és bo per a emprendre sempre i quan la persona tinga motivació, un pla de negoci i bones idees.
Respecte a l’emprenedoria social, Sajardo va indicar que “no se centra en la pura empresa capitalista, si no que socialitza els beneficis sense ànim de lucre en fundacions, cooperatives..., on la idea principal és la reinversió”. En el curs es mostraran els diferents tipus de finançament, dins dels quals, la professora va destacar el crowdfunding per tractar-se d’un sistema que fa poc s’ha introduït a Espanya i que es basa en les microdonacions online, una modalitat que, segons la coordinadora del curs, “fomenta una especial connexió entre l’emprenedor i la societat, canviant així la cultura de les grans empreses”. Respecte al crowdfunding, Sajardo va indicar que “la societat deu trencar barreres i no tindre por a allò desconegut ja que disposem d’eines suficients per a obrir horitzons”.
Respecte als obstacles que troba l’emprenedor a l’hora de generar la seua empresa, Antonia Sajardo va remarcar que, a Espanya, “els tràmits són comparables a una travessia pel desert”, per la qual cosa va assenyalar que “l’Administració ha d’agilitzar els tràmits burocràtics per tal de facilitar la tasca als emprenedors fomentant una economia al servei de les persones i no al contrari”.
Per últim, la professora d’Economia Aplicada va ressaltar un dels avantatges de l’emprenedoria que, segons va dir, “s’adapta a qualsevol sistema econòmic”, a més va indicar que “els emprenedors són persones proactives i, per tant, saben continuar avant en qualsevol situació”.
Direcció estratègica a l’àmbit de les entitats municipals
Jordi Llopis és tècnic superior del Servei d’Anàlisi i Planificació de la Universitat de València i un dels ponents del curs ‘Direcció estratègica a l’àmbit de les entitats municipals: enfocament, procés i contingut’, que ha estat patrocinat per IMELSA.
Durant el curs, que està dirigit als ajuntaments, els assistents coneixeran la validesa del procés estratègic com a eina de reflexió, anàlisi, enfocament i priorització, i també de bon govern municipal. Els ponents explicaran les claus que permeten diferenciar una bona estratègia d’un altra que no ho és, els aspectes clau que cal considerar respecte a l’enfocament a adoptar. A més, els ponents traslladaran als alumnes els processos de formulació que han mostrat major eficàcia i les eines i recursos d’informació que cal tindre en compte durant les tasques de reflexió i anàlisi.
Segons va assenyalar Llopis, “l’objectiu és mostrar als assistents una planificació estratègica a l’àmbit públic en la qual s’enfronta la política amb la realitat, de manera que, de vegades, les intencions polítiques no es poden dur a terme degut a la realitat actual”. La idea, va dir Llopis, és buscar els mecanismes adequats per a fer una planificació coherent amb la situació de cada municipi i no “elaborar un programa electoral que no es planteja conforme al moment pel que travessa un municipi”.
El tècnic va explicar que el curs no entra en la part política, sols en introduir una metodologia que siga coherent i equilibrada tenint en compte quins recursos té cada ajuntament, què deu fer amb les organitzacions amb les que compta o quina proposta de valor dur a terme de cara als usuaris, tot amb l’objectiu final de “desenvolupament social, econòmic o de reducció de la taxa de l’atur, entre d’altres actuacions”.
La problemàtica en la que va incidir Llopis és “la posició reactiva de la majoria dels ajuntaments que no contemplaven una crisi d’aquestes dimensions i, per tant, han anat a reacció sense tindre un pla estratègic a seguir”. Per últim, a la pregunta de si hi ha algun pla estratègic ideal, o model a seguir, el tècnic del Servei d’Anàlisi i Planificació va concloure que “hi ha certs plans que tenen una molt bona planificació però que no s’implementen bé per la pròpia naturalesa de les institucions públiques”.
Data d'actualització: 29 de de juliol de 2014 08:47.
Llista de notícies
