La Universitat de València inaugura dimarts l’exposició ‘Norman Bethune. L’emprenta solidària’, al Palau de Cerveró, on mostra les fotografies de la vida d’aquest destacat metge canadenc i es fa ressò de les seues accions humanitàries i dels avanços aportats a la medicina durant la Guerra Civil Espanyola. La mostra, juntament amb un ampli programa d’activitats complementari, constitueix per extensió un reconeixement a la labor dels metges en temps de guerra.
L’exposició serà inaugurada a les 20 hores pel rector Esteban Morcillo i per l’ambaixador de Canadà a Espanya, Jon Allen, i estarà oberta al públic de dilluns a divendres fins al 4 de setembre, a excepció del 8 al 23 d’agost en què romandrà tancada. La mostra es complementa amb un programa d’activitats paral·leles que inclou la celebració de dues taules redones i la projecció de tres documentals i d’un biopic sobre Bethune.
Norman Bethune (Gravenhurst, Ontario, 1890-Hebei, Xina, 1939) va tenir una curta però intensa trajectòria vital. Després de participar en la Primera Guerra Mundial com a sanitari, es converteix en un prestigiós cirurgià toràcic, arribant a desenvolupar instruments quirúrgics innovadors contra la tuberculosi. No obstant açò, la seua condició de prestigiós metge no li satisfà. Li commou la pobresa que es viu a Mont-real en els anys trenta després de la gran crisi. Exerceix llavors la medicina social, atén als més desfavorits i defensa, amb passió, polítiques noves de sanitat pública.
La creixent puixança del feixisme a Europa li turmenta i decideix viatjar a Espanya en 1936 per a posar els seus coneixements i energia al servei de la causa republicana en la Guerra Civil. Crea el Servei Canadenc de Transfusió de Sang i es dedica a salvar vides mentre viu el drama de la contesa espanyola. Després de la seua experiència a Madrid, viatja a Almeria i, juntament amb els seus col·laboradors, presta una ajuda vital a la població de Màlaga en la seua fugida de la ciutat camí d’Almeria al febrer de 1937. Aquest episodi tràgic quedarà reflectit en un relat impressionant seu i en les fotografies del seu col·laborador Hazen Sise. Bethune torna llavors a Canadà per a recaptar fons per al Servei de Transfusió de Sang però, en 1938, les seues profundes inquietuds li porten aquesta vegada a Xina al costat de l’Exèrcit Popular que lluita contra la invasió japonesa. Després d’exercir una labor incansable com a cirurgià de campanya, Bethune mor en 1939 de septicèmia. Es va convertir en una llegenda i avui segueix sent considerat com un heroi nacional per la població xinesa.
L’exposició ‘Norman Bethune. L’emprenta solidària’, comisariada per Jesús Majada, traça un recorregut per la vida de Bethune, a través d’una sèrie de fotografies que arrepleguen els seus inicis com a prestigiós cirurgià a Mont-real, la seua labor sanitària a Espanya durant la Guerra Civil i el seu treball a Xina com a cirurgià de campanya en el front. Ofereix així mateix un document gràfic únic de l’èxode de la població malaguenya a Almeria al febrer de 1937, un testimoniatge de valor excepcional d’un tràgic episodi de la Guerra Civil Espanyola.
El doctor Norman Bethune, “autèntic metge sense fronteres”, assegura el comissari de l’exposició, Jesús Majada, “és un d’aquests personatges que atrauen per sobre de les seues ideologies, persones altruistes que lliuren la seua vida als més vulnerables, convençudes que cada individu per si solament pot canviar el món i transformar-ho en un lloc més just i solidari”. Per al professor Javier de Lucas, que des de l’Institut de Drets Humans de la Universitat ha col·laborat en l’homenatge a Bethune, “aquest metge canadenc és un exponent de com alguns dels principals avanços en Dret internacional humanitari i molt particularment en l’assistència humanitària, es gesten gràcies a la iniciativa de la societat civil, de personalitats tan altruistes i clarividents com esforçades, que personalitzen així l’ideal de la lluita pels drets com a motor de l’avanç del Dret i en definitiva el reconeixement i la garantia efectiva dels drets humans”.
La mostra sobre Norman Bethune i el programa d’activitats paral·leles han sigut possibles gràcies a la col·laboració de nombroses institucions: Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Centre Andalús de Fotografia de la Conselleria de Cultura de la Junta d’Andalusia, Ambaixada de Canadà a Espanya, Fundació Canadà, Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i Institut de Drets Humans de la Universitat de València.
Data d'actualització: 15 de de juny de 2015 11:51.
Llista de notícies
