Científics del Departament de Fisioteràpia de la Universitat de València pretenen demostrar que la pràctica d’exercici físic mitjançant jocs interactius com els videojocs pot millorar la condició física dels pacients amb hemofília i, per tant, incrementar la qualitat de vida d’aquest grup de malalts. Aquest projecte de recerca ha rebut el Premi Europeu en Recerca en Hemofília ASPIRE, atorgat per la companyia biomèdica Pfizer en la convocatòria 2015.
La recerca premiada amb 51.500 euros, que realitzarà el monitoratge dels afectats per mitjà del sensor Kinect de Microsoft, està liderada pel professor de la Universitat de València Felipe Querol i s’ha dissenyat en col·laboració amb la Unitat d’Hemostàsia i Trombosi de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe.
“L’exercici físic s’ha mostrat fonamental per a aquests pacients i es considera un dels pilars bàsics en el tractament integral de l’hemofília per al benestar físic, psíquic i social dels pacients”, assenyala Felipe Querol, professor del Departament de Fisioteràpia de la Universitat de València i metge adjunt de la Unitat d’Hemostàsia i Trombosi de l’Hospital La Fe de València.
Per a realitzar exercici, cal mobilitat completa, i aquests pacients no la tenen. Per això, en opinió de Querol, “el nostre treball consisteix a observar i quantificar aquesta limitació i adaptar l’exercici físic als seus requeriments. Es controlarà i es monitoritzarà un programa d’activitat física, que s’ajustarà als pacients amb hemofília. Pretenem optimitzar la condició física del pacient i disminuir el risc d’hemorràgia”. “En hemofília, una acció senzilla, com ara llevar-se les sabatilles d’esport sense descordar els cordons, pot provocar, en els casos més greus, una hemorràgia articular al turmell”, apunta l’investigador principal del projecte guardonat per Pfizer.
Monitoratge amb Kinect
En concret, aquest treball es basa en el monitoratge i el control de programes d’activitat física per a la profilaxi i el tractament del dany musculoesquelètic en els pacients amb hemofília per mitjà del sensor Kinect. El pacient podrà realitzar la rutina d’exercicis des de casa i aquesta activitat s’anirà ajustant a mesura que va millorant. Com destaca el doctor Querol, “el programa mostrarà un impacte positiu a l’hora d’entrenar actituds, força i mobilitat mitjançant el joc, i de manera segura”.
Per la seua banda, el doctor Santiago Bonanad, cap de la Unitat d’Hemostàsia i Trombosi de l’Hospital La Fe de València, destaca també la importància de la profilaxi (tractament preventiu) en aquest àrea. “Encara que semble que hui s’assumeix de manera natural l’ús de pautes de profilaxi en pacients hemofílics, no sempre ha estat així i només fins molt recentment s’han generalitzat”, explica Bonanad. “La pràctica d’exercici és fonamental per als nostres pacients i l’ús de profilaxi amb factors de coagulació ha de ser valorat per professionals qualificats, tot adaptant les pautes a la situació física i els requeriments de cada cas”, afegeix.
Premis ASPIRE 2015
Aquest projecte de la Universitat de València ha estat guardonat amb el Premi de Recerca en Hemofília ASPIRE 2015, atorgat per la companyia biomèdica Pfizer. Es tracta d’un guardó que forma part d’un programa competitiu de beques per a investigadors europeus, l’objectiu del qual és fomentar la recerca bàsica i clínica per a promoure l’avanç del coneixement mèdic en el diagnòstic i el tractament de l’hemofília A i B. Les beques són adjudicades per un comité científic extern, compost per professors de medicina de reconegut prestigi, i està impulsat i finançat per la companyia biomèdica Pfizer.
Des del seu origen el 2011, aquesta és la tercera vegada que un projecte presentat per investigadors espanyols és reconegut amb aquests premis. El doctor Querol subratlla que el problema de la recerca en qualsevol malaltia poc freqüent, com és l’hemofília, és “l’escàs nombre de pacients. Aquest fet en limita els estudis i facilita que països més grans o amb major tradició de recerca universitat-empresa destaquen en els projectes. Però Espanya, almenys en hemofília, té una representació mundial en treballs internacionals d’alt impacte”.
En aquest sentit, el doctor Bonanad agrega la importància de la col·laboració entre la Universitat de València i la Unitat d’Hemofília de l’Hospital La Fe que “es va originar fa anys i ha proporcionat moltes experiències satisfactòries. N’és una prova aquest projecte, que ha sorgit del continu procés d’innovació i que és pioner a nivell internacional”.
Una malaltia congènita i crònica
L’hemofília afecta unes 400.000 persones a tot el món, de les quals amb prou feines el 25% rep tractament adequat. Pfizer continua apostant per la recerca i els avanços científics en aquesta malaltia que afecta prop de 3.000 persones a Espanya, diagnosticats amb hemofília A o B, i més de 1.500 amb altres trastorns de coagulació.
L’hemofília és una malaltia congènita i crònica que impedeix la bona coagulació de la sang, cosa que pot ocasionar hemorràgies internes i externes. De fet, aquests pacients pateixen freqüentment hemorràgies en les articulacions, que els pot provocar danys en el sistema musculoesquelètic i, fins i tot, portar-los a una immobilització total. Per això, cal oferir un tractament adequat a cada persona que l’evite episodis hemorràgics freqüents que comporten seqüeles principalment de caràcter musculoesquelètic, i també una disminució de la seua qualitat de vida.
Data d'actualització: 26 de de març de 2015 07:00.
Llista de notícies
