Experts de la Universitat de València participen en un gran projecte de recerca europeu que té com a objectiu construir un simulador del comportament humà a partir de l’estudi de patrons de les conductes socials en contextos com l’actual en el qual interaccionen un gran nombre d’agents altament interconnectats.
El projecte, batejat amb el nom d’ IBSEN [Bridging the gap: from Individual Behaviour to the Soci-tEchnical maN (Tancant la bretxa: del comportament individual a l’home soci-tècnic)] està finançat amb més de 2,5 milions d’euros per la Unió Europea amb càrrec al programa Horitzó 2020 de Tecnologies Futures i Emergents (FET per les seues sigles en anglès). El programa FET té com a objectiu incubar, iniciar i explorar nous camps de recerca interdisciplinària d’alt risc, basats en idees trencadores, que siguen susceptibles de convertir-se en tecnologies disruptives en un horitzó a mitjà i llarg termini. Les tecnologies disruptives són les innovacions capaces de desplaçar a les tecnologies dominants malgrat tenir en principi baixes prestacions, com per exemple va ocórrer amb les ràdios de vàlvules i els transistors, o la telefonia fixa i la mòbil.
IBSEN serà desenvolupat per un consorci d’alt nivell investigador format per set grups de recerca de quatre països de la Unió. El node de la Universitat de València està liderat per la professora Penélope Hernández, que durant tres anys ha dirigit el Laboratori de Recerca en Economia Experimental (LINEEX), laboratori pioner a Espanya que té com a objectiu estudiar, comprendre, predir i quantificar el comportament de les persones quan interactuen en contextos econòmics o socials. Per al desenvolupament del projecte, explica la professora Hernández, “va a ser clau la dilatada experiència adquirida pel LINEEX, ja que ha treballat amb tot l’equip investigador del LINEEX, per a organismes com l’Institut de Prospectiva Tecnològica de la Comissió Europea, amb importants empreses espanyoles del sector financer i de gran consum”.
L’equip d’ IBSEN està format per físics, economistes, biòlegs, psicòlegs socials i científics de la computació, perquè afegeix Hernández, “el projecte requereix d’un alt grau d’interdisciplinarietat, ja que aspirem a construir un simulador de comportament humà, una tecnologia que proporcione una base per a les simulacions socioeconòmiques que canviaran radicalment molts camps, des de la robòtica a l’economia, amb impactes tecnològics i socials, incloent la formulació de polítiques dirigides a les qüestions socials urgents”.
Per a la recerca es desenvoluparan experiments controlats en els quals participaran més de mil agents (des de consumidors fins a inversors, empresaris, etc.) que seran estudiats mitjançant el que la professora Hernández qualifica com “una nova forma de fer ciència social dirigida a abordar problemes que sorgeixen en una societat tecnològicament molt connectada”.
L’aspiració dels investigadors, afegeix, és “proporcionar un gran avanç en la construcció de repertoris sobre la conducta humana, mitjançant el desenvolupament d’una nova configuració per a grans grups d’agents que proporcionen un protocol experimental, el programari necessari i les eines analítiques que permeten estudiar a milers de persones al mateix temps”. Per a açò, conclou la professora Hernández, “aplicarem la nostra configuració a les preguntes específiques de la recerca actual en temes d’economia, sociologia, finances, etc., centrant-nos en la fenomenologia que puga sorgir en els grans sistemes en comparació dels sistemes microeconòmics i, així mateix, es modelitzaran les regles que governen la conducta humana tant en casos micro com a macroeconòmics, que inclouen la influència del context social i la identitat individual”.
Data d'actualització: 3 de de juliol de 2015 07:49.
Llista de notícies
