Llista de notícies

Les cinc universitats públiques valencianes han difós un comunicat de resposta a l'informe del Consell Valencià de Cultura (CVC) titulat 'Estudis universitaris i mercat laboral'. Les universitats assenyalen que l'escrit del CVC manca "de rigor, de mètode, i d’informació objectiva i contrastable", i critiquen que la seua construcció s'ha fet "a partir d’opinions subjectives, recolzades en suposicions o prejudicis".

La resposta de les cinc universitats públiques valencianes assenyala:

"El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha fet públic un document que porta per títol Estudis universitaris i mercat laboral, aprovat en el ple del dia 30 de gener de 2012. Aquest document és realment limitat per poder tenir la consideració d’un veritable ‘informe tècnic’.

 La lectura d’aquest document ens ha provocat una profunda decepció. Creiem que es tracta d’un document molt desafortunat, que mostra un complet desconeixement de la realitat i de les dades existents sobre el problema que vol abordar. En un context en què les universitats públiques són importants institucions del teixit social valencià, decidides i compromeses a sumar els seus esforços per contribuir a la millora de la situació actual, com mostren, per exemple, els projectes de Campus d’Excel·lència Internacional i la seua xarxa de Parcs Científics, el document emès pel Consell Valencià de Cultura n’ofereix una imatge esbiaixada, distorsionada, negativa i incerta.

El document no té base empírica
Les universitats públiques valencianes han fet un extraordinari esforç en els últims anys per estudiar i donar a conèixer les implicacions socioeconòmiques de la seua activitat i, no ja l’ocupabilitat, sinó sobretot l’ocupació dels seus egressats.

Totes les universitats realitzen enquestes als seus egressats i egressades en distints moments del temps, i també als ocupadors i ocupadores; han elaborat i desplegat plans estratègics; i van encarregar l’elaboració a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) de l’informe ‘Contribució socioeconòmica de les universitats públiques valenciane’s.
L’Informe del CVC ignora les estadístiques i els estudis que hi ha, tant d’àmbit autonòmic, com d’àmbit estatal, de la UE o de l’OCDE, sobre el particular: ‘La universidad española en cifras’, l’Informe anual de COTEC, les dades de l’INE i de l’INEM.

De cap de les informacions anteriors es pot deduir que el sistema universitari espanyol, o valencià, no complisca amb les seues comeses formatives amb suficient qualitat, o amb baix rendiment relatiu, que tinga un cost desmesurat, o que la seua taxa d’abandó siga diferent de la de la mitjana dels països del nostre entorn.
Aquest desconeixement d’una documentació que és pública no és disculpable i fa palès el caràcter feble de la base sobre la qual se sustenten les afirmacions, les conclusions i les recomanacions d’aquest “informe”.

El document no respecta les regles de l’argumentació
Al llarg del text, ben sovint es realitzen enunciats “generalitzadors” per als quals no hi ha dades ni proves. L’absència de metodologia el converteix en un conjunt d’elements inarticulats, on les opinions, les inexactituds i la desinformació han ocupat l’espai que s’hauria d’haver destinat a la presentació i avaluació de dades, a la seua anàlisi rigorosa i tècnica, a la selecció de les més pertinents i a la construcció d’una argumentació consistent.

Al contrari, el text és ple de postil·les innecessàries i irrellevants (contraposició entre Acadèmia Valenciana de la Llengua i Institut Confuci; entre formació professional i coneixement, etc.) Es proposa com a gran exemple del que ha de ser un acoblament de la formació acadèmica i el mercat de treball la titulació de Medicina. No cal dir que és difícil trobar un exemple menys pertinent que aquest i que millor expresse un prejudici insostenible: Per què no és pertinent el cas de la carrera de Medicina per analitzar la relació entre mercat de l’ocupació i preparació en competències i coneixements de titulats i titulades?: a) perquè és una carrera amb regulació europea; b) perquè el Ministeri de Sanitat defineix cada any el nombre de places totals que s’han d’oferir a Espanya; c) perquè és una carrera amb destinació laboral finalista, cosa que no passa amb la immensa majoria de les carreres universitàries. Encara així, l’experiència que invoca el document mostra justament les dificultats de regular un mercat d’ocupació fins i tot en casos com la medicina.

El CVC afirma que les universitats “no poden ser mers centres de formació professional, al servici (sic) exclusiu del mercat laboral, màximament tenint en compte que es tracta d’un mercat variable i a mitjà termini imprevisible”. Quines dades permeten concloure que les universitats públiques valencianes són mers centres de formació professional? D’altra banda, ens agradaria que s’explicara si un component o dimensió d’una bona formació professional no serà el cultiu de les competències crítiques i l’entrenament cap a l’aprenentatge autònom, aspectes que es troben en el nucli de l’actual reforma de l’EEES. Per què presentar disjunt el que ha de tractar-se de manera integrada?

Finalment, són cridaneres les apreciacions fetes sobre el projecte de Campus d’Excel·lència. Se’n desprèn inequívocament que el Consell no ha fet cap esforç per conèixer a quina política i objectius, marcats per l’agenda europea i l’agenda de modernització del Ministeri d’Educació, respon aquest projecte; com s’han definit els camps d’especialització: un estudi ampli i rigorós de les nostres millors competències en l’àmbit internacional i de les necessitats del territori. I això ha estat així tot i que els rectors van presentar directament els projectes de Campus d’Excel·lència al Consell Valencià de Cultura. El que els equips universitaris hem viscut com un èxit per a la societat valenciana, per tot allò que implica de reconeixement internacional, sembla sistemàticament menystingut pel Consell Valencià de Cultura.

En conclusió:
El document és completament impropi del que la ciutadania valenciana, i les universitats particularment, poden admetre com un informe o un dictamen d’un òrgan estatutari de la naturalesa del Consell Valencià de Cultura. La seua falta de rigor, de mètode, d’informació objectiva i contrastable, la seua construcció a partir d’opinions subjectives, recolzades en suposicions o prejudicis, no és admissible.

En el document s’afirma que “som davant d’un esborrany”. No es pot entendre com s’ha aprovat i fet públic en el ple del Consell Valencià de Cultura una cosa a la qual el mateix ple atribueix aquesta naturalesa provisional “d’esborrany”.
Esperem que el Consell Valencià de Cultura retire el document. I si vol estudiar aquesta problemàtica seriosament, utilitze els recursos i els mitjans adequats per fer-ho. Des de les universitats no li faltarà el suport necessari, perquè som les primeres interessades a millorar el nostre servei a la societat".

El document, en la seua versió completa, es pot consultar clicant ací.

Data d'actualització: 8 de de febrer de 2012 08:56.