DANIEL S. GINER CASAS (Becari de col·laboració en el Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València)

La pandèmia del Coronavirus ha vingut acompanyada per un gran canvi en la realitat laboral en aquest últim any. Un nombre important d'empreses han fet el salt al teletreball, fet que si bé ha pogut afavorir la seua supervivència, també ha provocat que la ja feble separació entre treball i vida personal estiga cada vegada més diluïda. Així ho revela l'Estudi sobre la Desconnexió Digital 2020, realitzat per Infojobs, en el qual es destaca que el percentatge de població activa que fora de l'horari de treball segueix pendent de les obligacions laborals ha augmentat en l'últim any 4.8 punts, el que implica que més del 67% de la població activa no siga capaç de desconnectar. Entre els culpables trobem als correus o les trucades, i el problema tendeix a agreujar-se a més alta posició jeràrquica.

Però això no és nou, molt abans que l'habitació es convertira en oficina per culpa de la COVID-19, en 2017 un 34.8% de treballadors afirmava no desconnectar prou quan estava de vacances.  Els responsables, segons l’ Enquesta Adecco sobre Desconnectar del Treball en Vacances, el mòbil i el correu electrònic. El treballador, perseguit per un sentiment de culpa, es torna incapaç de no atendre les notificacions. Consultant el seu dispositiu una o dues vegades al dia, això impedeix que puga aprofitar el seu període de descans.

Les crides també impedeixen desconnectar.  En concret, quasi el 60% dels enquestats reconeixia agafar el telèfon durant les seues vacances; dels quals un 29% atenia totes i cadascuna de les trucades de treball. Per edats, eren els majors de 55 anys els que millor portaven la desconnexió, mentre que els més afectats eren els menors de 25. Aquests últims no arribaven a desconnectar en tot el període vacacional.

Tres anys després, les crides i els correus electrònics segueixen presents, però el teletreball es suma a aquestes variables, segons afirmen més del 31% dels enquestats en l'estudi d’Infojobs. Les diferències per grups d'edat persisteixen, encara que en algun cas semblen haver-se invertit. En concret, els menors de 24 anys han experimentat una significativa millora relativa en tan sols set mesos, passant a ocupar el lloc dels menys afectats per la incapacitat de practicar la desconnexió digital. Per contra, són aquells entre 35 i 44 els més pendents del treball fora del seu horari laboral, mentre que els sèniors de més de 55 han vist augmentada en quasi dos punts la seua dificultat per a desconnectar: ara la pateixen el 67%.

Addicionalment, també la necessitat d'estar permanentment connectat pareix anar lligada al lloc que s'ocupa. En concret, a major responsabilitat, menor desconnexió, per la qual cosa els qui més es veuen afectats són els gerents i directius i els qui menys, els empleats

Si bé, i d'acord amb el citat informe de Infojobs, en el període pre-COVID, només el 28,5% de les empreses enquestades afirmava disposar d'alguna política de desconnexió digital, la Llei orgànica de Protecció de Dades de l'any 2018 recull aquest dret en el seu article 88. No obstant això, la seua redacció deixa la porta oberta a la interpretació i adaptació en funció de la relació laboral, sent essencial la negociació col·lectiva per a consolidar aquest dret.

Per a més informació sobre el Dret a la desconnexió digital consultar el llibre publicat en l'àmbit de la Càtedra:

Rodríguez-Piñero Royo, Miguel i Todolí Signes, Adrián (2020). Vigilancia y Control en el Derecho del Trabajo Digital.