Este estudi ha sigut desenvolupat per la Càtedra d'Economia Col·laborativa i Transformació Digital en col·laboració amb Las Naves (Ajuntament de València). El seu objectiu és conéixer l'ús que es fa de les infraestructures ciclistes de la ciutat de València i del servei públic de bicicletes compartides Valenbisi amb la intenció d'identificar línies de millora de les polítiques de mobilitat.
L'estudi explora:
- Els patrons de desplaçament dels diversos perfils de persones usuàries de la xarxa de carril bici.
- La inclusivitat de la xarxa.
- Les condicions de desplaçament dels riders.
A continuació, ens centrarem en els principals resultats i conclusions obtinguts de les evidències empíriques de l’estudi.
- En les zones amb una xarxa ciclista menys densa trobem menys afluència
Benicalap-Nou Mestalla (1), Ronda Nord (2), Pérez Galdós (6), avinguda del Port (9) i Ronda Sud (10) són els punts on menys persones s’han observat. Es tracta de zones amb una localització més aviat perifèrica on la xarxa de carril bici és més escassa que a zones més centrals.
En canvi, en zones més centrals i amb una xarxa de carril bici més densa trobem més afluència de persones. Més específicament, es tracta del carrer Xàtiva, les zones universitàries (Facultats i Tarongers) i els ponts (Pont de Fusta i Pont d’Aragó).
- Quasi un terç dels desplaçaments són en patinet elèctric
Un 57% de les persones observades es desplaça amb bicicleta pròpia, un 31% ho fa en patinet i un 12% en Valenbisi. Els patinets estan particularment presents en les zones perifèriques on es produïxen molts trajectes d’entrada a la ciutat des de localitats de l’àrea metropolitana, les bicicletes en aquells punts especialment masculinitzats o dominats pel grup d’edat intermedi i Valenbisi en les zones universitàries.
- La xarxa ciclista de la ciutat és majoritàriament jove
Quasi la meitat de les persones usuàries del carril bici són menors de 30 anys. Este fet contrasta amb la infrarrepresentació de les persones majors de 51 anys, que són només un 11% dels desplaçaments.
A més, cal destacar que es troben diferències en l’ús dels diversos vehicles segons la franja d’edat. Els joves utilitzen més que la resta les noves opcions de mobilitat: un 38% d’ells es desplaça en patinet i un 15% en Valenbisi. En canvi, les persones de major edat són fidels a l’ús de la bicicleta pròpia: un 75% utilitzen la bicicleta pròpia i només un 26% les altres opcions.
- Més del 60% de les persones observades en la xarxa són homes
La bretxa de gènere entre les persones que es desplacen per la xarxa de carril bici és evident, ja que les dones representen només un 39%. A més, este biaix s’accentua en les zones amb una xarxa de carril bici menys densa: Ronda Sud, Ronda Nord, Pérez Galdós y Benicalap-Nou Mestalla.
Un altre factor amb incidència sobre esta bretxa és l’edat: entre les persones més joves es reduïx i entre les més majors s’accentua. En les persones menors de 30 anys trobem un 42% de dones, un 10% més que entre les majors de 51 anys.
- L’ús del casc es diferencia molt entre vehicles i zones
Un 41% de les persones observades portaven casc. Entre elles, quasi la totalitat de les que anaven amb patinet portaven casc. Per contra, en la bicicleta pròpia el percentatge d’ús del casc és d’un 23% i en Valenbisi només d’un 4%.
Les diferències per punt d’observació mostren que en les zones perifèriques amb menys xarxa de carril bici l’ús del casc és major. És cert que en estes zones és on més ús del patinet s’observa, fet que podria incidir sobre el major ús del casc en elles. Però, si observem l’ús del casc en estes zones amb la bicicleta pròpia i Valenbisi, veiem que el patró es confirma: en les zones perifèriques s’utilitza més el casc.
Percentatge de persones que utilitzen el casc en els diferents vehícles
- Els abonaments de llarga duració de Valenbisi es troben en declivi
Els abonaments de llarga duració de Valenbisi van experimentar un ràpid creixement amb la inauguració del servei. No obstant això, el nombre d’abonaments prompte va començar a descendir alhora que el preu del servei s’anava incrementant. Per contra, els abonaments de curta duració han experimentat una tendència positiva, creixent juntament amb el turisme.
- El biaix de gènere entre les persones que utilitzen Valenbisi és molt reduït
Un 46% de les persones que opten per este tipus de vehicle són dones i un 54% són homes. Esta diferència tan reduïda entre ambdós gèneres sembla estar relacionada amb el fet que les persones usuàries de Valenbisi són particularment joves (un 60% d’elles són menors de 30 anys).
- Un 3% de les persones que circulen per carril bici són riders
El percentatge de riders observats en 2021 ha disminuït un 2% respecte a l’any anterior. Este descens s’explica, en part, per la millora de la situació epidemiològica (ja no es demana tant a domicili), però també per possibles dificultats en l’adaptació a l’aplicació de la denominada Llei Rider. En efecte, l’estudi s’ha observat que aquelles empreses que han passat per un procés de laboralització dels treballadors/es han experimentat un descens respecte a l’any anterior.
A més, un altre possible efecte de la Llei Rider és la millora de les condicions de desplaçament d’este tipus de treballadors/es, ja que s’ha observat un increment global de l’ús dels elements de protecció.
En definitiva, a partir d’estes dades l’estudi conclou amb algunes prescripcions per a la millora de la xarxa:
- Completar les millores de la xarxa contemplades en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible.
- Implementar mesures d’expansió i millora de la xarxa en les zones on s’han detectat carències (punts de penetració des de l’àrea metropolitana especialment).
- Garantir la qualitat de les infraestructures en les zones on ja existix una xarxa de carril bici densa.
- Dissenyar un marc regulador per a les activitats de sharing privades.
- Plantejar polítiques de revitalització del servei de Valenbisi: canviar la forma de gestió del servici, redefinir la política tarifària o millorar la qualitat del servei.
- Complementar amb mesures d’incentiu i millora del transport públic.
Llista d'enllaços:
