Està situada a la Partida de la Mar núm. 146. S’hi arriba pel camí de la Mar, des d’Alboraia, direcció la Patacona, i només acabar el polígon industrial és el primer entrador a mà dreta.
La barraca es troba en ús, molt ben conservada i cuidada en tots els detalls.
Segle XX.
Segons el Catàleg de Proteccions de la revisió del PGOU d’Alboraia (2019), aquesta barraca va ser construïda l’any 1950. No hem trobat altres referències concretes sobre ella fins ara.
Es troba situada en un entorn encara d’horta i camps en cultiu, tot i que molt a prop per la part NW i N de les naus del polígon industrial de la localitat. Segons el Catàleg de Proteccions de la revisió del PGOU d’Alboraia (2019), és una barraca con ampliacions posteriors annexes que no responen a la seua estructura tradicional. Té una planta rectangular i unes dimensions que responen a les antigues d’aquestes edificacions, així com la seua morfologia exterior i una cobertura a dues aigües amb gran pendent. Exteriorment té com elements impropis algunes finestres més grans de les habituals, així com la finestra davantera del primer pis, i la porta d’accés també de dimensions considerables. La teulada consta d’un canyís vegetal protegit per tela metàl·lica, però col·locat com recoberta d’una teulada de materials moderns. El seu interior té la disposició de les barraques “en passadís”, amb portes a les dues façanes. Com annexes a ella té un cos dedicat a cuina que altera la façana principal, i altre com annex per la part meridional usat com magatzem agrícola. A la façana davantera té un porxo i pels laterals de la barraca hi ha alguns retaule ceràmics així com diversos instruments agrícoles restaurats i penjats a les parets, com decoració.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”.
Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 134-135.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY, M. (2002): Alqueries: Paisatge i arquitectures en l’Horta, València: Consell Valencià de Cultura.
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, M. Alemany
