-
AI multilingual tools for social innovation: new perspectives on civic technologies, digital empowerment and inclusive governance
Mónica Edwards-Schachter; Chuan Li
(2026). ArticleFrontiers in Political Science. Num.Volume 8, Article 1792788
This article examines AI-enabled multilingual civic platforms and their potential to support inclusive participation, digital empowerment and social innovation in linguistically diverse democracies. Based on a conceptual and exploratory approach and a systematic review of 158 civic technology platforms, the study finds that instrumental approaches focused on efficiency and scalability predominate over approaches centred on empowerment, deliberation and transformation of governance relations. It concludes that the democratic potential of AI-enabled multilingual tools depends on the alignment between technological design, governance arrangements and meaningful participation and knowledge...
This article examines AI-enabled multilingual civic platforms and their potential to support inclusive participation, digital empowerment and social innovation in linguistically diverse democracies. Based on a conceptual and exploratory approach and a systematic review of 158 civic technology platforms, the study finds that instrumental approaches focused on efficiency and scalability predominate over approaches centred on empowerment, deliberation and transformation of governance relations. It concludes that the democratic potential of AI-enabled multilingual tools depends on the alignment between technological design, governance arrangements and meaningful participation and knowledge co-creation.
Leer más Ocultar DOI: 10.3389/fpos.2026.1792788 -
Immersive technologies and the sustainability transition: A critical review of their integration in cultural heritage and museums
Mónica Edwards-Schachter; Chuan Li
(2026). ArticleJournal of Engineering and Technology Management. Num.Volume 81, Article 101981
This article examines the integration of immersive technologies, including Virtual Reality (VR), Augmented Reality (AR), Extended Reality (XR), Mixed Reality (MR) and the metaverse, in cultural heritage and museums within the context of the green, digital and social sustainability transition. Based on a bibliometric and qualitative analysis of 479 publications and a meta-review of 19 selected studies, the research identifies eight thematic clusters and highlights the uneven integration of environmental and social sustainability alongside digital transformation. The findings also point to the emergence of museums as hybrid innovation spaces connecting technology, territories and community...
This article examines the integration of immersive technologies, including Virtual Reality (VR), Augmented Reality (AR), Extended Reality (XR), Mixed Reality (MR) and the metaverse, in cultural heritage and museums within the context of the green, digital and social sustainability transition. Based on a bibliometric and qualitative analysis of 479 publications and a meta-review of 19 selected studies, the research identifies eight thematic clusters and highlights the uneven integration of environmental and social sustainability alongside digital transformation. The findings also point to the emergence of museums as hybrid innovation spaces connecting technology, territories and community engagement
Leer más Ocultar DOI: 10.3389/fpos.2026.1792788ISSN: 0923-4748 -
Evaluating culture-led growth strategies in Asian economies: A multi-regional input-output analysi
Fernando Álvarez-Teresa, Chuan Li, Rafael Boix-Domènech, Pau Rausell-Köster
(2026). ArticleHumanities and Social Sciences Communications. Num.In press
Les estratègies de desenvolupament impulsades per la cultura han estat àmpliament adoptades a les economies asiàtiques per estimular el creixement territorial mitjançant diverses polítiques i iniciatives orientades a fomentar les indústries culturals i creatives (ICC). Aquest estudi avalua l'impacte econòmic de les ICC a la regió asiàtica utilitzant un model d'insum-producte multiregional global (GMRIO, per les sigles en anglès). Els resultats indiquen que, segons els multiplicadors del model GMRIO, un increment d'1 milió de dòlars a la demanda final de les ICC genera 1,59 milions de dòlars en valor afegit, 0,70 milions de dòlars en ingressos i 80 llocs de treball. Tot i això, els efectes...
Les estratègies de desenvolupament impulsades per la cultura han estat àmpliament adoptades a les economies asiàtiques per estimular el creixement territorial mitjançant diverses polítiques i iniciatives orientades a fomentar les indústries culturals i creatives (ICC). Aquest estudi avalua l'impacte econòmic de les ICC a la regió asiàtica utilitzant un model d'insum-producte multiregional global (GMRIO, per les sigles en anglès). Els resultats indiquen que, segons els multiplicadors del model GMRIO, un increment d'1 milió de dòlars a la demanda final de les ICC genera 1,59 milions de dòlars en valor afegit, 0,70 milions de dòlars en ingressos i 80 llocs de treball. Tot i això, els efectes varien segons la regió i depenen de les trajectòries de desenvolupament: Àsia Oriental presenta multiplicadors elevats de valor afegit i ingressos, però efectes més moderats en l'ocupació, mentre que el sud i el sud-est d'Àsia mostren la tendència oposada. La Xina continental destaca pels seus elevats multiplicadors en totes les dimensions, cosa que reflecteix la combinació d'un mercat de grans dimensions i les característiques estructurals de la seva economia. Aquestes troballes posen en relleu com les diferències estructurals observades en els efectes multiplicadors suggereixen possibles compensacions: les economies més desenvolupades presenten més multiplicadors de valor afegit i ingressos, mentre que les economies de menors ingressos tendeixen a registrar més multiplicadors d'ocupació. Aquests patrons poden orientar els debats i la planificació estratègica sobre com aprofitar les ICC segons les característiques regionals.
Leer más Ocultar DOI: 10.1057/s41599-026-08828-yISSN: 2662-9992 -
Creative Hubs and Regional Innovation: Intermediary Institutions in the Mediterranean Textile Sector
Raúl Abeledo-Sanchis, Virgilio Pérez, Pau Rausell-Köster
(2026). ArticleRegional Science Policy & Practice. Num.Volume 18, Issue 11
Este artículo examina cómo las organizaciones intermediarias —los "Creative Hubs" o centros creativos— pueden fomentar la innovación intersectorial entre las Industrias Culturales y Creativas (ICC) y el sector tradicional del textil y la confección (TyC). A partir de la evidencia obtenida en el proyecto CreativeWear (2016–2019), financiado por la UE y desarrollado en cinco regiones mediterráneas, se analiza cómo estos centros movilizan conocimientos creativos, simbólicos y vinculados al territorio dentro de los procesos de innovación industrial, facilitan la colaboración entre agentes creativos e industriales y contribuyen a las políticas regionales de innovación. Los resultados identifican...
Este artículo examina cómo las organizaciones intermediarias —los "Creative Hubs" o centros creativos— pueden fomentar la innovación intersectorial entre las Industrias Culturales y Creativas (ICC) y el sector tradicional del textil y la confección (TyC). A partir de la evidencia obtenida en el proyecto CreativeWear (2016–2019), financiado por la UE y desarrollado en cinco regiones mediterráneas, se analiza cómo estos centros movilizan conocimientos creativos, simbólicos y vinculados al territorio dentro de los procesos de innovación industrial, facilitan la colaboración entre agentes creativos e industriales y contribuyen a las políticas regionales de innovación. Los resultados identifican tres funciones intermediarias interrelacionadas —la intermediación (*matchmaking*), la generación de valor y la conexión— y muestran cómo los centros arraigados territorialmente pueden apoyar la innovación basada en el territorio, al tiempo que afrontan desafíos persistentes de institucionalización dentro de los sistemas regionales de innovación y los marcos de Especialización Inteligente.
Leer más OcultarArtículo relacionado con el proyecto Creativewear
[Leer más] [Ocultar] DOI: https://doi.org/10.1016/j.rspp.2026.100343ISSN: 1757-7802 -
Los intépretes como datos: trabajo creativo impulsado por IA y la gobernanza de la interpretación digital en China y Estados Unidos.
Yexin Lyu; Chuan Li
Barcelona: Atelier , 2026. ArticleThis chapter examines the use of generative artificial intelligence in film, television and entertainment through the specific case of digital replicas and synthetic performers. It analyses how these technologies enable the creation, modification and reuse of performances without the continuous participation of human actors, generating new opportunities for production efficiency while also raising concerns about employment displacement, intellectual property, personality rights, consent, data governance and consumer protection. The study compares the regulatory approaches adopted in China and the United States. China follows a predominantly state-led model based on administrative...
This chapter examines the use of generative artificial intelligence in film, television and entertainment through the specific case of digital replicas and synthetic performers. It analyses how these technologies enable the creation, modification and reuse of performances without the continuous participation of human actors, generating new opportunities for production efficiency while also raising concerns about employment displacement, intellectual property, personality rights, consent, data governance and consumer protection. The study compares the regulatory approaches adopted in China and the United States. China follows a predominantly state-led model based on administrative regulation, content governance and the protection of personality rights, while the United States relies on a multilevel framework combining federal initiatives, state legislation, contractual safeguards and industry self-regulation. Despite these differences, both systems converge around personality rights, licensing requirements and transparency obligations. The chapter concludes that neither framework sufficiently addresses workplace surveillance, algorithmic monitoring or growing platform power, and argues that future regulation should combine legal measures with ethical standards, economic incentives and broader mechanisms of social governance
Leer más OcultarPages 279–292. Yexin Lyu is a doctoral researcher in Cultural Industries Management at the Communication University of China. Chuan Li is Assistant Professor of Applied Economics at the Universitat de València
DOI: https://doi.org/10.71237/M8LHIuhrISBN: 979-13-88250-79-8Depósito Legal: B 16694-2026 -
¿Quién hizo qué? Transparencia y agencia en la contribución cultural creativa entre humanos e IA: el gradiente de medida HAICCS (Human–AI Creative Contribution Scale).
Amparo Oliver; Francesc Felipe; Pau Rausell
Barcelona: Atelier , 2026. ArticleThis chapter introduces the Human–AI Creative Contribution Scale, or HAICCS, as a conceptual and operational instrument for representing the distribution of human and artificial-intelligence agency in hybrid cultural production. The proposal seeks to move beyond binary labels that classify a work simply as human-made or AI-generated. Instead, it establishes a seven-level ordinal gradient ranging from predominantly autonomous artificial production to exclusively human authorship, with balanced human–AI co-authorship at its midpoint. The chapter presents preliminary psychometric evidence based on more than 400 responses from the general population and examines the scale’s internal...
This chapter introduces the Human–AI Creative Contribution Scale, or HAICCS, as a conceptual and operational instrument for representing the distribution of human and artificial-intelligence agency in hybrid cultural production. The proposal seeks to move beyond binary labels that classify a work simply as human-made or AI-generated. Instead, it establishes a seven-level ordinal gradient ranging from predominantly autonomous artificial production to exclusively human authorship, with balanced human–AI co-authorship at its midpoint. The chapter presents preliminary psychometric evidence based on more than 400 responses from the general population and examines the scale’s internal consistency, dimensionality and relationships with established measures of critical thinking and AI literacy. The findings provide initial support for interpreting HAICCS as a unidimensional and understandable framework for identifying different levels of AI involvement in cultural creation. The authors propose its potential use in cultural metadata, provenance systems, public communication and future regulatory frameworks aimed at strengthening transparency, authorship recognition, responsibility and trust in hybrid creative ecosystems.
Leer más Ocultar
DOI: https://doi.org/10.71237/M8LHIuhrISBN: 979-13-88250-79-8Depósito Legal: B 16694-2026
Pages 183–192. Amparo Oliver is affiliated with ARMAQoL, while Francesc Felipe and Pau Rausell are affiliated with Econcult. All three affiliations are within the Universitat de València -
La IA generativa y la reconfiguración del valor cultural: autoría, plataformas y gobernanza en el ecosistema creativo europeo.
Víctor Fernández Pallarés
Barcelona: Atelier , 2026. ArticleThis chapter analyses generative artificial intelligence as a process of structural reorganisation within the European digital cultural ecosystem. It examines how generative models, platform infrastructures and algorithmic mediation are transforming cultural production, redistributing creative agency and modifying the mechanisms through which economic and symbolic value are captured. The chapter situates generative AI within longer-term processes of digitalisation, datafication and platformisation rather than treating it as an isolated technological disruption. It discusses the destabilisation of conventional notions of authorship and originality in hybrid human–machine environments, as...
This chapter analyses generative artificial intelligence as a process of structural reorganisation within the European digital cultural ecosystem. It examines how generative models, platform infrastructures and algorithmic mediation are transforming cultural production, redistributing creative agency and modifying the mechanisms through which economic and symbolic value are captured. The chapter situates generative AI within longer-term processes of digitalisation, datafication and platformisation rather than treating it as an isolated technological disruption. It discusses the destabilisation of conventional notions of authorship and originality in hybrid human–machine environments, as well as the growing role of platforms in controlling visibility, recommendation, audience access and monetisation. The analysis concludes that the central issue is not simply whether machines can create culturally relevant content, but who controls the infrastructures through which culture is produced, circulated, legitimised and economically valued. It therefore frames generative AI as a matter of cultural governance, platform power and digital cultural sovereignty.
Leer más OcultarPages 143–154. The author is affiliated with the Universitat de València and Econcult and participates in the European projects AI-SECRETT and AISHA. ORCID: 0000-0002-0595-516X
DOI: https://doi.org/10.71237/M8LHIuhrISBN: 979-13-88250-79-8Depósito Legal: B 16694-2026 -
AI slop, plataformas audiovisuales y derechos digitales: la crisis de la descubribilidad y la desigualdad en el acceso en la era de la inteligencia artificial generativa.
Francesc Felipe-Campillo
(2026). ArticleThis chapter examines AI slop as a structural consequence of the convergence between generative automation, digital platforms and attention-based economic models. Rather than treating AI slop merely as low-quality, artificially generated content, it analyses it as a form of audiovisual production specifically adapted to algorithmic recommendation systems that reward scalability, frequency, engagement and continuous monetisation. The chapter explores how platforms such as YouTube organise cultural visibility, determine discoverability and increasingly operate as private regulators of audiovisual circulation. It argues that the proliferation of automated content contributes to a broader...
This chapter examines AI slop as a structural consequence of the convergence between generative automation, digital platforms and attention-based economic models. Rather than treating AI slop merely as low-quality, artificially generated content, it analyses it as a form of audiovisual production specifically adapted to algorithmic recommendation systems that reward scalability, frequency, engagement and continuous monetisation. The chapter explores how platforms such as YouTube organise cultural visibility, determine discoverability and increasingly operate as private regulators of audiovisual circulation. It argues that the proliferation of automated content contributes to a broader crisis of cultural relevance and exposure diversity, reinforcing inequalities between actors with different technical, economic and analytical capacities. The chapter situates these transformations within the framework of digital rights and algorithmic governance, highlighting concerns related to transparency, accountability, concentration of platform power and meaningful access to culturally diverse content.
Leer más OcultarPages 169–182. The chapter is affiliated with Econcult and the Universitat de València. It was developed within the AI-SECRETT project, coordinated by the Universitat de València and co-funded by the European Union under the Digital Europe Programme.
DOI: https://doi.org/10.71237/M8LHIuhrISBN: 979-13-88250-79-8Depósito Legal: B 16694-2026 -
La mirada económica sobre la cultura en el desarrollo rural: Evidencias,limitaciones y oportunidades
Rausell Köster, Pau
Valencia: PUV , 2026. LlibreEsta publicación recoge las ponencias presentadas en la VII Universidad de Verano de Aras de los Olmos (2024), dedicada al análisis del papel de la cultura y la gestión cultural como herramientas para el desarrollo rural sostenible. Los distintos capítulos abordan cuestiones relacionadas con la transferencia de conocimiento, el patrimonio cultural, la participación ciudadana, la innovación territorial, las industrias culturales y creativas y las políticas culturales aplicadas a los entornos rurales. La obra ofrece una visión interdisciplinar sobre las oportunidades que la cultura genera para combatir la despoblación y reforzar la cohesión social y territorial.
https://roderic.uv.es/items/c25ce764-dbd5-4d64-b8e8-7e5f52a44732
-
Desarrollo de la base de datos geográficos del teatro español: una herramienta integral para el análisis de las infraestructuras culturales.
Virgilio Pérez, Vicente Coll & Pau Rausell-Köster
(2026). ArticleEl sector cultural desempeña un papel significativo en el desarrollo económico y social, ya que representa aproximadamente el 3 % del PIB mundial. A pesar de su importancia, el análisis espacial detallado de las infraestructuras culturales se ha visto obstaculizado por la falta de bases de datos exhaustivas. Este estudio presenta el desarrollo de la Base de Datos Geoespacial de Teatros de España, un conjunto de datos único que integra información geoespacial y catastral sobre los teatros públicos de España. Al combinar datos del Catastro español y de Redescena (la Red Española de Teatros Públicos), esta base de datos proporciona una herramienta replicable para analizar la dotación espacial...
El sector cultural desempeña un papel significativo en el desarrollo económico y social, ya que representa aproximadamente el 3 % del PIB mundial. A pesar de su importancia, el análisis espacial detallado de las infraestructuras culturales se ha visto obstaculizado por la falta de bases de datos exhaustivas. Este estudio presenta el desarrollo de la Base de Datos Geoespacial de Teatros de España, un conjunto de datos único que integra información geoespacial y catastral sobre los teatros públicos de España. Al combinar datos del Catastro español y de Redescena (la Red Española de Teatros Públicos), esta base de datos proporciona una herramienta replicable para analizar la dotación espacial de las infraestructuras culturales. La metodología, aunque diseñada específicamente para los teatros españoles, es altamente adaptable y puede aplicarse a otros estudios de infraestructuras. Se proponen cuatro indicadores —índice de densidad de teatros (TDR), índice de superficie de teatros (TAR), índice de densidad de edificios públicos (PBDR) e índice de superficie de edificios públicos (PBAR)— para cuantificar la inversión pública en equipamientos culturales. Los resultados revelan una marcada heterogeneidad territorial y una concentración espacial estadísticamente significativa, especialmente en lo que respecta a la densidad de teatros, patrones que se mantienen sólidos tras las pruebas de sensibilidad. Estos hallazgos subrayan la importancia de integrar la infraestructura cultural en las agendas de ordenación del territorio, al tiempo que ponen de relieve la necesidad de disponer de datos más completos para captar plenamente las diferencias regionales. En futuros trabajos se podría ampliar el conjunto de datos a variables y territorios adicionales, lo que permitiría un análisis más preciso y una política cultural basada en la evidencia tanto en España como a nivel internacional.
Leer más Ocultar







