Les dates poden patir canvis, per això convé consultar amb anterioritat la nostra pàgina web per a confirmar el dia i lloc de realització de cadascuna de les conferències.

Sense lluita pels drets, no hi ha justícia possible

• Javier de Lucas. Catedràtic de Filosofia del Dret I Política UV
• Dimarts 7 d’octubre de 2025 a les 18.00 h
• Aula Magna de la Facultat de Medicina i Odontologia
• Idioma: castellà

L’objectiu de la justícia no és un ideal abstracte: es concreta en la igual garantia dels drets humans, per a tots. Però ni els drets humans estan adquirits per a sempre, ni són concessions que ens ofereix el poder. El gran jurista Ihering ho va explicar així: cap dret ha sigut obtès sense lluita. Però, en què consisteix eixa lluita i quines persones han de dur-la a terme? La resposta és tan senzilla como exigent: eixa tasca ens correspon als ciutadans i exigeix informació, associació i dedicar-li el millor que tenim, el nostre temps.

Delictes tecnològics i noves formes de criminalitat: desafiaments per al dret penal en la era digital

• Paz Lloria. Catedràtica de Dret Penal UV
• Dimarts 16 de desembre de 2025 a les 18.00 h
• Sala d’Actes Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
• Idioma: Castellà

La creixent digitalització de les nostres vides ha transformat no sols les formes d'interacció social, sinó també les modalitats delictives. En aquesta exposició es proposa una reflexió crítica sobre els denominats "delictes tecnològics", superant la perspectiva estrictament tècnica per a abordar les seues implicacions jurídico-penals i criminològiques. S'analitzaran tant les tipologies més freqüents —des de l'accés il·lícit fins a la violència digital— com els reptes dogmàtics i polítics que planteja la seua regulació. La intervenció buscarà obrir un diàleg sobre com el dret penal ha d'adaptar-se (o no) a aquestes noves formes de criminalitat sense caure en respostes punitivistes ni acrítiques, integrant la perspectiva de gènere i els principis garantistes.

Dràcula, un monstre sense reflex?

• Alejandro Lillo. Doctor i professor en Història Contemporània en la Universitat Europea
• Dimecres 14 de gener de 2026 a les 18.00 h
• Sala d’Actes Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
• Idioma: castellà

Dràcula, el personatge que dona nom a la novel·la publicada per Bram Stoker en 1897, és un ésser que, entre altres coses, no es reflecteix en els espills. Tradicionalment, aquesta absència de reflex s'ha relacionat amb la seua monstruositat i amb la seua falta d'ànima. A partir de la representació del personatge en la novel·la, aquesta conferència apuntarà algunes de les claus per a entendre per què, més de 125 anys després, Dràcula continua fascinant-nos. Podria la seua anàlisi ajudar-nos a conèixer millor la societat que hem creat i de la qual som part? Tal vegada Dràcula no és un ser tan monstruós com se'ns ha contat; potser simplement porta més d'un segle mostrant-nos, amb la seua sola presència i sense necessitat d’espills, allò que ens constitueix, la profunda ombra que ens habita.

La ciència té nom de dona: l’efecte Matilda

• José Cantó Doménech. Professor de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials UV
• Dilluns 2 de març 2026 a les 18.00 h
• Sala d’Actes Sanchis Guarner de la Facultat Filologia, Traducció i Comunicació
• Idioma: valencià

Quan parlem de ciència i de les persones que se n'ocupen ens vindran al cap molts homes i alguna que altra dona (poques en comparació). Això vol dir que les dones no han fet aportacions  importants a la ciència? Més lluny de la realitat... i és que estem sota la influència de l'anomenat "Efecte Matilda". A la conferència parlarem sobre aquest efecte i, sobretot, visibilitzarem molts exemples de dones que han realitzat aportacions importantíssimes en molts camps del coneixement.

Desmemòries d’Àfrica: història ignorada d’un continent.

• Sirio Canós Donnay. Arqueòloga i investigadora. Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga UV
• Dimecres 6 de maig de 2026 a les 18:00 h
• Sala d’Actes Facultat Filologia, traducció i Comunicació
• Idioma: valencià

A pesar dels grans avanços de l’arqueologia africana en les últimes dècades, als imaginaris col·lectius i als currículums docents segueix pesant la idea de que Àfrica no té història, o que la història ‘real’ del continent comença amb l’arribada dels Europeus. Amb l’excepció d’Egipte – presentat sovint con un fenomen mediterrani–, la història africana se’ns presenta com un etern present de cabanes i tribus, de caçadors-recol·lectors, de petites societats ancorades en el pas de les estacions, gestionant les sequeres, la fam i les penúries que els arriben. En aquesta conferència, desmuntarem aquests mites colonials, explorant alguns dels molts regnes, imperis i civilitzacions que han caracteritzat la història africana i el seu ric i divers passat.