UVculturaLa Nau GranUniversitat de València Logo del portal

Conferències

CONFERÈNCIES LA NAU GRAN 2023-2024

L'alumnat matriculat en un dels itiberaris ha de triar una de les conferències en el moment de fer la matrícula.

Les dates poden sofrir canvis. Uns dies antes de cada conferència consulta en el nostre web la data i el lloc de realització.

 

ALLÒ TRADICIONAL I ALLÒ MODERN EN LA PINTURA DE JOAQUIM SOROLLA
Prof. Javier Pérez Rojas
Data: dijous 21 de setembre, a las 18:00 hores
Lloc: Sala d’Actes Manuel Sanchis Guarner Fac. de Filologia, Traducció i Comunicació.


Joaquim Sorolla és conegut per un gran sector del públic per les seues escenes costumistes de platja, com un retratista de la vida tradicional valenciana. Però l'univers plàstic de l'artista valencià és molt variat i plural. La representació de la vida moderna constitueix també un apartat decisiu de la seua producció, com bé l'evidencien les seues escenes de París o Nova York, sent la seua aportació decisiva en tots dos sentits.

Francisco Javier Pérez Rojas ha estat Catedràtic d'Història de l'Art a la Universitat de València fins a 2011. Creador i codirector de la “Càtedra Pinazo d'estudis modernistes” de la Universitat de València i l'IVAM entre 2011 i 2018. És premi extraordinari de doctorat de 1984. Ha comissariat nombroses exposicions en diferents museus i fundacions d'Espanya, i ha estat director científic del centenari del pintor Ignacio Pinazo en 2016. És autor de gairebé un centenar de publicacions.

 

CREU ROJA I EL DRET INTERNACIONAL HUMANITARI
Antonio Moreno Fernández
Data: dijous 19 d’octubre a les 18:00 hores
Lloc: Aula Magna Facultat de Filosofia i CC. Educació


Què és el Dret Internacional Humanitari? D'on prové? En quins textos legals es recull? Quan s'aplica? Què cobreix? A quines restriccions estan sotmesos els mitjans i mètodes de fer la guerra? És realment efectiu? A aquestes i altres qüestions tractarem de donar resposta en un món convuls, on se succeeixen les guerres i els conflictes bèl·lics.
 

Antonio Moreno és Llicenciat en CC. Polítiques i Sociologia per la UNED, Especialista Universitari en Comerç Exterior. Té una àmplia experiència en cooperació participant en accions com observació electoral, coordinació de projectes de cooperació i programes de voluntariat del Sistema de Nacions Unides, i execució de projectes finançats per la UE. Ha sigut delegat internacional de Creu Roja Espanya de desenvolupament i benestar comunitari en Maradi (Níger) i és voluntari en CRE CV des de setembre 2003 en el Programa de Cooperació Internacional.

 

JERONI MUNYÓS I LA SUPERNOVA DE 1572
Prof. Vicent Martínez García
Data: dimarts 14 de novembre, a les 18:00 hores
Lloc: Sala d’Actes Manuel Sanchis Guarner Fac. de Filologia, Traducció i Comunicació.


En 1572, una nova estrella va aparèixer en la constel·lació de Casiopea. Es tractava d'una supernova. Diferents astrònoms europeus la van estudiar, entre ells el catedràtic de Matemàtiques, Hebreu i Astronomia de la Universitat de València Jeroni Munyós. A petició del Rei Felip II, Munyós va escriure un tractat sobre l'estrella que va titular “El Llibre del Nou Cometa”. S'explicaran les observacions de les supernoves al llarg de la història, el paper que va jugar la de 1572 per a canviar la nostra concepció del cosmos i què sabem hui de l'estrella l'explosió de la qual es va observar fa 450 anys.

Vicent Martínez és Catedràtic d'Astronomia i Astrofísica a la Universitat de València. En 1985 es va llicenciar en Matemàtiques per la UV amb premi extraordinari. Va realitzar la seua tesi doctoral en l'Institut Nòrdic de Física Atòmica (NORDITA) a Copenhaguen, per la qual li va ser atorgat el Premi Eduard Fontserè. Va obtenir el doctorat en la UV en 1989. Va ser Director de l’Observatori Astronòmic durant 11 anys. És membre fundador de la Societat Espanyola d'Astronomia. De 2017 a 2021 va ser coordinador de la Xarxa d'Infraestructures d'Astronomia. A més, ha publicat més de 80 articles en revistes del terç superior del JCR, i és autor de llibres de text universitaris i de diversos llibres de divulgació científica. Ha rebut el Premi a l'Ensenyament i Divulgació de la Física de la RSEF i la Fundació BBVA (2011) i el Premi José María Savirón de Divulgació Científica (2013). És membre del Consell Assessor de Ciència, Tecnologia i Innovació del Ministeri de Ciència i Innovació.

 

EL MAPA D'EUROPA QUE CANVIA: CIUTATS, CORREDORS I FERROCARRILS. UNA OPORTUNITAT PER A ESPANYA.
Prof. Josep Vicent Boira
Data: dilluns 15 de gener, a les 18:00 hores
Lloc: Sala d’Actes Manuel Sanchis Guarner Fac. de Filologia, Traducció i Comunicació.


Tot i que Espanya va entrar al Mercat Comú Europeu el 1986 i es va unir a l'euro als anys noranta, la península Ibèrica és encara una illa ferroviària, amb les seues grans ciutats desconnectades de la resta d'urbs europees. Si Brussel·les i París van unir-se per ferrocarril el 1846, encara el 2023, les ciutats espanyoles no connecten amb el sistema urbà europeu per tren. El sistema radial d'AVE no ha ajudat massa. En canvi, el segle XXI serà el segle de les ciutats i dels ferrocarrils, en un nou horitzó que està canviant el mapa d'Europa, fent-la més cohesionada, interoperable i forta. Europa, sense regions urbanes connectades i sense un transport sostenible, de persones i mercaderies, no serà l'actor geopolític de primer nivell que la història ens demana.
 

Josep Vicent Boira és Doctor en Geografia per la Universitat de València i catedràtic al Departament de Geografia. Premi Extraordinari de Llicenciatura en 1986 i de Doctorat en 1992. Ha ampliat estudis en universitats italianes i ha estat professor visitant a Estats Units i Roma.
Autor de diferents llibres relacionats amb la realitat urbana de la ciutat de València. Ha col·laborat amb la Cambra de Comerç de València i l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE). A més, compta amb treballs relacionats amb el territori i l'economia valenciana i l'eix mediterrani. Els seus dos darrers llibres són "Roma i nosaltres", que tracta les relacions culturals, artístiques i arquitectòniques entre la Corona d'Aragó i la ciutat de Roma (Proa, 2020) i "La Via Augusta del segle XXI. El Corredor Mediterrani contra l'Espanya radial" (Proa, 2021).
Ha ocupat el càrrec de Secretari Autonòmic de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana entre juliol de 2015 fins a juliol de 2018. Des de juliol de 2018 és Comissionat del Govern d'Espanya per al desenvolupament del Corredor Mediterrani.


L'ECONOMIA SOCIAL, UNA ECONOMIA CENTRADA EN LES PERSONES
Prof. Teresa Savall Morera
Data: dimarts 27 de febrer, a les 18:00 hores
Lloc: Sala d’Actes Manuel Sanchis Guarner Fac. de Filologia, Traducció i Comunicació.


L'actualitat econòmica i social presenta molts reptes que requereixen la implicació de la ciutadania per a poder-los fer front: exclusió social, pobresa, deslocalització, falta d'ocupació. L'economia social, a través de les diferents formes d'organització que la componen (cooperatives, empreses socials, associacions, fundacions…), és una economia que posa a les persones en el centre, per a solucionar els seus problemes, però també per a tenir-les en compte en la presa de decisions i el repartiment dels excedents. L'economia social es conforma per iniciatives soci-empresarials que la ciutadania posa en marxa per a intentar contribuir a la millora del seu entorn socioeconòmic, i així poder viure en una societat més justa i estable.
 

Teresa Savall Morera és Professora Contractada Doctora en el departament d'Economia Aplicada de la Universitat de València i col·laboradora en el IUDESCOOP. Llicenciada en economia, màster en Economia Social, Doctora en Economia Social. És directora del màster en Economia Social de la UV des de l'any 2019. Les línies de recerca principals giren entorn de l'economia social i les polítiques públiques, l'economia pública (desigualtat i pobresa) i l'avaluació de polítiques. Té publicats articles en revistes científiques i capítols de llibres; i ha participat en el desenvolupament de projectes de recerca europeus, nacionals i regionals, així com en diferents contractes amb administracions públiques i organismes privats.