“Aquest concert significa molt per a la Universitat de València i espere que haja pogut contribuir a la recuperació de les persones damnificades”. Amb aquestes paraules va traslladar el seu agraïment al públic el director de l’Orquestra Filharmònica UV, Hilari Garcia Gázquez, visiblement emocionat sobre l’escenari de la Sala Iturbi del Palau de la Música de València, en finalitzar el concert que l’agrupació universitària valenciana i el Cor Jove de l’Orfeó Català oferiren, el passat 18 de maig, amb la interpretació del ‘Requiem’ de Mozart-Süssmayr i que posà dempeus un aforament de més d’un miler de persones.
El Requiem, K. 626 de Mozart interpretat a València significava “molt” per diverses raons, entre elles, per tractar-se d’un concert-homenatge a les víctimes de la dana del 29 d’octubre de 2024 que va assolar els pobles del sud de la província, destinant la recaptació de la venda d’entrades als Programes d’Ajuda i Recuperació Postdana de la Universitat. Una recaptació que arribà a la quantitat de vora 10.000 euros.
Amb la ferma convicció de que “la música alimenta l’esperit”, el director titular de l’Orquestra Filharmònica UV, Hilari Garcia Gázquez, va assumir aquell “repte” posant-se al front d’un concert “de gran complexitat” en què van confluir en perfecta harmonia elements orquestrals, veus corals i les quatre veus de solistes valencians de reconegut prestigi: Blanca Ruiz (soprano), Isabel Marí (mezzosoprano), Gonzalo Manglano (tenor) i Vicente Antequera (baríton).
El Requiem, K. 626, de W. A. Mozart, en la versió “més reeixida” de l’obra que va haver de finalitzar un dels més estrets col·laboradors del compositor alemany, el seu alumne Süssmayr, sonà dins d’un context emblemàtic tant pel seu caràcter afectiu i emocional, de suport, ajuda i recuperació cap a les persones afectades per la tragèdia que colpejà el sud de València recentment, com l’any en què ha sigut interpretat: el 30é aniversari de l’Orquestra de la Universitat de València, amb un planter de 80 joves músics i músiques emergents.
Per a commemorar l’efemèride, l’Orquestra Filharmònica UV havia organitzat un programa singular d’activitats en el qual s’incloïa l’intercanvi cultural i juvenil amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, repetint aquest concert al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, una setmana després.
Ambdues agrupacions es caracteritzen per la joventut i el talent dels seus membres, a més de compartir una missió comuna: enriquir la formació musical i humana dels seus integrants mitjançant la interpretació d’un repertori d’alta qualitat preparat per professorat especialitzat.
En aquest, es trobava la missa per a difunts que Mozart va compondre en la seua última etapa de la vida i que no va poder acabar. Segons explicava Hilari Garcia, la música del Requiem és “realment extraordinària per a moments de record i d’emoció” per la seua expressivitat extrema que abasta “des del dramatisme més absolut fins a la glòria celestial”. “Podrem palpar tot el seu contingut dramaticoexpressiu, serà música a flor de pell”, afirmava. I no es va enganyar. Respecte, escolta, emoció… és el que es respirava entre un públic que va subjectar l’impuls d’alçar-se de la butaca després de cada secció i trencar el silenci de la pausa amb forts aplaudiments.
L'exaltació reprimida durant tota la interpretació, que va evidenciar una joventut entregada per complet, esclatà finalment amb un auditori parat, dempeus, que va regalar durant minuts aplaudiments a l’elenc simfonicocoral, els cantants valencians i els directors, guies, mestres… que havien fet possible el projecte: el director titular de l’Orquestra de la UV i el seu homòleg en el Cor Jove català, Oriol Castanyer.
El que es va viure aquell dia al Palau va ser, en definitiva, una experiència “fascinant, enigmàtica i profunda” a través d’una obra “que explora temes universals com la vida, la mort i la redempció”, plena “d’emoció i intensitat”, que ha captivat l’audiència durant segles situant-se com a referent “indiscutible” en el món de la música clàssica, i que el 2025 a València, de la mà de joves intèrprets, va esdevindre un dels concerts més simbòlics de l’any pel seu significat i dimensió, envoltat d’emotivitat i esperança.
Links:
