ValenciaPhoto® és un projecte nascut en 2022 per a la celebració anual d’un festival fotogràfic, en què es donen cita professionals consagrats i joves d’avantguarda amb el propòsit de convertir-lo en referència europea de l’art de la fotografia.
El lema representatiu d’aquesta edició del festival és “UTOPIA.EU” en referència a l’ideal d’una Europa unida, com un espai comú on totes les nacionalitats convisquen en pau.
El concepte “utopia”, procedent del grec ou-talps, (no lloc), podria traduir-se com “no hi ha tal lloc”. Aquesta paraula s’ha usat al llarg de la història per a referir-se a societats que no existeixen però suposen un model ideal de convivència, com en La República de Plató o en la coneguda obra de Thomas More Utopia, que va encunyar aquest terme en el sentit d’una societat ideal i, per tant, inexistent.
La idea d’”utopia” comença a adquirir un sentit políticosocial real en el context de l’Europa il·lustrada. Una Europa on els pobles coexisteixen i comparteixen tots els territoris.
En el segle XX aquesta idea d’una Europa que siga un espai compartit arribarà a realitzar-se sota el nom d’Unió Europea, que és una comunitat política amb pretensions d’aproximar-se a aquests models ideals, però que per desgràcia no sempre aconsegueix la pau entre els seus membres participants.
En l’actualitat, amb el segle XXI ben entrat, ens trobem amb una Europa en guerra, i es fa evident més que mai la necessitat d’aquesta “utopia”, el projecte ideal que sembla no concretar-se mai.
Amb la celebració d’aquest festival es pretén cooperar en la fusió de diferents arts a través de la fotografia com a metàfora de la unió dels pobles, i situar ValenciaPhoto ® com a valedor de l’anhel europeu per aconseguir aquest ideal utòpic.
El projecte promou la cooperació transnacional amb entitats europees de diferents països, interactuant i establint vincles culturals per a difondre el seu patrimoni cultural i afavorir la creativitat i la competitivitat dels seus artistes.
Treballant junts i compartint experiències s’escometrà l’organització d’exposicions i una àmplia varietat d’iniciatives com: trobades amb artistes i crítics, conferències, debats, cursos, projeccions, concerts, presentacions de llibres, ressenyes de portafolis, etc.
Tot el que hem citat en els paràgrafs anteriors confereix al Festival ValenciaPhoto® un evident valor cultural i artístic, atès que suposa un espai que promou el coneixement i la participació en l’art i la cultura, així com el diàleg entre les diferents expressions culturals locals i europees, i fomenta el respecte i el gaudi de la diversitat de costums i formes d’expressió.
El Festival ValenciaPhoto® compta amb el suport de les institucions valencianes, com ara l’Ajuntament de València, la Generalitat Valenciana, la Universitat de València, els consolats de Lituània, França i Ucraïna, l’Institut Francès, l’Institut Cervantes, galeries d’art i col·laboradors privats relacionats en molts casos amb l’art i la fotografia.
Autors.
Reinaldo Thielemann
Laima Oržekauskienė-Ore
Marija Cipkute
Silvia Martí
Vilma Dobilaite
Nicolás Llorens
Romà Seguí
Jun Shiraoka
Simonas Dūda
Yuriy Musatov
Vaidas - Maxim Dondyuk
Laurent de Gebhardt
Aurelija Urbonavičiūtė, Neringa Rekašiūtė, Berta Tilmantaitė, Rūta Meilutytė, Andrius Repšy
María José Rodes Sala
Vicente Serra
Vytautas Suslavičius
Laima Oržekauskienė-Ore és una de les artistes tèxtils més convincents de Lituània i guanyadora del Premi Nacional de Cultura i Art. L’artista va ser guardonada amb la Medalla de plata en la 15a Triennal Internacional de Łódź de Tapissos, a Polònia, amb un diploma en la Biennal de Tèxtils de Lituània en 2016, 2018 i 2020, i nomenada Millor Artista en la Fira d’Art Art Vílnius’15. També ha realitzat exposicions individuals a l ’estranger, en països com el Japó, l’Índia, Àustria, Dinamarca, Itàlia, etc.
Amb el seu treball ha establert el seu principi creatiu, caracteritzat per combinar el clàssic i l’avantguarda, que ara estan utilitzant molts altres artistes tèxtils.
Maries. I qui són aquestes Maries?
2017-2019
Embenatges mèdics, brodats fets a mà, impressió digital
220x200 cm
(128 peces)
La instal·lació "Maries. I qui són aquestes Maries?” és alhora un document històric i una pregunta metafòrica sobre les petites imatges piadoses: postals, calendaris religiosos, reproduccions vàries, etc. amb imatges de santa Maria arreplegades en diferents països europeus (Lituània: Vílnius, Liskiava, poble de Gudeliai; Itàlia: Palerm, Nàpols, Roma, Florència i altres llocs), de les quals va fer després una fotografia, es va emmarcar el seu rostre (ressaltant una dona en blanc i negre autèntica i individual), sense el tradicional tocat religiós blau i transferint les imatges mitjançant impressió digital sobre una superfície brodada a mà d’embenatges mèdics. La instal·lació consta de cent vint-i-vuit retrats documentals de Dones. Qui són? Qui és ella?
Vilma Dobilaitė (Kaunas, Lituània, 1973). Formada a l’Espai d’Art Fotogràfic, compta amb una reconeguda trajectòria com a resultat de les seues exposicions individuals i col·lectives, en què se centra en el jazz i en la natura.
Silvia Martí Marí (València, 1966). Artista i professora de Belles Arts. La seua obra artística i les seues produccions teòriques exploren les relacions entre el públic i el privat, entrellaçant el personal i el polític, i abasten, entre altres, qüestions d’art públic, de gènere o de mobilitat. Ha rebut beques i efectuat estades internacionals en múltiples institucions artístiques i acadèmiques. Ha participat en exposicions individuals i col·lectives, nacionals i internacionals.
Nicolás Llorens va nàixer a Castelló de la Plana (1968). Amb els seus treballs inicials comença la seua primera formació acadèmica fotogràfica. En 1998 emprèn una nova experiència, la creació del CVAE (Centre Valencià d'Art Experimental) i, ja en el 2002, la creació de Espai d’Art Fotogràfic, escola de fotografia i sala d'exposicions. En els últims anys se centra en el camp de fotografia de fauna. Actualment manté una intensa activitat en tots dos vessants: d'una banda, l'ampliació i internacionalització del currículum que ofereix el Espai d’Art Formació, que dirigeix en l’actualitat i, d’una altra, la realització d'un treball sobre la distinció entre cultura i natura. En 2022 crea i dirigeix fins ara ValenciaPhoto, Festival de Fotografia y Debate de Valencia.
Romà Seguí i Francès (Dénia, 1962) ha cursat estudis a la Universitat de València, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de València. Treballa de tècnic superior documentalista en la Generalitat Valenciana des de 1992. Ha publicat treballs de recerca sobre història del llibre i biblioteques en Afers, Mètodes d’Informació, Laberintos o Pasiones Bibliográficas. Ha publicat els llibres de poesia Sonets de l’amor absurd en 2017 i Poemes morals; Tabarca en 2018. En l'actualitat cursa estudis de fotografia a l’Espai d’Art Fotogràfic de València.
Neringa Rekašiūtė, Berta Tilmantaitė, Mindaugas Drigotas, Andrius Repšys, Karolis Pilypas Liutkevičius.
Simonas Dūda va estudiar escultura a l’Escola Nacional d’Art M. K. Čiurlionis de Lituània i a l’Acadèmia d’Art de Vílnius. De 2009 a 2019 va treballar com a realitzador d’escenografies al Teatre Estatal de la Joventut (Vílnius) i com a escenògraf, realitzador d’escenografies i artesà de marionetes com a freelance. En 2019 es va mudar a València i des de llavors treballa en Materializa, una empresa valenciana dedicada principalment a la producció i muntatge d’aparadors. A través d’aquesta experiència laboral multidisciplinària, Simonas Dūda s’enfronta inevitablement al treball amb diferents tipus d’art, i això dictai forma una expressió conjunta per a ells en la seua escultura, a través de la síntesi dediferents tècniques i el diàleg entre arts visuals i teatralitat.
Yuri Musatov, artista de ceràmica de la generació més jove, que ja s’ha establert com el representant professional i valuós de la ceràmica artística ucraïnesa contemporània, està reconsiderant les formes tradicionals de treballar amb ceràmica. Les seues obres creatives existeixen més enllà de les categories familiars o tipus d’art: escultura de cavallet, ceràmica interior. Els seus objectes són autònoms i autosuficients en el camp artístic. L’artista aplica la qüestió de la integritat de la persona en la societat postindustrial. La il·lusió del món modern està representada en les obres de Musatov per les construccions oníriques i subtils, tendres com encaixos, entrellaçades de les peces de ceràmica.
Laurent de Gebhardt
Marija Cipkute
