El proppassat divendres dia 18 se celebrà al saló d’actes de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació (la que va ser de Dret fins l’any 1996) el cinquantenari de la graduació com a llicenciats i llicenciades de la promoció 1967‑1972.

En un ambient festiu, però també molt emotiu, van prendre la paraula el coordinador de l’acte, l’exprofessor de la Facultat, Félix López de Medrano; Manuel Ángel Rueda Pérez, notari jubilat de València; Concha Gisbert Jordá, funcionària retirada de la Generalitat; Pedro García Rabasa, exsecretari general de l’Ajuntament de València; i l’actual degà de la Facultat de Dret, Javier Palao.

Van ser moltes les anècdotes i històries que rememorà una promoció que va ser testimoni de l’arribada de l’home a la Lluna, el Maig francès o l’accés de Salvador Allende al poder a Xile (i la Lliga guanyada pel València C.F. la temporada 1970-71). Parlàrem dels dos extraordinaris degans que conegueren: D. Adolfo Miaja de la Muela i D. Manuel Broseta Pont (els professors i professores d’aleshores eren “Don” o “Doña” en el tractament); però també dels vells mestres que poblaven les aules de la Facultat valentina de l’època: D. Víctor Fairén, D. Luis Díez-Picazo, D. Juan Galvañ i D. Juan García González (Juanito, com era conegut), D. Luis Enrique de la Villa, D. Fernando Vicente-Arche, D. Juan Córdoba Roda, D. Diego Sevilla, D. José Corts Grau i D. José Santa Cruz Teijeiro (que havien estat rector de la Universitat i degà de la Facultat respectivament fins feia ben poc), i un llarg etcètera de professors adjunts, agregats i ajudants (els PNNs) que ja començaven a aparèixer pel centre en aquella època.

A més, es van recordar les principals fites del període en què van atendre la docència de dret: les mancances econòmiques de la Facultat, els problemes d’espai (tot i ser un edifici nou), les baralles entre l’estudiantat progressista i contrari a la Dictadura i aquell procliu al règim franquista (com quan es declarà la Facultat “zona nacional”), les festes al hall, la incorporació progressiva de la dona a les aules, les classes que s’hi impartien (amb poc d’innovació docent i menys pràctiques encara), els exàmens, les novatades, els bidells i les paperetes amb les notes, l’arribada d’estudiantat de la Facultat d’Economia que ja no cabia al vell convent de la plaça Vicente Iborra i, sobretot, el bon ambient que sempre presidí les relacions d’amistat entre els membres de la promoció. Es valorà igualment el perfil formatiu de la Facultat, que any rere any prepara professionals liberals, alts funcionaris i figures polítiques amb responsabilitats de govern. Alguns recordaven que entraren sense saber a què s’enfrontaven, però que isqueren convertits en ciutadans concienciats en un país que volia superar dècades de dictadura i es dirigia cap a la democràcia.

També hi hagué un record emocionat (un minut de silenci) per als companys que han anat faltant durant aquest llarg mig segle de treball i camí vital.

Per a finalitzar l’acte, el degà Javier Palao va imposar a tots i totes les presents la beca roja que testimonia la graduació en Dret, com a acreditació de la seua pertinença a la Facultat i a la comunitat que ha anat creant al llarg de més de cinc segles d’existència. Després, tot el grup es va fer les fotos acostumades baix del mural de Javier Clavo i a les llargues escales que pugen del hall a les aules, aquelles aules que els van acollir durant el lustre en què es prepararen per a la resta de les seues vides.