23 de febrer, 2 i 23 de març a les 17:30 al hall de la Facultat

La història i la cultura Armènia segueixen sent hui dia un relat tan fascinant com desconegut entre nosaltres. Aquesta ignorància suposa, d'una banda, una llacuna cultural greu, ja que parlem d'una de les cultures més antigues del món, però també d'un oblit polític, històric i social imperdonable, ja que el poble armeni va patir un dels genocidis més brutals del segle XX. Amb el cicle “Armènia a la memòria” plantegem tant la possibilitat d'explorar aquesta riquíssima cultura com la necessitat de posar en relleu els deplorables fets del genocidi i la diàspora armènia.

Per això, comptarem amb tres pel·lícules que ens permetran indagar sobre diferents aspectes i moments de la història i la cultura armènia. Atès que plantegem aquesta activitat des de l'Aula de Cinema, que té com a objectiu divulgar l'art cinematogràfic per se, el nostre focus d'atenció estarà posat a les pel·lícules en si; no obstant això, en la mesura que entenem que el cinema és també un mitjà de comunicació i pensament, creiem imprescindible generar una reflexió i un debat al voltant de cadascun dels temes plantejats per films. Així doncs, la nostra proposta consisteix a acompanyar cadascuna de les pel·lícules amb una xerrada i un col·loqui al voltant de diferents aspectes, tant fílmics com històrics i culturals.

En aquest sentit, hem estimat que aquest cicle podria ser especialment interessant per a les facultats presents al Campus de Tarongers. Creiem que les qüestions abordades a les pel·lícules, que abasten des de l'antropologia social, la memòria col·lectiva, els drets humans o el dret internacional, poden ser d'interès per a l'alumnat general, així com també per a l'alumnat més interessat a l'audiovisual, que trobareu aquí una selecció de títols d'extraordinària qualitat cinematogràfica.

A més de dirigir-nos a un públic eminentment universitari, des de l'organització contactarem també amb la nombrosa comunitat armènia a València per fer-los extensible la invitació a assistir-hi, de manera que les projeccions puguen servir com a espai de diàleg i d'enriquiment entre el que s'ha vist al film i les impressions i records del públic.

Sessions i dates

23 de febrer, 18h: Honor (Namus, Amo Bek-Nazaryan, 1925)

Ponents: Luis Pérez Ochando (UVEG) i Eduardo Almiñana (periodista cultural).

Es tracta de la primera pel·lícula armènia i, malgrat el finançament d'origen soviètic, s'allunya dels usos polítics més freqüents en aquesta cinematografia, i se centra, sobretot, a retratar la comunitat tradicional, els costums, les creences, la cultura, els seus sentiments..., cosa que confereix al film un gran valor documental i antropològic. La pel·lícula rememora un món en procés de desaparició de manera romàntica (i fins i tot melodramàtica), però alhora crítica, ja que mostra les nefastes conseqüències dels valors patriarcals. Al debat desglossarem tant la pel·lícula com diferents aspectes de la cultura tradicional armènia.

2 de març, 18h: El color de les magranes (Sayat nova, Sergei Parajanov, 1969).

Ponents: Virginia Mendoza (antropòloga social i periodista).

Poètica, malenconiós, bellíssima, críptica de vegades, El color de les magranes és una de les millors pel·lícules de la història del cinema. S'hi recorren diferents episodis de la vida del músic i poeta Sayat-Nová, cosa que permet al seu director posar en relleu la capacitat de resistència i supervivència de la cultura armènia a través dels seus símbols, metàfores i diversos elements culturals. Al debat analitzarem aquests símbols i establirem un diàleg entre el film i l'art i la cultura armenis.

23 de març, 17:30h: Ararat (Atom Egoyan, 2002).

Ponent: Rubén Higueras Flores (crític i historiador cinematogràfic)

El rodatge d'un film sobre la matança de Van impacta profundament un dels seus participants, que se'n replanteja la identitat i la visió del món. A través d'aquesta història, el cineasta canadenc d'origen armeni Atom Egoyan planteja no sols la necessitat de recordar el genocidi armeni, avui oblidat per la comunitat internacional, sinó també el problema de la seva representació: com abordar el trauma col·lectiu? Des d'on es mira el dolor aliè? Com representar allò impensable? El film ofereix, per tant, una excel·lent ocasió de reflexionar tant sobre el genocidi i la diàspora armènia, com sobre la necessitat de la memòria o els drets humans.