Estem vivint una etapa certament convulsa en referència a la Justícia Universal al nostre país. No solament va patir una modificació durant l'anterior legislatura que la va deixar una mica “lesionada”, sinó que hem sigut testimonis d'una modificació per part de l'actual govern que ens ha deixat a tots pràcticament sense paraules. Modificació que ha suposat que la Justícia Universal continguda en l'art. 24.3 de nostra LOPJ quede totalment buida de contingut, sense cap possibilitat de jutjar aquells crims més atroços que han comés i continuen cometent els Estats en l'actualitat i que per tant queden impunes davant la mirada atònita del món.

Hem sigut criticats per altres Estats i se'ns ha posat en el punt de mira de la Unió Europea per la modificació de la nostra llei, que no solament obliga a arxivar casos com el Cas Tibet, sinó que s'està qüestionant si delictes internacionals com el tràfic de drogues en els quals Espanya ha fet un bon treball per mitjà de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en altamar, al no poder enjudiciar als *narcos detinguts i que hui dia, a causa del gran forat que ha deixat la reforma del govern de la Justícia Universal, estan sent posats llibertat aquells que van ser detinguts en aigües internacionals.

El cas Tibet ha tingut una llarga marxa des que els seus promotors decidiren interposar les querelles davant l'Audiència Nacional en 2005. En total s'han dictat 9 actuacions http://www.poderjudicial.es/search/indexan.jsp, l'últim decretant les ordres de crida i cerca contra diversos exdirigents del Partit Comunista Xinés, i el que ha causat enorme malestar a les autoritats Xineses, per la qual cosa va enviar al nostre país una delegació del Govern en funcions al Tibet per a mantindre converses amb el nostre executiu. S'especula que els assumptes econòmics i el deute espanyol comprat per la Xina té molt a veure amb la modificació de la llei, per la qual cosa el Govern ha sucumbit davant les pressions de les autoritats xineses.

El Govern es va donar molta pressa a presentar l'avantprojecte de reforma de llei que canviaria la Justícia Universal al nostre país, i malgrat estar en contra la major part dels parlamentaris no va haver-hi cap problema a aprovar l'esborrany, atés que compta amb la majoria absoluta i per tant no necessita del suport de cap grup parlamentari per a aprovar el text que ha modificat la LOPJ, per la qual cosa el Jutge Bru que porta el cas del genocidi del Tibet no ha pres cap decisió i ha remés la qüestió al Ple, sent conscients que la causa quedarà arxivada sense més.

No obstant això, el Magistrat-Jutge Santiago Pedraz del Jutjat Central Instrucció núm. 1 de l'Audiència Nacional i que instrueix el cas del periodista José Couso que va ser assassinat en Bagdag pels atacs perpetrats per l'exercite americà a l'hotel on s'allotjaven totes les delegacions de premsa durant la Segona Guerra del Golf.

Però si hi ha alguna cosa que deixa en dubte a aquesta reforma són aquells Tractats i Convenis signats pel Regne d'Espanya, com és el cas de la Convenció de Ginebra i que pel que sembla això ha sigut oblidat per l'Executiu en realitzar la reforma de la LOPJ, ja que Espanya forma part d'aquest Tractat en signar-lo, ratificar-lo i publicar-lo, i per tant, està obligada a perseguir el delicte siga com siga la nacionalitat dels autors i el lloc on aquests es troben. En l'art. 146 de la Convenció de Ginebra estableix que “Cadascuna de les Parts Contractants tindrà l'obligació de buscar a les persones acusades d'haver comés, o ordenat cometre, una qualsevol de les infraccions greus, i haurà de fer-les comparéixer davant els propis tribunals, siga com fora la seua nacionalitat. Podrà també, si ho prefereix, i segons les condicions previstes en la pròpia legislació, entregar-les perquè siguen jutjades d'altra banda Contractant interessada, si aquesta ha formulat contra ella càrrecs suficients”. També ha d'haver-se oblidat que una norma interna no pot modificar ni derogar un Tractat o Conveni Internacional, atés que això vulnera la pròpia Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats i en els articles dels quals 26 i 27 respectivament estableix que: “Tot tractat en vigor obliga a les parts i ha de ser complit per elles de bona fe “pacta sun servanda” i “una part no podrà invocar les disposicions del seu dret intern com a justificació d'incompliment d'un tractat”.

Ens preguntem si el Govern està envaint l'esfera del Poder Judicial en modificar al seu antull lleis que permeten deixar en la impunitat delictes tan greus contra les persones, el genocidi, o el delicte de lesa humanitat, i tot això per una crisi oberta amb el Govern xinés en ser imputats diversos dels seus exdirigents.

L'Executiu anteposa clarament els negocis davant els Drets Humans i amb això la impunitat d'aquelles autoritats que cometen delictes contra les persones, ja siga en el seu propi Estat ja siga en un altre que haja envaït. Això ens crea molts dubtes de quin és el preu de ser un simple ciutadà. El poder dels diners està per damunt de tot abans que la vida de milions de persones. Si un Govern cedeix davant les pressions d'un altre Estat, estaria mostrant la seua feblesa davant la resta de la Comunitat Internacional? Si un Estat comet agressions tan greus i no és jutjat per això, ens preguntem quin paper tenen els Tractats Internacionals?

No té justificació alguna aquesta reforma que deixa fora de control judicial delictes tan greus contra la humanitat. Es podria acusar de complicitat a un Estat que permet sobreseure processos com el Genocidi del Tibet, o l'assassinat de José Couso, entre molts altres? El factor dissuasiu per a cometre delictes de tal envergadura s'evapora amb la carpetada que se li dona a la Justícia Universal al nostre país, i amb ell el dret de les víctimes no solament a obtindre justícia, sinó també al fet que els responsables de tals crims siguen jutjats i condemnats.

Com a estudiants del Màster de Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional vam mantindre contacte amb representants dels Grups parlamentaris en el Congrés, als quals remetem un manifest contra tal reforma. Ara el nostre treball des de la Clínica Juridica serà buscar arguments en la qual es plantege que la Justícia Universal és necessària per a qualsevol ordenament jurídic.

Mª Mercedes Ortolá Seguí. Licenciada en Derecho. Clínica Jurídica per la Justicia Social