Va ser l'Aulari Multiusos de la Calle Menéndez Pelayo on vaig rebre la meua primera classe de la carrera, any 1993, una etapa nova per a qualsevol estudiant, on la il·lusió i les ganes d'aprendre bategaven en els cors de cadascun dels quals comencem aquella nova titulació, aquell nou pla. Per a mi la Universitat era una mica més que un lloc on anar a classe, entenia la Universitat com un lloc de trobada on poder aprendre moltes coses mes allà de les quals s'impartien en les diferents classes teòriques i pràctiques. Era aqueixa primera experiència on cadascun eixia a formar-se i especialitzar-se en el que a priori, anava a ser el seu futur professional. Vaig aprendre molt dels meus professors, i també molt de companys. Crec que aqueix període de la teua vida és una etapa en la qual comences a trobar el teu camí, comences a llaurar el teu futur com a persona, a trobar aqueixa maduresa i personalitat necessària per a afrontar els reptes que et va a marcar la teua vida. La Universitat és per a gaudir-la, per a assaborir cada moment, per a aprendre de cada experiència fora negativa o positiva, la Universitat marca la vida de les persones, per la qual cosa jo, si m'ho permeteu, enviaria un missatge que ja vaig enviar l'any passat a uns alumnes recentment graduats: "En aquest paradís, en aquesta bambolla que és la Universitat, heu rebut una formació humana i acadèmica que ha de proporcionar-vos la confiança per a saber que esteu preparats per a assumir aquests nous reptes. Amb aqueixa confiança, i sobretot, amb la humilitat de saber que tots els dies cal aprendre i seguir formant-vos, eixiu al carrer, i menjar-vos el món".