Saitabi és la revista de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València-Estudi General, heretada de la seua antecessora, la històrica Facultat de Filosofia i Lletres.
Va fundar la publicació, l’any 1940, José Chocomeli Galán (1893-1946), erudit i arqueòleg natural de Xàtiva, distingit durant la guerra civil en la salvaguarda de fons artístics i bibliogràfics. Chocomeli ocupava llavors el càrrec de delegat a València del Servicio de Recuperación del Patrimonio Artístico Nacional, entitat patrocinadora del butlletí. La revista devia el seu nom, que és el propi de la ciutat ibèrica de Xàtiva, al fet que, encara que eixia a la impremta valenciana Semana Gráfica, la redacció estava situada en aquella població. Pel mateix motiu, les cobertes i portades dels números de Saitabi ostentaren com a emblema durant anys (fins al tom IX, 1952-1953) un petit gravat del genet ibèric que figura a l’anvers de les monedes setabitanes d’aquella època. Apareixia inicialment en números trimestrals, amb el subtítol Noticiario de Historia, Arte y Arqueología de Levante, i des del primer moment es nodrí de col·laboracions del món universitari , en el camp de la Història, l’Arqueologia i l’Art.
Des del núm. 3, corresponent a l’any 1942, la revista va ser adoptada per la Facultat de Filosofia i Lletres, en qualitat d’òrgan del Laboratorio de Arqueologia y Ciencias Auxiliares i sota la direcció del catedràtic i historiador americanista Manuel Ballesteros Gaibrois. Patrocinaven l’edició la Diputació Provincial i l’Ajuntament de València, i més tard altres ajuntaments i corporacions provincials, una aportació imprescindible atesa la difícil viabilitat econòmica de la publicació. Des del tom IV, de 1945, Saitabi passarà a ser la revista oficial de la Facultat, com a òrgan dels Instituts d’Investigació Històrica “Roc Chabàs” i “Joan Baptista Muñoz”, el segon dedicat als estudis d’americanisme, i serà el seu director el degà del centre, llavors el catedràtic Francesc Alcayde Vilar. Amb el tom IX (1953), tanmateix, se’n va interrompre l’edició.
La revista tornà a la impremta amb el tom X, de 1960, de la mà del secretari de la Facultat, l’arqueòleg professor Tarradell. És ara quan, amb la nova empenta adquirida pel centre gràcies a la incorporació de distingits catedràtics, com ara els doctors Miquel Dolç, José María Jover, el citat Miquel Tarradell, Antonio López Gómez, Joan Reglà o Antonio Ubieto, entre altres, que li asseguraren un dels períodes de major activitat científica i prestigi exterior, adquireix Saitabi la seua configuració definitiva, en forma de toms anuals, que continuaran publicant-se, sense interrupció , fins a l’actualitat. Amb el tom XXVIII, del 1978, la capçalera comença a ostentar el nom de la Facultat de Geografia i Història, creada per la divisió de l’antiga de Filosofia i Lletres en tres noves facultats humanístiques. En les últimes dècades la revista ha acollit l’edició de dossiers monogràfics en matèria de la seua especialitat, així com eventualment d’homenatges acadèmics retuts a diferents professors. L’any 2013 ha arribat al tom LXII-LXIII, amb la qual cosa ha esdevingut una de les revistes universitàries vives més antigues en Espanya.
Actualment, exerceix la direcció de Saitabi la degana de la Facultat, que presideix un Consell de Redacció integrat per professors dels diversos Departaments del centre i d’altres institucions científiques. La revista compta amb la col·laboració d’un Consell Assessor integrat per especialistes reconeguts, així com amb un sistema d’avaluació externa que vetla pel rigor acadèmic dels estudis publicats.
[M. R. L.]
