Enginyer químic per la Universitat de València (1999) i doctor en Enginyeria Química per la Universitat Politècnica de València (2003). Va començar la seva carrera docent el 2001 al Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de València. Actualment és professor universitari al Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de València. La seva tasca investigadora s'ha centrat en l'àmbit del medi ambient, concretament en dues àrees d'activitat principals: el tractament d'aigües residuals i l'avaluació de la qualitat de les aigües costaneres. En l'àmbit del tractament d'aigües residuals, la seva activitat científica gira al voltant de temes relacionats amb: la digestió anaeròbica del fang; l'aplicació de la tecnologia de membranes per a la recuperació d'energia de la matèria orgànica de les aigües residuals i la minimització del fang produït; l'ús de microalgues per al tractament d'aigües residuals urbanes; i la recuperació de nitrogen i fòsfor. En aquest àmbit, ha codirigit cinc tesis doctorals, ha estat investigador principal de tres projectes nacionals competitius (RTC-2017-6049-2, CTM2017-86751-C2-1-R, CTM2014-54980-C2-1-R), dos projectes europeus (LIFE13 ENV/ES/001353, H2020-869496) i és titular de dues patents (ES2315178B2 i EP3225596B1) i un model d'utilitat (ES1156783U). En l'àmbit de l'avaluació de la qualitat de les aigües costaneres, el seu treball científic s'ha centrat a coordinar, dur a terme i avaluar diverses campanyes de seguiment d'aigües costaneres i de transició en relació amb la presència de substàncies prioritàries, amb l'objectiu d'analitzar l'impacte de l'activitat humana en l'aparició d'aquestes substàncies i proposar mesures correctores adequades per garantir el bon estat químic i ecològic de les aigües costaneres. En aquest àmbit, ha codirigit dues tesis doctorals i ha estat investigador en tretze acords de recerca amb el Govern Regional Valencià, actuant com a investigador principal en dos d'aquests. Del 2017 al 2024, va dirigir la Càtedra DAM de Gestió Integrada i Recuperació de Recursos d'Aigües Residuals, i des del 2020 és director del Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de València.

[Biografia, versió en valencià]

Eduardo M. García Roger és docent i investigador a la Universitat de València, on ocupa el càrrec de professor titular en el Departament de Microbiologia i Ecologia. La seua labor docent abasta cursos d'Ecologia en els graus de Biologia i Ciències Ambientals i també en el màster de Biodiversitat: Evolució i Conservació. 

Des del seu doctorat, ha desenrotllat una carrera investigadora centrada en la biologia evolutiva i l'ecologia de poblacions aquàtiques, especialment en hàbitats temporals com a llacunes, gorgs i xicotets cursos d'aigua intermitents de la regió mediterrània. Professionalment, desenrotlla la seua investigació en l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, en el grup d'investigació d'Ecologia Evolutiva. Al llarg de la seua trajectòria, el Dr. Eduardo M. García Roger ha publicat més de 50 articles científics en revistes internacionals d'alt impacte, com Limnology and Oceanography, Scientific Reports, Freshwater Biology, Oikos, o Proceedings of the Royal Society. A més, ha participat en més de 70 congressos i conferències científiques a nivell nacional i internacional, on ha presentat avanços sobre l'adaptació dels organismes a la impredictibilitat ambiental i els mecanismes evolutius que operen en ecosistemes aquàtics temporals. 

La seua investigació combina el disseny d'experiments amb la investigació de camp i el desenrotllament de models teòrics. Recentment, destaca el seu interés en l'aplicació de ferramentes genòmiques per a estudiar processos adaptatius en poblacions de rotífers i altres organismes aquàtics. Ha col·laborat en investigacions que exploren la relació entre l'ecologia i la genètica, i ha utilitzat models per a explicar el fenomen del bet hedging en poblacions de rotífers. 

Quant a la seua experiència internacional, el Dr. García Roger ha realitzat estades d'investigació als Estats Units i Anglaterra, incloent també un postdoc en el si d'un projecte d'investigació del 7é Programa Marc de la UE en la Universitat de Barcelona, la qual cosa ha ampliat la seua perspectiva en l'estudi de l'ecologia de comunitats i metacomunitats en hàbitats aquàtics temporals. 

Des de 2018 és vicedegà d'Estudis de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València.

[Biografia, versió en valencià]

José Luis Gómez Amo es va doctorar en Física el 2006. Va obtenir diverses beques de doctorat i postdoctorat, i ha gaudit diverses estades de recerca a l'estranger. Actualment, és professor Titular al Departament de Física de la Terra i Termodinàmica de la Universitat de València. És membre del Grup de Radiació Solar de la Universitat de València (GRSV) des del 1999. La seua docència inclou tant classes experimentals com teòriques, principalment sobre física ambiental, transferència radiativa i energies renovables. Des del 2007, imparteix docència al Màster de Teledetecció i ha dirigit més de 30 tesis de màster i de grau. Ha dirigit 4 tesis doctorals i actualment dirigeix 3 tesis doctorals més, així com diversos projectes de màster i de grau. La seva investigació se centra principalment en la física atmosfèrica i la radiació solar. En particular, estudia els processos de transferència radiativa a l'atmosfera a causa de diferents components atmosfèrics (aerosols, núvols, ozó i vapor d'aigua) combinant mesures de teledetecció i modelització atmosfèrica. Dedica una atenció especial a determinar l'impacte dels aerosols, els núvols i les seves interaccions en el balanç radiatiu Terra-Atmosfera, així com les seves implicacions climàtiques. També té una àmplia experiència en instrumentació radiomètrica i Lidar, així com en processament i anàlisi de dades. Els seus interessos cientificotècnics també inclouen el desenvolupament d'instrumentació per a la mesura de paràmetres atmosfèrics, així com l'estudi de sistemes d'energia solar i eficiència energètica. Ha participat en multitud de campanyes de mesura interdisciplinàries a tot el món; en col·laboració amb diverses institucions de recerca (incloses l'ESA i la NASA). Ha estat IP de quatre projectes del Pla Nacional de Recerca espanyol. Actualment és responsable de les mesures de radiació espectral i de la instrumentació de perfilat vertical per a aerosols i núvols de l'Estació Atmosfèrica de Burjassot (BASS). A més, és l'investigador principal d'aquestes mesures a diversos projectes d'infraestructura de recerca i xarxes de mesura internacional (ACTRIS, e-PROFILE, WaLiNeAs). És coautor de més de 50 publicacions científiques a revistes indexades d'alta qualitat i de més de 100 contribucions a congressos nacionals i internacionals.

Llicenciada en Física amb Premi Extraordinari en Física Fonamental en 1991. Doctora en Física en 1996 per la Universitat de València.

Professora Titular de Física Aplicada des de l’any 2000 en el Departament de Física de la Terra i Termodinàmica de la UVEG, després d’haver estat becària de FPU i professora ajudant.

Realitza investigació en Reologia Aplicada a sistemes alimentaris, cosmètics i farmacèutics en el laboratori situat a la Facultat de Farmàcia. Actualment participa en projectes de recerca finançats pel Ministeri d’Educació i la Generalitat Valenciana en col·laboració amb el Laboratori de Propietats Físiques i Sensorials de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC, València) i el Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la UVEG.

Ha realitzat estades en diferents universitats en Sevilla, Glasgow i Colòmbia i ha participat en projectes amb empreses com BABÈ, NOVARTIS, KOROTT o KERN PHARMA. Va organitzar junt a l’IATA el congrés IBEREO 2017 i ha estat membre del Comité Científic de diferents congressos internacionals de reologia. En l’actualitat és tresorera en la Junta de Govern del Grup Espanyol de Reologia de la RSEF.

Ha rebut més de 50 cursos de Formació i Innovació Docent i ha participat en diferents projectes d’innovació educativa relacionats amb la docència en primers cursos de graus científics i en altres multidisciplinars, com INNOCAMPUS. Participa en diferents activitats amb educació secundària, com l’Aula Experimenta o la Feria Experimenta.  És vocal de la Comissió Local de la Olimpíada de Física i va formar part de l’equip organitzador de la Olimpíada Nacional en 2025. És membre de la Junta Directiva de la Divisió d’Ensenyament i Divulgació de la RSEF.

Ha estat Coordinadora de 1r curs i Coordinadora de Grau en el Grau en Física i des de març de 2024 és Vicedegana d’Estudis de Física i Innovació.

[ Traducció automàtica ]

Óscar Maciá és Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València (2002) i Doctor en Física Teòrica per la Universitat de València (2007). Actualment treballa com a professor titular d'universitat (2023), adscrit al Departament de Matemàtiques Area de Geometria i Topologia) de la Facultat de Ciències Matemàtiques  de la Universitat de València. És membre del grup d'investigació d'Anàlisi Geomètrica de la UV GAGUV).
El seu *investgación tracta principalment  la geometria diferencial, sovint inspirada en problemes que sorgeixen en la física teòrica. En general, se centra en l'estudi de varietats dotades d'alguna estructura addicional riemanniana, complexa, etc.) definida a través de l'acció d'un grup de *Lie. Entre els temes tractats s'inclouen: Geometria quaternionica i excepcional, aplicacions harmòniques, varietats amb holonomía especial, espinores, operadors diferencials, i geometria complexa.
En aquests àmbits ha participat en múltiples projectes d'investigació nacionals i internacionals.
 

Javier Ortega és professor permanent laboral en el Departament de Direcció d'Empreses de la Universitat de València i investigador en INN4ALL <https://www.uv.es/inn4all/>, grup de recerca en Innovació, Ciència i Societat. Anteriorment ha treballat en empreses de serveis avançats (consultoria, banca i nàutica), així com en institucions de recerca com el CSIC (durant els seus estudis pre i post-doctorals). Està interessat en estudiar la inclusió de la dimensió mediambiental en les estratègies de las empreses (eco-innovació). A més, ha investigat les relacions universitat-empresa i la cooperació entre agents del sistema de innovació en diversos contextos, participant en projectes regionals, nacionals i europeus. Els resultats de la seua recerca han sigut publicats en revistes científiques com Scientometrics, Journal of Entrepreneurship, Management and Innovation, International Journal of Technnology Management and Sustainable Development i Arbor, entre d'altres. Ha realitzat estades en la Universitat de Tampere (en 2009 i en 2014), amb la qual col.labora sovint, en concret amb investigadors de l'Escola de Management.

[Biografia, versió en valencià]

Llicenciat en Física per la Universitat de València (1992), amb Premi Extraordinari i Primer Premi Nacional de Terminació d’estudis en Física, i Doctor en Física per la Universitat de València (1997). Actualment és catedràtic de Física de la Terra en el Departament de Física de la Terra i Termodinàmica de la Facultat de Física.

Ha publicat 67 articles en revistes indexades (de les quals 48 en el primer quartil de la respectiva categoria), amb 3980 cites, un índex h de 29 i un índex I100 de 8 (WoS). La seua producció científica acumula una mitjana de 120 cites per any (240 cites per any en els últims deu anys) i una mitjana de 5 autors per publicació. Compta amb 4 sexennis d'investigació. En l’any 2010 va rebre el Premi Norbert Gerbier que atorga l’Organització Meteorològica Mundial.

Les principals línies d'investigació inclouen la mesura de la temperatura i l’emissivitat de la superfície terrestre a partir de dades satel·litals, el seu ús per a la caracterització de les superfícies, i el seguiment de processos de canvi climàtic mitjançant l’anàlisi de sèries temporals d’aquests paràmetres. Ha participat en 39 projectes d’investigació amb fons europeus, estatals i autonòmics, dels quals ha estat investigador principal en 7. A més, ha dut a terme tasques de transferència del coneixement al sector productiu mitjançant convenis amb empreses.

Al llarg de la seua trajectòria com a professor universitari, ha impartit docència de Física en el grau en Química; Meteorologia i Climatologia en el grau en Ciències Ambientals; i Tècniques Informàtiques, Termodinàmica, Física General i Física de l’Atmosfera en el grau de Física. A més, ha estat director del Certificat Universitari en Estudi de Contaminació d’Aigües mitjançant Teledetecció (5 cursos), i del Certificat Universitari en Aplicacions Industrials i Mediambientals de la Mesura a Distància de la Temperatura (6 cursos). Compta amb cinc quinquennis docents.

Ha codirigit cinc tesis doctorals, 10 TFM i 16 TFG. Ha exercit diverses responsabilitats de gestió acadèmica, entre elles la secretaria de la Facultat de Física (2006-2012), el vicedeganat de Relacions Institucionals, Qualitat i Dobles Graus (2018-2021), i el vicedeganat d’Estudis (2021-2024). Des de març de 2024 és el degà de la Facultat de Física.