Ministeri d'Economia i Competitivitat - MINECO (HAR2014-53802-P). 2015-2018.

L'objectiu del projecte és analitzar des d'una perspectiva històrica la manera en què, entre els segles XVII i XIX, es van ser concretant alguns aspectes del procés de civilització, referits en l'obra de Norbert Elias. Pretenem en aquest nou projecte aprofundir en la manera concreta en el qual homes i dones van contribuir a la construcció i difusió d'ideals de comportament i d'afectes "civilitzats" i la manera en la qual els discursos morals i pautes de conducta van ser incorporats o negociats a escala individual.

Aquest projecte se centra en tres conceptes clau recollits en el seu subtítol: Gènere, Imatges, Experiències. El primer d'ells –Gènere- introdueix una dialèctica que és rescatada en les últimes dècades pels estudis i per les visions públiques de les víctimes: les particularitats del sofriment de les dones en la repressió, la qual cosa replanteja les lectures tradicionals sobre la rereguarda i la repressió en una clau nova. El segon terme –Imatges- fa referència a la manera en què s'ha posat en relleu la identitat de la víctima de la guerra, el seu protagonisme en detriment d'una literatura heroica que va generar al seu torn una producció iconogràfica d'heroisme (i de la qual està també a vessar la guerra civil i el franquisme). En tercer lloc, Experiències, fa referència a la vivència íntima d'allò que naix com a imperatiu o imposició col·lectiva, social; alguna cosa que connecta amb les tendències actuals de l'anàlisi del testimoniatge, la captació dels mateixos i el seu registre en imatge. Encara que aquest projecte es concep sota un prisma comú i una orientació teòrica comuna, el seu cos se subdivideix en dues línies d'indagació que generen al seu torn dos equips de treball diferents en les fases concretes del seu quefer, però complementàries a l'hora de presentar, difondre i projectar els seus resultats: a) Víctimes i la seua imatge: localitzar, reunir, inventariar, classificar i posar en relació els documents fotogràfics, cartelístics i cinematogràfics que mostren aqueixa figura protagonista passiva de la guerra: la víctima civil) i b) Víctimes de la Repressió femenina franquista: Recuperar la Història i la Memòria de les dones represaliades pel franquisme en la Presó Provincial de Dones de València en la primera postguerra, entre 1939-1942.

El nostre punt de partida és el procés de civilitat com a discurs sobre les relacions i les normes de comportament social plantejat per Norbert Elias, encara que subratllant, com a historiadors, el seu caràcter de procés en el temps i entenent-ho no solament vinculat als sistemes d'urbanitat, sinó, en un sentit més ampli, com a construcció de valors morals, consciències, sentiment i conductes. El seu estudi ens permetrà valorar des de múltiples perspectives l'evolució i l'eventual procés de modernització de la societat espanyola entre els segles XVI i XIX; el grau de secularització de la cultura; el vigor o debilitat de les elits urbanes, susceptibles de configurar una alternativa a la cultura aristocràtica i cortesana, i el que de comuna o d'específic va tenir en el context europeu. La notable reflexió sobre la civilitat, no solament en la literatura específica d'urbanitat, sinó també, en escrits pedagògics i morals, premsa, assajos, obres de ficció, literatura “popular” o iconografia suggereixen una presència polèmica, en la qual la urbanitat apareix com una noció incessantment contestada i redefinida.Ens proposem renovar l'acostament al tema incorporant noves perspectives; l'ampliació i diversificació de fonts, incloent les literàries i iconografies; el plantejament comparatiu respecte a altres països europeus, la perspectiva interdisciplinària (Història, Literatura, Història de l'Art) i les aportacions de la nova història cultural, la història de la vida privada i la història de les dones, atentes a la configuració social de models de conducta masculins i femenins i a la construcció social de la privadesa i la domesticidad.