Ens proposem analitzar la manera en què les dones participen en la construcció de la modernitat, entre els segles XVIII i XX, no com a objectes passius de les transformacions socioeconòmiques, polítiques i culturals, sinó com a agents actius de les mateixes, a través de les seues estratègies intel·lectuals i les seues pràctiques socials. Aquesta perspectiva enriquirà el nostre enteniment del procés de modernització de la societat espanyola (els seus assoliments, les seues ambigüitats i els seus límits) i de les seues diferències i semblances respecte d'altres models europeus. A partir de diversos estudis de cas, analitzarem, en primer lloc, el significat dels canvis en el treball, la possessió i transmissió de béns, la cultura material i els estils de vida i el seu impacte sobre la forma de representar la pròpia identitat i els vincles socials. En segon terme, el paper de les dones com a productores i consumidores de cultura, en l'època de naixement de l'opinió pública i de l'emergència d'una comunitat d'intel·lectuals amb influència determinant sobre l'opinió. En tercer lloc, en l'àmbit de la participació pública, tractarem de comprovar la nostra hipòtesi que l'especificitat espanyola, en contrast amb el model anglosaxó, va consistir en l'elaboració d'un concepte de ciutadania més social que política, plataforma des d'on generar noves demandes i exigències amb la finalitat de forçar la universalitat. Finalment, partint de les nostres recerques sobre la construcció cultural de la família moderna i sobre els conflictes i violències familiars, aprofundirem en les relacions i desequilibris entre els models culturals de feminitat i vida domèstica proposats com a normatius, i les formes d'experiència i subjectivitat de les dones.

Aquest projecte es proposa com a objectiu principal contribuir a l'eliminació de el “sostre de cristall” que dificulta l'accés de les dones a llocs de decisió, demostrant l'eficàcia de l'aplicació del criteri de diversitat de gènere en els equips directius.

La caracterització ideològica de la societat dels segles XVIII al XX i la manera en què aquesta es representava la feminitat i establia models de vida masculins i femenins constitueixen un marc des del qual interrogar-nos sobre les estratègies de vida de les gents del passat. En història de les dones, ja no es tracta tant de recrear les formes de pensament que van ser pròpies del passat, sinó la manera en què dones i homes van integrar la cultura del seu temps i van construir les seues formes de vida, en la línia de les tendències historiogràfiques actuals, on els estudis macrohistòrics, les explicacions generals estan sent substituïts per estudis més fitats i molt més complexos en la producció d'explicacions. Aquests enfocaments són especialment interessants per a la història de les dones, en la qual en molts casos segueixen dominant les grans explicacions sobre el poder, la submissió, etc., que no deixen aflorar l'ús que les dones del passat van fer dels seus recursos intel·lectuals i de la seua experiència vital. En aquest sentit, ens hem proposat abordar les estratègies de vida de les dones espanyoles entre els segles XVIII i XX,des de tres àmbits: intel·lectual, polític i familiar-privat. En la mesura en què es tracta d'una forma de fer la història la construcció de la qual està íntimament implicada amb el desenvolupament cultural i social de les dones en el món contemporani, els resultats de la recerca han d'incidir també en la manera en què la societat en general necessita comprendre aqueix procés de transformació i constituir-se en un instrument vàlid per a la reflexió col·lectiva, més enllà de l'àmbit dels especialistes universitaris, i per a l'ensenyament de la Història, ja que l'educació constitueix un mitjà indispensable per a modificar les percepcions i les actituds socials.

Projecte de la Iniciativa Comunitària EQUAL, promoguda pel Fons Social Europeu, englobat en l'eix IV d'Igualtat d'Oportunitats entre homes i dones, 2002-2004

El principal objectiu de la recerca és tractar d'integrar el treball domèstic no remunerat en uns comptes nacionals ampliats, a través d'unes comptes satèl·lit de les llars que incloga la producció domèstica. D'una banda s'analitza empíricament el treball no remunerat de cura i els usos del temps a nivell familiar. D'altra banda s'estudia el treball voluntari realitzat per les dones, tant en la prestació de serveis d'ajuda des de la societat civil, com des del moviment feminista. Aquest treball constitueix la base per a l'elaboració de propostes d'actuació relacionades amb les prestacions de la Seguretat Social i la fiscalitat a Espanya.