El 18 de octubre la Dra. Segura va inaugurar el curs actual amb una conferència sobre “Inundacions, canvi climàtic, acció antròpica i ordenació del territori: equívocs, reptes i oportunitats”

El dimecres 18 de octubre va tindre lloc l'acte d'inauguració del curs acadèmic 23-24 del nostre màster. Este es va organitzar al voltant d'una conferència magistral per part de la nostra companya la Dra. Sra. Francisca Segura, sobre les inundacions esdevingudes durant les primeres setmanes de setembre de 2023 en el nord de Líbia, i les catastròfiques conseqüències d'estes sobre la ciutat de Darnah després del trencament de diverses preses de la conca fluvial del Wadi Derna. Com va apuntar la Prof. Segura, es va tractar d'una dinàmica natural potenciada per diversos factors antròpics: d'una banda, l'adopció de mesures estructurals davant fenòmens com els esdevinguts (copioses precipitacions, encara que no fora de l'habitual registrat en la zona), en este cas, la construcció de dues preses (Abu Mansur i Al Bilad, esta última situada a penes un quilòmetre de la ciutat), i, d'altra banda, una ordenació territorial manifestament millorable des del punt de vista de la seua adaptació a fenòmens climàtics adversos, ja que en gran manera part del creixement urbà s'havia concentrat en la zona conformada per diversos ventalls al·luvials després d'un vorell muntanyenc.

La Prof. Segura va aportar nombrosa documentació gràfica i cartogràfica que va permetre seguir l'explicació geomorfològica de l'espai urbà de Darnah, atenent fins i tot l'existència d'antics paleocauces, i com estos haurien influït en l'esdevenir dels fluxos d'aigua esdevinguts després de la ruptura de les preses, i la destrucció de tot l'espai urbà al voltant del llit encaixat. En este sentit, per exemple, podem apuntar a la cartografia de resposta generada pel sistema Copernicus després del fatídic desastre, que permet observar el conjunt d'àrea desolada, i el nombre i la localització tant dels habitatges danyats com de les destruïdes. O també l'ús d'imatges de satèl·lit per a comprendre la situació del flux de l'aire en altura i la situació en Omega existent a principi de setembre, i que va contribuir a la generació d'una dinàmica particular favorable a les precipitacions sobre Darnah.

Finalment, la Prof. Segura va incidir en la necessitat de millorar les mesures “blanes” d'actuació davant esta mena d'esdeveniments, sobretot orientades a la gestió de l'emergència. En particular, tot el treball que queda per realitzar en este sentit en una societat desolada per la situació de conflicte polític-militar prèvia al procés meteorològic enunciat. Un procés del qual no estaríem exempts en l'actualitat a la nostra regió, sinó fora per la important labor desenvolupada pel PATRICOVA i, més recentment, pel Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables. Però del qual, per desgràcia, també hem experimentat en diverses ocasions, com la Pantanà de Tous (1982) i les inundacions del Càmping Les Neus (Biescas, 1996).

Amb esta aplaudida conferència, a la qual van assistir un total de 42 persones entre estudiants i docents del màster, així com companys i amics del Dpt. de Geografia, la Prof. Segura va evidenciar la necessitat, més que mai, d'aplicar una veritats ordenació del territori a la gestió dels riscos climàtics i meteorològics, entenent esta com

“L'acció i la pràctica de disposar amb ordre, a través de l'espai d'un país i en una visió prospectiva, els homes, les activitats, els equipaments i els mitjans de comunicació que ells poden utilitzar, prenent en consideració les limitacions naturals, humanes, econòmiques o fins i tot estratègiques”.

Després de les diverses qüestions i comentaris que va suscitar la presentació, i que van tindre lloc en el torn obert de paraula dirigit als assistents, l'acte d'inauguració va concloure amb un aperitiu en el tercer pis de la Facultat de Geografia i Història, gràcies a l'ajuda econòmica del Vicedeganat de Cultura i Participació Estudiantil d'aquesta Facultat.

La Prof. Francisca Segura és llicenciada en Geografia i Història (1981-1982), Titular d'Hidrologia (1991-2011), i Catedràtica de Geografia Física des de 2011. Des de 1983 ha impartit docència en la Llicenciatura de Geografia, la de Ciències Ambientals i el Grau de Geografia i Medi Ambient. Ha participat en nombrosos cursos de doctorat i en diversos màsters, especialment en els màsters oficials de la UV “Contaminació, Toxicologia i Sanitat Ambiental” i “Tècniques per a la Gestió del Medi Ambient i del Territori”; de fet, ha sigut Directora d'este últim i membre de la Comissió Acadèmica del mateix fins a la seua jubilació (juliol de 2023). Ha publicat 47 articles i 50 capítols de llibre, i ha participat en 35 congressos, col·laborant en 23 projectes d'investigació finançats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, i la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. Les seues línies d'investigació principals se centren en la geomorfologia fluvial, la hidrologia fluvial, i les inundacions. Entre algunes de les seues publicacions més recents podem trobar:

1. El temporal Gloria: causes i conseqüències, Catalan Social Sciences Review, (12), 81-83.
2. Navegant pel delta del Nil: apunts geomorfològics de la guia d’Isambert (1878), Cuadernos de geografía, (108-109), 509-533.
3. Análisis de la evolución urbana y la peligrosidad de inundación en el término municipal de Castelló (1957-2018), Cuadernos de geografía, (106), 71-98.

• 
• 
• 
• 
• 
•