Dins del programa PROMETEU 2022 per a grups d'investigació d'excel·lència (Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana), la nostra universitat ha obtingut finançament per a tres projectes de l'àrea de Psicologia.

Un d'ells està liderat per la professora Rosa Baños i en ell participen els professors José Manuel Tomás, María José Galdón, Ausiás Cebolla i Adriana Mira, així com altres 3 investigadores de la Universitat Jaume I. El projecte proposa una ambiciosa línia d'investigació, que part de la necessitat d'abordar específicament el benestar per a promoure la salut mental i per a ajudar en la prevenció i el tractament dels trastorns mentals i el malestar en malalties mèdiques.

El segon projecte està liderat per la professora Marisol Lila, i en ell participen els professors de la nostra facultat Enrique Gràcia, Miriam Marco i Luis Moya, junt amb Antonio López, professor del Departament d'Estadística i Investigació Operativa de la Facultat de Matemàtiques. El projecte planteja un nou acostament a la violència de gènere des d'una perspectiva ecològica i multifactorial.

El tercer projecte està liderat pels professors Marta Rodríguez i José Miñarro del Departament de Psicobiologia, juntament amb les professores del mateix departament, Carmen Arenas, Carmen Manzanedo i Sandra Montagud. A més, també participen la Dra. María Isabel Colado de la Universidad Complutense de Madrid, el Dr. Fernando Rodríguez de Fonseca de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Màlaga i el Dr. Antonio Verdejo-García de la Monash University, de Melbourne (Austràlia). El projecte, que s'estendrà fins al 2025, desenvoluparà una sèrie d'estudis de caràcter preclínic en els quals es pretén avaluar la resposta dels subjectes adolescents a un estressor social. L'estrés és una de les principals causes de malaltia mental, associat íntimament a fenòmens com el desenvolupament de depressió o l'addicció a drogues. Durant l'adolescència, s'és especialment vulnerable a la influència de la pressió social, sent a més un període crític del desenvolupament del sistema nerviós central. Una de les fortaleses de l'estudi és el seu desenvolupament en animals de tots dos sexes. A pesar que, després de l'exposició a un estressor social, els canvis com la depressió són més importants en el sexe femení, encara molt pocs els estudis en l'àmbit de les neurociències que se centren en la resposta dels animals femella. Aquest tipus d'estudis podrà caracteritzar la resposta neuroinflamatoria com a mediadora del desenvolupament de malaltia mental, la qual cosa permetrà conéixer millor els mecanismes a utilitzar per a potenciar una resposta resilient a l'estrés. Els resultats ajudaran a conéixer millor les particularitats de la resposta a l'estrés durant l'adolescència, un període crític en la vida dels subjectes que va a marcar en gran manera la salut mental dels individus adults. També ajudarà a conéixer i tractar millor les devastadores conseqüències de l'exposició a l'estrés social en dones, sistemàticament oblidades en els estudis científics.

• 
•