.jpg)
El Grup de Treball de Manuscrits (integrat per Francisco M. Gimeno Blay, Catedràtic de Paleografia i Diplomàtica, responsable acadèmic de la catalogació, i Silvia Villaplana Traver, bibliotecària de la Biblioteca Històrica) ha conclòs la descripció de catorze volums, en els quals es transcriu una obra singular conservada a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València: la Glossa ordinaria in Bibliam.
Es tracta d'una edició manuscrita de la primera meitat del segle XIV procedent d'algun scriptorium francés, que inclou inicials miniades amb escenes bíbliques o decorades amb motius antropomòrfics i zoomòrfics.
Aquesta obra conté el text íntegre dels llibres de la Vulgata llatina, acompanyat de la glossa corresponent. La major part d'aquests comentaris procedeix de les obres dels Pares de l'Església (Sant Agustí, Sant Jeròni, i Sant Beda el Venerable, entre altres). Tots ells estan disposats en forma de glosses marginals i interlineals. En la composició de cada pàgina s'estableix una relació jeràrquica entre els textos allí reunits. El text bíblic destaca per presentar una escriptura de mòdul major a la dels comentaris, que se situen al voltant del mateix o entre les línies del text. A vegades s'esmenten els noms dels Pares de l'Església, atribuint-los l'autoria dels comentaris. La posada en pàgina emprada està destinada a guiar la lectura dels textos bíblics i de les seues glosses.
L'edició catalogada consta de catorze volums, que es corresponen amb els manuscrits 463 a 476 de la Biblioteca. El text bíblic i els comentaris es distribueixen de la següent manera:
- ms 463: Gènesi, Èxode
- ms 464: Levític, Nombres, Deuteronomi
- ms 465: Josuè, Jutges, Rut, 1 i 2 de Samuel, 3 i 4 de Reis
- ms 466: Job
- ms 467: 1 i 2 de Cròniques, Esdres, Nehemías, Tobit, Judit, Ester
- ms 468: Salms
- ms 469: Proverbis, Eclesiastès, Càntic dels Càntics, Saviesa i Siràcida
- ms 470: Isaïes, Jeremies i Lamentacions
- ms 471: Ezequiel, Daniel
- ms 472: Profetes menors (Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries, Malaquies), 1 i 2 de Macabeus
- ms 473: Evangelis de Mateu i Marc
- ms 474: Evangelis de Lluc i Joan
- ms 475: Epístoles de S. Pau (als Romans, als Corintis 1 i 2, als Gàlates, als Efesis, als Filipencs, als Colossencs, 1 i 2 als Tessalonicencs, 1 i 2 a Timoteu, a Titus, a Filèmon, als Hebreus)
- 476: Fets dels apòstols, les Epístoles catòliques (Jaume, 1 i 2 de Pere, 1, 2 i 3 de Joan, de Judes) i l’Apocalipsi
La descripció realitzada ha permés d’identificar les col·leccions bibliogràfiques de les quals ha format part. La Glossa Ordinària es va incorporar a la Universitat de València l'any 1837, procedent del monestir de San Miquel dels Reis, com indica la nota de possessió situada en les primeres pàgines de cadascun d'aquests manuscrits, i que resa: “Es de la Librería de San Miguel de los Reyes”. Hi van anar a parar els manuscrits, ca. 1550, procedents de la col·lecció de llibres de Ferran d'Aragó, Duc de Calàbria, com posa al descobert l'escut heràldic de la coberta anterior de tots els volums. Al Duc, al seu torn, li van arribar al costat d'altres manuscrits bíblics i teològics procedents del convent dels Dominics, com revela l'anotació del final del ms 476 (f. 123v) que diu: “Iste liber est conventus fratrum predicatorum Valencie”.
La catalogació de manuscrits, una activitat complexa
El grup de treball que s'encarrega de la catalogació dels manuscrits de la Universitat de València va començar a descriure'ls de manera sistemàtica l'any 2011 en el marc del projecte Europeana Regia. Finalitzada la descripció dels còdexs seleccionats per a aquella ocasió, l'equip continua catalogant els manuscrits medievals i renaixentistes que custodia la Biblioteca Històrica.
L'anàlisi prèvia de tots i cadascun dels llibres estudiats entranya una complexa activitat, tenint en compte que són molts els obstacles que s'han de salvar. Es tracta de llibres escrits en escriptures allunyades de les actuals, sovint en llatí i altres llengües romàniques en un estat d'evolució diferent de l'actual. En conseqüència, la catalogació precisa d'una formació transversal i d'una biblioteca auxiliar que continga edicions i estudis crítics sobre els autors els textos dels quals s'estudien. L'activitat desenvolupada exigeix, en definitiva, una formació erudita.
Una vegada estudiats els manuscrits, el grup de treball emplena el registre bibliogràfic corresponent, que es pot consultar en “Trobes”. Allí mateix, en “Somni”, el lector, pot trobar l'enllaç per a poder visualitzar la versió digitalitzada del manuscrit. Aquest és el compromís adquirit per l'equip de treball: posar a la disposició de la comunitat científica una descripció dels manuscrits el més rica i completa possible.
Imatges:
