Reducció de la quantitat de residus

La Universitat de València produeix anualment tones de residus molt diversos. Això comporta un complex tractament posterior per a reduïr el seu impacte sobre l'entorn i sobre l'economia de la Universitat.

En aquesta gràfica interactiva es veu l'evolució de la producció de residus des que es va crear l'Àrea de Medi Ambient l'any 2005. Les quantitats recollides pels nostres sistemes centralitzats s'han incrementat, reduint el percentatge de residus que les unitats productores abocaven sense reciclar. En paral·lel, molts productors minimitzen la seua generació de residus. El pes de paper i cartó no es mostra, donat qeu pel seu gran volum ocultaria l'evolució de la resta de residus.

El gràfic en euros mostra els resultats de l'esforç que realitzem per a la reducció del cost.

Per disminuir la quantitat i perillositat dels residus les accions es prioritzen en aquest ordre:

1. Reducció de la quantitat en origen

Evitar-ne l’emmagatzemament

Cal comprar únicament la quantitat necessària. Encara que sembla que com més quantitat de reactiu es compra aquest resulta més econòmic, pot ben bé ocórrer que a la llarga isca més car. Si al final en sobra una part, pot constituir un perill mentre està emmagatzemat, a més d'ocupar espai. I amb el temps és més fàcil que es faça malbé i a la fi es convertisca en un residu, amb el seu consegüent cost de gestió.

Reduir-ne l'escala

Tant al laboratori d'investigació com al de pràctiques, no sempre està justificat l'ús de reactius en quantitats de diversos grams o litres. Es poden aconseguir els mateixos resultats i impartir els mateixos ensenyaments reduint-ne l'escala, és a dir, emprant dissolucions més diluïdes i en menors volums.

Reducció de la perillositat

Entre diverses alternatives, s'ha de triar la menys contaminant. Açò afecta:

• Els dissolvents de les reaccions.
• Els reactius.
• Les reaccions mateixes.
• Els procediments de purificació i aïllament.

Ací es mostra un llistat de reactius i els seus substituts menys danyosos:

2. Recuperació de subproductes i excedents

La recuperació evita noves compres i la generació de residus. En cas de disposar de reactius emmagatzemats que hom no espera utilitzar a curt o mitjà termini, aquests poden aprofitar-se:

• Per a altres usos que requerisquen el mateix reactiu.
• Facilitant-los a un altre laboratori que utilitze els mateixos reactius (sobre això es pot consultar l'Àrea de Medi Ambient, ja que coneixem gran part de les substàncies que utilitza cada laboratori).
• En cas de substàncies que hagen perdut la puresa requerida, poden aprofitar-se per a usos menys exigents (tal vegada per a laboratoris docents).

3. Reciclatge

El reciclatge té ple sentit quan el procediment de recuperació és simple (dissolvents, vidre) o quan el preu del reactiu és realment elevat (metalls preciosos). Normalment es requereixen quantitats apreciables, i que el producte puga tornar a utilitzar-se amb garanties.

Principalment en les pràctiques de laboratori, i de vegades en investigació, és possible idear experiments en què els productes (o subproductes) de reacció poden utilitzar-se com a reactius posteriorment.

Exemples:

• Dissolvents: destil·lar-los i emmagatzemar-los.
• Mercuri en forma de metall: aspirar-lo, cobrir-lo amb polisulfur càlcic i recuperar-lo.
• Mercuri en compostos: dissoldre’ls i convertir-los en nitrats solubles. Precipitar-los com a sulfurs. Recuperar-lo.
• Arsènic, bismut, antimoni: dissoldre’ls en HCl i diluir-los fins a aparició d'un precipitat blanc (SbOCl i BiOCl). Afegir-hi HCl 6M fins a la redissolució. Saturar-los amb sulfhídric. Filtrar, rentar i assecar.
• Seleni, tel·lur: dissoldre’l en HCl. Afegir-hi sulfit sòdic per a produir SO2 (reductor). Escalfar (es forma seleni gris i tel·lur negre). Deixar en repòs 12 hores. Filtrar i assecar.
• Plom, cadmi: afegir HNO3 (es produeixen nitrats). Evaporar, afegir aigua i saturar amb H2S. Filtrar i assecar.
• Beril·li: dissoldre en HCl 6M, filtrar. Neutralitzar (NH4OH 6M). Filtrar i assecar.
• Estronci, bari: dissoldre en HCl 6M, filtrar. Neutralitzar (NH4OH 6M). Precipitar (Na2CO3). Filtrar, rentar i assecar.
• Vanadi: afegir a Na2CO3 (capa) en una placa d'evaporació. Afegir NH4OH 6M (polvoritzar). Afegir gel (agitar). Deixar reposar 12 hores. Filtrar (vanadat amònic) i assecar.

4. Tractament in situ

Alguns tractaments senzills simplifiquen l'eliminació de residus.

La simple separació mecànica dels residus sòlids n’és l'exemple més conegut (sílice, vidre, etc.). Però també és possible efectuar algunes separacions senzilles en dissolucions i mescles de dissolvents: destil·lar dissolucions que continguen complexos metàl·lics o substàncies tòxiques.

D'altra banda, algunes operacions químiques molt simples permeten reduir totalment o parcialment la perillositat de certs residus al laboratori mateix, com per exemple neutralitzar solucions aquoses o precipitar metalls pesants.

Els principals avantatges del tractament in situ són els següents:

• Important estalvi econòmic
• Reducció o eliminació d'etapes de la gestió, com ara l'emmagatzemament, el transport, la burocràcia, etc
• El productor mateix dels residus sol estar ben preparat tècnicament, i informat sobre la perillositat dels residus que genera

En la següent Nota Tècnica de Prevenció (NTP) de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) es pot consultar un llistat de tractaments; NTP 276:

Eliminació de residus en el laboratori: procedimients generals

IMPORTANT: EL TRACTAMENT DE RESIDUS HA DE FER-SE SOTA LA RESPONSABILITAT DE PERSONAL QUALIFICAT, PRIMANT LA SEGURETAT I LA PROTECCIÓ DE L'ENTORN.

Protocol per a l’esterilització de residus biològics

5. Entrega a gestor de residus

Al nostre cas, aquesta entrega serà al gestor autoritzat, i es farà seguint les directrius que s'indiquen al programa de retirada de residus de laboratori en aquesta pàgina web.

Per a altres idees, podeu consultar aquesta guia, a la qual participàrem des de la Universitat de València. ECVET-Lab Guía de Buenas Prácticas