Logo de la Universdad de Valencia Logo Vicerrectorado de Investigación, Vicerrectorado de Innovación y Transferencia Logo del portal

Genética humana y modelos de enfermedad - GEHUMEN

Referencia del grupo:

GIUV2017-353

 
Descripción de la actividad investigadora:
Recerca bàsica en malalties genètiques amb alteracions neurològiques. El nostre grup estudia principalment les malalties, Atàxia de Friedreich, Paraparèsia Espàstica Tipus 7, que són patologies rares mitocondrials amb herència Mendeliana, i l'Esquizofrènia, relativament més freqüent, però l'herència de la qual és complexa. Atàxia de Friedreich (FRDA): Mitjançant el desenvolupament de diferents models experimentals de la malaltia (models animals creats en Drosophila i cel·lulars a partir de línies d'origen humà) generem eines que permeten abordar: (i) la identificació de gens, que en alterar la seua expressió, puguen augmentar el nivell de frataxina, proteïna deficitària en FRDA o millorar alguns dels fenotips patològics en els models; (ii) la cerca de noves molècules amb potencial terapèutic per a la seua proposta en els assajos preclínics, juntament amb una estratègia metodològica que facilite identificar el mecanisme molecular subjacent a l'acció d'aquestes molècules; (iii) la identificació de noves dianes que possibiliten dissenyar estratègies terapèutiques diferents. Paraparèsia Espàstica Tipus 7 (SPG7): És una malaltia neurodegenerativa provocada per mutacions en el gen SPG7...Recerca bàsica en malalties genètiques amb alteracions neurològiques. El nostre grup estudia principalment les malalties, Atàxia de Friedreich, Paraparèsia Espàstica Tipus 7, que són patologies rares mitocondrials amb herència Mendeliana, i l'Esquizofrènia, relativament més freqüent, però l'herència de la qual és complexa. Atàxia de Friedreich (FRDA): Mitjançant el desenvolupament de diferents models experimentals de la malaltia (models animals creats en Drosophila i cel·lulars a partir de línies d'origen humà) generem eines que permeten abordar: (i) la identificació de gens, que en alterar la seua expressió, puguen augmentar el nivell de frataxina, proteïna deficitària en FRDA o millorar alguns dels fenotips patològics en els models; (ii) la cerca de noves molècules amb potencial terapèutic per a la seua proposta en els assajos preclínics, juntament amb una estratègia metodològica que facilite identificar el mecanisme molecular subjacent a l'acció d'aquestes molècules; (iii) la identificació de noves dianes que possibiliten dissenyar estratègies terapèutiques diferents. Paraparèsia Espàstica Tipus 7 (SPG7): És una malaltia neurodegenerativa provocada per mutacions en el gen SPG7 que codifica per a la proteïna paraplegina. Fins a aquest moment, els únics models descrits són de pèrdua total de la funció de paraplegina a causa d'una deleció completa del gen. No obstant això, els efectes que causa la pèrdua total de funció poden ser diferents dels causants per una mutació puntual en particular. Les noves metodologies de seqüenciació massiva identifiquen canvis genètics que moltes vegades són difícil de qualificar de patològics. El nostre objectiu és utilitzar Drosophila per avaluar el possible efecte patogènic de les variacions genètiques identificades en el gen SPG7 en pacients amb la malaltia. A més a més, aquests models humanitzats de Drosophila possibilitaran entendre el mecanisme patològic d'aquestes mutacions amb la intenció de proposar actuacions dirigides a una medicina més personalitzada. Esquizofrènia: aquesta malaltia és clínicament molt heterogènia amb herència complexa en la qual participen factors de diferent etiologia. La identificació dels factors genètics de risc constitueix encara un repte. El nostre grup duu a terme, en pacients crònics i en pacients amb primers episodis psicòtics, estudis d'expressió de gens candidats que han sigut identificats en estudis d'associació d'ampli rang (GWAS, Genome Wide Association Studies). També analitzem l'efecte de la medicació en els patrons d'expressió gènica en mostres de sang per la identificació de biomarcadors de resposta al tractament. Mitjançant la generació de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSCs) de pacients psicòtics i persones sanes, diferenciades a distints tipus neuronals (inhibitòries, excitadores i dopaminèrgiques), el grup pretén entendre per què uns pacients responen a la medicació mentre que altres són totalment refractaris als tractaments.
[Leer más][Ocultar]
 
Página Web:

No indicada

 
Objetivos cientificotécnicos:
  • Identificació de gens modificadors, noves dianes i molècules amb potencial terapèutic en atàxia de Friedreich.
  • Identificació dels mecanismes patològics de la Paraparèsia Espàstica Tipus 7
  • Identificació de factors genètics de risc i biomarcadors de resposta a la medicació en esquizofrènia.
 
Líneas de investigación:
  • Modelos experimentales en enfermedades neurodegenerativas mitocondriales. Obtenció de models experimentals i caracterització dels efectes produïts per: (i) la pèrdua/guany de funció de frataxina i paraplegina en Drosophila de forma sistèmica i específica de teixit; i (ii) les alteracions funcionals d'ambdues proteïnes en models humanitzats de paraplegina i frataxina en Drosophila.
  • Genética de la esquizofrenia. Estudi d'expressió gènica, identificació de biomarcadors de resposta al tractament en esquizofrènia, i caracterització de la resposta cel·lular al fàrmacs en models derivats de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSCs).
 
Componentes del grupo:
Nombre Carácter de la participación Entidad Descripción
Maria Dolores Molto RuizDirector-a UVEG-Valencia Titular d'Universitat
Equip d'investigació
Pablo Calap QuintanaMembre UVEG-Valencia Investigador-a en Formació Vali+d
Maria Jose Martinez SebastianMembre UVEG-Valencia Titular d'Universitat
Luis Fco. Pascual CalaforraMembre UVEG-Valencia Titular d'Universitat
Julio Sanjuan AriasMembre UVEG-Valencia Titular d'Universitat
Noelia Sebastiá OrtegaCol·laborador-a CIBER-SAM-Madrid Investigador-a