
Títol: From disaster to cooperation: the paradoxical role of World War I in international public health
En totes les seues dimensions, la Primera Guerra Mundial va ser un desastre humà. Es calcula que setze milions de persones van morir com a conseqüència directa de la guerra, inclosos set milions de civils. A aquestes víctimes directes, han d'agregar les víctimes indirectes, és a dir, les persones que van morir a causa d'esdeveniments o malalties que no hagueren ocorregut o en absolut o d'aquesta manera sense els desastres causats per la guerra. Entre d'altres, la grip espanyola, que a grans trets, va matar entre 50 i 100 milions, però també la Revolució Russa i la posterior guerra civil, així com una terrible epidèmia de tifus a Rússia i Polònia. A més de la quantitat de víctimes de la guerra, va ser l'enorme brutalitat de la guerra la que va donar origen a forts sentiments nacionalistes: l'ús d'armes químiques, la brutalitat de la guerra de trinxeres i la durada de la contesa van afavorir la demonització dels contendents. Els enormes danys materials van establir límits pràctics a la cooperació mèdica.
Era, per tant, un context poc favorable per a la cooperació internacional en el camp de la sanitat. No obstant això, en 1920, el Consell de la Societat de Nacions, acabat de crear, va establir una Comissió contra el Tifus. Aquesta Comissió va subministrar els articles necessaris com roba, sabó, medicaments i equips mèdics i sanitaris, ambulàncies a motor, aliments per als hospitals de l'epidèmia i, en alguns casos, equipament complet. A més, va prestar assistència a les estacions de quarantena i a la construcció i manteniment d'establiments de banys i de desinfecció.
Irònicament, les dues vessants estaven relacionades entre si: mentre la brutalitat de la guerra obstaculitzava la cooperació, l'amenaça dels estralls causats per les grans epidèmies va obligar a establir una taula de negociacions entre els que havien combatut uns contra altres en el camp de batalla uns mesos abans . També el trauma de la guerra va donar origen a la primera organització internacional dissenyada per salvaguardar la pau que la Societat de Nacions no va aconseguir assolir, la guerra també va ser un factor important que va contribuir a la creació d'infraestructures de cooperació sanitària que es van anar expandint fins al dia d'avui.
Data 19 de desembre de 2018 de 16:00 a 18:00. Dimecres.
Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència "López Piñero". Palau de Cerveró. Sala de conferències.
Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència (IHMC) "López Piñero" i Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT).