La IA: Concepte, fonament, antecedents i evolució històrica
Definició i característiques fonamentals de la intel·ligència artificial.
Fonaments tècnics i filosòfics de la IA: algoritmes, aprenentatge automàtic i processament de dades.
Principals fites històriques en el desenvolupament de la IA: des dels primers autòmats fins a les tecnologies actuals.
Evolució dels paradigmes de la IA: simbòlica, connexionista i basada en dades.
Impactes socials i jurídics del desenvolupament històric de la IA.
Funcionament i tipus de sistema d'IA
Fonaments tècnics del funcionament de la intel·ligència artificial.
Processament de dades, algorismes i aprenentatge automàtic (machine learning).
Tipus de IA: IA feble, IA fort, aprenentatge supervisat, no supervisat i per reforç.
Eines tecnològiques associades a l'aprenentatge profund (deep learning).
Aplicacions pràctiques i limitacions tècniques dels diferents tipus de IA.
La utilització de la IA a la pràctica: exemples i exigències ètiques, de robustesa i explicabilitat
Exemples pràctics d'ús d'IA a l'administració pública i la justícia.
Principis ètics en laplicació dIA: justícia, no discriminació i responsabilitat.
Robustesa tècnica i fiabilitat en sistemes de IA.
Explicabilitat com a requisit essencial en la implementació de l'IA.
Estratègies per garantir la transparència i la confiança en sistemes d'IA aplicats a contextos jurídics i administratius.
Normativa bàsica per a la regulació de la IA: reglament europeu i normes nacionals
Estructura i objectius del Reglament Europeu dIA.
Principis clau: transparència, responsabilitat, gestió de riscos i drets fonamentals.
Obligacions per a proveïdors i usuaris d'IA a la normativa europea.
Normes nacionals espanyoles aplicables a la IA: protecció de dades, responsabilitat civil i penal, i regulació sectorial.
Mecanismes de supervisió i sanció en la regulació de la IA.
El desplegament de la IA a Espanya, especialment al sector públic
Introducció al desplegament de la IA al sector públic espanyol.
Anàlisi dels principals projectes i estratègies governamentals per a la implementació dIA.
El marc normatiu espanyol i europeu sobre l'ús de la IA a l'administració pública.
Desafiaments ètics, jurídics i socials a l'adopció d'IA per part de les administracions públiques.
Impacte de la IA en l'eficiència, la transparència i l'accessibilitat dels serveis públics.
Oportunitats i riscos plantejats per la introducció de sistemes d'IA
Oportunitats derivades de la implementació d'IA en àrees com l'administració pública, la salut, l'educació i l'economia.
Beneficis de la IA en la millora de l'eficiència operativa, la presa de decisions i la personalització de serveis.
Riscos associats amb l'adopció d'IA, com els biaixos algorítmics, la discriminació, i les amenaces a la privadesa i seguretat.
Impactes socials i econòmics de l'automatització i la possible pèrdua de llocs de treball.
Estratègies per mitigar els riscos de la IA i garantir-ne l'ús ètic i segur.
L'ús d'IA per les administracions públiques espanyoles
Introducció a l'adopció d'IA al sector públic espanyol.
Principals àrees d'aplicació de la IA a les administracions públiques: salut, justícia, administració electrònica, gestió de dades i serveis socials.
Marc normatiu i regulador sobre l'ús d'IA a l'administració pública: legislació espanyola i europea.
Desafiaments operatius i ètics de la implementació d'IA al sector públic: transparència, rendició de comptes, protecció de dades.
Anàlisi de projectes i iniciatives destacades d'IA impulsades pel govern espanyol i el seu impacte a l'eficiència pública.
El Reglament d'IA de la UE i les normes europees en matèria de protecció de dades en la seva aplicació a les AAP
Anàlisi del Reglament Europeu d'IA: principis, objectius, categories de risc i obligacions per als proveïdors i els usuaris d'IA.
El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD): el seu impacte en la implementació d'IA a les AAPP, especialment pel que fa a la protecció de dades personals.
Relació entre el Reglament dIA i el RGPD en el context de les AAPP: el tractament de dades personals en sistemes dIA.
Principis clau de protecció de dades a IA: minimització de dades, transparència, consentiments informats i drets dels ciutadans.
Casos pràctics d'aplicació del Reglament d'IA i el RGPD a les AAPP: exemples d'implementació d'IA respectuosa amb la privadesa i els drets fonamentals.
Garantia dels drets dels ciutadans i mesures per evitar la discriminació a l'ocupació d'IA per part de les AAPP
Principis fonamentals de no discriminació i equitat en l'ús d'IA a les AAPP.
Anàlisi de la Legislació Europea i Espanyola sobre els drets dels ciutadans i la protecció davant de la discriminació en l'ús de la IA.
Eines i estratègies per garantir la transparència i el retiment de comptes en l'ocupació d'IA al sector públic.
Mètodes d'auditoria algorísmica i control de biaixos als sistemes d'IA utilitzats per les AAPP.
Casos pràctics daplicació dIA sense discriminació en la contractació pública, accés a serveis i presa de decisions administratives.
Procediments i contractació de la IA per part de les AAPP. Garanties i responsabilitat per usos defectuosos.
Marc normatiu i procediment de contractació pública: lleis i regulacions que afecten la compra de sistemes de IA per part de les AAPP.
Contractació de serveis de IA: tipus de contractes, requisits específics per a la contractació de solucions tecnològiques avançades i criteris de selecció de proveïdors.
Garanties del proveïdor: requisits tècnics i legals que els proveïdors han de complir per assegurar la fiabilitat i el rendiment dels sistemes de IA.
Responsabilitat per usos defectuosos d'IA: anàlisi de les responsabilitats en cas de fallades o resultats incorrectes generats per IA a les AAPP, incloses les implicacions jurídiques i econòmiques.
Exemples pràctics: anàlisi de casos reals de contractació d'IA al sector públic, i mesures adoptades davant de l'ús defectuós d'aquests sistemes.
L'ús de la IA per part de les AAPP en les activitats d'inspecció i sancionatòries i en la resolució de procediments administratius
IA en activitats d'inspecció i sanció: ús d'IA per detectar infraccions, avaluar comportaments irregulars i aplicar sancions automàtiques o semiautomàtiques.
IA a la resolució de procediments administratius: automatització en la presa de decisions, gestió d'expedients i resolució de conflictes administratius.
Beneficis de la IA: millora de l'eficiència, reducció d'errors humans i optimització de recursos a les AAPP.
Reptes ètics i legals: anàlisi dels riscos de discriminació, manca de transparència i biaixos algorítmics en les decisions preses per IA en aquests àmbits.
Marcs reguladors i normatius: legislació aplicable a l'ús d'IA a l'administració pública espanyola, i com garantir la protecció dels drets dels ciutadans.
L'ús d'IA per part de les AAPP per al desplegament millor de polítiques i serveis públics: sanitat, educació, serveis socials. Smart cities i IA
IA en sanitat: aplicacions de la IA en diagnòstic, tractament i gestió sanitària, optimització de recursos mèdics i millora de latenció al pacient.
IA en educació: personalització de l'aprenentatge, anàlisi de dades educatives i l'automatització de processos administratius a l'àmbit educatiu.
IA en serveis socials: detecció primerenca de necessitats socials, optimització en la distribució dajuts i recursos, i suport a la gestió de polítiques socials.
Smart Cities: integració d'IA a la gestió d'infraestructures urbanes, transport, seguretat, medi ambient i serveis públics per millorar la qualitat de vida urbana.
Desafiaments ètics i legals: consideracions sobre privadesa, seguretat de dades, no discriminació i transparència en l'ús d'IA als serveis públics.
Delinqüència i IA (1)
Usurpació didentitat digital: Conceptes fonamentals sobre què és la suplantació didentitat digital i les formes en què la IA facilita aquest delicte.
Tècniques d'IA a la usurpació d'identitat: Eines com la generació de deepfakes, l'ús d'algorismes per falsificar informació i la manipulació de perfils digitals.
Delictes penals associats: Anàlisi dels delictes que involucren la usurpació didentitat digital, com el frau, el robatori dinformació personal, i el dany a la reputació o el patrimoni.
Marc normatiu i resposta judicial: Estudi de la legislació actual sobre protecció de dades, ciberseguretat i respostes penals a aquests delictes, tant a nivell nacional com europeu.
Prevenció i detecció de la usurpació d'identitat digital: Estratègies i tecnologies emergents per prevenir i detectar la suplantació d'identitat mitjançant IA, incloent-hi l'ús d'IA en la investigació de delictes cibernètics.
Delinqüència i IA (2)
Cibercrim i IA: L'ús d'IA a la comissió de delictes cibernètics, incloent-hi frau, robatori d'informació i atacs a sistemes informàtics.
Violència de gènere i AI: L'ús d'IA en la perpetració de violència de gènere digital, incloent-hi l'assetjament en línia i la distribució de continguts explícits sense consentiment.
Afecció a menors d'edat: Com la IA és utilitzada per manipular, explotar o assetjar menors d'edat, i els mecanismes per prevenir i detectar aquests delictes.
Fake news i desinformació: Tècniques d'IA com deepfakes, bots i algorismes per a la creació i disseminació de notícies falses, el seu impacte social i polític.
Aplicació d'algorismes i intel·ligència artificial a la valoració del risc de delinqüència. Anàlisi dels sistemes VioGén, RisCanvi i Veripol
Introducció de la IA a la valoració del risc: Fonaments de l'aplicació d'algorismes i models predictius en l'avaluació de riscos criminològics.
Sistema VioGén: Anàlisi del sistema VioGén per a la valoració del risc de violència de gènere. Com utilitzar IA per predir el risc de reincidència i el seu impacte en la protecció de les víctimes.
Sistema RisCanvi: Estudi del sistema RisCanvi a Catalunya per a la valoració del risc de reincidència delictiva, basat en l'anàlisi de dades i els patrons de comportament criminal.
Sistema Veripol: Avaluació del sistema Veripol, que utilitza IA per detectar la falsificació de denúncies, especialment en casos de violència de gènere.
Implicacions ètiques i legals: Reflexió sobre els riscos de biaix algorísmic, la transparència en la presa de decisions i la protecció dels drets humans en la implementació daquests sistemes.
Sistemes d'intel·ligència artificial de caràcter policial i IA utilitzada en el marc del procediment penal a nivell europeu i espanyol
Introducció a la IA a la policia i la justícia penal: Fonaments de la intel·ligència artificial aplicada a les forces de seguretat i al procediment penal. La seua utilitat en la resolució de casos i prevenció de delictes.
Sistemes policials basats en IA: Anàlisi de les aplicacions de IA utilitzades per les forces de seguretat, com a sistemes de reconeixement facial, anàlisi predictiva de delictes, i la detecció de patrons delictius en grans volums de dades.
Aplicació d'IA al procediment penal: Estudi de com s'utilitza la IA en el context judicial, des de la gestió de proves fins a la predicció de sentències, passant per l'assistència a la presa de decisions a l'àmbit penal.
Regulació i legislació: Marc normatiu que regula l'ús d'IA a la policia i el procediment penal, tant a nivell nacional com europeu, i les implicacions de la protecció de drets fonamentals, privadesa i control judicial.
Ètica i drets fonamentals: Reflexió sobre els riscos i desafiaments ètics en la utilització d'IA a la policia i la justícia penal, incloent-hi la discriminació algorítmica, la transparència en les decisions i l'impacte sobre les llibertats individuals.
La utilització de la IA a l'administració de Justícia (especialment en l'àmbit penal)
Introducció a la IA a l'administració de Justícia: Fonaments i aplicacions de la IA en la millora de l'eficiència judicial, la reducció de càrregues de treball i l'automatització de decisions a l'àmbit penal.
Aplicacions específiques de la IA a l'àmbit penal: Ús de la IA en la predicció de delictes, l'avaluació de riscos de reincidència, la presa de decisions sobre llibertat condicional i l'anàlisi de proves.
Automatització de processos judicials: Estudi dels sistemes que utilitzen IA per a l'automatització de tasques a l'administració de justícia, com la classificació de casos, l'elaboració d'informes i la programació d'audiències.
Implicacions ètiques i legals: Anàlisi dels dilemes ètics en la presa de decisions algorítmiques, els riscos de discriminació i la protecció dels drets humans a l'ús d'IA en l'àmbit penal.
Desafiaments regulatoris i normatius: Revisió de les normatives nacionals i europees que regulen l'ús d'IA a l'administració de justícia, i el paper del control judicial per evitar abusos.
La IA per combatre el crim: problemes ètics i possibles lesions de drets fonamentals
Fonaments de la IA en la lluita contra el crim: Introducció a l'ús d'IA en la detecció i la prevenció de delictes, així com les aplicacions tecnològiques més rellevants, com l'anàlisi predictiva, el reconeixement facial i la vigilància massiva.
Problemes ètics en l'ús d'IA: Estudi dels dilemes ètics relacionats amb la utilització d'IA en la lluita contra el crim, incloent-hi la presa de decisions autònoma, el biaix algorísmic i la manca de transparència en els processos.
Lesions de drets fonamentals: Anàlisi de les possibles violacions de drets fonamentals, com la privadesa, la no discriminació, la presumpció d'innocència i l'accés a la justícia, derivades de la implementació de sistemes d'IA en la prevenció del crim.
Casos pràctics i estudis comparats: Estudi d'exemples reals d'implementació d'IA en la lluita contra el crim, amb una anàlisi crítica dels impactes socials, jurídics i ètics.
Regulació i control de lús de la IA: Avaluació de la regulació vigent, tant a nivell nacional com europeu, que estableix els límits i controls de lús de la IA en làmbit de la seguretat pública i la justícia, amb lobjectiu de garantir el respecte als drets humans.
Treball de fi de màster
Selecció del tema: Els estudiants hauran de triar un tema rellevant en el camp de l'ús de la IA a l'Administració Pública o la Justícia, alineat amb els interessos de l'estudiant i amb les àrees d'especialització del programa.
Investigació i anàlisi jurídica: El TFM haurà d'incloure una investigació detallada sobre el marc normatiu de la IA, explorant-ne les implicacions legals, ètiques i socials en el context seleccionat.
Aplicació pràctica i propostes: El treball ha d'integrar exemples pràctics de la implementació d'IA a l'Administració i la Justícia, així com proporcionar propostes concretes per millorar-ne la regulació o la implementació en funció dels problemes detectats.
Metodologia de recerca: S'utilitzaran mètodes de recerca jurídica, com l'anàlisi documental, l'estudi de casos i la revisió de la normativa vigent, així com enfocaments comparats, si escau.
Conclusions i recomanacions: El TFM ha de finalitzar amb una conclusió crítica, sintetitzant les principals troballes i oferint recomanacions per a la millora de la regulació i l'ús de la IA en el context triat.