Delinqüència i IA (1)
Usurpació didentitat digital: Conceptes fonamentals sobre què és la suplantació didentitat digital i les formes en què la IA facilita aquest delicte.
Tècniques d'IA a la usurpació d'identitat: Eines com la generació de deepfakes, l'ús d'algorismes per falsificar informació i la manipulació de perfils digitals.
Delictes penals associats: Anàlisi dels delictes que involucren la usurpació didentitat digital, com el frau, el robatori dinformació personal, i el dany a la reputació o el patrimoni.
Marc normatiu i resposta judicial: Estudi de la legislació actual sobre protecció de dades, ciberseguretat i respostes penals a aquests delictes, tant a nivell nacional com europeu.
Prevenció i detecció de la usurpació d'identitat digital: Estratègies i tecnologies emergents per prevenir i detectar la suplantació d'identitat mitjançant IA, incloent-hi l'ús d'IA en la investigació de delictes cibernètics.
Delinqüència i IA (2)
Cibercrim i IA: L'ús d'IA a la comissió de delictes cibernètics, incloent-hi frau, robatori d'informació i atacs a sistemes informàtics.
Violència de gènere i AI: L'ús d'IA en la perpetració de violència de gènere digital, incloent-hi l'assetjament en línia i la distribució de continguts explícits sense consentiment.
Afecció a menors d'edat: Com la IA és utilitzada per manipular, explotar o assetjar menors d'edat, i els mecanismes per prevenir i detectar aquests delictes.
Fake news i desinformació: Tècniques d'IA com deepfakes, bots i algorismes per a la creació i disseminació de notícies falses, el seu impacte social i polític.
Aplicació d'algorismes i intel·ligència artificial a la valoració del risc de delinqüència. Anàlisi dels sistemes VioGén, RisCanvi i Veripol
Introducció a la IA a la valoració del risc: Fonaments de l'aplicació d'algorismes i models predictius en l'avaluació de riscos criminològics.
Sistema VioGén: Anàlisi del sistema VioGén per a la valoració del risc de violència de gènere, com utilitza IA per predir el risc de reincidència i el seu impacte en la protecció de les víctimes.
Sistema RisCanvi: Estudi del sistema RisCanvi a Catalunya per a la valoració del risc de reincidència delictiva, basat en l'anàlisi de dades i els patrons de comportament criminal.
Sistema Veripol: Avaluació del sistema Veripol, que utilitza IA per detectar la falsificació de denúncies, especialment en casos de violència de gènere.
Implicacions ètiques i legals: Reflexió sobre els riscos de biaix algorísmic, la transparència en la presa de decisions i la protecció dels drets humans en la implementació daquests sistemes.
Sistemes d'intel·ligència artificial de caràcter policial i IA utilitzada en el marc del procediment penal a nivell europeu i espanyol
Introducció a la IA a la policia i la justícia penal: Fonaments de la intel·ligència artificial aplicada a les forces de seguretat i al procediment penal, la seva utilitat en la resolució de casos i prevenció de delictes.
Sistemes policials basats en IA: Anàlisi de les aplicacions de IA utilitzades per les forces de seguretat, com a sistemes de reconeixement facial, anàlisi predictiva de delictes, i la detecció de patrons delictius en grans volums de dades.
Aplicació d'IA al procediment penal: Estudi de com s'utilitza la IA en el context judicial, des de la gestió de proves fins a la predicció de sentències, passant per l'assistència a la presa de decisions a l'àmbit penal.
Regulació i legislació: Marc normatiu que regula l'ús d'IA a la policia i el procediment penal, tant a nivell nacional com europeu, i les implicacions de la protecció de drets fonamentals, privadesa i control judicial.
Ètica i drets fonamentals: Reflexió sobre els riscos i desafiaments ètics en la utilització d'IA a la policia i la justícia penal, incloent-hi la discriminació algorítmica, la transparència en les decisions i l'impacte sobre les llibertats individuals.
La utilització de la IA a l'administració de Justícia (especialment en l'àmbit penal)
Introducció a la IA a l'administració de Justícia: Fonaments i aplicacions de la IA en la millora de l'eficiència judicial, la reducció de càrregues de treball i l'automatització de decisions a l'àmbit penal.
Aplicacions específiques de la IA a l'àmbit penal: Ús de la IA en la predicció de delictes, l'avaluació de riscos de reincidència, la presa de decisions sobre llibertat condicional i l'anàlisi de proves.
Automatització de processos judicials: Estudi dels sistemes que utilitzen IA per a l'automatització de tasques a l'administració de justícia, com la classificació de casos, l'elaboració d'informes i la programació d'audiències.
Implicacions ètiques i legals: Anàlisi dels dilemes ètics en la presa de decisions algorítmiques, els riscos de discriminació i la protecció dels drets humans a l'ús d'IA en l'àmbit penal.
Desafiaments regulatoris i normatius: Revisió de les normatives nacionals i europees que regulen l'ús d'IA a l'administració de justícia, i el paper del control judicial per evitar abusos.
La IA per combatre el crim: problemes ètics i possibles lesions de drets fonamentals
Fonaments de la IA en la lluita contra el crim: Introducció a l'ús d'IA en la detecció i la prevenció de delictes, així com les aplicacions tecnològiques més rellevants, com l'anàlisi predictiva, el reconeixement facial i la vigilància massiva.
Problemes ètics en l'ús d'IA: Estudi dels dilemes ètics relacionats amb la utilització d'IA en la lluita contra el crim, incloent-hi la presa de decisions autònoma, el biaix algorísmic i la manca de transparència en els processos.
Lesions de drets fonamentals: Anàlisi de les possibles violacions de drets fonamentals, com la privadesa, la no discriminació, la presumpció d'innocència i l'accés a la justícia, derivades de la implementació de sistemes d'IA en la prevenció del crim.
Casos pràctics i estudis comparats: Estudi d'exemples reals d'implementació d'IA en la lluita contra el crim, amb una anàlisi crítica dels impactes socials, jurídics i ètics.
Regulació i control de lús de la IA: Avaluació de la regulació vigent, tant a nivell nacional com europeu, que estableix els límits i controls de lús de la IA en làmbit de la seguretat pública i la justícia, amb lobjectiu de garantir el respecte als drets humans.