Teoria i pràctica literària
Tema 1: Què és la literatura i què importa el que siga?
Lectura: el segon capítol del llibre Breu introducció a la teoria literària (1997), de Jonathan Culler.
Activitat avaluable 1: Escriu un assaig breu i personal sobre les funcions ètiques i estètiques de la literatura (màxim 400 paraules).

Tema 2: Intertextualitats o el regne de les connexions infinites
Lectures: "Barbazul" de Perrault i "Jardín de infierno" de Silvina Ocampo.
Activitat en classe: anàlisi dels diferents nivells d'intertextualitat.

Tema 3: Els clàssics i els seus ensenyaments: versemblança, catarsi i decor poètic
Lectura: "Los pájaros" (1952) de Daphne du Maurier i fragments de l'art d'inventar la realitat d'Àuria Ortiz.
Activitat avaluable 2: Versiona un conte de la tradició oral des d'una perspectiva contemporània tenint en compte els conceptes de versemblança i decor.

Tema 4: Dins del text: principis de narratologia. De la focalització als jocs temporals
Lectura: "La mujer alta" (1982) de Pedro Antoni d'Alarcón i "Treinta monedas de carne" (2020) de Marcelo Luján.
Activitat avaluable 3: Afig un narrador al relat de P. A. d'Alarcón i tanca el relat de manera diferent.

Tema 5: Desautomatització i estranyament en el formalisme: ruptura de la mímesi
Lectura: selecció d'Exercicis d'estil (1946), de Raymond Queneau.

Tema 6: Retòrica: la tècnica al servei de la bellesa. Els usos de la metàfora
Lectura: selecció de poemes de Federico García Lorca i Alejandra Pizarnik.
Activitat en classe: creació de metàfores visionàries a partir d'imatges.

Tema 7: Fora del text: enfocaments sociològics. Marxisme, feminisme, postcolonialisme
Lectura: "Metamorfosis" (2024), de Mariana Enríquez, "Conservas" (2017) Samanta Schweblin; "Hablar en lenguas: una carta a escritoras tercermundistas", de Gloria Anzaldúa.
Activitat avaluable 4: escriptura d'una carta posant-te en la pell d'una dona oblidada per la història.
La composició del text narratiu
Tema 1: Començar pel principi (l'inici de la narració)
Lectura i anàlisi de diferents inicis de novel·les i relats (Milan Kundera, Yasmina Reza, Paul Auster, Fernanda Melchor, Gabriel García Márquez, Mr. Perfumme...) per a entendre els objectius dels seus autors i les claus de lectura que estan donant als seus lectors.

Tema 2: El relat dins del relat (les diferents capes del text)
Ricardo Piglia Teoria del relat: a partir de la lectura d'aquest text es veuran i llegiran diferents tipus de relats (Edgar Allan Poe, Ernest Hemingway, John Cheever, Shirley Jackson, Raymon Carver, Maria Fernanda Ampuero, Marina Perezagua, Cristina Morales) així com, es realitzaran exercicis de creació sobre aquest tema.

Tema 3: Qui parla i qui mira (narradors i punts de vista).
Veurem diferents textos per a il·luminar els tipus de narradors i punts de vista V (Virgínia Woolf, James Joyce, Esgota Kristoff, Mestizorras, Javier Gutiérrez, Fernando Aramburu, Isaac Rosa, Jorge Carrión, Chuck Palahniuk...) i crearem textos on s'usen.

Tema 4: La creació del personatge
Veurem diferents textos (Emma Cline, Carlton Meltick III, Ricardo Bolaño, Janice Pariat, Borja Navarro, Sergi Pàmies) per a entendre al personatge i la seua creació des del filosòfic, psicològic i estilístic. Crearem personatges a partir de l'aprés.

Tema 5: Espai, ambientació i versemblança.
Veurem diferents textos (María Bastarós, Agustín Fernández Mallo, Albert Sánchez Piñol, Alberto Olmos, Italo Calvino, Jesús Montcada, Rafa Lahuerta) per a observar i entendre com es pot usar l'espai. Després creem textos on s'use després.

Tema 6: La història que vull contar (creació i tipus d'arguments).
Veurem el denominat guió hollywoodiense, així com els tipus d'arguments clàssics i el camí de l'heroi per a entendre com funcionen els arguments. Treballarem sobre el text El coixí d'emplomes de Quiroga i després crearem l'el nostre propi argument.

Tema 7: Com contaré la història (estructures narratives)
Veurem diferents relats i novel·les que mostraran una gamma variada d'estructures: Agustín Fernández Mallo, Guillermo Arriaga, Mario Vargas Llosa, Olga Tokarczuk, Samantha Schewblin, Jesús Zomeño, Quim Monzó). Parlarem dels diferents gèneres a partir del text Set gats de Edmundo Paz Soldán.

Tema 8: L'estil.
Veurem diferents estils i analitzarem on ens porten: Foster Wallace, Saramago, Palahniuk, Sara Mesa, Iván Repila...

Tema 9: El temps narratiu.
El temps de la història versus el temps de la narració. Escriure en passat o en present: Alice Munro, Marcel Proust, Ray Lorig
Recepció i reelaboració de les tradicions clàssiques
Tema 1:Què s'entén per Tradició
Tema 2: La conformació de la Tradició Clàssica
- Els gèneres literaris en l'Antiguitat: Grècia.
- Els gèneres literaris en l'Antiguitat: Roma.
Tema 3: la recepció de la poètica aristotèlica en el Renaixement italià.
Tema 4: la traducció de la Eneida de Virgililo a l'anglés, la creació del pentàmetre iàmbic i la recepció del teatre de Sèneca pels dramaturgs elisabethianos.
Tema 5: la lectura de la poètica aristotèlica feta pels romàntics alemanys (Goethe i Schiller) i els seus homònims anglesos (Coleridge i Wordsworth) i les conseqüències d'això per a la lírica moderna.
Tema 6: la revolució Francesa i la visió de Grècia encunyada per l'idealisme alemany i les seues conseqüències per al futur polític d'Europa: Hegel, Fichte, Schelling i Hölderlin
Tema 7: els canvis econòmics, polítics, socials. Religiosos i culturals derivats de la revolució industrial i les seues conseqüències en la nova visió pròpia del Segle XIX (Schopenhauer, Nietzsche, Marx, Mauthner, Freud i Hofmansthal). L'auge de la novel·la burgesa i l'inici de la literatura de denúncia i protesta social (Zola).
Tema 8: la primera guerra mundial i el seu reflex en la literatura i les arts; el surrealisme i el retorn a la clasicidad.
Tema 9: la segona guerra mundial: l'existencialisme.
Tema 10: la Tradició Clàssica i els seus diferents tractaments hui en el teatre, la novel·la i la poesia.

LECTURES: a més dels fragments llegits i comentats en classe, el professor aconsellarà a aquells alumnes que així li ho demanen quins llibres i autors han de llegir segons els interessos que ells tinguen. D'eixe mode se substitueix l'obligatori pel voluntari.
"No ficció" creativa
Tema 1: La Crònica I
1.1 (pràctica): Escriure una crònica sense ficció d'un viatge amb autobús des de la València més rica fins a la València més pobra. Narració de l'eixida, el viatge i l'arribada. Màxim 1200 paraules.
1.2 (lectura): Cròniques d'Antologia de la crònica llatinoamericana actual, de Dario Jaramillo (editor).

Tema 2: La Crònica II
2.1 (pràctica): Escriure una crònica sense ficció sobre un tema d'elecció lliure. 1200 paraules.
2.2 (lectura): Lectura i anàlisi de textos extrets de diferents revistes dedicades a la crònica: Panenka, Jotdown, FronteraD, Gatopardo, El Malpensante, L'esternut.

Tema 3: L'Assaig
3.1 (pràctica): Triar un tema d'interés personal i realitzar una labor de documentació per a escriure un assaig curt (màxim 1200 paraules).
3.2 (lectura): Lectura i anàlisi de l'assaig Estrèpit i caiguda, de Santiago Alba Rico i d'un conjunt d'assajos dedicats als límits de l'humor.

Tema 4: Narrativa de viatge
4.1 (pràctica): Escriure una crònica de viatge. Màxim 1200 paraules.
4.2 (lectura): Fragments de Gottland, de Mariusz Szczygiel / El deliri blanc, de Jacek Hugo-Bader.

Tema 5: Columnismo literari
5.1 (pràctica): Escriure una columna d'opinió amb estil literari d'elecció lliure. 800 paraules.
5.2 (lectura): Fragments de Teoria de la gravetat, de Leila Guerriero.

Tema 6: Crítica literària
6.1 (pràctica): Escriure una crítica literària sobre un llibre de lliure elecció. 800 paraules.
6.2 (lectura): Crítiques del dossier. Textos de Ferit lleu, de Eloy Fumall i No llegir, d'Alejandro Zambra.

Tema 7: La Biografia
7.1 (pràctica): Triar a un personatge real i escriure un text biogràfic. 800 paraules.
7.2 (lectura): Fragments de Distrets vencerem, d'Andrea Valdés + Primeras pàgines de Limónov, d'Emmanuel Carrère.

Tema 8: L'Autobiografia
8.1 (pràctica): Escriure un capítol delimitat de la pròpia vida. 800 paraules.
8.2 (lectura): Les xicotetes virtuts, de Natalia Ginzburg / Comptar és escoltar, de Ursula K. Le Guin.

Tema 9: El Diari
9.1 (pràctica): Escriure durant una setmana un diari literari que combine vivències amb reflexió. 800 paraules.
9.2 (lectura): Selecció de fragments de La gallina cega de Max Aub, La temptació del fracàs, de Julio Ramón Ribeyro i els Diaris d'Alejandra *Pizarnik.

Tema 10: El Fragment
10.1 (pràctica): Escriure un breu diccionari amb entrades de la A a la Z sobre un tema de lliure elecció. 800 paraules.
10.2 (lectura): Fragments de L'última frase, de Camila Cañeque; d'Una lleu exageració, d'Adam Zagajewsky, i d'Una, gran i rara, de Servando Rocha (ed.).
Escriptura teatral i pràctica d'escriptura dramàtica
Tema 1: El concepte del teatre
1.1 Definició del fet teatral.
1.2 Text dramàtic, text espectacular i literatura dramàtica.

Tema 2: Definició de conceptes relacionats amb el text dramàtic.
1.1 Autor/a, dramaturg/a, adaptador/a, dramaturgista, director/a literari, director/a artístic, director/a d'escena, versió, adaptació.

Tema 3: Els components del drama: Acotacions i didascalia.
3.1 Tipologia i funcions,
3.2. Pràctica amb imatges *disparadoras que potencien l'escriptura.

Tema 4: Els components del drama: El diàleg i el monòleg.
4.1. La funció del diàleg i el monòleg en diferents llenguatges dramàtics.
4.2. Pràctica d'escriptura a partir del treball amb els objectius i amb les situacions dramàtiques.
4.3. Proposta de breu composició dramàtica: La mentida i la paraula justa.

Tema 5: Els components del drama: La rondalla.
5.1. Situació, acció i succés.
5.2. Pràctica de l'escriptura a partir del conflicte dramàtic.

Tema 6: Els components del drama: Les estructures dramàtiques.
6.1. Actes, quadres, escenes.
6.2. Activitat d'anàlisi semiòtica.

Tema 7: Els components del drama: Els personatges.
7.1. Els personatges polièdrics.
7.2. El protagonista i l'antagonista.
7.3. Personatges símbol i personatges al·legòrics.
7.4. Pràctica: proposta d'un personatge al·legòric, un arquetip o un personatge símbol.

Tema 8: Els components del drama: L'espai i el temps.
8.1. L'espai i el temps en el teatre com a eixos fonamentals per a la representació.
8.2. Pràctica: proposta d'escenografia alternativa per a un text dramàtic naturalista.

Tema 9: Els components del drama: El llenguatge dramàtic.
9.1. La paraula com a acció.
9.2. El llenguatge com a ritme, so, poesia, cos.
9.3. Les figures retòriques com a imatges plàstiques i físiques en el llenguatge dramàtic.
9.4. Pràctica: escriptura d'un monòleg.

Tema 10: El teatre postdramàtic.
10.1. Què és el teatre postdramàtic?
10.2. Pràctiques d'escriptura postdramàtica com a ruptura de la tradició aristotèlica.
10.3. Representació i presentació. Ficció, realitat, autoficció. Desjerarquización del text.
10.4. Pràctica: translació dramàtica d'un discurs no literari, quotidià, instrumental o no verbal.

Tema 11: Claus per a un esbós d'obra teatral a partir de l'anàlisi dels seus components essencials: El teatre postdramàtic.
Gèneres no mimètics: a les fronteres de la literatura
1. Evolució del gènere fantàstic en totes les seues expressions fins al Segle XXI i l'aparició dels gèneres fluids i fronterers i la seua influència en el panorama literari actual.
2. Mitologia, èpica medieval, romanticisme i literatura fantàstica contemporània.
3. La literatura gòtica. Orígens del terror. De l'inquietant a l'horror còsmic. Filosofia de l'horror.
4. Literatura estranya. L'herència de Kafka.
5. De Borges al realisme màgic. El fantàstic quotidià.
6. Ficció especulativa: futurs probables. Del colapsismo capitalista a la utopia eco-socialista.
7. Metaficció. Mons paral·lels i altres realitats. Experimentació formal en el relat fantàstic. L'estructura com a discurs.
8. Més enllà de l'eurocentrisme: del gòtic andí a la ciència-ficció xinesa, passant pel afrofuturismo.
1) Introducció al gènere fantàstic. Definició, orígens i història. Característiques principals del gènere fantàstic.
2) El meravellós: del mite a la fantasia heroica, èpica i derivats. El realisme màgic.
3) Literatura gòtica. Els orígens del terror. Filosofia de l'Horror.
4) Futurs llunyans. Ficció especulativa i subgèneres. Principals trops i característiques. Del colapsisme capitalista a la utopia eco-socialista.
5) Literatura estranya. Gèneres líquids i literatura fronterera. El bizarro. Resum, aspectes clau i conclusions sobre la teoria de gèneres i la seua aplicació a la pràxi literària.
Teoria i pràctica de la poesia
I Part: Pilar Verdú del Camp

Tema 1: El llenguatge. Què podem fer amb el llenguatge? Funció poètica. Forma i fons. Materialitat.

Tema 2: Poesia. Intents de definició. Què és poesia? Especificitat del llenguatge poètic. Metapoesia.

Tema 3: Anàlisi del poema: plans fònic-fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic.

Tema 4: Figures retòriques més productives.

Tema 5: El ritme en poesia.
5.1. De timbre (rima)
5.2. De quantitat (mètrica).
5.2.1. Estrofes.
5.3. Ritme d'intensitat (accents).
5.4. Ritme de to (pauses).
5.5. Altres ritmes.

Tema 6: "Yoyeos": jo líric, autor, veu pròpia

Tema 7: La veu a tu deguda: imitació/originalitat al llarg de la Història.

Tema 8: Tòpics i reescriptures.

II Part: Berta García Faet.
Tema 9: Qui soc? La problematització del jo líric
9.1. Intertextualitat i la desestabilització gramatical.
9. 2. Un subjecte fet de fragments.
9.3. Genealogies i famílies

Tema 10. Reescriptures experimentals
10.1. La tradició literària i l'educació sentimental
10.2. Avantguarda, neoavantguarda i compromís polític

Tema 11. Les mini-epifanies i les anti-epifanies

Tema 12. La invenció de paraules i de lògiques alternatives

Tema 13. El "neobarroc" i la "cursileria": l'excés i la manca

Tema 14. La poesia de respostes i de preguntes
Gèneres mimètics: Novel·la negra, rosa, històrica i biogràfica
Tema 1: La novel·la negra
1.1 Naixement del gènere, elements constitutius i possibilitats actuals
1.2 Lectura i anàlisi de textos triats
1.3 "Asesinato en el Comité Centrall", de Manuel Vázquez Montalbán (1982)

Tema 2: La novel·la rosa
1.1 La variabilitat del desig: històries, registres i personatges
1.2 Lectura i anàlisi de textos triats
1.3 "Les edats de Lulú", d'Almudena Grandes (1989)

Tema 3: La novel·la històrica
1.1 Mecanismes de configuració, imaginació i representació del passat
1.2 Lectura i anàlisi de textos triats
1.3 "Jusepe" (2021), d'Andrés de l'Arenal

Tema 4: 3. Biografia i autobiografia
1.1 L'eclosió de les literatures del jo en el segle XXI
1.2 Lectura i anàlisi de textos triats
1.3 "Una casa lluny de casa" (2021), de Clara Obligat; "Vida de Guastavino i Guastavino", d'Andrés Barba (2020)
Edició, divulgació i comunicació en el circuit literari
1. El circuit literari: definició i classificació d'empreses, formats i col·leccions
Lectura: fragments de Les regles de l'art, de Pierre Bourdeiu
Activitat: anàlisi crítica i comparada de tres catàlegs editorials actuals.

2. Recepció, selecció i edició de textos. Models clàssics i nous sistemes de publicació i recomanació
Lectura: fragments de Correu literari, de Wislawa Szymborska.
Activitat: redacció de textos de presentació d'originals i de reposades editorials.

3. Comunicació eficaç, creativa i estratègica
Lectures: La veu sí que importa, d'Isabel Villagar.
Activitat: gravació en la sessió d'un vídeo amb la tècnica de elevator pitch.

4. La marca personal per a escriptors/as.
Lectures: Màrqueting per a escriptors, de Neus Arqués.
Activitat: disseny en la sessió d'un pla de comunicació per a visibilitzar la marca personal i divulgar millor l'obra.
Traducció Literària
Tema 1: La Traducció literària
1.1 Característiques de la traducció literària
1.2 La traducció com a exercici de reescriptura: els transvasaments retòrics
1.3 Traduir amb perspectiva de gènere
1.4 Pràctica de traducció: anàlisis comparatives de traduccions literàries (combinació lingüística: Inglés-Italià>Español-Català; Español>Català). Propostes alternatives
1.5 Lectura de l'article: «Criaturas de Omelas: Traduir amb perspectiva de gènere» (Fernández-Estañán, Maite)

Tema 2: La Traducció intersemiòtica
2.1 Característiques de la traducció intersemiòtica i intertextualitat
2.2 El ideologema aplicat a la traducció
2.3 Pràctica de traducció: anàlisis comparatives de traduccions
(Combinació lingüística: Inglés-Italià>Español-Català; Español>Català). Propostes alternatives
2.4 Lectura de l'article: «Traducción intersemiótica e intertextualidad: Shrek, del cómic al film» (Richart-Marset, Mabel)

Tema 3: Literatura i traducció automàtica
3.1 Avanços recents en traducció automàtica aplicada a la literatura
3.2 Esculls de traducció: identificant les figures retòriques, l'humor i la ironia
3.3 Pràctica de traducció: anàlisis comparatives de traduccions literàries (combinació lingüística: Inglés-Italià>Español-Català; Español>Català). Propostes alternatives
3.4 Lectura de l'article: «Translating literary text between related languages using SMT. En Proceedings of the Fourth Workshop on Computational Linguistics for Literature» (Toral, Antonio i Way, Andy
Escriptura de nous formats
MÒDUL DE GUIÓ AUDIOVISUAL (Prof. David Pascual).
Contar històries en imatges: La narrativa audiovisual, Què és i en què es diferencia de les narratives literàries?
Els processos: arquitectura del treball d'un guionista.
La(s) estructura(s) al cinema i els seus elements.
L'univers.
La trama.
Els personatges i els seus problemes: Conflicte, necessitat i desig.
La construcció de les escenes.
El text i els diàlegs.
La indústria i els laboratoris. Com es mou un projecte?
El nostre projecte de llargmetratge.
Tots aquests blocs teòrics es complementaran amb exercicis d'escriptura de cadascun d'ells.

MÒDUL DE NARRATIVES SONORES (Prof. Rocío Gómez FBlanco).
1. Comptar és escoltar: posar l'oïda en el centre de la narrativa.
2. Evolució del llenguatge sonor de la ràdio al pòdcast.
Breu història de l'evolució del podcàsting.
3. Vendre la idea o pitching, primer exercici narratiu.
4. Escriure per a àudio: la paraula.
5. Escriure per a àudio: el so (ambients, efectes i arxiu)
6. Espai i temps de la narració: Plans sonors, ritme, continuïtat.
7. Nocions bàsiques sobre gravació, edició, muntatge d'àudio i disseny sonor.
8. L'ús de la veu.
9. Gèneres i formats sonors.
10. Publicació i distribució d'àudio digital
Treball Final de Màster
El Treball Final de Màster (TFM) podrà presentar-se sobre la base de diferents modalitats:
a) Creació literària
b) Traducció Literària
c) Estudis literaris