El passat 16 d'octubre la Dra. Carmona va inaugurar el curs actual impartint la ponència titulada: “Platges, dunes, llacunes-barrera i desembocadures deltaiques mediterrànies: problemes ambientals i gestió”
El dimecres 16 d'octubre va tindre lloc l'acte d'inauguració del curs acadèmic actual 24-25 del nostre màster. Este es va organitzar al voltant d'una conferència magistral per part de la nostra companya la Dra. Sra. Pilar Carmona sobre dinàmiques litorals i la seua (absent) gestió. Durant els 45 minuts que va durar la seua exposició, es van exposar casos de diferents àrees litorals de costa baixa, àmbits en el seu conjunt molt dinàmics i vulnerables (deltes, llacs, barreres i platges), tots ells afectats per problemes d'erosió, temporals, inundacions i, en última instància, processos d'antropització. Aspectes estos que, com va asseverar la prof. Carmona, comporten un increment de riscos de tota mena, que requerixen en la majoria dels casos, de decidides accions de regeneració marina.
El marc expositiu es va centrar en el vessant mediterrani occidental, fonamentalment, ressaltant els processos tectònics, sísmics i, sobretot, micromareals d'esta zona de la Mar Mediterrània (vinculats al vent, l'onatge i els corrents marins derivats). Per a esta primera part de la ponència, la Dra. Carmona va recórrer a quatre pedagògics exemples:
- La conca final del riu Loukkos (al Marroc) va servir per a mostrar casos d'ascens de la marea per llits fluvials a través de esteros o canals de marea (particularment clar en situacions de plenamar).
- La Ria Formosa (Portugal) va permetre observar situacions de llacuna mareal amb illes, marenys i bancs d'arena que, en el cas emprat, s'esténn al llarg de 60 quilòmetres quadrats.
- La Llacuna de Nador o “La Mar Chica” va ser l'exemple emprat per a mostrar barreres amb ventalls de vessament, d'una banda, i per un altre, a partir de la Gola dels Espanyols, especificar situacions de goles temporals amb fenòmens de “flood delta”. Un cas que, a més, va servir a la prof. Carmona per a mostrar un exemple de temàtica i àrea treballada com a tutora del màster en la matèria de Treball fi de màster (juntament amb l'estudiant Said El Bouzzati).
- Finalment, el complex format per la Llacuna de Cabres, el Delta del riu Tirso, la Laguna de Santa Giusta i l'Estany de S'Ena Arrubia, tot en el Golf de Oristano (Itàlia), va constituir l'exemple per a mostrar amb precisió processos de connexió hidrològica i sedimentària mitjançant sistemes deltes-barreres.
A partir de ací, en una segona part expositiva, la Dra. Carmona va tractar diverses situacions ejemplificants de problemes ambientals i la seua gestió derivada (o, en alguns casos, absència d'esta). Per a això, ens va presentar un esquema organitzat en tres punts: primer, l'antropització d'aiguamolls; segon, l'erosió de platges i dunes; i, finalment, els temporals marins.
La prof. Carmona va començar contextualitzant els processos habituals als quals s'enfronten els aiguamolls, en ser concebuts estos com a font de greus malalties com el paludisme. En conseqüència, han sigut freqüents les iniciatives per a la seua dessecació i, en paral·lel, la conversió dels seus àmbits espacials en terres agrícoles de regadiu. Transformacions estes especialment negatives en ambients amb recurrents sequeres, com ocorre l'en mediterrani occidental, i que comporten a la seua sobreexplotació, amb clars exemples en Doñana, les Taules de Daimiel, etc.
Els dos casos d'estudi presentats en relació amb els aiguamolls foren, primer, la Bonifica Sarda i l'evolució geomorfològica de part del municipi d’Arborea (Itàlia) i, segon, el regadiu i arrossar a l'entorn de l'Albufera de València (Espanya). Esta resulta d'un procés natural d'evolució de les vores d'una llacuna costanera entre dos deltes (el del riu Túria i el del riu Xúquer), amb un marcat aluvionamient als ambients interiors que conformen els elements de transició al llac actual. De fet, destaquen diversos processos en l'espai de l'Albufera de València: d'una banda, la transformació dels ambients naturals fluvials en hortes (associades al regadiu) i, per un altre, la conservació dels ambients de les vores del llac en arrossar (que han suposat una reducció gradual de l'amplitud i profunditat del llac).
El segon grup de problemes ambientals i la seua gestió derivada es va centrar en l'erosió de platges i dunes, amb atenció a dos factors que per si sols són determinants en l'erosió d'estes: i) l'alteració dels deltes per regadiu, embassaments, etc., això és, no arriba aigua ni sediment a la costa; i ii) el arrasament de les dunes per al cultiu i/o la urbanització. Més encara quan des de 1970 es reconeix que la majoria de platges del món està en retrocés.
Este segon conjunt de problemes ambientals es va treballar a partir de dos exemples: la barrera progradant del Saler (València), i la platja de dunes de Guardarmar del Segura (Alacant). En el primer cas, El Saler, partim de l'acció del riu Túria com a major proveïdor de material a esta barrera. Però amb la transformació del delta del riu en un gran port, i l'aparició de diversos espigons, la transferència de sediments s'interromp. Si a això afegim que el riu ja no desemboca en l'Albufera (a causa de diverses accions de regularització i control), la costa del Saler no rep ni aigua ni sediment. Per part seua, el segon cas, l'evolució del litoral dunar de Guardamar es va exposar amb diferents imatges de satèl·lit i cartografia aèria i digital.
Com a contrapunt la Dra. Carmona va assenyalar que este procés d'alteració o esgotament de deltes i dunes no és generalitzable, atés que hi ha espais litorals que gaudixen d'una gran quantitat de materials amb els quals fer front als diferents agents erosius (naturals i antròpics) que actuen sobre estes formes. I que tot i que s'inicia la seua pèrdua per l'existència d'activitats humanes, sempre existix la possibilitat de detindre el procés amb la reubicació d'estes, mesura problemàtica però amb freqüència cada vegada més necessària.
Finalment, en tercer conjunt de problemes ambientals es va agrupar al voltant dels temporals costaners, en un context de procés natural i augment de les temperatures, la qual cosa afavorix una major energia en les tempestes. El cas d'estudi es va centrar, esta vegada, en l'Aiguamoll de Cabanes-Torreblanca que afecta els municipis d'Orpesa, Cabanes i Torreblanca, i concretament en este últim, la urbanització de Torrenostra. Esta costa experimenta un clar exemple de transgressió davant els reiterats efectes dels temporals costaners que provoquen trencaments de barrera, entrada de sediments en la llacuna i intrusió marina local (overwash regemega). Processos que es combinen amb aplanament i desaparició de la barrera, amb sedimentació massiva en la llacuna, i un gran i greu impacte ecològic (inundation regemega). Enfront d'esta evolució són diversos els exemples desenrotllats en la zona d'estabilització de la línia de costa mitjançant espigons i alimentació d'esta amb sediments arenosos, intentant així previndre que les barreres migren cap al continent. També s'han aplicat en la zona restauracions dunars, si bé estos intents no han resultat com s'esperava.
Amb esta aplaudida conferència, a la qual van assistir un total de 21 persones entre estudiants i docents del màster, així com companys i amics del Dpt. de Geografia, la prof. Carmona va evidenciar la necessitat, més que mai, d'aplicar una veritable ordenació del territori a la gestió dels espais litorals.
Després de les diverses qüestions i comentaris que va suscitar la presentació, i que van tindre lloc en el torn obert de paraula dirigit als assistents, l'acte d'inauguració va concloure amb un aperitiu en el restaurant de professorat de la Facultat de Geografia i Història, gràcies a l'ajuda econòmica del Vicedeganat de Cultura i Participació Estudiantil d'esta Facultat.
La prof. Pilar Carmona és doctora en Geografia des de 1987 i fins a la seua jubilació al setembre de 2022, va ser professora de l'àrea de Geografia Física del Dpt. de Geografia. La seua trajectòria científica s'inserix en la línia de canvi ambiental recent i històric i processos geomorfològics actuals en planes al·luvials costaneres, en particular en plans d'inundació, dunes, platges, barreres, llacunes costaneres i deltes del litoral mediterrani. En l'àmbit nacional els seus treballs s'han desenrotllat en litorals mediterranis de la Península Ibèrica, en particular en la plana conjunta dels rius Túria i Xúquer i l'Albufera de València, i en el sistema de “llacuna-albufera” de l'aiguamoll Cabanes-Torreblanca (Castelló). En l'àmbit internacional, ha realitzat investigacions geomorfològiques en diverses costes mediterrànies del Mediterrani oriental, en el tómbol de Tyre (Líban), en l'estuari del Oued Loukkos (al Marroc), a les valls de l'illa d'Eivissa i en dunes, aiguamolls i deltes dels rius Tirso i Mogoro en el Golf d’Oristano (Sardenya). Tots ells incloent estades i treballs de camp amb equips interdisciplinaris internacionals d'universitats franceses, angleses, nord-americanes i italianes.
L'enfocament temporal multiescalar que predomina en les seues investigacions es deriva de l'àmplia utilització de Tècniques SIG, anàlisis LIDAR i Teledetecció, amb fonts documentals (arxius històrics), cartografia històrica, registres sedimentaris i geo-arqueològics, i anàlisis de processos actuals amb abundant treball de camp (particularitat del geògraf). La seua experiència investigadora s'ha completat amb estades en universitats mediterrànies (franceses i italianes), i la participació en nombrosos congressos i col·loquis nacionals i internacionals. En relació amb el nostre màster, la Dra. Carmona va ser la seua directora des de 2009 fins a 2013, sent membre de la Comissió Acadèmica del mateix en reiterades ocasions, coordinant en última estada el mòdul optatiu de “El medi físic: treball de camp i cartografia”, i arribant a dirigir un total de 15 TFM i 3 Tesis Doctorals. Entre els uns i les altres destaquem:
- AXEL RODRIGO CAICEDO. Evolució recent de les àrees d'aiguamolls bogotanos. El cas de l'aiguamoll Tibabuyes o Juan Amarillo. Setembre de 2012.
- MARÍA JOSÉ BERLANGA MENGÍBAR. Canvis ambientals en el sector septentrional de l'Albufera de València. Dades de la cartografia històrica. Per una gestió ambiental sostenible de l'àrea metropolitana. Setembre de 2013.
- JAVIER CAÑAS MARTÍN. Formes i processos de la Marjal dels Moros, aportacions a la gestió i regeneració de l'aiguamoll. Setembre de 2015.
- ALBA MARÍA PASCUAL PASTRANA. Evolució, processos i canvis a l'entorn de la desembocadura del riu Serpis (Gandia, València). Febrer de 2018.
- CARLOS SOLER GALINDO. Processos geomorfològics, alteracions antròpiques i gestió del sistema restinga-albufera (aiguamoll-barrera) de Cabanes-Torreblanca (Castelló). Setembre de 2019.
- SAID EL BOUAZZATI. Formes, processos i dinàmica recent de la Llacuna de Nador o la Mar Chica del Marroc. Dades per a la gestió. Març de 2022.
- SONIA RUBIO RAMÓN. Inundacions de novembre de 2020 en la plana valenciana. El cas dels barrancs de Beniparrell i Tramusser. Setembre de 2022.
- MARÍA LUISA ACOSTA. La Xicoteta Edat de Gel en el Golf de València. Processos en deltes i sistemes de restinga-albufera. La desestabilització recent (Tesi Doctoal). Maig de 2023.
Imatges:
