La primera fase del projecte ‘Consolidació del Centre Cultural i Programa d’Activitats Formatives’ que s’ha dut a terme a Tindouf (oest d’Algèria) ha finalitzat amb un balanç d’uns 120 dirigents i responsables sahrauís, la majoria dones, beneficiaris directes d’aquesta iniciativa, executada dins del marc de la convocatòria de projectes de cooperació al desenvolupament, promoguda pel Vicerectorat de Relacions Internacionals i Cooperació de la Universitat de València, que dirigeix Olga Gil, i en la gestió de la qual participa la Fundació General d’aquesta institució acadèmica.
S’estima que de forma indirecta més de 30.000 residents en els camps de refugiats percebran en la seua vida quotidiana els resultats d’aquests cursos, emmarcats dins del Programa d’Activitats Formatives i impartits en línia. Sobre aquest aspecte, segons va assegurar Kheira Boulahi, ministra de Formació Professional, Personal i Funció Pública de la República Àrab Sarhauí Democràtica (RASD), durant l’acte de clausura dels cursos, “la Universitat de València és la primera institució acadèmica que ajuda el poble sahrauí en matèria de formació online”.
El projecte ha estat coordinat per Javier Boix, professor titular de Patologia de la Facultat de Medicina i Odontologia, i Àngel Ortí, catedràtic d’Anàlisi Econòmica ja jubilat, ambdós de la Universitat de València, i ha comptat, a més, amb la col·laboració de professorat voluntari.
Segons ha explicat Boix, s’han executat les obres de consolidació del Centre Cultural, condicionant-lo així definitivament amb un aula, realitzada amb càrrec a un projecte anterior, que ha sigut aïllada amb la fi que no entre arena del desert i que ara gaudeix d’aire condicionat, entre altres comoditats. L’impacte indirecte d’aquestes millores suposa un nombre de beneficiaris que s’estima en uns 5.000 usuaris anuals.
També s’ha dotat el centre, vinculat al Ministeri de Cultura de la RASD, amb línia ADSL d’un megabyte durant un any, la qual cosa ha permés, d’altra banda, realitzar cinc cursos online destinats a dones i joves. “La banda ampla suposa per al Ministeri estar en comunicació amb el món exterior de forma ràpida i efectiva. Ara, des d’enmig del desert, del no-res, tenen accés tant a la informació com a la formació, als MOOCs, per exemple, cursos oberts en línia”, assenyala Boix.
Aquests assoliments responen als objectius previstos en el conveni signat entre la Universitat de València i el Govern de la RASD en maig de 2012, amb el qual s’ha encetat una experiència pionera que està sent seguida de prop, segons ha informat Javier Boix, per altres universitats públiques. “A Madrid estan intentant fer una plataforma i el nostre projecte ha sigut una avançada”, sosté.
La dona, una figura fonamental en el campament de Tindouf
“El Sàhara és una zona amb necessitats primàries, com l’educació i la sanitat. Existeixen greus problemes sanitaris endèmics agreujats per la mateixa situació de refugiat fora de la seua terra. Els campaments, a més, van ser creats per dones perquè els homes estaven absents en els períodes de guerra: el trenta per cent del Parlament està format per dones i cal ajudar-les”, expressa el patòleg.
En aquest sentit, Ortí afirma: “En efecte, la dona sahrauí se sent protagonista i ha assolit cotes altes de responsabilitat en el govern i en la vida social als campaments”.
És per això que es van plantejar cinc cursos dirigits, especialment, a les dones i les joves sahrauís. Tots de deu hores lectives. El primer, ‘Dona sahrauí i lideratge’, ha estat seguit per 22 alumnes i el seu objectiu principal ha sigut reforçar les capacitats de dones que volen participar en activitats d’interés per a la seua comunitat. Ha comptat amb la col·laboració de la Unió Nacional de Dones Sahrauís (UNMS). El seu impacte se xifra en unes 3.000 dones sahrauís beneficiades indirectament.
‘Família i escola’ ha sigut un curs d’assistència majoritàriament femenina amb el qual s’ha dotat als docents d’habilitats per a poder gestionar amb eficàcia i de forma positiva els possibles conflictes en l’àmbit educatiu. Aquesta iniciativa ha comptat amb el suport del Ministeri d’Educació sahrauí, el qual ha fomentat la participació de docents d’ensenyament primari que exerceixen la seua activitat educativa a les escoles dels campaments. Hi han assistit 28 alumnes i s’hi han beneficiat de forma indirecta uns 4.000 escolars.
Altres cursos han sigut ‘Salut reproductiva en la dona sahrauí’, seguit per 22 dones amb edats compreses entre els quinze i els seixanta anys, i ‘Primers auxilis en els campaments’, amb 17 alumnes, que han comptat amb la col•laboració del Ministeri de Sanitat. En el primer, del qual es calcula un impacte d’unes 8.000 dones beneficiades indirectament, s’han format i s’han actualitzat els coneixements de dones vinculades a activitats assistencials de caire sanitari relacionades amb el contingut del curs; i en el segon, que ha afectat de forma indirecta a uns 7.000 residents en els campaments, s’han transmés els tècniques bàsiques de primers auxilis que puguen influir en les condicions de vida dels diferents campaments.
Per últim, s’ha desenvolupat un curs per a la recuperació i la gestió del patrimoni històric i cultural, amb 22 alumnes i un impacte indirecte de 4.000 beneficiaris, en la seua majoria, dones. “En un context de necessitats primàries, sembla que la cultura no és important, però cal mantindre la coherència del poble, la unitat, i és per això que, a través d’aquest curs, hem volgut col·laborar en la formació de la gent perquè sistematitze la realitat històrica i cultural sahrauí: la poesia, la música i la cultura. Estem enfortint les seues arrels, la seua identitat”, apunta el professor.
“Desitgem que aquest projecte continue endavant a través d’una segona fase que es perllongarà fins a la pròxima tardor. Volem posar l’accent en l’idioma espanyol, la segona llengua de la població sahrauí, amb la realització de cursos dirigits als professors dels campaments”, coincideixen ambdós coordinadors, Javier Boix i Àngel Ortí.
Data d'actualització: 6 de de maig de 2013 07:27.
Llista de notícies
