Llista de notícies

El Consell de Govern de la Universitat de València ha aprovat aquest dimarts la investidura com a doctors i doctores ‘honoris causa’ Amelia Valcárcel, Paul Preston, Josep Fontana, Saskia Sassen, Josep Massot, Eduard Vieta, Dale W. Jorgenson i Adriano Piattelli. El Consell també ha nomenat José Vicente Bagán Sebastián, catedràtic d’Estomatologia de la Facultat de Medicina i Odontologia, com a director de l’Escola de Doctorat de la Universitat.

José Vicente Bagán ha anunciat la seua intenció que l’acompanyen en l’equip María Amparo Urbano, com a subdirectora; i Ismael Mingarro, com a secretari.

Amelia Valcárcel
Filòsofa, escriptora, i una de les màximes exponents del feminisme de la igualtat, l’àmplia i polifacètica trajectòria curricular d’Amelia Valcárcel I’ha portada a configurar-se com una de les dones més representatives de I’ideari feminista i progressista en aquest país, ocupant llocs de responsabilitat en diverses institucions i organismes, i desenvolupant com a catedràtica de Filosofia Moral i Política, un extraordinari treball en el món de la docència i la recerca. En l’àmbit de la recerca pot ser considerada pionera en diverses àrees temàtiques a través de projectes de recerca avantguardistes en el seu moment com va ser: ‘Metafísica i desenvolupament científic-cultural en 1983’, o el projecte ‘Paridad’, subvencionat per l'Institut de la Dona i dirigit a I’anàlisi dels espais amb minsa presència de dones; ‘La Lrcréncia de la il·lustració’ o ‘Sobre dona i poder’. Les seues publicacions són així mateix nombroses i diverses. Per citar algunes d’elles: ‘Ética i Poder: Voler i no poder en Història, Llenguatge i Societat’, ‘Del vosaltres al jo’, ‘Dones i homes en la formació del pensament occidental’; ‘Els intel·lectuals i la política en I’Espanya actual’.

Saskia Sassen
Saskia Sassen és catedràtica de sociologia amb un gran prestigi internacional en àrees com la dimensió social, econòmica i política de la globalització, i la sociologia urbana. Els seus àmbits d’investigació abasten, a més, fenòmens com la immigració, les ciutats globals i els canvis en I’estat liberal com a conseqüència de les actuals condicions transnacionals. Una de les seues majors aportacions científiques ha sigut el seu concepte de ciutat global, actualment acceptat i utilitzat a tot el món. Per a Sassen, les ciutats globals formen xarxes que concentren el poder de decisió i noves relacions entre territori, autoritat i drets, diluint així el paper de les fronteres. En elles es generen també grans desigualtats i segregació social que tenen, entre altres causes, les diferències en l’accés a les tecnologies de la informació. La seua obra examina en profunditat el funcionament de les àrees metropolitanes on s’exerceix el control i Ia direcció de I’economia mundial; la seua funció com a centre de poder i coneixement, així com les desigualtats característiques d'aquests models socials. Compta amb una producció científica de primer nivell.

Paul Preston
El professor Paul Preston té una reconeguda trajectòria científica que li acredita com un dels més destacats especialistes en la història contemporània d’Espanya. Ha sigut professor en la universitat de Reading, en el Queen Mary College de la Universitat de Londres i ocupa en l'actualitat la Càtedra Príncep d’Astúries de la London School of Economis and Political Science. Autor de més seixanta obres dedicades a la història contemporània d’Espanya, algunes de les quals han exercit una notable influència historiogràfica. Així mateix, el seu treball com a historiador ha aconseguit una àmplia projecció social, nacional i internacional. La seua profunda vinculació amb la Universitat de València ha facilitat la projecció internacional de la cultura i de la recerca valencianes.

La dilatada trajectòria investigadora del professor Preston continua una llarga tradició, la de l’hispanisme britànic, en la qual es troben figures tan insignes com Raymond Carr, Hugh Thomas o Martin Blinkhorn, entre uns altres. Algunes de les seues obres, com ‘La destrucción de la democracia en España’ o ‘España en crisis’, van constituir en el seu moment, a més d'una aportació molt sòlida i valuosa, l'obertura d'unes línies de recerca de gran incidència en un moment en què la historiografia espanyola començava a alliberar-se dels lligams imposats per la dictadura. Entre les seues importants aportacions posteriors cal destacar la seua biografia de Franco, ara com ara la més sòlida i amb major projecció internacional de les existents. Recentment ha publicat ‘El holocausto español. Odio y exterminio en la guerra civil y después’, un extens estudi que s'ha convertit en ineludible referència per al coneixement de la violència a Espanya en el període esmentat.

Josep Massot i Muntaner
Josep Massot (Palma de Mallorca, 3 de novembre de 1941) prové d’una família de músics, d’escriptors i de folkloristes. Des de petit va estar en contacte amb els intel·lectuals més importants de Mallorca i va seguir de prop els ensenyaments de Francesc de B. Moll i de Manuel Sanchis Guarner. Es va llicenciar el 1962 en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on va tenir excel·lents professors (Martí de Riquer, Antoni Vilanova, José M. Blecua, Antoni M. Badia i Margarit, Joan Bastardes, Joan Petit, Carlos Seco...), i el mateix any hi va obtenir el Premi extraordinari de llicenciatura; alhora va seguir cursos de llengua i literatura als Estudis Universitaris Catalans, amb R. Aramon i Serra i Joaquim Molas. Monjo de Montserrat des del 1962, fou ordenat sacerdot, després dels estudis eclesiàstics d’humanitats, de filosofia i de teologia, el 1971. Va estudiar llengua i cultura alemanyes al monestir de Münsterschwarzach i al Dolmetscher Institut de Munic. Des del 1992 és director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ha estat director durant molts anys de la revista internacional ‘Studia monastica’ i actualment dirigeix ‘Serra d’Or’ i ‘Randa’ (que va fundar el 1975); és codirector de la ‘Catalan Historical Review’, publicada per I'Institut d'Estudis Catalans. Fou membre fundador i secretari de I’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes del 1913 al 1993, i d'aleshores ençà n’és conseller, responsable de publicacions i coordinador de la sèrie ‘Estudis de llengua i literatura catalanes’ fundada el 1980.

Josep Fontana
Josep Fontana (1931) és un dels historiadors més importants e influents dels nostres dies. En la seua obra conflueixen els mestratges de Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives, Ramón Carande y Pierre Vilar. L’aportació historiogràfica de Fontana és reconeguda des de molt diverses escoles i tendències en la actualitat. A banda de la seua incansable activitat acadèmica, Fontana ha participat en nombrosos projectes culturals, com la fundació de la prestigiosa revista ‘Recerques’, ha estat darrere de revistes com ara ‘Horitzons’, ‘Taula de Canvis’ i ‘L’Avenç’, i ha desenvolupat una important tasca en el món editorial (Ariel, Crítica, Pasado y Presente...). Dedicat, durant molts anys, a l’estudi del període de la crisi de I’Antic Règim i la imposició del règim liberal, la publicació de la seua tesi doctoral en forma de llibre, ‘La quiebra de la monarquía absoluta 1814-1820,va tindre una gran repercussió en la historiografia dins i fora d'Espanya. Un altre bloc temàtic el constitueixen les obres sobre Catalunya, entre les que destaquen els llibres de síntesi ‘La fi de I’Antic Règim í la industrialització 1787-1868, ‘La revolució liberal a Catalunya’ (2003) i els nombrosos treballs publicats al llarg de la seua vida acadèmica sobre la configuració de la Catalunya contemporània.

Eduard Vieta
Eduard Vieta és en l’actualitat professor titular de Psiquiatria per la Universitat de Barcelona, acreditat com a catedràtic per l’ANECA, i cap de Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, on exerceix com a mèdic consultor sènior i director de la Unitat de Trastorn Bipolar. Aquesta Unitat és una de les líders mundials en assistència, docència, i recerca clínica en trastorn bipolar i està finançada a través de projectes competitius per l'Institut de Salut Carlos III, el 7º Programa Marc de la Unió Europea i els fons NARSAD d'Estats Units. El doctor Vieta és també investigador de l’lnstitut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), on coordina el programa de recerca en trastorn bipolar. El CIBERSAM ha sigut el marc d'una fructífera col·laboració acadèmica i de recerca amb la Universitat de València a través de diferents professors del Departament de Medicina (Unitat Docent de Psiquiatria i Psicologia Mèdica) i del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics. Al llarg de la seua vida professional ha publicat més de 500 articles originals en revistes internacionals, més de 350 capítols de llibres i 30 llibres complets sobre trastorn bipolar, tant purament científics com a divulgatius.

Dale W. Jorgenson
Les recerques del professor Jorgenson s’han desenvolupat en molt diferents camps de l’economia, teòrics i aplicats. Un bon nombre dels seus treballs i iniciatives tracten temes d'extraordinària rellevància en la societat actual i han representat aportacions molt importants per a la comprensió dels següents problemes: el paper de la inversió i la seua composició en els processos de creixement; la importància del capital humà i les tecnologies de la informació en les últimes dècades; la influència de la imposició en el comportament inversor i el medi ambient. En els seus treballs ha estat present de manera molt destacada la preocupació per millorar l'instrumental tant teòric com a estadístic per a assentar les anàlisis sobre bases sòlides. També destaca per la seua atenció a traslladar els resultats de les recerques a les polítiques públiques en els diferents àmbits temàtics considerats. Així mateix, el professor Jorgenson destaca per la seua capacitat de liderar grans projectes internacionals de cooperació estadística i científica, com World KLEMS, avui presents en cinc continents i més de 40 països.

Adriano Piattelli
Adriano Piattelli Piattelli és catedràtic de Patologia Oral i Medicina en la Facultat d'Odontologia de la Universitat de Chieti-Pescara, ltàlia. Des de 1997 a 2009 va ser degà i director d'estudis i recerca en l'esmentada universitat. En els anys 2003-2005 va ser president de la Societat ltaliana d’Osteointegración (SlO). El professor Piattelli és coautor de més de 660 articles científics publicats en revistes internacionals amb revisió per parells (SCOPUS); la major part dels articles amb temàtica implantològica i biomaterials. L'índex H del professor Piattelli (gener 2015) és de 47, amb fins a 9.800 citacions. Els camps de recerca en els quals ha participat Adriano Piattelli són la càrrega immediata, la resposta de l’os als diferents biomaterials i la resposta de l’os als implants en múltiples situacions clíniques i anatòmiques.

Professorat emèrit i honorari
D’altra banda, el Consell de Govern ha aprovat nomenar professors/es emèrits/es a Carmen Aranegui, José Bernabéu, Neus Campillo, Mireya Castillo, Dulce Contreras, Antonio Ferrer, María Luisa García Merita, Paulino Iradiel, José Juste i Rosa Miracle. I s’ha renovat a José A. de Azcárraga, Luis Franco, Carlos Furió, Manuel García Ferrando i Jordi Pérez Durà. També s’ha aprovat nomenar professorat honorari a Javier García Gómez, Ana Márquez, Michel John MacCarthy i Jaime Vidal. I s’ha renovat a Consuelo Cerviño i Pascuala Morote.

Condol institucional
En el seu informe, el rector ha expressat el condol institucional per la mort recent del professor jubilat de la Facultat de Farmàcia Víctor Jiménez Torres; del professor del Departament de Biologia Vegetal, de la Facultat de Farmàcia, Luis Recatalá Boix; i de Pilar Moreno, treballadora d’administració i serveis de la Secretaria de la Facultat de Farmàcia.

Data d'actualització: 28 de de juliol de 2015 14:30.