L’artista valencià Javier Calvo ha decidit donar a la Universitat de València cinc obres del període més significatiu de la seua producció artística: l’art geomètric que va crear en l’etapa constructivista. Són obres de la dècada dels 70, hereves d’un temps en què l’art va reflectir l’auge d’una societat cada vegada més tecnològica i científica. L’acte de lliurament de les obres s’ha realitzat aquest divendres al Centre Cultural La Nau i ha comptat amb la presència de l’artista, el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, i el vicerector de Cultura, Igualtat i Planificació de la Universitat de València, Antonio Ariño.
Durant l’acte s’ha signat la cessió de les obres, que s’exposen en la mostra “Javier Calvo. Obres donades a la Universitat de València”, des d’avui i fins al proper dia 1 de maig a la Sala Oberta del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. A més de les cinc obres s’exhibeix una peça més de Calvo, que forma part de la col·lecció Martínez Guerricabeita de la Universitat de València.
El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, ha mostrat la seua “satisfacció” per una cessió com aquesta. “La Universitat de València és patrimoni de la societat valenciana, i aquesta donació enriqueix directament als valencians i les valencianes”, ha dit el rector. A més, Esteban Morcillo ha subratllat que “el mecenatge han de fer-lo les persones que estimen a les institucions, i per tant és un honor rebre part de l'obra d'un artista com Javier Calvo, que des de jove va aprendre a estimar la nostra universitat”.
Javier Calvo ha manifestat que cedir aquestes obres a la Universitat representa “un moment històric” que té un significat especial per a ell tant des del punt de vista sentimental com pel que representa la institució. En l’aspecte més emocional, recorda que la seua primera exposició fou precisament al Club Universitari, prop de l’actual Centre Cultural La Nau, un espai on també acudia per seguir el teatre universitari o les actuacions musicals de l’Orfeó Universitari de València. D’altra banda, destaca que la seua pintura està inspirada en “el procés d’investigació, en l’anàlisi amb rigor”, i per això comparteix finalitats i filosofia amb la Universitat. “Per a mi és un orgull que la Universitat, seu de la magnificència i el coneixement, aculla la meua obra”, conclou.
Javier Calvo (València, 1941) va estudiar pintura a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i a l’Escola Superior Nacional de Belles Arts de París. Durant els anys 60 va compartir certes influències del pop art amb els equips Crònica i Realitat, però a partir dels 70 el seu concepte de l’art se centrà en la geometria, l’etapa més reconeguda de la seua dilatada trajectòria. L’obra de l’artista, que ha rebut diversos reconeixements, es troba en museus com l’IVAM, el Reina Sofia de Madrid, el Museu de Belles Arts Sant Pius V de València, el Museu d’Art Contemporani d’Anvers (Bèlgica), el Museu d’Art Contemporani de Montevideo (Uruguai) o el Museu d’Art Contemporani de Mammola (Itàlia), entre d’altres.
Les obres que ací s’exposen mostren aquest període històric: l’etapa constructivista. Aquest auge de la unió entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticoliterària es donà entorn de la figura del crític d’art valencià Vicente Aguilera Cerni, que basant-se en la psicologia de la Gestalt, creà en 1968 el grup Antes del arte, que va significar una experiència metodològica i una manera de donar una explicació lògica i racional a la creació de l’obra d’art en contraposició a l’art de més arrelament social com els equips Realitat i Crònica. En Antes del arte, els artistes col·laboradors no perdien la llibertat, perquè no estava tancada a tendències fixes i dogmatismes, sinó que s’obria el camí vers una renovació necessària de l’obra d’art basada en models científics, matemàtics i de càlcul.
Les cinc obres exposades mostren composicions complexes i simètriques que fan servir figures geomètriques (Quadrat inscrit), itineraris que formen camins oberts cap a l’infinit (Tríptic mòbil), estructures anguloses, volumètriques i tancades, però sense corbes. (Itinerari en forma G i Itinerari cap a la tardor) i Mantis religiosa, una obra de l’última etapa geomètrica, que trenca amb la simetria i juga amb l’espai, representa un canvi en la seua obra i sensibilitza la superfície mitjançant matèria i celatges.
Data d'actualització: 21 de d’abril de 2012 08:53.
Llista de notícies
