Els deganats de Lletres lluitaran per defensar “el paper de l’ensenyament de les Humanitats en la societat i en el moment actuals”

Les deganes i degans de les Facultats d’Arts i Humanitats del conjunt de l’Estat espanyol, reunits en assemblea en la XXIII Conferència de Deganats de Lletres, han fet públic, aquest dimecres, una declaració on expressen “el ferm compromís de lluitar per defensar el paper que l’ensenyament de les Humanitats té en la societat i en el moment actuals”. Així com la seua inquietud pel deteriorament de les universitats públiques “en la docència, la investigació i la gestió”.

En la Universitat de València, la lectura de la declaració ha tingut lloc a l’edifici del Rectorat, amb la presència dels degans de Filologia, Traducció i Comunicació, Carles Padilla; la degana de Geografia i Història, Ester Alba; el degà de Filosofia i Ciències de l’Educació, Jesús Alcolea; la vicerectora d’Estudis de Grau i Política Lingüística, Isabel Vázquez; i la vicerectora d’Ordenació Acadèmica i Professorat, Maria Vicenta Mestre. L'acció ha comptat amb el suport, també, del degà de Fisioteràpia, Antonio Alberola; i del president de la Junta de PDI, Amat Sánchez.
 
Els deganats de Lletres han decidit denominar el seu document com a ‘Declaració de Salamanca’: 
 
DECLARACIÓ DE SALAMANCA
 
1r) Demanem un compromís en la defensa de la Universitat pública i expressem la nostra oposició a la tendència, cada vegada més freqüent, a l'externalització i privatització de la gestió, basant-se en la falsa pretensió d'eficàcia i rendibilitat d'aquest sistema i establint una sinuosa, persistent i falsa dicotomia entre el públic, sinònim d'ineficàcia, i allò privat, de rendibilitat i eficàcia.
 
2n) Demanem l'equiparació dels pressupostos d'educació i investigació a la mitjana de la Unió Europea, ja que la reducció continuada de les assignacions pressupostàries a les universitats públiques i la constant incertesa en aquesta matèria han minvat la capacitat d'actuació i han impedit una gestió adequada. 
 
3r) Demanem un adequat relleu generacional entre el professorat, enfront de les polítiques de retalls d'estos últims anys que han suposat la marxa de nombrosos professors de la universitat pública per jubilacions o per falta de perspectives de promoció. Les taxes de reposició s’han convertit en un instrument encobert orientat únicament a la reducció de la despesa, que conduirà inevitablement a mitjà i llarg termini a la desaparició de centres i de titulacions davant de la falta de professors. D'altra banda, aquesta política ha impedit la incorporació adequada de professorat en formació, sent substituït per una mà d’obra precària i barata, i ha retallat la promoció dels docents, acabant, de fet, amb la carrera acadèmica. 
 
4t) Demanem una dedicació semblant de tot el Personal Docent i Investigador a temps complet en les universitats públiques. Açò implica la derogació de l'article 2.a i b. del Reial Decret 14/2012, i el reconeixement de l'activitat investigadora només als efectes econòmics, segons el R.D. 1086/1989, perquè la situació actual de la valoració de la investigació a través dels anomenats sexennis o trams d'investigació és un fenomen anòmal pràcticament en tota Europa i, més que contribuir a l'increment quantitatiu i qualitatiu de la producció científica a Espanya, ha convertit la investigació en una tasca predominantment formal, on els indicis de qualitat i els índexs d'impacte -moltes vegades manipulats o dirigits- han substituït a la lliure investigació i a l'originalitat i han desterrat els continguts i les tesis consistents, que són els elements que caracteritzen al verdader coneixement científic. A més a més, aquest sistema ha creat frustració per moltes valoracions incomprensibles, poc objectives o rigoroses en excés, sobretot en les àrees d'Arts i Humanitats, on s’imposen criteris valoratius aptes només per a altres camps científics.
 
5é) Demanem la suspensió, per part del Govern d’Espanya, del Reial Decret 43/2015, i, si no és així, no portar-ho a efecte per part de les universitats, quant a la possible estructuració dels ensenyaments universitaris en graus de tres anys i màsters de dos anys. La nostra exigència es basa en què els motius que sustenten aquest Reial Decret són fal·laços i suposen, una vegada més, un atemptat contra l'ensenyança universitària pública. Aquest Reial Decret s'ha publicat en un context en què encara s'estan acreditant els actuals graus sense temps a penes per a efectuar un diagnòstic i una avaluació consistent dels plans d’estudi vigents; no ha tingut en compte les opinions de la comunitat universitària en el seu conjunt; altera les competències actuals de graus i títols; no contempla la possibilitat que es compte amb màsters adequats; encareix els estudis, vulnerant amb això la igualtat d'oportunitats en no garantir la possibilitat de cursar-los a tot l’alumnat; planteja problemes tècnics de reconeixement de crèdits i, sobretot, degrada el nivell de l’ensenyança universitària. 
 
6é) Demanem l’equiparació de les taxes universitàries de grau i màster entre si i entre les diferents comunitats autònomes, i la dotació del nombre necessari de beques amb la quantia justa per a evitar la fallida del dret constitucional a la igualtat d'oportunitats.
 
7é) Demanem que cessen els excessos d’intervencionisme de les comunitats autònomes i del Govern de l’Estat en la Universitat, reprenent el genuí significat d'autonomia universitària que l'article 27, 10, de la Constitució Espanyola confereix a la Universitat. 
 
8é) Demanem el cessament de la burocratització creixent de la labor universitària, que aclapara la gestió dels centres universitaris i que ha incidit en un increment desmesurat de les tasques administratives del P.D.I., en detriment de les docents i investigadores.
 
9é) Demanem un canvi substancial de la situació del Personal d'Administració i Serveis de la Universitat, que també ha anat disminuint de manera alarmant, mentre que s'incrementaven les tasques administratives. Aquesta circumstància ha repercutit en el retard de les gestions i en el deteriorament de la qualitat del servei públic, a més de crear un clima de descontent i de desmotivació en aquest col·lectiu. És, per això, imprescindible i urgent dotar a les unitats administratives dels Centres, fonamentalment, de personal suficient i qualificat i de mitjans tècnics adequats.
 
10é) Demanem un compromís de diàleg i voluntat d'aconseguir consensos entre tots els actors del sistema universitari espanyol per a qualsevol modificació substancial o estructural que li puga afectar. Els Degans i Deganes d'Arts i Humanitats advoquem per un pacte d'Estat entre les diferents forces polítiques que conferisca solidesa i continuïtat a l'àmbit formatiu universitari i que mantinga, respectant la diversitat, uns requisits mínims homogenis per a les titulacions, independentment dels centres i comunitats autònomes on s’impartisquen. 
 
A Salamanca, a 21 de març de 2015

Data d'actualització: 6 de de maig de 2015 13:30.

Llista de notícies