Les dones d’Afganistan vistes pel fotoperiodista Gervasio Sánchez, a La Nau

Una de les imatges de dones afganeses, a l'exposició.

La Universitat de València ha presentat aquest divendres l’exposició ‘Dones. Afganistan. Fotografies de Gervasio Sánchez i textos de Mònica Bernabé’, una de les exposicions més importants de la temporada del Centre Cultural La Nau, i que podrà visitar-se a la Sala Acadèmia, la més gran de l’edifici històric, fins el pròxim 14 de febrer.

L’exposició ha estat presentada en roda de premsa que ha comptat amb les intervencions del vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, i Gervasio Sánchez. 
 
L’exposició recull els retrats del fotògraf i periodista Gervasio Sánchez, especialitzat en conflictes armats. L’autora dels textos és Mònica Bernabé, única periodista de l’Estat espanyol que informa permanentment des de l’Afganistan. L’exposició s’inaugurarà aquesta vesprada a les 20 hores i prèviament, a les 19 hores, els dos autors d’aquest projecte oferiran una conferència a l’Aula Magna de l’edifici de La Nau. Aquesta exposició inclou visites guiades gratuïtes (visites.guiades@uv.es) al llarg dels pròxims mesos, i els dies 29 i 30 de setembre, els guies seran Gervasio Sánchez i Mònica Bernabé. Les inscripcions gratuïtes es realitzen a través de l’aplicació http://gestiocultural.uv.es/visites/
 
La mostra posa de manifest que la violència contra les dones a l’Afganistan és una violència endèmica i estructural, un problema social potenciat per la guerra, l’existència d’una impunitat generalitzada al país, la falta d’educació, la instrumentalització de la religió i les lleis masclistes.
 
L’exposició, formada per més de 150 fotografies es divideix en sis blocs. Les principals temàtiques tractades són el matrimoni forçat i infantil; la fugida; la drogodependència; el suïcidi; els avanços legals i la realitat; i les conseqüències de la impunitat i la guerra. També s’hi mostren dones contra corrent, dones que malgrat el seu context han trobat la manera de fer-se escoltar en aquest ambient d’hostilitat o de tindre presència en l’àmbit públic, tan restringit als homes a l’Afganistan.
 
Per dur a terme aquest projecte han calgut cinc anys. Les primeres fotografies es van fer l’any 2009 i les darreres l’any 2014. Han estat necessaris huit viatges de llarga durada a l’Afganistan per part del fotògraf i la participació de Mònica Bernabé, que porta quasi huit anys vivint a l’Afganistan, com també el suport de l’única entitat espanyola que treballa a l’Afganistan, ASDHA.
 
Antonio Ariño ha destacat “el compromís que la Universitat de València demostra amb el fotoperiodisme, una professió que travessa moments difícils però necessària en les societats democràtiques perquè sense elles no coneixeríem testimonis com els d’aquesta exposició”. Una mostra que aborda “la cultura patriarcal i dones que són obligades, per exemple, a casar-se per intercanvi econòmic, cosa que passava a l’Anglaterra del segle XVII”.
 
Gervasio Sánchez, qui en tot moment ha subratllat que sense la periodista Mònica Bernabé aquest projecte no haguera estat possible, ha definit la situació de l’Afganistan d’aquesta manera: “En els darrers anys he realitzat projectes molt durs sobre els mutilats per les mines antipersones, les víctimes de les desaparicions forçoses i les brutals conseqüències dels conflictes armats. No m’espante fàcilment. Però he de reconéixer que a l’Afganistan m’he trobat el pitjor de l’ésser humà: la seua incapacitat per sentir empatia i pietat cap a les víctimes, i uns graus de violència i impunitat difícils de presenciar en altres països”. 
 
I ha afegit que el problema de l’Afganistan no són les lleis, hi ha un marc legislatiu que prohibeix les violacions a les dones però es subverteixen en nom de la tradició. Ha explicat que les fotografies s’han realitzat en llocs on no hi ha talibans i que el problema de la dona afganesa és molt més profund que el burca.
 
El projecte –afirma Mònica Bernabé en el catàleg– ajuda a aprofundir en les causes de la violència contra les dones i els problemes que genera, més enllà de judicis de valor simplistes o superficials basats en clixés, com ara l’ús del burca o el vel islàmic. La periodista remarca que també reivindica la importància de la pau, la justícia i l’educació perquè es produeixen canvis socials, i parla del paper clau que juguen les noves generacions: la joventut, ells i elles.
 
Els autors
Gervasio Sánchez és periodista des de 1984. Els seus treballs es publiquen en ‘Heraldo de Aragón’ i ‘La Vanguardia’, i col·labora amb la cadena SER i la BBC. És autor de diversos llibres fotogràfics, entre els quals ‘Kosovo’, ‘Niños de la guerra’, ‘Sierra Leona. Guerra paz’, ‘La caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet’, ‘Latidos del tiempo’, ‘Desaparecidos/Víctimas del olvido’, ‘Vidas minadas’ i ‘Sarajevo 1992-2008’ (publicats per Blume). Ha estat mereixedor dels premis Cirilo Rodríguez, Club Internacional de Prensa, Andalucía de Cultura, Derechos Humanos de Periodismo, Liber Press, Javier Bueno i Joan Alsina de Casa Amèrica Catalunya; les institucions aragoneses li van concedir la Medalla d’Or de Santa Isabel de Portugal i la Medalla al Mèrit Professional. El 2008 va obtindre el premi Ortega y Gasset per la fotografia de Sofia Elface Fumo amb la seua filla Alia i el 2009, el Premi Nacional de Fotografia. A l’abril de 2011 va rebre el Premi Internacional Julio Anguita Parrado per “la seua independència, la seua excel•lència periodística i per ser capaç de mantindre una clara consciència cívica i un permanent compromís cívic”. El jurat també va voler “reconéixer en la seua figura el valor del treball dels reporters gràfics”. Al maig de 2011 va rebre la Gran Cruz de la Orden Civil de la Solidaridad Social. És enviat especial per la pau de la UNESCO des de 1998.
 
Mònica Bernabé és una periodista barcelonina que va treballar durant anys al diari ‘El Punt’ com a responsable de temàtiques d’immigració i gènere. Arran del seu primer viatge a l’Afganistan l’any 2000, va fundar l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA), ONG que presideix en l’actualitat. Entre 2000 i 2007 va viatjar cada any a l’Afganistan, on es va instal·lar com a ‘freelance’ a mitjan any 2007. És l’única periodista espanyola que treballa de forma permanent al país, i per la seua tasca en zona de conflicte i la seua constant denúncia de la violació dels drets humans i de les dones ha guanyat diversos premis, entre els quals destaquen el premi Julio Anguita Parrado de periodisme (2010), el premi Proteus en l’àmbit de la cultura i la comunicació (2011) i el premi Cirilo Rodríguez per a corresponsals (2013). Publica els seus articles en el diari ‘El Mundo’ i col·labora amb Radio Nacional de España, Catalunya Ràdio i Canal Sur TV, entre d’altres.
 

Data d'actualització: 25 de de setembre de 2015 13:43.

Llista de notícies