Un estudi assenyala l’augment de microalgues tòxiques en l’Albufera de València per la reducció de precipitacions

Aspecte de l'aigua del llac de l'Albufera i fotografia al microscopi de la microalga tòxica del llac (Microcystis).

El treball està inclòs en un projecte internacional (SALGA) que analitza l’efecte del canvi climàtic en llacs de poca fondària situats entre el nord d’Europa i el sud de Sudamèrica. L’estudi s’ha publicat recentment en les revistes Global Change Biology, Freshwater Biology i Environmental Monitoring and Assessment i apunta la necessitat d’aportar, almenys, 200 hectòmetres cúbics a l’any a l’Albufera, la reducció dels vessaments i un control sistemàtic dels nivells de microalgues i toxines tant en l’aigua com en la fauna del Parc.

L’estudi internacional SALGA on ha participat la Universitat de València, indica que l’augment de la temperatura global del Planeta està afavorint una major proporció de microalgues denominades cianobacteris en el plancton de llacs somers —o de poca profunditat, els més nombrosos del Planeta— i per tant un augment del risc de toxicitat per cianotoxines produïdes per aquestes microalgues.

Els investigadors de la Universitat, dirigits per la professora d’Ecologia Susana Romo, han centrat el seu estudi en el Parc Natural de l’Albufera de València, i han conclòs que els últims 10 anys hi ha hagut un augment d’aquestes microalgues tòxiques en el plancton del llac. Aquesta situació s’ha produït com a conseqüència de la alta concentración de nutrients en les aigües, i al mateix temps per l’augment del temps de residència de l’aigua, degut a la reducció dels caudals i aportacions d’aigua de bona qualitat al llac, una situació que s’ha agreujat especialment en els anys secs.

El projecte SALGA ha comptat amb la participació de 11 centres d’investigació d’Europa i Sudamèrica i ha sigut finançat pel Govern holandés, i també por diversos organismes com la Unió Europea, a més de National Geographic. El seu objecte d’estudi ha sigut l’ecologia i els efectes climàtics en llacs de poca fondària situats entre el nord d’Europa i el sud de Sudamèrica.

La investigadora Susana Romo, de la Unitat d’Ecologia del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Facultat de Ciències Biològiques, destaca que aquesta concentració de toxines present en les microalgues està passant a la cadena tròfica i acumulant-se en la fauna (per exemple els peixos) del Parc Natural de l’Albufera.

Entre les mesures que els científics apunten per tal de donar solució a la concentració de toxines, caldria l’aportació, almenys, de 200 hectòmetres cúbics anuals d’aigua a l’Albufera per a evitar temps llargs de residència de l’aigua, els quals afavoreixen la proliferació d’aquestes algues tòxiques.

Una altra mesura recomanada pels estudiosos de la Universitat és la reducció de vessaments i nutrients a l’Albufera fins a concentracions recomanades (inferiors a 0,03-0,05 miligrams/litre de fòsfor total i 2 miligrams/litre de nitrògen total).

Igualment, caldria un control sistemàtic dels nivells de cianobacteris i toxines tant en l’aigua com en la fauna del Parc Natural de l’Albufera, especialment pel que fa a aus i peixos, de forma que els indicadors es rebaixen fins a nivells de baix risc medioambiental i de salut humana, d’acord amb els protocols internacionals.

En el cas valencià, per a aquest estudi també s’han obtingut alguns resultats d’unes altres zones humides, com el Prat de Cabanes-Torreblanca i el Fondo d’Elx, si bé la major part de la investigació s’ha desenvolupat en el llac l’Albufera de València.

La participació espanyola en aquest estudi s’ha centrat en la Universitat de València. Concretament la Unitat d’Ecologia del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Facultat de Ciències Biològiques. Les dades aportades al projecte global s’han obtingut de l’estudi concret sobre l’Albufera de València, entre els anys 2001-2002 i 2005-2008, dut a terme pels professors Susana Romo i Juan Soria i amb la col·laboració de la professora Francisca Fernández, del Departament de Biologia de la Universitat Autònoma de Madrid. En el projecte també han participat dotze becaris i col·laboradors.

Referències bibliogràfiques:

- Romo, S., Soria, J., Fernández, F., Ouahid, Y. and Barón-Solá, A. (2012). Water residence time and the dynamics of toxic cyanobacteria. Freshwater Biology, doi:10.1111/j.1365-2427.2012.02734.x.

- Romo, S., Fernández, F., Ouahid, Y. and Barón-Solá, A. (2012). Assessment of microcystins in lake water and fish (Mugilidae, Liza sp.) in the largest Spanish coastal lake. Environmental Monitoring and Assessment 184: 939–949.

- Kosten S., Huszar V., Bécares E., Costa L., van Donk E., Hansson L.A., Jeppesen E., Kruk C., Lacerot G., Mazzeo N., Meester L., Moss B., Lürling M., Noges T., Romo S. and Scheffer M. (2012). Warmer climates boost cyanobacterial dominance in shallow lakes. Global Change Biology 18: 118-126.

- Romo, S., García-Murcia, A.; Villena, M. J., Sánchez V. & Ballester, A. (2008). Tendencias del fitoplancton en el lago de la Albufera de Valencia e implicaciones para su ecología, gestión y recuperación. Limnetica 27: 11-28.

- Romo, S., Villena, M.J., Sahuquillo, M., Soria, J., Giménez, M., Alfonso, T., Vicente E. and Miracle, R. (2005). Response of a shallow Mediterranean lake to nutrient diversion: does it follow similar patterns as in northern shallow lakes? Freshwater Biology 50: 1706-1717.

Data d'actualització: 5 de de desembre de 2012 13:11.

Llista de notícies