Experts de la Universitat presenten a Brussel·les un informe sobre les actituds cap a la violència contra les dones

Pannell d'una expo sobre feminisme.

Enrique Gracia i Marisol Lila, investigadors del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València, han elaborat un informe sobre les actituds cap a la violència contra les dones a la Unió Europea que es presenta avui dimecres 25 de novembre a Brussel·les. Aquest informe va ser sol·licitat per la Comissió Europea amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

L’informe ‘Les actituds cap a la violència contra les dones a la UE’ revisa les enquestes realitzades els últims 5 anys als 28 països de la UE que inclouen preguntes sobre les actituds cap a la violència contra la dona, i també tracta els treballs científics publicats en revistes acadèmiques en el període citat. 
 
L’objectiu final –diuen Gracia i Lila– “no és només proporcionar una visió general de la informació disponible sobre les actituds cap a la violència contra les dones a la UE, sinó també identificar llacunes en el nostre coneixement i entendre millor les actituds públiques que contribueixen a la perpetuació de la violència contra les dones a la UE”. 
 
La informació que constitueix la base del treball que han realitzat els dos docents de la Universitat de València són 40 enquestes procedents de 19 països que reflecteixen l’opinió d’uns 85.000 ciutadans europeus, així com 16 estudis acadèmics. 
 
Les principals conclusions i recomanacions d’aquest treball detallen que la informació sobre les actituds cap a la violència contra les dones “continua sent limitada en les enquestes europees, ja que la majoria de les enquestes disponibles no van ser dissenyades específicament per abordar aquestes qüestions”, i davant això proposen elaborar noves enquestes i utilitzar altres fonts complementàries per arreplegar noves dades, que a més haurien de “proporcionar dades comparables entre els països de la Unió Europea”. 
 
Els investigadors de la Universitat de València també asseveren que hi ha molt pocs estudis que analitzen les actituds cap a la violència contra les dones en països de la UE publicats en revistes acadèmiques d’alta qualitat científica durant els cinc últims anys, fet que revela que “la recerca sobre les actituds cap a la violència contra les dones és una àrea poc desenvolupada”, segons Enrique Gracia i Marisol Lila. També apunten al fet que no hi ha informació disponible sobre l’impacte de les polítiques, l’educació, i les campanyes de sensibilització destinades a la promoció del canvi de les actituds cap a la violència contra les dones. 
 
Entre els punts que Gracia i Lila destaquen, indiquen que les pròpies definicions de violència contra les dones varien d’unes enquestes a altres. Enfront d’aquesta dispersió, proposen “establir un conjunt d’indicadors i definicions dels diferents tipus de violència contra les dones, i tractar no solament les actituds de la població en general, sinó també dirigir-se a grups específics (per exemple, els professionals que treballen amb les víctimes i les mateixes víctimes, els grups de risc o els agressors).
 
Quatre àrees d’anàlisis
 
Aquest informe identifica quatre àrees clau relacionades amb les actituds socials cap a la violència contra les dones; la percepció pública de la violència contra la dona com un problema social; la comprensió pública de les causes de la violència contra la dona; les actituds de culpabilització de la víctima, i el coneixement de recursos, les actituds cap a la intervenció i les respostes en els casos de violència contra les dones.
 
Entre les principals conclusions, els dos investigadors ressalten “els petits però importants percentatges d’enquestats (incloent joves, adults, i també víctimes) que tendeixen a acceptar algunes conductes violentes contra les dones, ja que les perceben com no gaire greus o inevitables, entre les quals s’inclouen insultar, colpejar, controlar, o fins i tot forçar sexualment una dona”. És per açò que Gracia i Lila suggereixen que les actituds d’acceptació i tolerància estan encara molt esteses en el context de la Unió Europea. 
 
També es destaca com a factors individuals associats amb la violència contra les dones, l’alcohol o l’ús de drogues, que és àmpliament esmentat en les enquestes, o problemes familiars, estrès, pèrdua de treball o una mala situació econòmica. Igualment, els estereotips de gènere, les actituds sexistes i els factors culturals que justifiquen la violència contra les dones –suggereixen els informes analitzats– són encara predominants en alguns sectors socials, i són més freqüents entre els homes, les persones més majors, les persones amb menor nivell educatiu i els que viuen a les zones rurals.
 
El document es pot consultar en http://ec.europa.eu/justice/gender-equality/files/documents/151125_attitudes_enege_report_en.pdf    
 
Gracia, E. i Lila, M. (2015). Attitudes towards Violence Against Women in the EU (Report prepared by ENEGE Network for the European Commission, DG Justice Unit D2). Luxemburg: Publication Office of the European Union.
 

Data d'actualització: 25 de de novembre de 2015 11:42.

Llista de notícies