• Notícies

Investigadores de la Universitat descobreixen la coexistència d'una gran diversitat de microalgues simbionts en els líquens

Les tres investigadores de l'equip.

Investigadores de l'Institut Cavanilles de la Universitat de València han descobert la presència de gran diversitat de microalgues en els talls dels líquens. Aquesta aportació, que acaba de publicat la revista ‘Plos One’, desmunta el vell paradigma que els líquens són associacions simbiòtiques entre un fong i un alga, concepte modificat també fa pocs mesos per la troballa de llevats en aquests microecosistemes. El treball obri noves vies tant a la recerca evolutiva i mediambiental com a la biotecnològica.

Tradicionalment, els líquens s'han descrit com a organismes simbiòtics mutualistes resultants de l'estreta interacció entre un fong i almenys un fotobiont (microalga verd i/o cianobacteri), que és l'encarregat de dur a terme la fotosíntesi, i les seues talls són considerats com microecosistemes peculiars. Una troballa recent, que va merèixer la portada de la prestigiosa revista Science, constatava la presència de llevats en els talls, la qual cosa acabava amb el vell paradigma que descrivia els líquens com a producte de la simbiosi entre un fong liquenitzat i una sola microalga.

Estudis previs, realitzats per aquest equip de la Universitat de València dirigit per la catedràtica de Botànica Eva Barreno, ja van detectar la confluència recurrent d'almenys dues microalgues –Trebouxia sp TR9 i Trebouxia jamesii– a l'interior dels talls del liquen Ramalina farinacea, en poblacions de la península ibèrica, Canàries i Amèrica del Nord, conjuminant diferents tècniques microscòpiques i moleculars. Així mateix, van demostrar que aquests organismes responen de manera molt sensible i diferenciada a l'estrès mediambiental i, per tant, la seua coexistència seria avantatjosa perquè el liquen puga adaptar-se a condicions ambientals extremes. Per açò, s'ha seqüenciat el genoma complet de l'alga Trebouxia sp TR9 que és la més resistent, a partir d'una població de la Serra del Bou, a Castelló.

L'estudi que publica 'Plos One' posa en evidència la presència d'una sorprenent diversitat de microalgues en aquests organismes, on s'allotgen moltes espècies rares, o encara desconegudes, que actuen com a productors primaris en els microecosistemes d'aquestes simbiosis. “Moltes de les espècies oposades i desconegudes fins ara tenen aplicacions biotecnològiques de primer ordre”, assenyala la Investigadora Principal del projecte. ‘Fins i tot, algunes d'elles són productores d'auxines, que actuen com biofertilizants naturals’, concreta.

L'estudi analitza tant la diversitat de microalgues com la seua estructura comunitària, és a dir, la seua ubicació exacta en el tall de Ramalina farinacea; i ho fa mitjançant l'aplicació d'un mètode de piroseqüenciació 454 –tecnologia que permet determinar una seqüència de DNA a gran escala mitjançant luminescència– i un protocol acurat ad hoc per al processament de mostres de líquens previ a l'extracció del DNA. La metodologia desenvolupada ha permès, a partir d'un sol tall de liquen, detectar la presència de 31 espècies diferents d'algues, la qual cosa demostra la idoneïtat del liquen Ramalina farinacea per a l'estudi de la diversitat de microalgues, i constata l'efectivitat del mètode i la tècnica utilitzats pel grup de recerca. 

La importància ecològica dels líquens està demostrada científicament des de fa dècades. A més de ser excel·lents bioindicadors de la contaminació ambiental i de la qualitat de l'aire, són organismes excepcionalment resistents a les condicions adverses del medi ambient, per la qual cosa la seua capacitat per a colonitzar ecosistemes molt diversos és enorme. Fins i tot poden resistir les radiacions còsmiques.

Els resultats reforcen el concepte dels líquens com a microecosistemes simbiòtics multiespecífics i autosuficients; uns models en miniatura que faciliten l'extrapolació de dades a l'anàlisi de les interrelacions en els grans ecosistemes. Aquesta publicació consolida la importància de l'estudi dels líquens com a fonts de biodiversitat.

El treball publicat en PLOS ONE està signat per les investigadores de l'Institut Cavanilles Patricia Moya, Arántzazu Molins, Lucía Muggia i Eva Barreno, a més de per Fernando Martínez-Alberola de la Universitat de Trieste.

La recerca, realitzada pel Grup de recerca “Simbiosi, Diversitat i Evolució en Líquens i Plantes: Biotecnologia i Innovació”, de la Universitat de València, ha comptat amb el patrocini del Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECO_CGL2016-79158-P) i de la Generalitat Valenciana, a través del programa d'Excel·lència en Recerca PROMETEOII/ 2013/ 021.

http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0175091
DOI: 10.1371/journal.pone.0175091
Unexpected Associated Microalgal Diversity in the Lichen Ramalina farinacea Is Uncovered by Pyrosequencing Analyses
Short title: Microalgal Diversity in the Lichen Ramalina farinacea
Authors: Patricia MOYA1¶, Arántzazu MOLINS1¶, Fernando MARTÍNEZ-ALBEROLA1, Lucia MUGGIA2, Eva BARRENO1
1 Dpto. Botánica, Instituto Cavanilles de Biodiversidad y Biología Evolutiva, Fac. CC. Biológicas, Universitat de València, C/ Dr. Moliner, 50. 46100-Burjassot, Valencia, Spain.
2 University of Trieste, Department of Life Sciences, via Giorgieri 10, 34127 Trieste, Italy.

Data d'actualització: 25 de d’abril de 2017 10:55.

Llista de notícies
 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies