El professor de recerca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Juan José Hernández Rey és el nou director de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la Universitat de València. El nomenament es va fer efectiu a principis de juliol i té una durada de quatre anys. L’IFIC ha sigut distingit recentment com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa.
Juan José Hernández Rey (Madrid, 1957) va estudiar a la Universidad Autónoma de Madrid i va començar la seua carrera investigadora en la Divisió de Recerca Bàsica de l’antiga Junta d’Energia Nuclear, on va realitzar la seua tesi doctoral en experiments del Laboratori Europeu de Física de Partícules CERN (Suïssa), en el qual va treballar posteriorment com a ‘Fellow’ i ‘Scientific Associate’. El seu camp de recerca és la física experimental de partícules i astropartícules. Ha realitzat experiments en diversos acceleradors de partícules com el Super-Sincroton de Protons del CERN, el Tevatron del Fermi National Accelerator Centre FNAL (EUA) i el Col·lisionador Electró-Positró (LEP) del CERN, en aquest últim ja com a membre de l’IFIC. Els seus interessos científics abasten diversos camps com l’estudi de les partícules amb encant, el del bosó electrodèbil Z i la cerca de partícules supersimétriques.
Durant l’última dècada, Hernández Rey ha treballat en la cerca de neutrins còsmics d’alta energia. Va ser portaveu adjunt de la Col·laboració ANTARES, que va construir el primer telescopi de neutrins submarí del món, i és membre de la Col·laboració KM3NeT, que es proposa desplegar un telescopi de neutrins de diversos quilòmetres cúbics de grandària al fons de la mar Mediterrània. Actualment, s’interessa a la cerca indirecta de matèria fosca a través dels neutrins d’alta energia produïts en objectes astrofísics com el Sol o el centre de la nostra Galàxia. És membre del Particle Data Group, l’equip internacional que examina i compila les propietats de les partícules elementals.
Juan José Hernández Rey succeeix com a director de l’IFIC Francisco Botella Olcina (Alcoi, 1956), catedràtic de Física Teòrica de la Universitat de València, que ha sigut responsable del centre durant huit anys. Al llarg d’aquest temps, l’IFIC ha contribuït de manera important a la construcció, posada en marxa i anàlisi de dades de l’experiment ATLAS de l’LHC, un dels dos grans detectors de l’accelerador del CERN on es va descobrir el bosó de Higgs el 2012.
Altres importants troballes científiques en les quals l’IFIC ha sigut actor principal han sigut: l’observació de la ruptura de la simetria d’inversió temporal en les lleis fonamentals de la Física, liderada per físics de l’IFIC en l’experiment BaBar de l’Accelerador Lineal de Stanford (SLAC), considerada una altra de les fites científiques de 2012; o l’observació de propietats d’oscil·lació dels neutrins en l’experiment T2K (Japó), entre altres.
L’IFIC és pioner a Espanya en la recerca experimental dels constituents de la matèria, amb una trajectòria que va començar en els anys 50. L’etapa més recent de l’IFIC va començar l’any 1985, quan la Universitat de València i el CSIC van signar un conveni de col·laboració que dóna lloc a l’actual institut. Entre els seus objectius científics s’expliquen l’estudi del bosó de Higgs, del quark top, la cerca de noves partícules i models de la matèria, l’estudi dels neutrins i la seua utilització com a missatgers còsmics, la física nuclear i les seues aplicacions, així com el desenvolupament de la tecnologia per a nous detectors i acceleradors de partícules.
Data d'actualització: 7 de de juliol de 2015 11:02.
Llista de notícies
