L’Institut de Drets Humans de la Universitat de València (IDH) celebra del 25 al 27 d’abril el Congrés ‘Principia Iuris de Luigi Ferrajoli', una trobada que reuneix destacats filòsofs del dret espanyols al voltant de la figura del gran jurista italià. Luigi Ferrajoli (Florència, 1940) és un dels pocs juristes actuals que ha formulat una teoria completa del dret, la síntesi del qual s’ha plasmat en els tres toms dels seus 'Principia Iuris', publicats recentment a Espanya per l’editorial Trotta.
Deixeble destacat de Norberto Bobbio, Ferrajoli està considerat el gran teòric del garantisme jurídic, que preconitza la submissió de tots els poders al dret. Una submissió que abastaria no només els poders públics sinó també els poders privats, i que s’estendria dels poders estatals als internacionals en garantia tant dels drets civils com dels drets socials. De forma molt gràfica, algun dels seus deixebles ha assenyalat que si Kelsen pugues ser considerat el pare de l’Estat de Dret, Ferrajoli seria el pare de l’Estat Constitucional de Dret. Jutge en actiu durant vuit anys en els quals va estar vinculat al moviment Magistratura Democràtica, en 1970 Ferrajoli es va incorporar a la docència i en l’actualitat és catedràtic de la Universitat de Roma III, de la qual ha estat degà.
Entre altres especialistes, participaran en el congrés els professors de Filosofia del Dret José Juan Moreso, catedràtic i rector de la Universitat Pompeu Fabra; Javier del Lucas, catedràtic de la Universitat de València i director del Col•legi d’Espanya a París; Francisco Javier Ansuátegui catedràtic de la Universitat Carlos III de Madrid i president de la Societat Espanyola de Filosofia Jurídica i Política; i Manuel Atienza, catedràtic de la Universitat d’Alacant i director de la Revista Doxa. Així com el magistrat del Tribunal Suprem Perfecto Andrés Ibáñez, introductor de Ferrajoli a Espanya, sobre l’obra del qual ha assenyalat que “articula una teoria del dret, rigorosament formal, axiomatitzada”, que al seu torn “condueix directament, sense paradoxa, a la més plena i acabada concepció de la democràcia, com democràcia no només procedimental (relativa al qui mana i al com ha de fer-se) sinó de continguts (referida al quins o què no ha de manar-se)”.
Poders salvatges
Sobre els “Principia Iuris”, la famosa periodista italiana Rossana Rossanda ha afirmat amb rotunditat que “aquest llibre no ha estat pensat solament per a experimentar fins al fons un itinerari metodològic, sinó per a ser actuat”.
En la seua obra “Poders salvatges”, recentment publicada a Espanya, Ferrajoli fa una anàlisi de l’actual crisi de caràcter polític-institucional i soci-cultural, centrada a Itàlia, però amb clars símptomes en tots els països del nostre àmbit, i proposa vies per a la seua superació amb crítiques a la transformació de la política en espectacle i propostes per a una democràcia participativa. Aquestos poders, “lliures de límits i controls, tendeixen a concentrar-se i a acumular-se en formes absolutes: a convertir-se, mancant regles, en poders salvatges”, sosté Ferrajoli.
Trobada de joves filòsofs
En el marc del congrés se celebra paral·lelament la “I Trobada de Joves Investigadors de la Societat Espanyola de Filosofia Jurídica i Política”, que reunirà a mig centenar de joves investigadors de tota Espanya. També se celebrarà una sessió amb els alumnes del Màster en Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional que imparteix el IDH. El seminari en el qual intervindran els alumnes del màster duu per títol “Deu preguntes a Luigi Ferrajoli” i en ell se suscitaran no només qüestions teòriques, sinó també problemes d’actualitat com la intervenció militar a Líbia; la inconstitucionalitat de la supremacia del baró en la successió a la Corona; els crims de genocidi i de lesa humanitat; o el dret a ser pare o mare com dret fonamental.
Creat en l’any 2005, i dirigit en l’actualitat per la professora Consuelo Ramón,l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València ha rebut del Ministeri d’Educació la Menció d’Excel·lència pel seu programa de doctorat Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional.El IDH va obtenir en 2008 una ajuda dins del programa Consolider-Ingenio 2010. L’ institut forma part d’un projecte en el qual participen dotze grups d’investigació de diferents universitats espanyoles, coordinat per l’Institut de Drets Humans Bartolomé de les Casas de la Universidad Carlos III de Madrid. El projecte seleccionat es denomina “El temps dels drets” i el seu investigador principal és el professor Gregorio Peces-Barba. Consolider-Ingenio 2010 és la principal via de finançament del Pla Nacional d’Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008-2011 per a projectes d’alta qualitat. Va ser la primera ocasió que un equip format per investigadors pertanyents a l’àmbit jurídic va obtenir una ajuda d’aquest tipus, majoritàriament dirigida a contextos científics allunyats de les Humanitats i de les Ciències Socials.
+Info: http://idh.uv.es/principiaiuris/
Data d'actualització: 24 de d’abril de 2012 12:12.
Llista de notícies
