L’European Research Council (ERC) acaba de concedir dues Starting Grants a Paola Ferrario, investigadora de l'Institut de Física Corpuscular (UV-CSIC), i Jochem Verrelst, del Laboratori de Processament d'Imatges (LPI) de la Universitat de València, tots dos en el Parc Científic de la institució acadèmica. Les ajudes van destinades al desenvolupament, d'una banda, d'un nou sistema de diagnòstic mèdic, i d’altra, d'una instal·lació europea, en el camp de l'Observació de la Terra, per al monitoratge de la productivitat de la vegetació. Cada projecte ha sigut dotat amb 1,5 milions d'euros per a un període de 5 anys.
El projecte de Paola Ferrario —PETALO— cerca desenvolupar un nou sistema de tomografia per emissió de positrons (PET) basat en Xenon líquid, en lloc de l'actual tecnologia de cristalls centellejadors. Aquest nou dispositiu milloraria sensiblement el mesurament del ‘temps de vol’ de les partícules emeses pel pacient, augmentant la sensibilitat del sistema, i permetria el desenvolupament de dispositius més xicotets i econòmics.
PETALO (aparell d'emissió de positrons basat en Xenon líquid amb aplicacions de temps de vol) es basa en la tecnologia desenvolupada per al detector NEXT, un projecte internacional liderat pel propi IFIC que pretén posar llum a un dels processos més rars que, en teoria, ocorren en la naturalesa: la desintegració doble beta sense neutrins.
De la mateixa manera que NEXT pretén detectar una enrevessada col·lisió entre partícules i antipartícules, PETALO farà el propi amb els positrons emesos en proves de diagnòstic mèdic amb escàners PET. Aquest sistema consisteix a inocular una substància radioactiva en el pacient perquè els positrons xoquen amb la seua antipartícula, els electrons del cos, i emeten dos fotons, que es detecten amb cristalls que s'il·luminen (centellegen) al seu pas. Després es reconstrueix el senyal, obtenint una imatge en temps real de l'interior del pacient.
Segons els càlculs publicats per l'equip de Ferrario, PETALO suposa “una revolució en la tecnologia PET, incrementant la sensibilitat del sistema. A més, assenyala la investigadora, “el menor cost del Xenon comparat amb els cristalls centellejadors permetrà, d'una banda, reduir el preu i millorar els resultats dels escàners PET per a tot el cos, i d’altra, desenvolupar escàners més xicotets per a estudiar òrgans com el cervell.
L'objectiu d'aquesta primera fase de PETALO finançada per l'ERC és demostrar el funcionament de la tecnologia mitjançant una sèrie de prototips amb dos detectors de Xenon líquid. La següent fase del projecte desenvoluparà la construcció d'un anell sencer de detectors i dels algorismes de reconstrucció d'imatges, aplicats a un escàner cerebral.
Monitoritzar la producció agrícola des de satèl·lit
El segon dels projectes té a veure amb la preocupació mundial en qüestions de seguretat alimentària. La producció agrícola pateix una pressió creixent a causa dels canvis antropogènics globals, incloent l'augment de la població, l'augment de la demanda de proteïnes i els extrems climàtics. Atès el caràcter immediat i dinàmic d'aquests canvis, Europa ha manifestat la urgència d'establir mesures de vigilància de la producció agrícola per a garantir l'estabilitat i el continu augment del subministrament mundial d'aliments.
En resposta a açò, el projecte SENTIFLEX, que lidera l'investigador del Laboratori d'Observació de la Terra (LPI) Jochem Verrelst, es dedica a desenvolupar una instal·lació europea de monitoratge de la productivitat de la vegetació basada en la sinergia de Sentinel-3 –missió de monitoratge del planeta de l'Agència Espacial Europea (ESA)–, amb dades de fluorescència per satèl·lit FLEX. La 8ª Earth Explorer FLEX de l'ESA és la primera missió específicament dissenyada per a mesurar globalment l'emissió de Fluorescència de clorofil·la (SIF) induïda pel Sol de la vegetació terrestre. Aquestes dues missions europees d'observació de la Terra ofereixen immenses possibilitats a l'hora de conèixer el funcionament bàsic de la vegetació de la Terra, és a dir, l'activitat fotosintètica de les plantes que dóna lloc a la fixació de carboni.
El projecte preveu dos enfocaments complementaris per a realitzar la quantificació de la fotosíntesi a través de satèl·lit. Primer, SENTIFLEX cerca desentranyar el paper de les variables dinàmiques vegetatives i atmosfèriques. En segon lloc, es pretén construir un esquema d'assimilació de processament de dades FLEX-S3 mitjançant models de vegetació basats en processos que proporcionaran informació d’espai i de temps sobre la productivitat de la vegetació d'Europa. Tots aquests conjunts de dades es materialitzaran en un prototip d'instal·lació de vigilància de la productivitat de la vegetació. Eventualment, la instal·lació de monitoratge servirà als sistemes dinàmics de vegetació i creixement de cultius.
Data d'actualització: 21 de de setembre de 2017 12:52.
Llista de notícies
