El perfil d'ingrés recomanat per a cursar el Màster Universitari en Ciència de Dades per la Universitat de València és el de titulados/as (graduado/ a, licenciado/a, ingeniero/a) amb competències bàsiques en matemàtiques (àlgebra i càlcul) i estadística (probabilitat) tant a nivell de coneixements teòrics com en la utilització de ferramentes informàtiques per a la resolució de casos pràctics. Els perfils més adequats corresponen als següents titulados/as de Grau (o afí) així com superior (antics llicenciats) :
- Enginyeria Informàtica, Enginyeria Electrònica, Enginyeria de Telecomunicació i Enginyeria (en qualsevol de les seues especialitats)
- Matemàtiques, Física.
-Economia, Administració i Direcció d'Empreses.
Quant a aptituds personals es recomana que l'alumno/a que opte a este màster tinga interés pel tractament de la informació a distints nivells: recopilació i emmagatzemament, visualització, anàlisi, i desenrotllament de models de predicció per a establir comportaments futurs. La capacitat per a identificar problemes d'anàlisi de dades en aplicacions reals (en àrees industrials, de negoci, de gestió, administració, salut, etc.) , i altres aptituds personals com la creativitat, la capacitat d'innovació i l'interés per un aprenentatge continu són altament recomanables per a la formació d'un/a científico/a de dades amb projecció professional en àmbits caracteritzats hui en dia pel seu elevat dinamisme.
Si en el procés d'admissió, i a la vista de la documentació aportada pel sol·licitant, la Comissió Acadèmica del Màster valora que no són suficients les competències adquirides en matemàtiques i estadística, en ferramentes de programació així com en fonaments de programació i bases de dades, llavors l'alumne haurà de cursar els complements formatius que, a continuació, es descriuen. Concretament haurà de cursar durant el primer semestre, fins a 12 crèdits de les següents assignatures dels plans d'estudi d'algun dels Graus en Enginyeria de la Universitat de València pròxims a l'entorn acadèmic en què s'impartirà el Màster, com són les titulacions de Grau en Enginyeria Informàtica (GII) , Grau en Enginyeria Multimèdia (GIM) , Grau en Enginyeria Telemàtica (GIT) , Grau en Enginyeria Química (GIQ) , Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions (GIET) o Grau en Enginyeria Electrònica Industrial (GIEI) . Les assignatures plantejades es cursen en el primer quadrimestre del primer curs amb una duració de 6 ECTS cada una:
- Matemàtiques I
- Informàtica
Es requerix que el/l'alumne/a que ingresse en este títol oficial haja cursat estudis de nivell de grau o superior (graduado/a, ingeniero/a o licenciado/a) preferentment en Matemàtiques, Física, Enginyeries (Informàtica, Electrònica, Telecomunicació i Industrials) , Economia, i Administració i Direcció d'Empreses. La Comissió Acadèmica del Màster valorarà, d'acord al procés d'admissió descrit a continuació, que els estudiants que sol·liciten l'ingrés hagen adquirit competència suficient en matemàtiques i estadística, hagen utilitzat, en alguna assignatura de la seua formació, ferramentes de programació (com per exemple R, C, Matlab, Python o semblants) i coneguen, de forma bàsica, els fonaments de la programació i les bases de dades.
En cas que els dits coneixements foren insuficients l'alumne haurà de cursar els complements formatius establits en l'apartat 4.6 d'esta memòria. Per a estudiants de països de parla no hispana es requerix Acreditació B2 d'espanyol (a través d'un Diploma d'Español com a Llengua Estrangera en un nivell de B2, o en el seu cas , prova oral i escrita) .
Les sol·licituds d'admissió seran valorades per la Comissió de Coordinació Acadèmica del Màster d'acord amb els següents criteris i ponderacions: adequació al perfil d'ingrés (50%) , expedient acadèmic (40%) , experiència professional relacionada amb l'anàlisi de dades: anys d'experiència professional, entrevista personal amb membres de la Comissió Acadèmica, cartes de recomanació dels llocs exercits, etc. (5%) i altres mèrits acadèmics i de formació: títols addicionals de grau o postgrau afins al camp de coneixement del Màster, idiomes comunitaris amb nivell B1 o superior, assistència a cursos i seminaris, etc. (5%) .
La creixent sensibilització davant la degradació del medi ambient i la necessitat de mitigar els impactes de la contaminació sobre aquest fan necessària l’actuació de nous professionals en relació amb l’enginyeria ambiental, per tal d’aconseguir un equilibri entre el desenvolupament de la nostra societat, la competitivitat de la indústria i la perspectiva sostenible i respectuosa amb el medi ambient. La necessitat de resposta a aquests nous reptes ha consolidat a escala mundial els estudis en aquest camp, tal com es proposa en aquest màster. En aquest sentit, l’estudi i comprensió dels impactes que generen les activitats humanes justifiquen la seua orientació investigadora i professional, ja que és a partir d’un programa de coneixements avançats que forme especialistes, que es poden afrontar aquestes qüestions, bé siga a través del desenvolupament, el disseny i la transferència de tecnologies, com de la implementació d’un altre tipus de processos.El màster en Enginyeria Ambiental està dirigit preferentment a les titulacions següents: Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural, en Enginyeria Forestal i del Medi Natural, en Enginyeria Civil, en Enginyeria d’Obres Públiques, en Enginyeria Química, y en Enginyeria en Tecnologies Industrials.
Grau en Ciències Ambientals, Química i Biotecnologia.
També estan entre els perfils recomanats les titulacions que s’exposen a continuació: Llicenciat/ada en Ciències Ambientals i en Química, Enginyer/a tècnica Industrial, en Obres Públiques, en Agrícoles i Forestal i de Mines, Enginyer/a Química, en Camins, Canals i Ports, Industrial, Agrònom/a, de Forestals i de Mines.
A l’hora de baremar les sol•licituds d’admissió que es reben, s’estableixen tres criteris bàsics:
L’enginyeria biomèdica és una de les branques de l’enginyeria que ha experimentat més creixement al llarg dels darrers anys. És una àrea en expansió contínua on el coneixement del funcionament dels éssers vius a nivells nanoscòpics, el desenvolupament de nous biomaterials i els avanços en la regeneració de teixits o en les imatges moleculars, entre d’altres, han revolucionat les ciències biomèdiques i la medicina.
Aquesta revolució està propiciant una important demanda de professionals capaços d’integrar-se en equips multidisciplinaris, juntament amb professionals de la salut, biòlegs i metges, per abordar nous reptes en la millora de la tecnologia sanitària.
D’altra banda, la universalització de l’atenció sanitària, juntament amb l’envelliment de la població, fa necessari el desenvolupament de noves tecnologies mèdiques capaces no solament de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, sinó també de controlar el cost sanitari per garantir la sostenibilitat del sistema.
Aquesta demanda de tecnologia mèdica impulsa la necessitat d’enginyers per a la concepció, disseny, desenvolupament, producció, instal·lació i ensinistrament en l’ús d’equips i instruments mèdics.
Tots aquests factors fan que l’enginyeria biomèdica siga, avui dia, una àrea estratègica en el desenvolupament de l’economia basada en el coneixement i una àrea amb gran potencial per al desenvolupament de noves indústries.
El grau en Enginyeria Biomèdica és el títol universitari oficial que s’ha usat com a referent per al disseny del pla d’estudis del Màster Universitari en Enginyeria Biomèdica. Per tant, aquest es considera el grau de referència i els seus graduats i graduades, d’acord amb els criteris de valoració de mèrits establerts, seran admesos, si escau, sense complements formatius en aquest màster.
Igualment, d’acord amb els criteris de valoració de mèrits establerts en l’apartat següent, hi seran admesos, si escau, sense complements formatius, els graduats i graduades en Enginyeria Biomèdica provinents de qualsevol universitat espanyola.
Per a la resta de sol·licitants que complisquen els requisits d’accés, s’han establert complements formatius que han de completar i que, en tot cas, es consideraran prerequisits per a l’admissió.
Per a alumnes procedents del grau en Enginyeria Biomèdica, no hi haurà complements de formació per a realitzar fora del màster.
La resta d’alumnes amb graus relacionats amb l’àrea industrial, informàtica, telecomunicació i les ciències físiques (itinerari II), han de realitzar complements formatius fora del màster. Aquests complements formatius consisteixen en 60 ECTS de les matèries següents:
| Primer quadrimestre | ECTS | Segon quadrimestre | ECTS |
| Morfologia i funció I | 4,5 | Fonaments mèdics | 4,5 |
| Morfologia i funció II | 4,5 | Models sanitaris | 4,5 |
| Introducció a la Patologia | 4,5 | Biomaterials i biomecànica | 4,5 |
| Instrumentació Mèdica | 4,5 | Sistemes informàtics i xarxes | 4,5 |
| Senyals mèdics | 4,5 | Sistemes d'informació i telemedicina | 4,5 |
| Tècniques d'imatges biomèdiques | 4,5 | Processament d'imatges mèdiques | 4,5 |
| Mecanismes bàsics de control i regulació | 3 | Biolectricitat | 3 |
| TOTAL | 30 | TOTAL | 30 |
Les sol·licituds d’admissió al Màster en Enginyeria Biomèdica que complisquen les condicions d’accés i els requisits específics d’admissió, les avaluarà la comissió acadèmica del màster de conformitat amb els criteris de valoració de mèrits i selecció que es descriuen seguidament.
a) Expedient. La valoració de l’expedient s’expressa en una puntuació en escala de 0 a 10 i s’obté de la qualificació mitjana de l’expedient del grau amb què la persona sol·licitant accedeix al màster, d’acord amb el que disposa l’article 5.3 del Reial decret 1125/2003, pel qual s’estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions en les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori nacional. A l’efecte de l’obtenció de la qualificació mitjana citada, no s’hi comptabilitzen els crèdits reconeguts sense qualificació.
En cas d’expedients qualificats en escales diferents de les que estableix l’RD 1125/2003, la comissió acadèmica del Consell de Govern estableix les equivalències corresponents.
Per fer comparables les qualificacions de diferents universitats, centres, graus i promocions, la qualificació mitjana de cada expedient es normalitza d’acord amb les condicions que regulen ambdues universitats.
b) Correspondència de les competències de la titulació d’accés amb les del grau de referència. Es valora l’adequació dels continguts del currículum acadèmic del grau amb què la persona sol·licitant accedeix al màster a les competències adquirides en el grau de referència. Aquesta valoració, la realitza la comissió acadèmica del màster.
La valoració s’expressa en una puntuació en escala de 0 a 10.
c) Currículum. El currículum de la persona sol·licitant es valora especialment en aquells aspectes que tinguen a veure amb l’experiència laboral en l’àmbit del màster, la formació contínua i el coneixement d’idiomes estrangers. Els criteris de valoració, els proposa la comissió acadèmica del màster.
La valoració s’expressa amb una puntuació en escala de 0 a 10.
Es recomana considerar en la valoració final els tres criteris ressenyats. Els pesos relatius a cada criteri seran fixats pel centre responsable del màster (ERT) sempre dins dels marges següents:
a) Expedient acadèmic: 40-60%
b) Correspondència de les competències de la titulació d’accés amb les del grau de referència: 40-60%
c) Currículum: 0-10%
Totes les sol·licituds rebudes seran ordenades d’acord amb la puntuació ponderada obtinguda i tenint en compte el criteri de preferència indicat en l’apartat de requisits específics en relació amb les notes d’accés a la universitat i l’acreditació del nivell B2 en llengua estrangera.
Els perfils d’ingrés recomanats corresponen als perfils formatius dels següents plans d’estudis (segons el catàleg de titulacions universitàries oficials RD 1497/1987): enginyeria tècnica (industrial, telecomunicació), enginyeria industrial (enginyers mecànics, enginyers elèctrics i enginyers en automàtica i electrònica industrial), llicenciatura en Física, enginyeria Informàtica, enginyeria de Telecomunicació.
També hi poden tenir accés els estudiants de grau dels títols que es configuren en el marc del nou Decret, amb un perfil acadèmic semblant al dels títols esmentats més amunt.
En tot cas, el perfil d’ingrés ha de contenir coneixements fonamentals en anàlisi de circuits i sistemes lineals, electrònica analògica i electrònica digital.
Quant al perfil personal dels estudiants, s’hi adapten millor les persones que desitgen aprofundir amb rigor els coneixements i les habilitats que es requereixen per a especialitzar-se en les àrees descrites, tant per a l’orientació professional com per a la iniciació a les tasques d’investigació. Així, haurien de tenir una afinitat amb l’electrònica com a motor en amplis sectors socioeconòmics, i en especial com a contribució essencial en sectors estratègics industrials.
La comissió acadèmica del màster indicarà per a cada estudiant quines assignatures (corresponents als futurs graus o actuals llicenciatures/enginyeries) haurà de cursar com a mòduls d’anivellació fins a un màxim de 30 ECTS. En cas que l’estudiant haja de cursar aquests crèdits d’anivellació, no seran comptabilitzats en el nombre de crèdits exigits per a l’obtenció de la titulació.
Com a criteris generals, la comissió acadèmica del màster utilitzarà aquests aspectes per a valorar les sol•licituds dels alumnes:
- Titulació (tenint en compte l’afinitat amb els continguts del màster).
- Expedient acadèmic.
- Currículum (valoració dels cursos rebuts, els mèrits d’investigació i l’experiència professional, relacionats amb els continguts del màster).
En el cas de que la demanda d'estudiants siga superior a l'oferta i siga necessària una selecció d'estudiants, aquesta serà realitzada per la CCA del Màster d'acord amb criteris científics i acadèmics basats en la següent taula de ponderació:
|
Formació de partida i títol amb el que s'accedix al Màster (els graduats i les graduades en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació i els graduats i les graduades en Enginyeria Electrònica Industrial obtenen la màxima puntuació) |
40 % |
|
Qualificació mitjana de l'expedient de la titulació d'accés |
20 % |
|
Currículum vitae presentat (amb justificació documental de mèrits al·legats). Si es considera convenient es podrà realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats i la prioritat del MOIE enfront d'altres masters |
40 % |
La importància de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC), i de la informàtica en particular, és inqüestionable en l’actual societat de la informació i del coneixement. L’ús de dispositius electrònics connectats en xarxa ha crescut en l’última dècada tant en l’àmbit industrial com en l’àmbit domèstic i social. Per això, són nombroses les fonts que destaquen l’alta ocupació actual i que preveuen una major demanda de professionals qualificats en TIC en els propers anys a causa del desenvolupament tecnològic constant en tots els sectors productius.
Un dels principals motius que es troben després de l’alta ocupació dels egressats/egressades en Informàtica és l’ampli espectre laboral que abasten les TIC. Les àrees en què es pot exercir la professió van des del disseny i programació d’aplicacions a l’administració, gestió, anàlisi i
desenvolupament de plataformes de bases de dades, l’administració de sistemes, de xarxes i el desenvolupament web i multimèdia. A més, ja que aquest és un camp en constant evolució, és important que els treballadors/treballadores en actiu continuen amb la seua formació especialitzant-se en les noves tecnologies que sorgeixen constantment.
Un aspecte important en aquesta àrea de coneixement és que les tecnologies tenen un cicle de vida bastant curt. Això suposa un repte tant per als professionals com per als formadors, ja que estar en l’avantguarda implica un reciclatge continu.
El Màster Oficial en Tecnologies Web, Computació en el Núvol i Aplicacions Mòbils forma titulats/titulades amb les competències necessàries per al desenvolupament de l’activitat professional, investigadora i l’ús d’equips en l’àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions amb un especial èmfasi en el modelatge, disseny, implantació, avaluació i gestió de serveis en xarxa, aplicacions mòbils i computació en el núvol a través del coneixement de les noves tendències i línies de recerca en aquest àmbit.
A títol orientatiu, el Màster en Tecnologies Web, Computació en el Núvol i Aplicacions Mòbils està dirigit principalment a alumnes que hagen cursat alguna de les titulacions següents:
Les sol·licituds d'ingrés seran analitzades per la Comissió de Coordinació Acadèmica (CCA) que serà l'òrgan responsable de fixar els complements de formació requerits en el cas que els continguts/llenguatges de programació impartits en la titulació d'origen no permeten abordar el Màster amb garanties.
S’estableixen complements de formació per a aquells/es alumnes que presenten deficiències en aspectes rellevants per a la realització del màster. La Comissió de Coordinació Acadèmica determinarà quins d’aquests complements, si és el cas, s’han de cursar després d’examinar la documentació aportada en la fase de preinscripció.
Assignatura: Programació
Titulació: Grau en Enginyeria Telemàtica
Curs: 3º
Quadrimestre: 1
Crèdits: 6 ECTS
Assignatura: Bases de dades i sistemes d’informació
Titulació: Grau en Enginyeria Telemàtica
Curs: 3º
Quadrimestre: 1
Crèdits: 6 ECTS
Els horaris d’aquestes assignatures són compatibles amb la realització simultània del màster.
La Comissió de Coordinació Acadèmica del màster avaluarà les sol·licituds de preinscripció segons els criteris següents:
Per a aquells/as alumnes/as que provinguen de fora de l’àmbit educatiu iberoamericà, la Comissió de Coordinació Acadèmica del Màster podrà exigir com a requisit el nivell B2 de castellà.
La teledetecció tracta sobre l’adquisició de dades des de sensors de radiació instal·lats en plataformes espacials i el seu tractament posterior per tal d’obtenir informació sobre el nostre entorn. És una disciplina que es basa en magnituds mesurables i en hipòtesis contrastables, que requereix una bona capacitat d’anàlisi i síntesi i que ofereix a la societat resultats directes que milloren el nostre coneixement del món físic. Dins de la teledetecció podem englobar productes meteorològics, aplicacions destinades a millorar els rendiments agrícoles, el cartografiatge del terreny, el control de les sequeres i els desastres naturals, la recerca de nous jaciments miners, la gestió forestal, l’ordenació del territori, i un llarg etcètera que no ha fet més que començar, ja que es tracta d’una disciplina jove.
L’interès per a la societat dels estudis científics que es realitzen a partir de dades de teledetecció sobre les facetes més variades del nostre entorn és fàcilment justificable, tenint en compte la gran quantitat d’aplicacions operatives que proporcionen els resultats científics que se n’obtenen. La teledetecció subministra mapes temàtics del nostre planeta, trets i paràmetres d’interès relacionats amb l’aigua, el sòl, els conreus i la vegetació natural, i subministren informació periòdica i actualitzada, faciliten el seguiment continu i a llarg termini, i ajuden a la presa de decisions als gestors en aquests àmbits. Estableix una forma d’estudi de zones sense accés i/o amb mínim suport de camp. La teledetecció també s’aplica a estudis sobre l’espai exterior i contribueix a entendre millor l’univers que ens envolta.
El perfil de l’estudiant del màster en Teledetecció correspon a persones que han acabat les titulacions prèvies de grau (o llicenciatura) amb una bona base en física i matemàtiques.
Així, es recomana com a perfil estar en possessió d’algun dels títols següents: grau (o llicenciatura) en Física, Química, Matemàtiques, Biologia, Ciències Ambientals, Enginyeria en Telecomunicacions, Agrònoma, en Geodèsia, Enginyeria Tècnica en Topografia, Forestal o títols corresponents a altres ciències i tecnologies afins.
Es realitza la selecció dels estudiants a partir de raons científiques i acadèmiques basades en:
En el cas que es considere convenient, la CA del màster podrà realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats en el currículum.
El Màster en Arqueologia es proposa atendre la demanda professional i investigadora en les distintes especialitats arqueològiques, proporcionant les eines metodològiques i teòriques necessàries tant pel que fa al reconeixement i classificació de materials, com a l’activitat de camp, laboratori i posterior tractament de dades. Amb aquesta finalitat, el màster compta amb la participació de professorat universitari acreditat per una llarga trajectòria d’investigació, la direcció de nombrosos projectes competitius i excavacions arqueològiques, i compta igualment amb la col·laboració de diversos professionals amb una àmplia experiència en els diversos camps de l’activitat arqueològica, incloent-hi la valoració i difusió dels resultats en el vessant museístic. El màster facilita també l’accés al programa de doctorat en Prehistòria i Arqueologia del Mediterrani, que integra activitats formatives encaminades a fomentar el desenvolupament de les principals línies d’investigació integrades en aquesta àrea.El perfil recomanat per a l’accés a aquest màster és la llicenciatura o grau en Història, o aquelles equivalents en l’àmbit estatal (títols anteriors a la reforma de 1973) o internacional. L’experiència en camps relacionats amb l’arqueologia serà valorada positivament.
Tots els sol·licitants han d’emplenar el formulari de preinscripció, acompanyat d’un currílum i de les certificacions acreditatives dels mèrits al·legats (certificació acadèmica, certificats de participació en treballs arqueològics, certificats de coneixement de llengües, còpies de treballs publicats).
Els estudiants que procedisquen de titulacions d’Història, Història de l’Art, Geografia i Humanitats hauran de lliurar una carta de presentació d’un professor o una professora d’universitat de les àrees de coneixement de Prehistòria o Arqueologia, o si no hauran de fer una entrevista personal o per correu electrònic.
Els sol·licitants que procedisquen de titulacions diferents de les que s’han assenyalat adés, a més de lliurar una carta de presentació o un aval d’un professor o una professora d’universitat de les àrees de coneixement de Prehistòria o Arqueologia, hauran de realitzar necessàriament una entrevista davant la comissió acadèmica del màster, que avaluarà la idoneïtat de la seua formació i podrà, si cal, establir els requisits de formació prèvia necessaris, que poden suposar fins a 24 ECTS, entre els oferts en el grau en Història de la Universitat de València, a saber:
En tot cas, aquest mòdul no es considera requisit previ per a l’admissió, i les seues matèries es podran cursar de forma simultània al màster.
El Màster en Arqueologia té un nombre limitat de places. La selecció es realitzarà atenent els criteris següents:
La comissió acadèmica del màster s’encarregarà d’avaluar el compliment dels requisits.
El màster en Estudis Anglesos Avançats va destinat a persones diplomades que hagen acabat titulacions prèvies de grau (o llicenciatura), preferentment en Estudis Anglesos/Filologia Anglesa, i que acrediten coneixements de llengua anglesa a nivell avançat (almenys C1 del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües).
El coneixement de la llengua anglesa a nivell avançat (almenys C1 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües) es pot acreditar mitjançant certificació oficial o mitjançant la realització d'una prova de nivell. S'accepta qualsevol dels certificats oficials acreditatius següents del nivell requerit per a accedir al màster: University of Cambridge: Certificate in Advanced English (CAU), University of Cambridge: BEC Higher (Business English Certificate), Trinity College: Integrated Skills in English III (ISE III) (Grades 10, 11), Educational Testing Service (MTS): -TOEFL iBT de 110 a 120 punts (Test of English as a Foreign Language – Internet Based Test), Educational Testing Service (MTS): -TOEIC de 945 a 990 punts (Test of English for International Communication), Pearson Test of English (PTE): PTE General Level 4, certificats europeus d'idiomes (telc): telcEnglish C1, certificats oficials de nivell C1 i C2 atorgats per les escoles oficials d'idiomes, titulacions de grau o equivalents, expedides per universitats estrangeres, per a estudis realitzats en anglès com a llengua vehicular.
L’admissió es farà d’acord amb l’ordre de prioritat següent:
1. Llicenciats i graduats en Filologia Anglesa / Estudis Anglesos.
2. Llicenciats i graduats en Traducció i Interpretació.
3. Llicenciats i graduats en altres Filologies.
4. Llicenciats i graduats procedents d’altres titulacions.
Els aspirants seran seleccionats d’acord amb el barem següent:
1. Nota mitjana de l’expedient acadèmic: 70%
2. Nivell C2 de llengua anglesa del marc comú europeu de referència: 10%
3. Altres mèrits: 10%
4. Carta de motivació (en què s’han d’exposar les raons per les quals es vol accedir al màster): 10%
Aquells sol·licitants que no posseïsquen el títol de llicenciat/graduat en Filologia Inglesa/Estudios Anglesos hauran d'ACREDITAR DOCUMENTALMENT el seu coneixement d'ANGLÉS a nivell C1 en el moment de la PREINSCRIPCIÓ.
El màster en Estudis Hispànics Avançats: Aplicacions i Investigació té com a finalitat preparar professionals i investigadors de totes les activitats relacionades amb la llengua i la literatura espanyoles i amb les arts escèniques del seu àmbit que, dins de diferents perfils (coneixements acadèmics avançats, formació per a la recerca i aplicacions específiques en el camp laboral), garantisquen una formació hispanística d'alt nivell.El màster està dirigit a titulats i titulades universitàries amb interès a perfeccionar la seua formació en la llengua espanyola i les seues literatures, dins de diferents perfils (coneixements acadèmics avançats, formació per a la recerca i aplicacions específiques en el camp laboral).
El perfil d'ingrés recomanat en el màster és d’estudiants provinents d'àrees de coneixement d'Humanitats i Ciències Socials que hagen realitzat estudis superiors de grau, llicenciatura o un màster oficial. És d'especial interès per als titulats i titulades superiors amb els perfils següents: filologia, humanitats, comunicació audiovisual, ciències de la informació, història, belles arts, antropologia, sociologia i filosofia.
També podran cursar aquest màster professionals procedents del món de la cultura, del món editorial, de l'administració pública o del sector turístic, independentment de la seua especialització universitària prèvia, quan hi haja, segons el parer de la comissió de coordinació acadèmica del màster, una relació d'afinitat curricular, professional o investigadora amb els continguts i objectius del màster, i sempre que estiguen en possessió d'un títol universitari superior.
La selecció de l'alumnat es farà sobre la base dels criteris següents:
• Titulació, tenint en compte l'afinitat del perfil formatiu de l'alumne o l'alumna d'ingrés amb l'especialitat del màster.
• Nota mitjana de l'expedient acadèmic.
• Beques de col·laboració.
• Currículum.
• Coneixement d'idiomes.
• Cartes de presentació.
• Experiència laboral prèvia.
• Formació complementària en l'àrea d'estudi del màster.
Es farà la ponderació següent:
50%: títol i expedient acadèmic.
15%: experiència investigadora.
15%: experiència professional.
20%: altres mèrits (beques, col·laboracions, altres títols, cartes de presentació).
L'Ètica i la Filosofia Política són dos dimensions de la Filosofia molt demandades per la societat. El màster "Ética i Democracia" intenta respondre a estes demandes, tractant a fons els grans temes de l'Ètica i la Política, amb especial referència a la democràcia, comptant per a això amb el bagatge dels filòsofs clàssics i contemporanis i amb altres fonts del saber, com la literatura i les ciències. El màster s'estructura en dos grans parts. La primera es referix als Fonaments de l'Ètica i la Política, i inclou tres blocs que tracten qüestions com les següents: democràcia, ciutadania, Estat i societat civil, multiculturalisme i interculturalitat, justícia global, cosmopolitisme, desenrotllament humà, solidaritat, drets humans, teoria feminista i religió. La segona part se centra en les Ètiques Aplicades a distintes esferes de la vida social: a l'educació moral en una societat pluralista i democràtica, a l'economia i l'empresa, als mitjans de comunicació, i a la ciència i la tecnologia, amb especial dedicació a la bioètica, la biopolítica i l'ètica ecològica. El màster té vinculació amb el Doctorat Interuniversitari en Ètica i Democràcia, amb Menció cap a l'Excel·lència, des del que es desenrotlla una investigació puntera en Ètica, Filosofia Política i Ètiques Aplicades. Esta investigació pionera ha permés que el grup de professors que ho impartix haja sigut reconegut com a Grup d'I+D+i d'Excel·lència de la Generalitat Valenciana.
El màster es dirigix a un ampli palmito de titulats en filosofia, humanitats, economia, empresarials, ciències polítiques, sociologia, comunicació, ciències de l'educació, psicologia, medicina, infermeria i ciències de la salut, però també a professionals i agents socials, perquè puguen completar la seua formació en l'àmbit de l'Ètica i la Filosofia Política, i desenrotllar la investigació en el programa de doctorat. Este caràcter interdisciplinari ha sigut molt positiu per als propòsits formatius i d'investigació de l'alumnat, així com per a la seua incorporació en el món laboral.
Els criteris de selecció són els següents:
- Currículum, que tindrà un pes total del 80% de la nota final.
Se’n tindran en compte els aspectes següents:
- Expedient acadèmic, fins a 40 punts.
- Experiència professional, fins a 20 punts.
- Tallers i seminaris realitzats, assistència a congressos, cursos de formació, publicacions, estades en altres universitats (programa Erasmus), etc., fins a 30 punts.
- Coneixement de llengües d'interès científic, fins a 10 punts.
- Entrevista personal, que tindrà un pes total d'un 20% de la nota final.
El màster té la finalitat de formar gestors capaços de comprendre la gestió cultural com una forma d’organització integral del territori, que admet la idea de recurs cultural com a bé públic, font de benestar, d’evolució intel·lectual i de progrés material, per dinamitzar de manera integral l’herència cultural d’una determinada comunitat.
Des d’aquesta perspectiva, el màster pretén atendre un doble compromís. D’una banda, preparar professionals que enfoquen la seua activitat cap a la difusió i l’enriquiment de la pròpia cultura mitjançant l’ús i el gaudi democràtic dels béns culturals. D’altra banda, preparar professionals capacitats per a estructurar econòmicament recursos culturals de qualsevol naturalesa, dissenyant productes la rendibilitat dels quals evidencie l’eficàcia d’un sistema de gestió integral dels recursos culturals d’un territori i promoga el sentit social d’explotació sostenible d’aquests béns.
Sobre aquest compromís, el pla formatiu del màster ofereix quatre mòduls optatius a partir de les respectives àrees d’activitat professional que abasten amb amplitud el camp de la gestió cultural. El seu interès està en el fet d’abastar els sectors socials, polítics i econòmics que constitueixen el marc on s’inscriu l’activitat de tot especialista. Els mòduls optatius són: la gestió de recursos culturals, la gestió del turisme cultural, la gestió d’arts escèniques i la gestió del patrimoni etnològic i la cultura popular. Cada estudiant pot triar tres dels quatre mòduls per configurar el seu itinerari formatiu. Així, es configuren quatre itineraris, resultat de totes les combinacions possibles de tres dels quatre mòduls optatius.
Les quatre àrees esmentades exigeixen una formació d’acord amb la necessitat social d’un nou tipus de professional capaç de resoldre els reptes que des de les actuals estructures polítiques, econòmiques i socials es plantegen en el marc de la gestió de la cultura de la nostra societat. Aquesta síntesi es concreta en els objectius següents.
1. Dominar els instruments de gestió per elaborar projectes amb què dotar de sentit i valor un determinat bé patrimonial, i aprendre a integrar la creació d’entitats de gestió, la promoció d’esdeveniments culturals, la dinamització del patrimoni i la configuració de circuits de formació i gaudi per a usuaris.
2. Proporcionar una formació operativa en les institucions públiques i entitats privades que tradicionalment s’ocupen en la nostra societat de les activitats de gestió cultural.
3. Capacitar per a la detecció de les fonts de finançament i la gestió dels recursos culturals en termes de dinamització i rendibilitat econòmica sostenible.
4. Formar professionals coneixedors de diferents claus de política cultural tant en l’àmbit local, com en l’autonòmic, nacional i europeu.
5. Dotar l’alumnat dels coneixements necessaris per a organitzar i dirigir equips humans multidisciplinaris que treballen en el desenvolupament de projectes de gestió cultural.
6. Estructurar en l’alumnat el concepte d’administració cultural des de l’estudi de la legislació relacionada amb la gestió de la cultura.
7. Prendre contacte amb la realitat professional de la gestió cultural mitjançant la informació a l’alumnat de projectes reals duts a terme per institucions públiques i privades, i donar a conèixer diferents experiències reals de gestió cultural en el món de l’administració pública i l’empresa privada.
8. Posar en pràctica els coneixements i tècniques adquirits mitjançant la realització d’un projecte de gestió, elaborat personalment per cada alumne i tutoritzat convenientment per professors experts en les diferents matèries.
1. Estar en possessió d’un títol universitari de llicenciat, arquitecte o enginyer o títol equivalent de grau. Hi tenen preferència els procedents de les titulacions de Geografia i Història, Història de l’Art, Administració i Direcció d’Empreses, Psicologia, Sociologia, Filosofia, Filologia, Ciències Econòmiques, Dret, Antropologia, Arqueologia, Belles Arts, Comunicació Audiovisual, Periodisme, Humanitats, Documentació, Informàtica i Arquitectura.
2. Es considerarà també la candidatura de les persones que, amb mèrits adequats i tenint una titulació de diplomatura universitària, acrediten un mínim de 180 crèdits de formació en estudis relacionats amb la gestió cultural, en un sentit ampli. Aquest és el cas dels candidats procedents de les diplomatures en Turisme i Ciències Empresarials.
La baremació dels candidats es realitzarà d’acord amb els criteris següents:
I) Currículum acadèmic:
1. Nota mitjana obtinguda en els expedients acadèmics: de 0 a 5 punts.
2. Nombre de crèdits cursats en carreres oficials (s’hi inclouen els crèdits cursats en tercer cicle i postgrau oficial): 1 punt per cada 100 crèdits (màxim 5 punts).
3. Tesis doctorals llegides: d’1 a 3 punts en funció de la seua qualificació i la seua relació amb l’àrea de la gestió cultural.
4. Nombre de màsters no oficials cursats (màxim 1,5 punts):
- Un punt per cada títol de màster no oficial obtingut, relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
- Mig punt per cada títol de màster no oficial obtingut, no relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
5. Publicacions:
- Un punt per cada llibre publicat (amb ISBN), relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
- Mig punt per cada llibre publicat (sense ISBN), relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
- Mig punt per cada capítol de llibre publicat (amb ISBN), relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
- Mig punt per cada article d’investigació publicat, relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
- 0,25 punt per cada capítol de llibre publicat (sense ISBN), relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
II) Currículum professional (màxim 5 punts):
- 0,1 punts per cada mes treballat en l’àrea de gestió cultural.
III) Altres mèrits (màxim 2 punts):
- Mig punt per cada llibre publicat (amb ISBN), no relacionat amb l’àrea de la gestió cultural.
- Altres publicacions d’investigació: 0,25 punts per cada publicació.
- Publicacions d’opinió: 0,01 punt per publicació.
- 0,01 punt per cada 100 hores de cursos i seminaris rebuts, relacionats amb l’àrea de la gestió cultural.
- 0,01 punt per cada mes treballat en àrees professionals no relacionades amb la gestió cultural.
La història, pel seu pluralisme, la seua complexitat i la seua generalitat, constitueix una bona escola per a l’anàlisi de problemes socials a petita i gran escala: la formació d’historiador (no la simple possessió d’un grau en història) capacita en molts països per a un ampli ventall de tasques públiques i privades, forma especialistes en la gestió d’organitzacions i projectes complexos, en dotar els individus d’una capacitat analítica i heurística (en la doble accepció) que altres estudis més especialitzats no són capaços de transmetre.Es tracta d’un màster indicat especialment per a estudiants que tinguen el títol de llicenciat/ada o graduat/ada: en Història, Filosofia i Lletres (especialitat Història), Geografia i Història (especialitat Història). No obstant això, també està orientat als/a les llicenciats/ades o graduats/ades en altres titulacions d’Humanitats i Ciències Socials que estiguen interessats en el coneixement, els mètodes i les tècniques d’investigació de la història contemporània.
Els criteris d’admissió al Màster Universitari en Història Contemporània són els següents:
- Títol previ amb què s’accedeix, amb prioritat de la llicenciatura o el grau en Història.
- Expedient acadèmic, per a les persones que hagen obtingut el títol previ en els últims cinc anys.
De forma complementària, també es tindran en compte els criteris següents:
- Experiència investigadora
- Experiència professional
- Publicacions
- Estades acadèmiques a l’estranger i coneixement d’idiomes
- Obtenció d’ajudes o beques d’investigació
El programa del màster va adreçat a estudiants provinents d’àrees de coneixement d’humanitats i ciències socials que hagen cursat estudis superiors de grau, llicenciatura o màster oficial; i té un interès especial per als titulats i titulades superiors amb els perfils següents: Història de l’Art, Història i Patrimoni, Història, Belles Arts, Comunicació Audiovisual, Humanitats, Filosofia, Filologia, Antropologia, Sociologia, Ciències de la Informació i Arquitectura. Igualment, pot ser d’interès per als diplomats i diplomades en Conservació i Restauració, Turisme i Biblioteconomia i Documentació.
També poden cursar aquest programa de màster altres titulats, especialment si es tracta de professionals autònoms del món de la cultura i de l’art, personal de les diferents administracions públiques (central, autonòmica o local), empresaris del sector turístic i personal ocupat en institucions privades que demostren experiència laboral en l’àmbit d’estudi, segons l’opinió de la comissió acadèmica del màster, i es troben en possessió d’un títol superior universitari.
Els estudiants procedents d’estudis de diplomatura han de cursar un mínim de 60 crèdits compensadors de matèries troncals del grau d’Història de l’Art per obtenir un total dels 240 ECTS (180 + 60 ECTS) exigits per a cursar estudis de postgraus oficials. Atesa l’especialització del màster i el seu clar perfil investigador, el tutor o la tutora assignat a cada estudiant, d’acord amb la comissió de coordinació acadèmica, li pot recomanar la realització de determinades assignatures del grau d’Història de l’Art per compensar les deficiències en certes matèries relaciones amb l’àrea de coneixement.
L’òrgan d’admissió és la comissió acadèmica de màster, que s’encarrega d’establir un barem de selecció de l’alumnat que tindrà en compte els criteris següents:
-Titulació, considerant l’afinitat del perfil formatiu dels esstudiants d’ingrés amb l’especialitat del màster. Es tindrà en consideració, especialment, la procedència del grau o la llicenciatura en Història de l’Art, Història i Patrimoni, Història, Comunicació Audiovisual i Belles Arts, així com d’altres llicenciatures o graus afins.
- Nota mitjana de l’expedient acadèmic.
- Beques de col•laboració.
- Currículum (valoració dels cursos rebuts, els mèrits d’investigació i l’experiència professional relacionada amb els continguts del màster).
- Coneixement d’idiomes.
- Cartes de presentació.
- Experiència laboral prèvia.
- Formació complementària en l’àrea d’estudi del màster o doctorat.
- Superació d’una prova d’accés. En aquest sentit, els estudiants han de passar una entrevista personal o presentar una carta de motivació en què justifiquen el seu interès o motivació per inscriure’s en el màster.
El màster respon a la creixent demanda social d’un coneixement més rigorós sobre l’activitat científica i les seues conseqüències socials i culturals. L’important paper de la ciència, la tecnologia i la medicina en les societats contemporànies fa necessària la investigació sobre el significat social i cultural d’aquestes activitats i la seua relació amb el conjunt de la societat. El màster pretén abordar aquestes qüestions des de la doble perspectiva que ofereix la recerca històrica sobre la ciència i l’estudi sobre la comunicació i la divulgació científica. Es tracta de formar professionals i investigadors amb capacitat crítica i mètodes d’anàlisi refinats i actualitzats, que puguen treballar i investigar en àrees relacionades amb la història de la ciència, la tecnologia i la medicina, la comunicació i la divulgació científica, la gestió de la informació científica i la conservació del patrimoni cultural de la ciència.El perfil recomanat per a ingressar en aquest màster correspon al d’una persona amb formació en ciències humanes, ciències socials, ciències experimentals, ciències de la salut o tecnologia, amb actitud oberta al coneixement humà en general i científic en particular, amb interès per la dimensió sociocultural de la ciència des de la perspectiva històrica i actual, i amb capacitat per a la reflexió i l’anàlisi crítica.
Les persones que aspiren a ingressar en el màster han de posseir un cert coneixement d’idiomes i, particularment, un bon domini de la comprensió de l’anglès escrit i altres llengües de cultura, per a la lectura de la bibliografia especialitzada.
Per a poder ser admès en aquest màster, a més d'estar en possessió d'un títol universitari que permeta l'accés als ensenyaments de màster els estudiants han d'acreditar els nivells de coneixement següents de llengua espanyola.
Nivell d'espanyol. Per a poder ser admès en aquest màster els estudiants amb nacionalitat de països no hispanoparlants o que procedisquen de sistemes educatius estrangers on la llengua de docència no siga l'espanyol, han d'acreditar el nivell B2 de coneixement d'espanyol, definit en la classificació del Marc Europeu Comú de Referència.
No es requereixen requisits de formació prèvia específica en cap disciplina. En tot cas, es valoraran prioritàriament els mèrits relacionats amb els continguts del màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica.
La baremació dels candidats es realitzarà d'acord amb els criteris següents:
1. Nota mitjana de l'expedient acadèmic de la titulació d'accés: fins a 10 punts.
2. Currículum presentat: fins a 10 punts. Dins d'aquest criteri es valoren els mèrits amb l’assignació d’una puntuació de fins a 10 punts en cadascun dels ítems següents:
a. Assignatures i cursos relacionats amb les matèries impartides en el màster (fins a 5 punts, tenint en compte la qualificació obtinguda). Títols propis o altres titulacions oficials addicionals diferents a la titulació d'accés al màster, relacionats amb els continguts del màster (fins a 5 punts, tenint en compte la qualificació obtinguda).
b. Mèrits d'investigació: publicacions (fins a 5 punts), assistència i participació en congressos i reunions científiques (fins a 3 punts) i participació en projectes d'investigació (fins a 2 punts), inscrits en l'àrea de coneixement d'història de la ciència i comunicació científica.
c. Beques de col·laboració, d'investigació i altres similars obtingudes en convocatòries obertes i competitives, sempre que tinguen relació amb matèries relacionades amb el màster.
d. Experiència laboral: pràctiques curriculars o extracurriculars (fins a 7 punts) i relacions laborals prestades en empreses o institucions (fins a 3 punts) d'àrees i àmbits afins als continguts del màster.
3. Coneixement de llengües (fins a 10 punts). Es valora especialment el coneixement de la llengua anglesa (B2, 2 punts, B1, 5 punts; C2, 8 punts; i C1, 10 punts). Només es tenen en compte els certificats oficials expedits per escoles oficials d'idiomes o institucions acreditades.
4. Defensa dels mèrits i motivació en l'elecció del màster: fins a 10 punts. La comissió pot realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats, fonamentalment per a avaluar el nivell de coneixement de llengües imprescindibles per al seguiment dels ensenyaments, anglès i castellà, i els mèrits inclosos en el currículum presentat (justificació de prioritat respecte a altres màsters; justificació de les matèries cursades en la titulació d'accés en relació amb l'orientació del màster; justificació de l'exercici professional amb el màster que se sol·licita; justificació de continuïtat d'estudis de doctorat...).De la mateixa manera, aquesta entrevista serveix per a avaluar l'adequació de les motivacions i expectatives personals respecte a l'oferta formativa del programa.
Una observación mínimamente atenta permite descubrir que la Historia, en sus diversas especialidades, tiene un considerable predicamento social en la actualidad. De hecho, grupos sociales amplios y comunidades encuentran en los distintos períodos históricos sus orígenes y, con ellos, un elemento esencial de su identidad histórica. Y qué duda cabe de que en esa identidad está presente la herencia clásica que representa la cultura grecorromana, objeto siempre de gran valoración y que se ha visto acrecentada en los últimos años. En efecto, la constitución de la Unión Europea ha intensificado la búsqueda de los principios comunes de Occidente, que en lo cultural se hallan en Grecia y en lo político en Roma. Numerosos congresos, seminarios, publicaciones, etc., así como puesta en valor de los restos patrimoniales de esta época, han potenciado en los últimos años la consolidación y la vigorización del legado del Mundo Clásico.
Los lazos históricos que nos unen a todos aquellos ámbitos que formaron parte del mundo clásico, se han de considerar los innegables vínculos con los territorios que antaño formaron la Corona de Aragón. Aragón, Valencia, Cataluña y Mallorca, cuya mera enumeración transmite claramente que se trata de unidades históricas formadas en el periodo medieval y con un pasado común, manifestado institucionalmente en la existencia de la Corona de Aragón. Estos territorios (a los que habría que añadir otros como Sicilia, Nápoles, Cerdeña y Rosellón) tienen un obvio interés en el desarrollo de las investigaciones de historia medieval de la Corona de Aragón y sus instituciones actuales, políticas, sociales y culturales, plenamente incorporadas a la cultura europea desde la perspectiva de la formación histórica de los pueblos de Europa, lo que se pone de relieve a través de la financiación de actividades científicas (congresos, reuniones, conmemoraciones), publicaciones, excavaciones arqueológicas, restauraciones patrimoniales y un largo etcétera de acciones culturales.
Todas estas consideraciones pueden hacerse extensivas a la Historia Moderna, una etapa que, tras fijar sus raíces en la Edad Media, se abre al Mundo Contemporáneo para ofrecer las claves explicativas que dan respuesta a los interrogantes que tiene planteados el mundo actual.Está dirigido a estudiantes provenientes de áreas de conocimiento de Humanidades y Ciencias Sociales que hayan realizado estudios superiores de grado, licenciatura o máster oficial; siendo de especial interés para los titulados/as superiores con los siguientes perfiles: Historia, Historia del Arte, Historia y Patrimonio, Humanidades, y otras áreas de conocimiento de Humanidades y Ciencias Sociales.
También podrán cursar este programa de máster otros titulados/as, especialmente si se trata de profesionales autónomos del mundo de la cultura, personal de las diferentes administraciones públicas (central, autonómica o local), y personas que demuestren su experiencia laboral en el ámbito de estudio, a juicio de la Comisión Académica del Máster, y estén en posesión de un título superior universitario.
Los alumnos/as procedentes de estudios de diplomatura deberán cursar un mínimo de 60 créditos compensadores de materias troncales del grado de Historia, para obtener un total de los 240 ECTS (180 + 60 ECTS) exigidos para cursar estudios de postgrados oficiales.
Criterios que se tendrán en cuenta:
• Titulación, teniendo en cuenta la afinidad del perfil formativo del alumno/a de ingreso con la especialidad del Máster. Se tendrá en consideración, especialmente, la proveniencia del Grado o Licenciatura en Historia, Historia del Arte, Patrimonio, Geografía e Historia o Filosofía y Letras (en alguna de las especialidades de Historia), o bien en alguna otra titulación oficial afín, como la de Humanidades o Ciencias Sociales.
• Nota media del expediente académico.
• Becas de colaboración.
• Currículum vitae (valorando los cursos recibidos, los méritos de investigación y la experiencia profesional relacionada con los contenidos del máster).
• Conocimiento de idiomas.
• Experiencia laboral previa.
• Formación complementaria en el área de estudio del Máster.
• Superación de una prueba de acceso. En ese sentido el alumno/a habrá de pasar una entrevista personal o presentar una carta de motivación en la que justifique su interés o motivación por inscribirse en el Máster.
És una exigència ineludible de les societats conèixer-ne la trajectòria històrica per comprendre’n millor el present. És necessària la reconstrucció d’aquesta història aplicant un mètode científic per evitar les explicacions basades en mites o tergiversacions interessades. Es fa necessari, en conseqüència, formar especialistes capaços de fer avançar la historiografia i aprofundir en el coneixement del passat des de pressupòsits científics. El procés de construcció política de la Unió Europea afronta, en el moment actual, una sèrie de problemes com ara els límits recíprocs de la sobirania entre els diversos integrants, l’harmonització d’entitats amb tradicions culturals i històriques diferents –quan no enfrontades–, i la necessitat de buscar un fonament ideològic comú que respecte les identitats dels seus components. La reflexió històrica i un millor coneixement del passat, en especial l’estudi de les entitats polítiques que van haver d’afrontar a problemes semblants, pot contribuir a una millor comprensió dels reptes presents. Una d’aquestes la constitueixen, dins l’àmbit regional del sud d’Europa, els territoris del Mediterrani occidental, tant italians com espanyols, que van estar integrats a la Monarquia Hispànica. Aquesta va imposar als seus components un projecte basat en la fidelitat política a la dinastia Habsburg, identificada amb la defensa de la catolicitat, i en el respecte a les particularitats territorials que configuraven el model de govern de la Monarquia, cosa que va facilitar la consolidació i la permanència de trets identitaris –llengües, cultures, sistemes jurídics i polítics...–, que va tenir el suport dels grups dirigents locals. Amb la desaparició de la Monarquia Hispànica, els territoris espanyols i italians van seguir una trajectòria diferent, que va culminar en el segle XIX amb la seua integració respectiva als regnes d’Espanya i Itàlia. No obstant això, han perviscut alguns d’aquells caràcters identitaris. La riquesa d’aquesta història comuna i dels seus trets diferenciadors exigeix la formació d’especialistes que puguen desenvolupar tasques d’investigació directa basada en els riquíssims materials arxivístics, i de reflexió i síntesi a partir de fonts historiogràfiques. La formació prèvia més adequada és la que proporcionen els estudis de Grau en Història, Història i Patrimoni i Humanitats: Estudis Interculturals, i altres en què la Història Moderna tinga una presència notable en el pla d'estudis. La mateixa consideració tenen els llicenciats en Humanitats, en Història, en Geografia i Història (secció d'Història) i en Filosofia i Lletres (secció d'Història) dels plans anteriors a la implantació dels estudis de Grau. Per als titulats d'altres estudis, la Comissió Acadèmica del Màster, després d'analitzar el curriculum vitae del candidat (incloent si és el cas la realització d'una entrevista personal) , determinarà els complements formatius que haurà de superar amb caràcter previ.
Per als titulats d'altres estudis, la Comissió Acadèmica del Màster, després d'analitzar el curriculum vitae del candidat (incloent si és el cas la realització d'una entrevista personal) , determinarà els complements formatius que haurà de superar amb caràcter previ. Així mateix, i d'acord amb el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions d'accés als ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d'admissió a les universitats públiques espanyoles es reservarà un 5 per cent de les places disponibles per a estudiants que tinguen reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent, així com per a aquells estudiants amb necessitats educatives especials permanents associades a circumstàncies personals de discapacitat, que durant la seua escolarització anterior hagen precisat de recursos i suports per a la seua plena normalització educativa.
La Comissió Acadèmica del Màster decidirà l'admissió dels estudiants preinscrits en el màster aplicant el barem següent: " 60%: currículum vitae (els alumnes se seleccionaran segons el seu expedient acadèmic i en la seua valoració es tindrà especialment en compte l'haver cursat matèries que relacionades amb contingut del màster); " 40%: valoració, per l'esmentada comissió, dels motius i objectius formatius que han portat a sol·licitar l'admissió en el màster, en relació amb el seu currículum acadèmic o trajectòria professional, expressats en una memòria escrita.
Esta memòria ha d'articular-se en dos apartats:
1.- Motius d'elecció del Màster en relació al currículum presentat (justificació de prioritat respecte a altres Màsters; justificació de les matèries cursades en la titulació d'ingrés en relació a l'orientació del Màster; justificació de l'exercici professional amb el Màster que se solicita;...) Fins a un 30 % de la valoració total reservada a la Memòria
2.- Objectius formatius que es pretenen aconseguir o Formació per a la Investigació (en este cas indicar tema o temes d'especial interés) o Formació contínua per a l'activitat professional o Altres objectius de formació.
Fins a un 70 % de la valoració total reservada a la Memòria
Les persones que desitgen iniciar els estudis en aquest màster haurien de tenir idealment una formació filològica, en particular, i humanística, en general. És a dir, uns coneixements gramaticals i competències en les llengües pròpies i almenys en una llengua estrangera; coneixements generals de literatura i de la literatura relacionada amb una llengua en particular, i capacitat d’anàlisi i interpretació de textos a diversos nivells; com també l’interès pels fenòmens socials i culturals relacionats amb la llengua i la cultura. Igualment, seran molt útils els coneixements en altres àrees afins d’humanitats. No obstant això, també hi poden ser candidats aquelles persones que sense tenir cap preparació específica, mostren interès pels àmbits esmentats.
Tenint en compte que es tracta d’un màster d’investigació, és molt important tenir un esperit crític i una capacitat per a la reflexió analítica. Els candidats que vulguen cursar aquest màster han de tenir una gran capacitat de treball autònom i una capacitat bàsica per a la utilització de recerca de dades, material bibliogràfic i maneig d’eines informàtiques.
Finalment, han de ser persones compromeses amb la societat i que practiquen els valors propis d’una cultura basada en el pau, la tolerància i els valors democràtics, així com la igualtat de gèneres, el desenvolupament sostenible i els drets fonamentals.
És requisit específic per accedir al màster en Investigació en Llengües i Literatures tenir un nivell B2 de coneixement en, almenys, una de les dues llengües pròpies de la UV. Aquest nivell s'ha d’acreditar mitjançant la presentació d'una certificació oficial o una entrevista personal amb la direcció del màster.
Pel que fa als criteris específics d'admissió al màster en Investigació en Llengües i Literatures, la baremació que se seguirà és la següent:
- Punts equivalents a la seua nota de l'expedient calculada sobre 10.
- 5 punts per tenir una titulació filològica o en traducció.
- 3 punts per tenir una titulació en un altre àmbit.
- 3 punts per tenir un títol de màster de caràcter filològic o de traducció.
En l’actualitat la societat moderna demana professionals especialistes en la gestió del patrimoni cultural, el seu estudi i revaloració. Els filons d’ocupació relacionats amb aquesta matèria justifiquen el disseny del màster (ajuntaments i altres administracions públiques, empreses del sector, museus, etc.)Aquest màster està dirigit a titulats universitaris interessats a orientar o perfeccionar la seua formació acadèmica i investigadora en la identificació, anàlisi i gestió del patrimoni cultural, Es preveu fonamentalment la formació professionalitzadora de titulats superiors en el camp de les humanitats i les ciències socials, així com de professionals de l’art, la cultura, la documentació, la geografia, etc., en actiu, independentment de la seua formació universitària, sempre que existisca una relació d’afinitat curricular, professional o investigadora amb les matèries que componen el màster. Es pot ampliar l’oferta amb personal de les diferents administracions públiques (central, autonòmica o local), empresaris del sector turístic i personal d’institucions privades que demostre experiència laboral en l’àmbit de l’estudi i posseïsca un títol superior universitari.
Està dirigit a estudiants de les àrees de coneixement d’humanitats i ciències socials que hagen cursat estudis superiors de grau, llicenciatura o màster oficial. És d’especial interès per als titulats superiors amb els següents perfils: història de l’art, geografia i medi ambient, història i patrimoni, història, informació i documentació, belles arts, comunicació audiovisual, humanitats, filosofia, filologia, antropologia, sociologia, ciències de la informació i arquitectura. Igualment pot ser d’interès per als diplomats en conservació i restauració, turisme i biblioteconomia i documentació.
La selecció es realitzarà d’acord amb els criteris següents:
- Expedient acadèmic.
- Adequació del perfil acadèmic als continguts del màster.
- Experiència en treballs relacionats amb el patrimoni cultural.
- Coneixement de llengües antigues i modernes.
- Informació derivada de les entrevistes que es puguen fer
El màster en pensament filosòfic contemporani ofereix formació amb rigor filosòfic sobre idees, conceptes, corrents de pensament i debats dominants en els discursos públics contemporanis sobre filosofia, cultura, art, política, religió, ciència i tecnologia.
El màster està obert a dues perspectives: una formativa i l’altra investigadora. La primera perspectiva està dirigida a fomentar en els estudiants el coneixement dels problemes principals i els debats contemporanis de rellevància filosòfica, així com la comprensió de les relacions de la filosofia amb diferents esferes de la cultura i el pensament. Aquesta perspectiva és d’interès especial per a graduats o llicenciats en Filosofia, Humanitats, Història, Història de l’Art, Ciències Polítiques, Sociologia, Periodisme, Comunicació Audiovisual, Filologia, Arquitectura i Belles Arts. La segona perspectiva pretén, a més, afavorir l’accés en condicions òptimes, dels estudiants que així ho desitgen, al Tercer Cicle d’estudis de Filosofia, és a dir, al doctorat.
Recentment, hem renovat el pla d’estudis per tal de:
(a) cobrir disciplines filosòfiques anteriorment desateses, com l’estètica, la filosofia moral i la filosofia política, i
(b) incrementar l’optativitat per a facilitar que l’estudiant puga organitzar-se els estudis d’acord amb els seus interessos intel·lectuals.
Eixides professionals: Tercer Cicle dels estudis de Filosofia; gestió cultural, gestió editorial, comunicació, crítica cultural i assessoria intel·lectual; investigació, especialment en ciències humanes i ciències socials; ensenyament de la filosofia i matèries afins a diferents nivells.El màster Pensament filosòfic contemporani està obert a dos tipus d’estudiants:
1.- Llicenciats i graduats en filosofia.
2.- Altres titulacions (fonamentalment en ciències humanes, socials i amb formació artística) interessats en la reflexió sobre els fonaments teorico-conceptuals dels seus camps d'especialització.
La Comissió valorarà el curriculum vitae dels estudiants (la qual cosa determinarà el 100% de l'avaluació de cada sol·licitud d'admissió), aplicant els criteris següents:
- Expedient acadèmic: fins a 40 punts.
- Llicenciatura o Grau en Filosofia: 20 punts.
- Experiència professional (docència o investigació en Filosofia o Humanitats), estades internacionals d'investigació, participació en congressos, cursos o altres titulacions, publicacions i semblants: fins a 20 punts.
- Coneixement d'idiomes filosòficament rellevants: francés, alemany i italià (certificat oficial del nivell B1 o superior del MCER o homologable); anglés (certificat oficial de nivells superiors a què s'hagen fet valdre en compliment dels requisits d'accés, o homologable) : fins a 20 punts.
Per a poder ser admés en este Màster, a més d'estar en possessió d'un títol universitari que permeta l'accés a les ensenyances de màster, els estudiants amb nacionalitat de països no angloparlants que a més procedisquen del sistema educatiu d'un país la llengua dels quals no siga l'anglés, hauran d'acreditar el nivell B1 de coneixement d'anglés, definit en la classificació del Marco Comú Europeu de Referència. D'altra banda, per a poder ser admés en este Màster, a més d'estar en possessió d'un títol universitari que permeta l'accés a les ensenyances de màster els estudiants amb nacionalitat de països no castellanoparlants que a més procedisquen del sistema educatiu d'un país la llengua dels quals no siga l'espanyol, hauran d'acreditar el nivell C1 de coneixement d'espanyol, definit en la classificació del Marco Comú Europeu de Referència, o, alternativament, el nivell B2 de coneixement d'espanyol i el nivell C1 de coneixement d'anglés, anàlogament definits. Ara bé, del requeriment del nivell C1 d'anglés en este últim cas seran exclosos estudiants que procedisquen de sistemes educatius la llengua de docència del qual siga l'anglés.
El màster pretén donar resposta a una necessitat clara de formació especialitzada a la Comunitat Valenciana, caracteritzada pel sòlid dinamisme internacional de les seues empreses i per la presència nombrosa de ciutadans de la Unió Europea i d’altres procedències amb necessitats lingüístiques que els traductors han de satisfer.
Una altra dada que reforça l’interès científic i professional del títol és la incorporació en el currículum d’activitats traductològiques o funcions de la traducció que cada vegada demana més l’entorn social i empresarial. Ens referim tant a les modalitats de la traducció audiovisual (subtitulació, doblatge i veu en off), com a la subtitulació per a sords i l’audiodescripció.
El màster es planteja amb una orientació doble (perfil professional i perfil academicoinvestigador) i amb dues especialitats possibles (anglès-espanyol o francès-espanyol).
El màster està especialment adreçat a titulats universitaris en Traducció i Interpretació, Filologia o altres àrees afins, i també a professionals acreditats de la traducció que posseïsquen una titulació universitària.
El programa formatiu del màster requereix un coneixement avançat (nivell C1 o superior) de les dues llengües implicades en el procés de traducció: l’espanyol i la llengua estrangera elegida com a font de traducció (anglès o francès).
El màster està especialment adreçat a titulats universitaris en Traducció i Interpretació, Filologia o altres àrees afins, així com a professionals acreditats de la traducció que desitgen reciclar-se i tinguen una titulació universitària.
Per a ser admès, es considerarà requisit sine qua non el coneixement avançat (nivell C1 o superior) de les dues llengües implicades en el procés traductològic (l’espanyol i la llengua estrangera elegida com a font de traducció), i també tenir un perfil acadèmic o professional adequat per al màster. Ambdós aspectes –igual que tots els mèrits que el candidat al•legue en el currículum– s’han d’acreditar de forma documental i, si la Comissió d’Admissió ho considera convenient, mitjançant una entrevista personal.
Per a valorar la idoneïtat dels candidats es considerarà especialment l’expedient acadèmic en relació amb el perfil del màster, l’experiència professional, així com haver superat altres cursos de postgrau rellevants.
Els productes pesquers representen una de les fonts de proteïna animal més important del món. No obstant això, mentre que la demanda mundial s’ha multiplicat en els darrers anys, la producció per pesca extractiva es manté estable, si no en clar decreixement. Per això, l’aqüicultura és la indústria alimentària de major creixement mundial.
El nostre país és un dels principals consumidors de peix i l’aqüicultura es revela com l’alternativa per garantir l’abastiment del mercat. La incorporació dels sistemes de gàbies flotants ha situat la Comunitat Valenciana entre els grans partícips del sector a nivell nacional. Així, doncs, l’aqüicultura constitueix un dels sectors emergents a la nostra Comunitat. Aquest màster ofereix un programa de formació avançada per cobrir aquestes necessitats i preparar especialistes professionals que sàpiguen dissenyar, gestionar, controlar i innovar a les piscifactories ja instal·lades o a d’altres de nova construcció. A més, és important formar investigadors preparats per avançar en el coneixement de les múltiples disciplines implicades en el cultiu d’espècies aquàtiques: nutrició, reproducció, patologia, etc. Es pot dir que, a més de treballar com a tècnics en qualsevol tipus d’empresa i activitat, aquests estudis formen futurs empresaris i investigadors.
Poden ser admesos en el màster en Aqüicultura estudiants procedents d’universitats espanyoles o pertanyents a l’espai europeu d’educació superior que acrediten estar en possessió d’una llicenciatura, enginyeria o grau en estudis afins com ara Biologia, Ciències Ambientals, Ciències del Mar, Farmàcia, Enginyeria Agronòmica, Enginyeria Tècnica Agrícola, Enginyeria Tècnica Forestal i Veterinària. Així mateix, hi poden ser admesos estudiants estrangers, després d’acreditar l’adequació del seu títol si no pertanyen a l’espai europeu d’educació superior.
L’admissió es farà de manera personalitzada, tenint en compte el currículum i l’expedient de la persona sol·licitant.
En relació amb el de grau d’afinitat al títol de màster de la titulació de procedència. Es consideren titulacions afins al títol proposat: la llicenciatura en Ciències Biològiques, Veterinària, Ciències Ambientals, Ciències del Mar, Farmàcia, Enginyeria Agronòmica, Tècnica Agrícola, Forestal i Tècnica Forestal, i tots aquells nous graus que substitueixen les anteriors llicenciatures.
S’adjunta baremació de les distintes sol•licituds rebudes utilitzada per les comissions de coordinació acadèmica del títol a cada universitat.
Formació de partida (títol amb què s’ingressa i d’altres): fins a 5 punts.
Qualificació mitjana de l’expedient de la titulació d’accés: fins a 4 punts (1-aprovat, 2-notable, 3-excel·lent i 4-excel·lent MH).
Experiència professional acreditada en aqüicultura: fins a 3 punts.
Recerca acreditada: fins a 4 punts.
Idiomes acreditats: fins a 0,5.
Carta de motivació/entrevista: fins a 2 punts.
La biodiversitat és un concepte polisèmic que engloba dimensions a diferents escales biològiques. Aquesta proposta té com a objectiu la formació multidisciplinària de postgraduats amb pou capacitació per fer front a la demanda política i social d'experts en aquesta àrea.
Un dels aspectes científics fonamentals és la necessitat d'estratègies realistes per conèixer, mesurar, inventariar, conservar i gestionar la biodiversitat, tal com la va definir la Conferència de Rio el 1992. Per a l'adequada comprensió dels aspectes relacionats amb la biodiversitat, és imprescindible la biologia evolutiva, disciplina que estudia l'origen, el canvi i la persistència de gens, les funcions biològiques, els individus, les espècies, els taxons supraespecífics i les poblacions interactuants d'éssers vius. En aquest camp es necessiten, també, coneixements sobre els processos i factors genètics, de desenvolupament, geogràfics, històrics i ecològics, entre altres, que actuen sobre l'evolució, l’adaptació i la diversitat dels éssers vius. Els desenvolupaments en biologia molecular, l'aplicació de noves tècniques de modelització i instrumentació i l'expansió de mètodes computacionals han causat un esclat dels estudis evolutius en tots els nivells d'organització biològica.
El perfil de l'estudiant del màster en Biodiversitat: Conservació i Evolució correspon a persones que han acabat titulacions prèvies de grau (o llicenciatura) en l'àmbit de les ciències experimentals i les tecnologies afins, i que desitgen completar la seua formació mitjançant la realització d'un màster amb orientació professional o investigadora en aquests àmbits, amb elevat nivell d'experimentalitat.
Així, es recomana com a perfil estar en possessió d'algun dels títols següents: grau (o llicenciatura) en Biologia, o en altres títols com Ciències Ambientals, Enginyeria Forestal, Agronomia, Veterinària o títols corresponents a altres ciències experimentals i tecnologies afins.
La selecció dels estudiants es farà sobre la base de raons científiques i acadèmiques basades en:
- L'adequació de la formació de l'estudiant al perfil recomanat (40-50 %).
- L'expedient acadèmic (30-40 %).
- El currículum presentat (amb justificació documental dels mèrits al·legats) (10-20 %).
En cas que es considere convenient, es podrà realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats en el currículum.
El títol de màster universitari en Bioestadística té com a objectiu adaptar l'oferta acadèmica a les tendències professionals del mercat laboral pel que fa a la recerca en epidemiologia, la recerca clínica i farmacèutica i el medi ambient i sistemes naturals, per a la formació de professionals capacitats per al tractament i l’anàlisi de la informació disponible en els experiments de recerca que es duen a terme en qualsevol branca de la bioestadística. L'objectiu del títol no és únicament generar individus coneixedors de diverses tècniques i procediments d'anàlisi estadística, sinó també capacitar professionals estadístics experimentats en l'anàlisi de la informació.
Aquest títol de màster en Bioestadística es planteja com una continuació natural d'especialització professional i formació d'investigadors en tres àmbits molt específics: epidemiologia, la recerca clínica i farmacèutica i la recerca en medi ambient. En aquestes tres àrees, el proveïment essencial d'epidemiòlegs, clínics i ambientòlegs provenia de titulacions específiques relacionades amb la biologia, la medicina, la farmàcia i el medi ambient, respectivament. Tanmateix, davant el ritme vertiginós de la recerca en totes aquestes àrees, s'ha acusat la necessitat que els experts no només tinguen els coneixements i les destreses pròpies que aquestes titulacions proporcionen, sinó que reben complements de formació relacionats amb la modelització estadística i les tècniques de predicció sofisticades. Aquests coneixements i habilitats es fan indispensables per garantir una planificació rigorosa i vàlida dels seus experiments i recerques, així com un tractament profitós de la informació aconseguida.
La formació prèvia més adequada és la que proporcionen els estudis de llicenciatura/grau en l'àrea de Ciències de la Salut i de la Vida (Medicina, Biologia, Farmàcia, Medi Ambient, Enginyeria Agrícola, etc.) i de llicenciatura/enginyeria superior/grau en les àrees de Ciències Bàsiques i Tècniques. També tindran un perfil adequat els titulats en altres àrees que tinguen experiència professional en l'àmbit d'aquest màster.
L'admissió es fa de manera personalitzada, tenint en compte la formació i l’experiència prèvia del sol·licitant en relació amb els continguts de les diferents matèries del màster, i també el seu expedient acadèmic.
Per a l'admissió s'aplicarà el barem següent:
• 50%: expedient acadèmic
• 20%: experiència professional
• 10%: experiència investigadora
• 20%: altres mèrits (beques, col·laboracions, altres títols, nivell d'idiomes, etc.)
Davant l'existència d'indicadors d'interès social, la creixent demanda d'investigadors en aquest camp, tant a centres tecnològics com a empreses i administració, l'interès d'aquesta àrea de recerca en la comunitat científica, amb revistes amb un índex d'impacte que augmenta significativament any rere any, l'existència de grups de recerca en aquest camp, tant a universitats com a centres de recerca de l'estat, cosa que suposa una massa crítica important d'investigadors, el màster pretén donar resposta a aquestes necessitats i oferir coneixements especialitzats dels processos contaminants tant en el medi ambient com en els éssers vius que l’habiten.
Es consideren perfils més adequats les llicenciatures, enginyeries o graus en estudis afins com: Biologia, Ciències del Mar, Ciències Ambientals, Biotecnologia, Farmàcia, Bioquímica i Ciències Biomèdiques, Enginyeria Agronòmica, Enginyeria Tècnica Agrícola, Enginyeria Tècnica Forestal.
Els alumnes seran admesos sobre la base de l'avaluació dels seus currículums.
Es considerarà el barem següent:
• Trajectòria acadèmica (60%) (qualificacions de grau, llicenciatura o enginyeria).
• Exercici de la professió (10%), si s’escau.
• Altres cursos d'especialització que haja realitzat (10%).
• Escrit en què expose els motius pels quals desitja cursar aquests estudis (10%).
• Entrevista personal (10%).
Tot això, ho valorarà la comissió corresponent.
Del total de les places:
Se’n reserva el 30% per curs acadèmic per a titulats en Ciències Biològiques.
Se’n reserva el 30% per curs acadèmic per a titulats en Ciències Ambientals, Ciències del Mar, Bioquímica i C. Biomèdiques, Farmàcia, Veterinària, Enginyeria Agronòmica, Enginyeria Forestal.
El màster posseeix sobretot una orientació investigadora i proporciona la formació necessària per a desenvolupar una tasca en l’àmbit de la investigació universitària, empresarial o en organismes oficials dedicats a la investigació. Aquesta formació es veu enfortida mitjançant la realització d’un treball de fi de màster que es du a terme en alguna de les línies que ofereixen els grups d’investigació que participen en el màster i el prestigi dels quals és conegut a escala nacional i internacional. Per tant, des del punt de vista científic i acadèmic, l’interès del màster està directament relacionat amb la capacitació que proporciona per a la investigació en els sectors públics i privats. Així mateix, des del punt de vista professional, la transcendència de la contribució de la física al desenvolupament tecnològic, i per tant a la formació de tecnòlegs, és crucial en qualsevol societat moderna que vulga basar el seu desenvolupament en el coneixement capdavanter. En aquest sentit cal assenyalar que moltes de les línies d’investigació tenen connexió amb l’entorn econòmic i social de la Comunitat Valenciana, i són el fonament d’iniciatives com la creació del Val Space Consortium (VSC) que inclou el Laboratory of Materials for Space Applications, la participació activa en el Parc Científic de la Universitat de València i la creació d’empreses derivades (spin-off) a través dels instituts d’investigació que participen en el programa de doctorat Física: l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), l’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M), l’Institut de Ciència de Materials de la Universitat de València (ICMUV), l’Institut d’Investigació en Física Mèdica (IFIMED) i l’Institut Tecnològic d’Òptica, Color i Imatge (AIDO),…Està dirigit a estudiants que han obtingut el grau (o la llicenciatura) en Física i desitgen completar la seua formació mitjançant la realització d’estudis de postgrau amb orientació fonamentalment investigadora, encara que també professional, en l’àmbit de la física i tecnologies afins.
També és d’especial interès per a graduats o llicenciats en Matemàtiques, Química i enginyeries tècniques i superiors amb interès a especialitzar-se en algun camp de la física.
Els llicenciats o graduats en Física per una universitat espanyola o d’un país de l’EEES s’incorporaran automàticament al màster.
Els titulats, tant d’altres branques de coneixement del sistema universitari espanyol o d’altres països de l’EEES, com aquells procedents de fora de l’EEES, s’hauran de sotmetre a un procés de selecció davant la comissió pertinent. La selecció es realitzarà, si escau, atenent l’expedient acadèmic, el currículum de l’estudiant i l’afinitat dels estudis prèviament cursats en la branca de coneixement en què s’enquadra aquest màster. Els titulats amb càrrega docent inferior a 240 ECTS també seran sotmesos a aquest mateix procés de selecció.
El nivell d'anàlisi molecular en biologia és essencial per a comprendre com funcionen els éssers vius. En la introducció del Llibre blanc de Bioquímica i Biotecnologia s'indica que l'avanç de les anomenades biociències moleculars en el segle XX ha sigut espectacular i que les seues aplicacions “estan considerades, després de les tecnologies de la informació, la següent gran ona d'expansió de l'economia basada en el coneixement”. D'ací es deriva que la posada en marxa d'un màster que té com a objectiu fonamental la formació de professionals en biociències moleculars té un gran interès acadèmic, científic i professional.
La formació de personal altament qualificat en el camp de les biociències moleculars (i, en el seu aspecte més pràctic, en biotecnologia) té una gran importància socioeconòmica, en el seu doble vessant de formació de professionals per a empreses biotecnològiques i d’emprenedors potencials lligats al Parc Científic de la Universitat de València.
Està adreçat a estudiants que han finalitzat titulacions de grau (o llicenciatura) en l'àmbit de les ciències experimentals i tecnologies afins i que desitgen completar la seua formació mitjançant la realització d'un màster amb un marcat perfil investigador.
Com a perfil es recomana estar en possessió d'un grau (o llicenciatura) en Biologia, Biotecnologia, Bioquímica o Farmàcia, o títols corresponents a altres ciències experimentals i tecnologies afins.
El màster no es planteja complements formatius generals. No obstant això, una de les matèries optatives oferides: Fonaments en expressió gènica (3 crèdits) ha de ser cursada obligatòriament per aquells estudiants que, segons el parer de la Comissió de Coordinació Acadèmica, i després d'examinar el seu expedient, necessiten formació addicional en Biologia Molecular.
La selecció dels estudiants es realitzarà sobre la base de criteris científics i acadèmics basats en:
- L'adequació de la formació de l'estudiant al perfil recomanat (40-50%)
- L'expedient acadèmic (30-40%)
- El currículum vitae presentat (amb justificació documental dels mèrits al·legats) (10-20%). En el cas que es considere convenient, es podrà realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats en el currículum.
El coneixement en ciències biomèdiques i biotecnologia té un vessant de transferència indubtable, ja que és aplicat al desenvolupament de noves teràpies, productes i serveis. Els mètodes desenvolupats en aquestes àrees es troben al darrere dels últims avanços més trencadors en medicina i agricultura i, per tant, contribueixen a millorar el medi ambient, el benestar econòmic i la salut. Alguns assoliments de transcendència rellevant de les últimes dècades, com l’obtenció de cultius transgènics, la millora animal i vegetal, la bioremediació, la producció industrial de medicaments i molècules d’interès farmacèutic, el reconeixement del potencial de les cèl·lules mare en la teràpia cel·lular, l’ús dels avanços en virologia per a la teràpia gènica, el diagnòstic molecular de malalties genètiques per a la seua detecció precoç o el disseny de dianes terapèutiques, el desenvolupament de models animals o cel·lulars de patologies humanes, la farmacologia personalitzada o els avanços en reproducció assistida es fonamenten en el coneixement generat en el marc de les ciències biomèdiques i la biotecnologia.
L’objectiu del programa és oferir una formació d’alta qualitat que permeta als futurs titulats en aquest màster integrar-se en activitats de recerca, innovació i desenvolupament en centres de recerca bàsica o sanitària o en empreses del sector farmacèutic, biotecnològic o biomèdic.
El perfil de l’estudiant del Màster en Recerca i Desenvolupament en Biotecnologia i Biomedicina correspon a titulats i titulades que han finalitzat titulacions prèvies de grau (o llicenciatura) en l’àmbit de la biotecnologia, la biomedicina, la bioquímica o la biologia molecular i que desitgen completar la seua formació mitjançant la realització d’un màster amb orientació professional o investigadora en aquests àmbits, amb un elevat contingut experimental.
Per això es recomana com a perfil estar en possessió d’algun dels títols següents: grau (o llicenciatura) en Biotecnologia, Bioquímica, Biomedicina o títols afins corresponents a altres ciències biològiques o mèdiques afins, sota valoració de la comissió acadèmica de màster.
Es tenen en compte els criteris següents:
1. Mitjana de l’expedient acadèmic i adequació de la formació de l’estudiant al perfil recomanat (titulació). Fins a 50 punts. Es pot aplicar un coeficient d’afinitat entre 0,6 i 1 en funció de la titulació:
| Coeficient | 1 | 0.8 | 0.6 |
| Titulació | Bioquímica Biomedicina Biotecnologia i afins | Biologia Farmàcia Medicina i afins | Tecnologia d'Aliments Nutrició i Dietètica CC. Ambientals Infermeria Odontologia Química Enginyeria Química i afins |
2. Coneixements d’idioma anglès (nivell B2), experiència pràctica prèvia, formació complementària en l’àrea d’estudi del màster, etc. (30 punts). Adjuntar documentació acreditativa.
3. En cas necessari, es farà una entrevista personal o per videoconferència a un màxim de 10 candidats, en cada fase d’admissió, que no hagen quedat entre els 25 primers per a la selecció de les 7 vacants. La valoració d’aquesta entrevista és de 20 punts que se sumaran als obtinguts en els apartats anteriors per a la selecció de 7 admesos (els 25 primers sumaran aquests 20 punts de forma automàtica). Els aspectes que s'avaluaran en l'entrevista seran:
- Objectius professionals futurs (33%)
- Motivació en l'àrees temàtiques del màster (33%)
- Claredat en l'expressió d'idees (33%)
Acreditació de B2 d’espanyol per a nacionals de països de parla no hispana (a través d’un Diploma d’Espanyol com a Llengua Estrangera en un nivell de B2, o, si escau, prova oral i escrita).
Les matemàtiques són una ciència bàsica, present en altres ciències i en general en la majoria de les branques del saber. El seu desenvolupament està íntimament lligat al progrés del coneixement humà des de l’antiguitat, i és impossible imaginar el món actual sense la presència de les matemàtiques.
D’una banda, les matemàtiques són una ciència transversal que intervé de manera decisiva en l’avanç científic. La investigació en matemàtiques en el món actual és intensa i crucial per al progrés humà.
De l’altra banda, en els últims anys han sorgit noves aplicacions en camps tan diversos com la genètica, la biotecnologia, la criptografia, les tecnologies de la informació i la comunicació, les finances, etc. En aquest sentit, avui dia podem trobar matemàtics en llocs de treball inimaginables fa uns anys. La formació necessària per a ocupar aquests llocs requereix uns coneixements especialitzats avançats de matemàtiques que no s’obtenen en el grau. Van més enllà de les possibilitats del grau.
L’accés als estudis oficials de postgrau es pot realitzar des de diferents perfils formatius.
Els alumnes que acrediten estar en possessió del títol de llicenciat o llicenciada en Matemàtiques, Estadística, Física, Química, Informàtica o del títol d’Enginyeria, cursaran directament els 60 crèdits del màster. Hi accedeixen també de manera directa els alumnes que acrediten posseir el títol de grau que de manera natural substituïsca els esmentats anteriorment.
Per als alumnes que posseïsquen una titulació diferent amb les anteriors, la comissió acadèmica del màster demanarà la informació necessària de l’estudiant sobre els seus coneixements i realitzarà una proposta sobre les seues condicions d’admissió, i establirà, si escau, la tutela que considere acadèmicament adequada.
S’han de seleccionar els alumnes utilitzant criteris d’excel·lència acadèmica i acords entre les universitats receptores i les emissores. Es realitzaran entrevistes personals.
Es tracta d’un màster destinat a formar estudiants en el camp de la nanociència i la nanotecnologia amb la finalitat que puguen iniciar una activitat investigadora conduent a una tesi doctoral. Àmbits de coneixement en què s’inscriu: fonamentalment, en les àrees de química, física, enginyeries, ciència de materials, bioquímica, farmàcia i medicina.
La temàtica del màster es troba en la intersecció entre la nanociència/ nanotecnologia i els sistemes moleculars. Incideix, doncs, en àrees científiques d’interès actual com ara electrònica molecular, magnetisme molecular, química supramolecular, física de superfícies, o ciència dels materials moleculars.
Haver cursat estudis previs de grau en titulacions d’ensenyaments tècnics o experimentals relacionades amb els objectius del màster, entre les quals: Química, Física, Bioquímica, Biotecnologia, Farmàcia, Medicina, Enginyeria Química, Enginyeria Electrònica, o àrees de coneixement afins.
Es recomana així mateix un nivell B2 d'anglés que garantisca que l'estudiant pot seguir les classes teòriques, ja que estes s'impartixen en anglés.
Per accedir a aquest màster, els estudiants han de tenir els requisits d'admissió específics següents:
- Requisits d'admissió específics: haver cursat estudis previs de grau en titulacions d'ensenyaments tècnics o experimentals relacionats amb els objectius del màster, entre els quals hi ha Química, Física, Bioquímica, Biotecnologia, Farmàcia, Medicina, Enginyeria Química, Enginyeria Electrònica o àrees de coneixement afins. En el cas d'alumnes estrangers, aquests han d'estar en possessió d'un títol oficial homologable a alguna de les titulacions anteriors, o acreditar un nivell de formació equivalent als títols espanyols indicats anteriorment.
Criteris de valoració de mèrits:
- Expedient acadèmic (80%).
- Coneixements d'anglès superiors al mínim exigit (10%).
- Altres mèrits del currículum (10%).
El camp de treball professional de l’optometrista és cada vegada més ampli i les necessitats de formació i reciclatge professional en el camp de les noves metodologies i tecnologies són ja fonamentals.
L’optometria és una branca científica d’àmplia aplicació clínica que ha tingut un creixement fulgurant els últims anys amb l’obertura de nous camins de recerca i aplicació clínica relacionats amb les noves tècniques de compensació i anàlisi d’ametropies. El camp d’aplicació clínica de l’optometria ha estat ampliat a l’anàlisi prèvia i el seguiment de la cirurgia refractiva, els nous tipus de compensació mitjançant lents de contacte, els tractaments de teràpia visual avançada o les aplicacions de les metodologies psicofísiques en la de detecció precoç de patologies visuals, complementàries de les tasques de diagnòstic oftalmològic. Cal afegir-hi a més que l’envelliment de la població planteja una sèrie de problemes visuals en què l’actuació de l’optometrista serà fonamental, tant en el tractament com en l’atenció primària.
Amb aquest màster s’obtindrà una alta capacitació en l’especialització professional en diferents àrees de l’optometria, com ara l’optometria geriàtrica, les teràpies visuals o els aspectes optomètrics de la cirurgia refractiva, entre altres. Els estudis capacitaran, a més, per a realitzar tasques de recerca tant en l’àrea de les ciències de la visió com en l’àrea de la clínica aplicada. Per això, l’orientació és acadèmica, i de caràcter mixt, tant per a la capacitació com per a la pràctica professional especialitzada com per a la capacitació per a la recerca.
L’estudiant del màster Optometria avançada i ciències de la visió ha de ser un professional de l’àrea de les ciències de l’optometria i ciències de la visió, amb interès a ampliar els coneixements científics i pràctics en un curs de vocació clínica aplicada, però amb una formació que li permeta eventualment iniciar una carrera d’investigació.
Al màster en Optometria Avançada i Ciències de la Visió de la UVEG tindran accés preferent els que estiguen en possessió del títol de Grau en Òptica i Optometria. Es consideraran també com a preferents les titulacions de l'àrea de Ciències de la Salut. També es consideraran com a preferents les titulacions d'educació superior estrangera relacionades amb la formació en l'àrea d'Òptica i Optometria i altres dins de l'àrea de Ciències de la Salut, prèvia homologació d'acord amb la normativa vigent a este efecte.
En el cas d'estudiants amb necessitats educatives específiques derivades de discapacitat, la Comissió de Coordinació Acadèmica del màster s'encarregarà de buscar els servicis de suport i assessorament adequats, que avaluaran la necessitat de possibles adaptacions curriculars.
En l’admissió dels estudiants es tindran en compte els criteris de selecció següents:
- Afinitat dels estudis cursats amb el màster (fins al 20%)
- Mitjana de l’expedient acadèmic (70%)
- Formació complementària en l’àrea del màster (5%)
- Experiència laboral (5%)
La paleontologia és una disciplina que estudia i interpreta el passat de la vida sobre la Terra a través dels fòssils. Inclosa dins de les ciències naturals, té un cos de doctrina propi i comparteix fonaments i mètodes amb la geologia i la biologia, amb les quals s'integra estretament. De fet, la paleontologia retorna a aquestes ciències els fonaments que li proporcionen en forma d’inputs o contribucions per a moltes altres àrees de la ciència a causa de l'àmplia gamma de possibles aplicacions de la recerca paleobiològica (evolució, biodiversitat, deriva dels continents, canvi climàtic…). Així, doncs, l'aplicació més habitual de la paleontologia és la contribució bàsica a altres ciències a través de la recerca de les restes fòssils. Tot i això, la paleontologia té utilitat en moltes altres àrees (moltes no relacionades directament amb la geologia o la biologia), que a Espanya estan clarament infraexplotades en comparació a altres països europeus o de fora de l'entorn europeu (Estats Units, Canadà, Austràlia, etc.). Aquestes àrees inclouen, per exemple, l'aplicació de la paleontologia a prospeccions petrolíferes, de mineria i d'altres recursos geològics, la utilitat en enginyeria d'obra civil, en estudis d'impacte ambiental i canvi climàtic, en arqueologia, en palinologia forense, en palinologia mèdica, protecció del patrimoni natural i cultural, i en extensió a la societat (museística, divulgació, parcs temàtics). L'objectiu d'aquest màster és proporcionar una base sòlida en el camp de la paleontologia aplicada que permeta els estudiants desenvolupar una carrera professional en qualsevol dels vessants de la paleontologia, i cobrir així una deficiència de professionals en aquest sentit al nostre país. Entre aquestes eixides professionals, destaquen l'ocupació o creació de treball autònom en centres i empreses de gestió i difusió del patrimoni natural, administracions públiques, empreses de prospecció i gestió de recursos geològics, consultories i seguiment d'obres (protecció del patrimoni paleontològic), auditories ambientals i ordenació del territori, cartografia geològica, museus, centres d'interpretació i divulgació paleontològica. El màster, a més, capacita els estudiants que ho desitgen per seguir una carrera investigadora o docent. Titulació afí: al Màster en Paleontologia Aplicada tindran accés preferent els qui ostenten el títol de Grau en Geologia, Biologia o titulacions afins. En segon ordre aquells titulats en la branca de Ciències.
- Acreditació de B2 d'espanyol per a nacionals de països de parla no hispana. A través d'un Diploma d'Espanyol com a Llengua Estrangera en un nivell de B2, o en el seu cas, prova oral i escrita.
- Acreditació de B2 de llengua anglesa, segons el marc comú europeu de referència per a les llengües, o en el seu cas, prova oral i escrita.
Es tindran en compte els següent criteris:
1.- Afinitat dels estudis de grau cursats amb el Màster (entre el 40% i 50%).
2.- Mitjana de l'expedient acadèmic (entre el 30% i 40%).
3.- Motivació del/l'estudiant (fins al 10% de la nota d'admissió).
4.- Altres: Coneixements d'idiomes, experiència laboral prèvia, formació complementària en l'àrea d'estudi del Màster, etc. (fins al 10% de la nota d'admissió).
La química és la ciència que estudia la composició, la síntesi, les propietats, el comportament i la reactivitat de la matèria. Versa sobre propietats de compostos materials de tota mena, d’inorgànics, d’orgànics i de biològics, i també sobre els aspectes del canvi i de la reactivitat. Inclou la recerca d’estructures i mecanismes de les transformacions químiques i la síntesi de nous compostos, així com el desenvolupament de noves eines per a l’anàlisi. Amb la seua capacitat permanent d’innovació ha tingut sempre un enorme impacte en el progrés, i ha desenvolupat productes i tecnologies que han incidit i incideixen en tots els camps d’activitat dels éssers humans. La ciència química té un paper molt important en la protecció de la salut i el medi ambient, en la millora de les condicions higièniques i sanitàries, en l’obtenció i garantia dels aliments i en la fabricació de nous materials que permeten millorar la qualitat de les nostres vides. El seu futur se centra especialment en quatre àmbits d’interès general: la vida, el medi ambient (incloent-hi els desastres naturals), els nanomaterials i l’energia. La superespecialització actual pot ser un problema per a donar resposta a necessitats actuals, ja que els àmbits assenyalats són multidisciplinaris i així s’han d’abordar. Per posar remei a aquesta situació, el científic s’ha d’obrir a altres ciències i l’educació científica ha de ser més àmplia.
El màster universitari en química està pensat per a l’exercici de la professió de químic en els àmbits que són i seran propis al professional: acadèmic, investigador i industrial. Persegueix mostrar la manera com s’aborden els problemes i es resolen des del punt de vista de les diferents especialitats bàsiques: analítica, física, orgànica i inorgànica, i com es necessita de la multidisciplinarietat entre les pròpies especialitats bàsiques de la química i les altres ciències per a complementar i avançar en el coneixement.
El perfil de l’estudiant del Màster Universitari en Química correspon a persones que han finalitzat titulacions prèvies de grau en l’àmbit de la química i/o ciències i tecnologies afins, que desitgen completar la formació mitjançant la realització d’un màster amb orientació acadèmica o de recerca o bé orientació d’especialització professional cap a la indústria química i/o empresa química.
Així, es recomana com a perfil estar en possessió d’algun d’aquests títols: grau en Química, grau en Farmàcia, graduat en Enginyeria Química, grau en Bioquímica, grau en Ciències Ambientals (branca de Ciències) o títols afins a la química.
La selecció dels estudiants, la realitza la comissió de coordinació acadèmica atenent raons científiques i acadèmiques basades en:
Amb aquest màster es pretén proporcionar una formació en química orgànica avançada amb un èmfasi especial en l’aspecte experimental, que abrace tant els aspectes científics en l’àmbit de la recerca com els aplicats i tecnològics en cada una de les matèries triades. Els alumnes adquiriran en aquest màster el conjunt d’aptituds, coneixements i destreses requerits per a exercir les activitats professionals en què es pot veure implicat un/a químic/a orgànic/a, tant en l’àmbit acadèmic com en la indústria. Un caràcter específic dels estudis és la formació en química farmacèutica en els diversos aspectes relacionats amb el seu vessant industrial en l’apartat de recerca i el de producció.El màster va adreçat a un perfil d’estudiants amb una formació prèvia en matèries relacionades amb els continguts que s’hi imparteixen. D’acord amb això, la comissió acadèmica valorarà favorablement les sol•licituds d’admissió en el màster dels estudiants que procedisquen de les titulacions de química i farmàcia. En el cas d’estudiants que procedisquen d’altres titulacions, la comissió acadèmica estudiarà cada sol•licitud de manera individualitzada.
Coneixement de castellà a nivell C1. Recomanat coneixement d’anglès a nivell B1.
La selecció dels estudiants, la du a terme la comissió acadèmica sobre les bases següents:
La valoració de l’expedient acadèmic dels candidats i candidates és ponderada, és a dir, es té en compte la puntuació mitjana de la titulació de la universitat de procedència. Es consideren mèrits addicionals el coneixement d’idiomes, estar en possessió de titulacions addicionals, la realització de cursos especialitzats rebuts, i altres mèrits rellevants.
Aquest màster ofereix una formació avançada i integral en el coneixement i la utilització de les tècniques experimentals en química, necessàries per a l’anàlisi i la caracterització de substàncies. El seu programa formatiu permet completar els estudis als titulats en aquesta àrea de coneixement; en la seua orientació professional, aporta continguts específics i experimentals que permeten una aplicació immediata al món empresarial. Alhora, proporciona una sòlida iniciació a la investigació, tant per a la seua posterior aplicació en l’àmbit universitari com en empreses privades o organismes oficials en què es desenvolupen tasques relacionades amb aquesta activitat.El perfil de l’estudiant del màster TEQ correspon a persones que han finalitzat titulacions prèvies de grau (o llicenciatura) en l’àmbit de les ciències experimentals i tecnologies afins i que desitgen completar la formació mitjançant la realització d’un màster amb orientació professional en aquests àmbits, amb un nivell d’experimentalitat elevat i dotat també de formació investigadora.
Així, es recomana com a perfil estar en possessió d’algun dels títols següents: grau (o llicenciatura) en Química, o en d’altres com Farmàcia, Ciència i Tecnologia d’Aliments, Nutrició Humana i Dietètica, Bioquímica, Ciències Ambientals, Enginyeria Química, Tecnologia Química, o títols corresponents a altres ciències experimentals i tecnologies afins.
La selecció dels estudiants és a càrrec de la comissió de coordinació acadèmica sobre la base d’aquestes raons científiques i acadèmiques:
Les tecnologies quàntiques són aquelles que es construeixen amb dispositius de naturalesa quàntica, aprofitant fenòmens com la superposició i l'entrellaçament per a obtindre avantatges en tasques de sensado, metrologia, comunicació, encriptat, simulació i computació, entre altres.
El camp de les tecnologies quàntiques és una àrea d'investigació prioritària a Europa, E.E.U.U, la Xina, el Canadà, Austràlia i el Japó, entre altres regions desenvolupades.
Aquest reconeixement oficial té lloc perquè les tecnologies quàntiques han saltat del món acadèmic a l'entorn empresarial, amb un impacte econòmic creixent. Aquest impacte es materialitza a través d'un número exponencialment creixent de startups, que sumen o complementen les iniciatives organitzades per empreses consolidades, com Airbus, Telefónica, Vodafone, i Thales Athenea entre altres.
El Màster és un programa de formació integrat, orientat a graduats/des de carreres tècniques i científiques i a professionals d'empreses tecnològiques, de comunicació i de serveis. El màster proposa una educació completa en el camp de les tecnologies quàntiques, a nivell de desenvolupament i usuari/a avançat.S'acceptaran estudiants que hagen cursat carreres de caràcter tecnic-científic amb assignatures de física i matemàtiques (com són els graus de física, química, matemàtiques, enginyeries o similars) .
Es valorarà i prioritzarà les sol·licituds en funció dels següents criteris d'admissió:
| Criteri | Ponderació |
| Expedient acadèmic | 5 |
| Qualificacions en assignatures d'interés per al màster Adequació de coneixements previs al màster | 3 |
| Experiència investigadora (treballs de grau, estades i col·laboracions amb grups d'investigació, o similar) | 1 |
| Motivació, interés i cartes de recomanació | 1 |
La virologia és una disciplina amb repercussions en molt diversos àmbits. Tal com ha posat de manifest la pandèmia de COVID-19, les infeccions víriques juguen un paper clau en la salut humana i poden condicionar fortament les nostres vides. No obstant això, la present pandèmia no és sinó l'última d'una sèrie d'emergències virals fruit de la transmissió de virus entre animals i humans, entre les quals podem destacar el VIH/SIDA, variants de la grip, l'Ébola o el virus Zika, entre altres, a les quals cal sumar les infeccions causades per altres virus humans.
A més, els virus tenen importants repercussions en la producció d'aliments, tant en agricultura com en ramaderia, sent entitats ubiqües i altament diverses amb un important rol en els ecosistemes. Finalment, els virus i els seus derivats han sigut font de múltiples innovacions en biologia molecular i biotecnologia, proporcionant proteïnes d'utilitat pràctica, vectors d'expressió i fins a agents terapèutics contra tumors o bacteris resistents a antibiòtics. Per tant, la importància científica, tecnològica i social dels virus està fora de tot dubte.
La present proposta de màster pretén adoptar un enfocament generalista i integratiu, incloent les implicacions dels virus en la salut humana, animal i vegetal, però també la biologia, evolució
i les aplicacions biotecnològiques dels virus.Els requisits específics d'admissió al màster són els següents:
- Titulació de Grau en l'àrea de ciències de la vida, incloent Ciències Biològiques, Biotecnologia, Bioquímica, Biomedicina, Medicina, Farmàcia, o titulacions de similar denominació.
- Per a poder ser admés en aquest Màster, a més d'estar en possessió d'un títol universitari que permeta l'accés als ensenyaments de màster, els estudiants amb nacionalitat de països no hispanoparlants o que procedisquen de sistemes educatius estrangers on la llengua de docència no siga l'espanyol, hauran d'acreditar el nivell B2 de coneixement d'espanyol, definit en la classificació del Marc europeu comú de referència.
1. Expedient acadèmic (40 punts). En aquest apartat es valorarà la mitjana de l'expedient acadèmic del grau i adequació de la formació de l'estudiant al perfil recomanat. S'aplicarà el següent coeficient de *atingencia (d'entre 0.6 i 1.0 en funció de la titulació):
a. Grau en bioquímica, biomedicina, biologia, biotecnologia i ciències afins, 1
b. Grau en farmàcia, medicina, veterinària i ciències afins, 1
c. Grau en tecnologia d'aliments, nutrició i dietètica, CC. ambientals, 0,8
d. Grau en enginyeria forestal, agronomia, i enginyeries afins, 0,7
e. Grau en química, enginyeria química i afins, 0,6
f. Grau en infermeria, fisioteràpia i ciències afins, 0,6
2. Formació complementària en l'àrea d'estudi del Màster (20 punts)
3. Coneixement d'idioma anglés-Nivell B2 (10 punts)
4. En el cas necessari, se sol·licitarà una carta motivacional o es realitzarà una entrevista personal o per vídeo-conferencia a un màxim de 10 candidats, en fase d'admissió, que no hagen quedat entre els 25 primers (30 punts). La valoració d'aquest apartat se sumarà als obtinguts en els apartats anteriors (els 25 primers sumaren la màxima puntuació de manera automàtica). Els aspectes que s'avaluaran en aquest apartat seran:
· Motivació en les àrees temàtiques del màster (33%)
· Objectius professionals futurs (33%)
· Claredat en l'exposició i estructuració d'idees (33%)
El màster reconeix la rellevància del nivell molecular i de la seua tecnologia inherent en el context clínic modern i proporciona coneixements, actituds i destreses als futurs professionals de les ciències moleculars i de les ciències de la salut, que els situe amb avantatge en un context científic, professional i formatiu comú i interactiu.El perfil de l’estudiant del màster en Aproximacions Moleculars en Ciències de la Salut correspon a estudiants que han finalitzat titulacions de grau (o llicenciatura) en l’àmbit de les ciències de la salut, experimentals i tecnologies afins, i que desitgen completar la seua formació mitjançant la realització d’un màster amb un marcat perfil investigador.
Com a perfil es recomana estar en possessió d’un grau (o llicenciatura) en Biologia, Biotecnologia, Bioquímica, Medicina o Farmàcia, o títols afins de la Universitat de València o d’altres universitats espanyoles, europees o de la resta del món.
Si fóra el cas que calguera una selecció d’estudiants, la Comissió de Coordinació Acadèmica és l’òrgan encarregat de realitzar-la a partir de raons científiques i acadèmiques:
- Adequació de la formació de l’estudiant al perfil recomanat (40-50 %).
- Expedient acadèmic (30-40 %).
- Currículum presentat (amb justificació documental dels mèrits al·legats) (10-20 %).
Si es considera convenient, es podrà realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats en el currículum.
El perfil d’ingrés recomanat és de persones graduades o titulades en Enginyeria Informàtica, Medicina, Farmàcia, Biologia, Biotecnologia, Bioquímica i Ciències Biomèdiques o en altres graus, enginyeries, llicenciatures i màsters amb formació relacionada amb les titulacions anteriors.
Podran accedir al màster les persones graduades o titulades en Enginyeria Informàtica, Medicina, Farmàcia, Biologia, Biotecnologia, Bioquímica i Ciències Biomèdiques o en altres graus, enginyeries, llicenciatures i màsters amb formació relacionada amb les titulacions anteriors.
La Comissió de Coordinació Acadèmica del Màster establirà els complements de formació que l’estudiant haurà de cursar en cada cas per poder afrontar adequadament les assignatures comunes del màster. Aquests complements podran tenir una càrrega màxima de 30 ECTS i es fixaran en funció del perfil i l’historial del candidat.
Els complements formatius que formen part del màster són:
Assignatura
Computadors i sistemes operatius 6 ECTS
Programació 9 ECTS
Estructures de dades i bases de dades 9 ECTS
Medicina i experimentació clínica 6 ECTS
Evolució 6 ECTS
Bioquímica i biologia molecular 9 ECTS
Genètica 9 ECTS
De manera orientativa, encara que en cada cas es farà en funció del perfil del candidat, l’estudiant haurà de cursar:
• Persones titulades en Enginyeria Informàtica o afins:
- Medicina i experimentació clínica
- Evolució
- Bioquímica i biologia molecular
- Genètica
• Persones titulades en Medicina o afins:
- Computadors i sistemes operatius
- Programació
- Estructures de dades i bases de dades
- Evolució
• Persones titulades en Biologia, Biotecnologia o Bioquímica i ciències biomèdiques o afins:
- Computadors i sistemes operatius
- Programació
- Estructures de dades i bases de dades
- Medicina i experimentació clínica
Els criteris de selecció són els següents:
• Expedient acadèmic (40-50 %), calculat d’acord amb la normativa aprovada de valoració d’expedients acadèmics de la UV.
• L’adequació de la formació de l’estudiant al perfil recomanat (30-40 %).
• El currículum presentat (amb justificació documental dels mèrits al·legats) (10-20 %). Si cal, es podrà realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats en el currículum.
En l’actualitat, la necessitat creixent de tractaments de reproducció assistida per a tenir descendència ha originat la necessitat formativa d'especialistes en el tema. Especialment els aspectes de laboratori són de desenvolupament recent i estan en evolució constant i, per tant, en els estudis de grau, bé no hi estan inclosos, o bé no permeten adquirir el coneixement suficient per a l'exercici professional. Totes aquestes raons, juntament amb la rellevància internacional del nostre país en aquest àmbit de la biomedicina, han portat biòlegs, farmacèutics, veterinaris i altres llicenciats afins a expressar el seu interès a rebre formació actualitzada en aquesta matèria, fet que justifica, per tant, l'existència d’un programa de postgrau amb aquests continguts.
El màster posseeix principalment una orientació professional, que aporten els continguts en si mateixos, potenciada per les pràctiques, que equivalen a un 50% del total dels crèdits i es realitzen en un dels grups de clíniques íntegrament dedicades a la reproducció assistida més important a escala mundial en nombre de tractaments que realitza.
Alhora, el màster proporciona una iniciació a la investigació per a l’aplicació posterior tant en l'àmbit universitari com en l’àmbit de la clínica de reproducció.
Està adreçat a persones que han finalitzat titulacions prèvies de grau (o llicenciatura) en l'àmbit de les ciències amb perfil biomèdic, en aquest ordre:
• Biologia
• Farmàcia
• Bioquímica
• Medicina
• Veterinària
• Altres afins
Es valora, a més, l'experiència demostrada en laboratoris de reproducció assistida, l'assistència a cursos, congressos i activitats científiques acreditades i l'experiència demostrada en laboratoris d’investigació bàsica en biomedicina, en aquest ordre.
Les classes del curs 2023/2024 començaran el 11 de setembre. Les classes s'imparteixen en el Centre de Formació del IVI.
La selecció es realitzarà sobre la base de l'experiència i la formació prèvia, científiques i acadèmiques, en l'àrea de la reproducció humana assistida:
- L'adequació de la formació de l'estudiant al perfil recomanat (50%). Per a això, la CCA valora l'estada en règim de contractació o de pràctiques voluntàries en laboratoris de reproducció assistida, l'assistència a congressos internacionals i nacionals, cursos acreditats per les diferents comunitats autònomes i, dins d'aquests últims, segons la proximitat de la seua temàtica als continguts del màster i la seua durada.
- L'expedient acadèmic en el grau d'origen (40%).
- El currículum vitae presentat (amb justificació documental dels mèrits al·legats) (10-20%). En el cas que es considere convenient, es podrà realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats en el currículum.
Aquest màster ofereix formació avançada en l’àrea de l’estomatologia a titulats i titulades dentistes i metges que desitgen aprofundir el seu camp d’investigació. A fi de desenvolupar i millorar la salut oral, tant en l’àmbit de la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la rehabilitació de les seues malalties com en l’àmbit de la necessària interrelació amb professionals de ciències bàsiques, clíniques i salut pública, aquest màster proporciona coneixements teoricopràctics i metodologies especialitzades per a emprendre el doctorat en Odontologia.El perfil d’ingrés recomanat és la llicenciatura o el grau en Odontologia, la llicenciatura o el grau en Medicina i metges especialistes en Estomatologia.
- Acreditació de B2 d'una de les dues llengües pròpies de la Universitat de València que no les tenen com a llengua materna. L’acreditació s’ha de fer mitjançant certificat oficial o la realització una prova oral i escrita.
Es tindrà en compte la formació i l’experiència de l’estudiant, l’expedient acadèmic i el currículum. En igualtat de mèrits es tindrà en compte la relació del sol·licitant amb el Departament d’Estomatologia. En la baremació dels mèrits de l’aspirant es tindrà en compte la valoració següent:
- Expedient acadèmic: 50%
- Beques i activitats organitzades pel Departament d’Estomatologia: 30%
- Publicacions i comunicacions en congressos: 10%
- Altres mèrits: 10%
Les creixents demandes socials cap a la logopèdia no solament es reflecteixen en l’increment de llocs de treball, sinó a través d’altres indicadors. Entre aquests, cal destacar les llistes d’espera dels serveis hospitalaris de logopèdia, que avalen la insuficiència d’aquests tant en referència amb la seua distribució geogràfica com a l’alta taxa de demandants de serveis no atesos; les demandes en l’àmbit educatiu sobre la necessitat d’una major presència de personal de suport, entre els quals hi ha els logopedes; i les demandes de serveis nous d’altres col·lectius.
A més, l’envelliment de la població comporta una major demanda de professionals de la logopèdia per treballar en l’àmbit de les malalties degeneratives, als centres geriàtrics i en altres institucions per rehabilitar el llenguatge de persones grans. Els professionals de la logopèdia també s’estan incorporant en altres àmbits professionals com a resultat de la demanda social: des dels professionals de la veu (cantants, periodistes, professors), fins als serveis de rehabilitació com a conseqüència d’accidents, més enllà d’àmbits tradicionals com els trastorns del desenvolupament o l’aprenentatge del llenguatge en la infància. Finalment, és creixent l’exercici de la logopèdia en grups de població amb necessitats especials molt variades: persones amb síndrome de Down, paràlisi cerebral, trastorns d’espectre autista, esclerosi múltiple, esclerosi lateral amiotròfica, etc.
S'establix per a admissió els següents nivells de prioritat:
Nivell de prioritat 1: Grau i/o diplomatura en logopèdia.
Nivell de prioritat 2: Titulacions relacionades amb educació que incloguen mencions amb assignatures especialitzades en l'atenció a necessitats derivades de dificultats en comunicació, llenguatge i/o parla; només en el cas que l'oferta siga superior a la demanda existent de sol·licituds de nivell de prioritat 1.
Nivell de prioritat 3: Titulacions en psicologia, medicina, fisioteràpia o psicopedagogia que acrediten formació prèvia en trastorns de comunicació, llenguatge i/o parla; només en el cas que l'oferta siga superior a la demanda existent de sol·licituds de nivell de prioritat 1 i 2.
D'altra banda, per a poder ser admés en este Màster, a més d'estar en possessió d'un títol universitari que permeta l'accés a les ensenyances de màster, els estudiants amb nacionalitat de països no castellanoparlants o que procedisquen de sistemes educatius estrangers on la llengua de docència no siga l'espanyol, hauran d'acreditar el nivell B2 de coneixement d'espanyol, definit en la classificació del Marco Comú Europeu de Referència.
Les sol·licituds s'ordenaran d'acord amb la prioritat de la titulació d'accés i, dins de cada nivell de prioritat, segons expedient acadèmic de la titulació d'accés que figure en la sol·licitud.
Aquests últims, els radiofísics, o físics experts en radiacions, realitzen als hospitals tasques concretes de tipus assistencial, com la planificació de tractaments amb radiacions, el control dels equips de radiologia, el disseny i control de les instal·lacions radiològiques, el control del personal i de les zones exposades a radiacions, etc. Aquestes tasques estan legislades des que es va crear el programa d’accés a radiofísic hospitalari intern resident.
El Reial Decret 220/1997, de 14 de febrer, crea i regula l’obtenció del títol oficial d’especialista en radiofísica hospitalària, a partir d’una formació reglada de postgrau, de naturalesa teoricopràctica, en què és imprescindible desenvolupar els aspectes pràctics a través d’un sistema de residència en hospitals, amb un període formatiu de tres anys consecutius, mitjançant el qual s’obté l’especialitat de radiofísic hospitalari, que faculta per al desenvolupament professional de les tasques adés esmentades. Per a accedir a les diferents unitats docents acreditades per a la formació d’especialistes en radiofísica hospitalària cal superar una prova de caràcter nacional dependent del Ministeri de Sanitat i Consum que selecciona els aspirants (llicenciats en física o un altre títol superior en disciplines científiques i tecnològiques).
Tot i que aquest màster no proporciona una formació d’especialista en radiofísica, formació que només es pot aconseguir a través del sistema de residència hospitalària, sí que pretén formar els alumnes en els aspectes físics i tecnològics que es necessiten com a base per a aprofundir en el camp de física mèdica, tant en els aspectes relacionats amb la radioteràpia i la medicina nuclear com en altres vessants d’aplicació de la física a la medicina, tant en la seua aplicació pràctica com en la investigació associada a aquest camp del coneixement.
Els perfils més adequats per a obtenir un màxim aprofitament d’aquests estudis correspon a estudiants que procedisquen de llicenciatures i graus en física, química i enginyeries, i tots aquells nous graus o altres titulacions en què la persona candidata haja cursat matèries de física atòmica i nuclear. Així mateix, es considera un perfil adequat el que correspon a graduats o llicenciats en medicina amb especialitat en radiologia, radioteràpia o medicina nuclear, o que estiguen realitzant la residència en aquestes especialitats.
Els criteris de selecció són aquests:
- L’adequació de la formació de l’estudiant al perfil recomanat (50 %).
- L’expedient acadèmic (30%).
- El currículum presentat (20%) (amb justificació documental dels mèrits al·legats). Si es considera convenient, es podrà realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats en el currículum.
El continu avanç de la investigació en l’àrea de les ciències de la salut, i més concretament en la fisiologia, fa necessària la formació d’investigadors especialistes en aquest camp. Per això, el Màster en Fisiologia per la Universitat de València està dedicat a l’aprofundiment en els aspectes més actuals de la investigació en fisiologia i posa l’èmfasi en els temes relacionats amb l’experiència i especialització del professorat que l’imparteix. L’objectiu bàsic del màster és proporcionar als estudiants una formació investigadora en el camp de la fisiologia que els permeta l’exercici de la seua tasca professional en un àmbit general i amb les competències que els proporcionen els estudis del màster.
El màster posseeix orientació investigadora, de manera que, amb la formació rebuda, els titulats i titulades podran accedir a llocs de treball en centres d’investigació relacionats amb l’àrea de la salut, o bé podran continuar la seua formació investigadora amb la realització de la tesi doctoral dins el programa en fisiologia, per iniciar una carrera acadèmica a la universitat, on cal assenyalar que la fisiologia està present en un gran nombre de titulacions actuals.
Els perfils més adequats per a obtenir un màxim aprofitament d’aquests estudis corresponen a estudiants que procedisquen de graus i llicenciatures en Medicina, Farmàcia, Biologia, Bioquímica, Biotecnologia, Física, Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, Nutrició i Dietètica, Infermeria, Fisioteràpia, Podologia o Veterinària, així com altres graus afins i llicenciatures equivalents.
Els criteris de selecció són els que segueixen:
- Nota de l’expedient acadèmic de la llicenciatura o grau: 50%
- Beques i col·laboració al Dep. de Fisiologia de la Universitat de València: 30%
- Publicacions i comunicacions en congressos: 10%
- Altres mèrits: 10%
Quan es considere convenient, es podrà realitzar una entrevista personal sobre els mèrits al·legats en el currículum.
Actualment, i semblantment a altres branques pertanyents a les ciències de la salut, la formació dels infermers i infermeres mitjançant els estudis universitaris de grau, ha fet possible que els i les professionals d’infermeria obtinguen un nivell de competència suficient però de caràcter generalista.
A causa de l’avanç científic i tecnològic, la pràctica de la infermeria està evolucionant cap a la necessitat d’un major coneixement específic i autonomia dins del món sanitari. Dins d’aquesta varietat, aquest màster té per objectiu ampliar la formació clínica assistencial i de gestió específiques en infermeria oncològica que requereixen una particular formació per aconseguir una incorporació laboral més eficaç. D’altra banda, respecte a aquesta major autonomia de la infermeria que ha aconseguit els darrers decennis, és important destacar que un altre objectiu crucial del màster és fomentar la formació investigadora del professional en infermeria oncològica per permetre l’ingrés a cicles de doctorat per a infermeria ja vigents a la Universitat de València.
Per tant, aquest màster pretén formar i fomentar tant les funcions assistencials d’infermeres i infermers en el camp assistencial relacionat amb la cura del pacient oncològic com aquelles tasques relacionades amb la gestió i la recerca dins de l’oncologia.Graduats i graduades en Infermeria o equivalent.
1. FORMACIÓ
1.1. EXPEDIENT ACADÈMIC: màxim 15 punts.
1.2. Expedient acadèmic de grau o diplomatura en Infermeria (nota mitjana sobre 10).
Altres titulacions (1 punt per cada titulació de nivell MECES 2 i 2 punts per titulació MECES 3).
2. RECERCA: màxim 15 punts.
2.1. PUBLICACIONS INDEXADES: màxim 3 punts.
Articles en revistes especialitzades nacionals/internacionals, llibres, capítols de llibre amb ISBN (fins a 0,5 punts per publicació).
2.2. PROJECTES DE RECERCA: màxim 2 punts.
Participació en projectes R+D obtinguts en convocatòries públiques competitives universitàries, autonòmiques/nacionals/internacionals, fins a 0,5 punts per any).
2.3. PARTICIPACIÓ EN CONGRESSOS: màxim 2,5 punts
Aportacions a congressos nacionals/internacionals (fins a 0,5 per aportació).
2.4. ALTRES MÈRITS: màxim 2,5 punts.
Altres publicacions, transferència de resultats de la recerca, estades de recerca (fins a 0,5 per aportació),
3. EXPERIÈNCIA LABORAL: màxim 5 punts.
0,1 punts per mes complet treballat*.
*L’experiència laboral en l’àmbit de la infermeria oncològica es valora amb 0,3 punts per mes complet treballat.
4. MOTIVACIÓ (CARTA): màxim 2 punts.
5. ENTREVISTA (només en cas d’empat): màxim 1 punt.
L’entrevista personal només es realitzarà davant la situació d’empat de dos o més aspirants a una plaça i té un valor discriminatori. No obstant això, si l’admissió de les persones que es troben en situació d’empat no supera el 10% del total de places, la CCA del màster pot decidir l’admissió de totes elles.
La drogodependència constitueix el principal problema per a la salut pública als països desenvolupats. El consum de drogues d’abús incideix sobre tota la població, i les il·legals tenen major prevalença en la població més jove, creant a tots ells incapacitat i gran morbiditat per al patiment de molt diverses patologies, entre les quals s’inclou la neuropsiquiàtrica; de la qual encara s’està molt lluny de conèixer quin paper pot representar la seua causa o desenvolupament.
L’addicció és una malaltia crònica, recidivant, caracteritzada per la pèrdua del control sobre l’ús d’una substància per part del pacient. Aquesta substància (o conducta) passa a ocupar un lloc preeminent en la vida de l’individu, i afecta no solament l’equilibri normal de les seues funcions vitals sinó al paper homeostàtic de les seues conductes i el seu entorn, a través dels problemes generats pels comportaments que imposa la droga en l’individu.
La demanda social i sanitària en drogodependències és afrontada per múltiples professionals (psiquiatres, psicòlegs, assistents socials, infermers, etc...) des d’especialitats més genèriques. No obstant això, la complexitat del maneig del drogodependent requereix una especialització que reculla una sola formació especialitzada amb un fort caràcter multidisciplinari. En el cas de la psicologia, el desenvolupament professional en l’àmbit de les drogodependències podrà afavorir una via prèvia d’especialització futura juntament amb diferents professionals, sobretot de ciències de la salut, que millorarà la projecció clínica i per tant les demandes professionals d’aquesta professió.
El perfil d’ingrés recomanat es correspon al d’un llicenciat/ada o graduat/ada en Psicologia, Medicina, Farmàcia, Treball Social o Magisteri.
Podran ser admesos al Màster en Investigació, Tractament i Patologies Associades en Drogodependències els/les llicenciats/ades i graduats/ades en Psicologia, Medicina, Farmàcia, Treball Social i Magisteri.
Els criteris per considerar en la selecció dels futurs estudiants seran:
- La qualificació de l’expedient acadèmic, fins a un 60%.
- Experiència laboral relacionada amb les temàtiques del màster, d'una duració mínima de sis mesos, fins a un 20%.
- Cursat optatives relacionades amb el Màster, fins a un 20%.
En cas que la demanda supere a l’oferta, s’efectuara una ponderació dels requisits de la manera següent:
1. Nota mitjana de l’expedient acadèmic (matricula 5 punts, notable 4 punts, aprovat 3 punts).
2. Nota en les assignatures optatives relacionades amb els continguts del màster (matricula 1 punt, notable 0.5 punts, aprovat 0.2 punts).
3. Experiència laboral relacionada amb la temàtica del màster: 1 punt per cada any treballat.
4. Vinculació en forma de beques de col·laboració: 1 punt per beca i any de gaudi.
5. Títol d’anglès: B1 3 punts.
La investigació biomèdica és un element transcendental per a incrementar el benestar socioeconòmic i la sostenibilitat i millorar la qualitat i expectativa de vida de la ciutadania, ja que permet obtenir: nous coneixements que després són aplicats a una millora de la prevenció i el diagnòstic de les malalties; més seguretat en l’aplicació de fàrmacs i teràpies i un augment de l’eficiència en la utilització dels recursos de salut. Una millor posició en l’àrea d’investigació en salut només estarà determinada per la possibilitat d’oferir línies d’investigació biomèdica en tecnologies farmacèutiques i en tecnologies i ciències de la salut d’alta qualitat, globals, multidisciplinaris i integrades, amb col·laboració entre investigadors i equips bàsics, clínics, de salut pública, salut laboral i salut ambiental pròxims a la realitat assistencial i clínica, orientats a la resolució de problemes.Per a poder ser admés en el màster, els candidats/ les candidates, hauran de ser Llicenciats o Llicenciades o Graduats o Graduades en Medicina, Llicenciats/Llicenciades o Graduats/Graduades en titulacions de l'àrea de ciències de la salut.
Per a poder ser admés en este Màster, a més d'estar en possessió d'un títol universitari que permeta l'accés a les ensenyances de màster els estudiants amb nacionalitat de països no castellanoparlants que a més procedisquen del sistema educatiu d'un país la llengua dels quals no siga l'espanyol, hauran d'acreditar el nivell B2 de coneixement d'espanyol, definit en la classificació del Marco Comú Europeu de Referència.
En cas d’haver-hi més sol·licituds que places ofertes, la selecció d’admesos es farà segons la valoració dels mèrits següents:
50% expedient acadèmic.
30% beques i col·laboració amb els departaments implicats.
10% publicacions i comunicacions en congressos.
10% altres mèrits.
Tots els mèrits al·legats en la preinscripció al Màster han d'acreditar-se documentalment
Els factors que acompanyen la producció de nous fàrmacs són molts i d’índole diversa, la qual cosa fa que de vegades la informació que hi ha sobre ells arribe a la societat mediatitzada o, com a mínim, esbiaixada. Així, doncs, són els professionals de l’àrea de la salut que desenvolupen la seua labor en entitats públiques els que poden actuar de manera independent per proporcionar la informació adequada per a la correcta formació de futurs professionals en dotar-los de la capacitat de filtrar, seleccionar i discernir per a poder arribar a aplicar amb bon criteri (ús racional) la pauta assistencial més adequada en cada cas.El perfil de l’estudiant del màster és el titulats en estudis de grau (o llicenciatura) en l’àmbit de les ciències de la salut i que desitgen completar la seua formació mitjançant la realització d’un màster sobre el medicament, bé per a la investigació i el desenvolupament de nous medicaments, bé per a promocionar l’ús racional dels que ja estan autoritzats.
Així, es recomana com a perfil d’accés al màster estar en possessió d’algun dels títols següents: grau (o llicenciatura) de farmàcia, medicina, infermeria o altres estudis com ara química, ciència i tecnologia d’aliments, nutrició humana i dietètica, bioquímica, ciències ambientals, enginyeria química, tecnologia química o títols corresponents a altres ciències experimentals i tecnologies afins.
La selecció es farà d’acord amb es criteris següents:
- Expedient acadèmic 40%
- Coneixements en matèries relacionades amb el màster 20%
- Beques o treballs de col·laboració amb els departaments i organismes participants 15%
- Publicacions 10%
- Experiència professional 10%
- Altres mèrits 5%
Les malalties parasitàries tropicals continuen sent un problema de control epidemiològic important a causa dels alts índexs de morbomortalitat mundial. De les 11 malalties prioritàries en la llista del Tropical Diseases Research (TDR) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 7 són parasitàries. A més d’aquestes, més de 400 espècies paràsites addicionals infecten l’home en els diversos continents, amb prevalences i intensitats estremidores. Les malalties parasitàries tenen efectes indirectes devastadors sobre la població afectada, essencialment xiquets, en generar retard en el desenvolupament físic i mental. Al mateix temps, els moviments poblacionals i l’alt grau d’immigració constitueixen una amenaça real a la salut pública als països no tropicals.
Els últims anys hem assistit a un augment important de fluxos migratoris internacionals, que han facilitat l’intercanvi de malalties considerades fins ara exclusives de països en via de desenvolupament. Diàriament, els nostres professionals sanitaris afronten malalties que fa uns quants anys eren tingudes per exòtiques o tropicals. A aquesta emergència de les malalties tropicals també contribueix el notable increment de viatgers espanyols a països tropicals.
Cal destacar l’enorme complexitat de les malalties parasitàries (motiu pel qual mai no se n’ha pogut eradicar), la qual ineludiblement necessita un tractat i una aproximació totalment multidisciplinària d’aquestes.
En vista de que ha estat enumerat més amunt, resulta evident l’interès creixent de les malalties parasitàries.
El màster va adreçat a un perfil d’estudiants amb una formació prèvia en matèries relacionades amb els continguts que s’hi imparteixen. Cal esmentar com a perfil d’ingrés recomanat les llicenciatures i/o els graus següents: Medicina, Farmàcia, Veterinària, Infermeria, Ciències Biològiques, Química, Bioquímica; Ciència i Tecnologia dels Aliments; Nutrició Humana i Dietètica; equivalents a l’estranger.
La selecció dels estudiants es realitzarà exclusivament sobre la base de raons científiques i acadèmiques:
- Expedient acadèmic: 40%
- CV, referències i, si és el cas, entrevista personal: 60%
L’objectiu d’aquest màster és donar formació multidisciplinària especialitzada en l’àmbit de les neurociències, facilitar l’adquisició d’eines conceptuals i tècniques per a poder entendre i abordar l’estudi del sistema nerviós, tant normal com patològic, i les seues interaccions amb altres sistemes com ara l’endocrí o l’immune. Es pretén que els estudiants aprenguen els diferents nivells de processament neural, des del molecular fins al dels sistemes, i la seua relació amb el comportament, la cognició i l’emoció, així com la naturalesa de les alteracions que causen patologies i disfuncions, de manera que puguen aplicar les competències adquirides a la recerca, ja siga en l’àmbit de la biologia, ja en el de la psicologia, ja en el de la biomedicina. Es fomentarà l’esperit crític i el rigor científic, la formació metodològica i la capacitat de comunicació en qüestions neurocientífiques, tenint en compte en tot moment la formació de l’estudiant en el camp dels valors ètics i socials d’igualtat, respecte i democràcia.Es recomana haver cursat un grau en una titulació de ciències (biologia, bioquímica, química, física, farmàcia, veterinària o similars), un grau de psicologia o les titulacions de medicina.
A l'inici del primer quadrimestre tots els estudiants realitzaran un curs 0 per a anivellar coneixements. Els/les estudiants procedents de les titulacions en Biologia, Bioquímica i Ciències Biomèdiques, Biotecnologia, Física, Farmàcia, Medicina, Veterinària, Química i afins cursaran les Tutories de Fonaments de Psicobiologia. Els/les estudiants procedents de la titulació de Psicologia i afins cursaran les Tutories De Fonaments de Biologia Cel·lular. Aquestes tutories estan emmarcades dins de les assignatures obligatòries del primer quadrimestre.
CRITERIS ADMISSIÓ
1. EXPEDIENT ACADÈMIC (40 punts)
En aquest apartat es valorarà la mitjana de l'expedient acadèmic del títol. També es considerarà l'adequació de la formació de l'estudiant al perfil recomanat; per a això s’aplicaran els següents coeficients d'atingencia ponderats d'acord amb l'afinitat de la titulació.
| Titulació |
Factor de ponderació |
|
Llicenciatura o Grau en: Biologia, Bioquímica i Ciències Biomèdiques, Biotecnologia, Psicologia, Física, Farmàcia, Medicina, Veterinària i afins |
X 4 |
|
Llicenciatura o Grau en: Química, Educació Física i Esport i afins. Diplomatura o Grau en: Logopèdia, Fisioteràpia, Infermeria, Òptica i Optometria i afins. |
X 2 |
L'admissió d'estudiants que hagen realitzat altres títols de diplomats/des universitaris/es serà valorada per la Comissió Acadèmica del Màster en cada cas.
2. CARTA DE MOTIVACIÓ QUE JUSTIFIQUE L'INTERÈS EN CURSAR EL MÀSTER (30 punts)
Es tindran en compte aspectes relatius a la motivació en les àrees temàtiques del màster així com objectius professionals futurs.
3. CURRÍCULUM (30 punts)
Es valoraran les publicacions, cursos, congressos, Doctorats, Masters afins, MIR en neurologia o similars i l'experiència pràctica en Neurociències.
Cada ítem, sempre que estiga justificat documentalment, será ponderat per la seua afinitat amb els continguts del Màster amb un factor de ponderació de 0.2, 0.5 o 1.
La especialización en Nutrición supone una opción de enorme interés y aplicación inmediata, considerando las claras implicaciones que tiene en el ejercicio de la profesión en el ámbito de la Salud con especial orientación a individuos y colectivos específicos: neonatal, infantil, envejecimiento, deportiva, embarazo, envejecimiento y patologías nutricionales, entre otras, que asumirán o ya están asumiendo en el sistema sanitario, por partes de diversos profesionales; incluyendo dietistas nutricionistas,
farmacéuticos y médicos entre otros.
L'especialització en Nutrició és una opció d'enorme interès i aplicació immediata, ateses les clares implicacions que té l'exercici de la professió en l'àmbit de la salut amb especial orientació a individus i col·lectius específics: neonatal, infantil, envelliment, esportiva, embaràs, envelliment i patologies nutricionals, entre altres, i la importància que assumiran o ja han assumit en el sistema sanitari diversos professionals: dietistes nutricionistes, farmacèutics i metges, entre altres. En el Llibre blanc de les professions sanitàries a Catalunya s'assenyala que és previsible que es produïsca un increment de la necessitat d'assessorament dietètic i nutricional en l'àmbit de l'atenció primària (AP), tant a centres hospitalaris, com a centres sociosanitaris, i aquesta predicció és aplicable a totes les comunitats espanyoles, inclosa la Comunitat Valenciana. L'Ordre 66/2004, per la qual s'estableixen les directrius per a l'elaboració del pla integral de l'obesitat, la nutrició i l’activitat física (BOE 22-1-2004), i en la qual s’estableix la intervenció dels departaments de sanitat de les comunitats autònomes, provocarà, quan es desplegue, la necessitat de comptar amb la figura del dietista-nutricionista i d’altres professionals sanitaris. En l'àmbit hospitalari, l'Organització Mundial de la Salut va establir, en la 10a Assemblea Mundial de la Salut del 1974, que posteriorment va reafirmar el 1982, que tots els hospitals regionals (600-850 llits) i mitjans (70-150 llits) haurien de disposar de dietistes, i que aquests haurien d'estar en una proporció aproximada d'un dietista-nutricionista per cada 50 pacients. Paral·lelament, la tendència internacional en l'organització de la nutrició clínica se centra en els equips multidisciplinaris, integrats per metges, farmacèutics i professionals d'infermeria i dietètica, amb resultats clínics i econòmics positius. Si ho sumem a l'augment d’aquests professionals en l'àmbit esportiu, de la cooperació al desenvolupament, de la salut pública i comunitària i dels centres sociosanitaris i geriàtrics, ens permet albirar la necessitat d'una formació més especialitzada, com la que es dóna mitjançant aquest màster, que és el primer a Espanya que intenta abastar totes les possibilitats professionals d'aquest col·lectiu, tant en l'àmbit de la seua aplicabilitat a nivell personalitzat, com comunitari. El màster presentat té dos avantatges formatius. D'una banda, la nostra Universitat lidera a Espanya la formació assistencial amb pràctiques amb pacients a través de la Clínica Nutricional de la Fundació Lluís Alcanyís-Universitat de València, que és la primera d'aquestes característiques a escala nacional. D'altra banda, liderem, a Espanya, la formació educativa basada en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) aplicades a la nutrició, la dietètica i la dietoteràpia mitjançant els materials docents realitzats a través de la Convocatòria d'Innovació Educativa de la UV.1. Grau o diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica.
2. Llicenciatura o grau en Farmàcia.
3. Llicenciatura o grau en Medicina.
4. Diplomatura o grau en Infermeria.
5. Qualsevol altra titulació relacionada amb l'àrea de salut.
Criteris i valoració de mèrits per a l'admissió:
Atesos el perfil i els requisits d'admissió específics, l'ordre de preferència s'estableix en funció de les titulacions, i dins de cadascuna s'ordenaran en funció dels seus respectius expedients acadèmics:
1. Grau o diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica.
2. Llicenciatura o grau en Farmàcia.
3. Llicenciatura o grau en Medicina.
4. Diplomatura o grau en Infermeria.
5. Qualsevol altra titulació relacionada amb l'àrea de salut.
La selecció de candidats entre els que complisquen els requisits anteriorment indicats es farà mitjançant la valoració dels apartats següents:
a. Expedient acadèmic: 70%.
b. Memòria explicativa i raonada de l'interès de la persona candidata pel perfil del màster: 10%.
c. Experiència professional: 15%.
d. Coneixement d'idiomes 5%.
Barem segons la titulació:
1. Grau o diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica. (x1)
2. Llicenciatura o grau en Farmàcia. (x1)
3. Llicenciatura o grau en Medicina. (x0.7)
4. Diplomatura o grau en Infermeria. (x0.7)
5. Qualsevol altra titulació relacionada amb l'àrea de salut. (x0.6)
Té com a objectiu formar titulats amb un nivell d’excel·lència en l’àrea de la Psicologia de l’Envelliment i de les Persones Majors.
Es pretén que els titulats: a) posseïsquen coneixements de nivell avançat en les diferents disciplines d’aquesta àrea i en els problemes teòrics i pràctics que l’àrea interdisciplinar té actualment plantejats; b) coneguen, diferencien i avaluen críticament els diferents corrents i tradicions de la psicogerontologia; c) adquirisquen competències professionals i investigadores per al desenvolupament de tasques d’avaluació, intervenció psicològica i/o investigació amb les persones majors sanes, amb deteriorament cognitiu o amb altres patologies associades a l’edat en diferents àmbits familiars i institucionals.
El perfil més adequat d’estudiant en aquest màster és llicenciat o llicenciada, graduat o graduada en Psicologia, capaç de llegir textos científics en anglès i amb la motivació, les actituds i les habilitats interpersonals necessàries per a rebre aquest tipus de formació. El màster està adreçat tant a llicenciats o graduats recents com a persones que ja tenen un cert grau d’experiència professional en algun àmbit de la intervenció psicogerontològica.
Com que el programa està dirigit fonamentalment a l'especialització professional de psicòlegs/as, s'estableix com a criteri d'admissió estar en possessió del títol de Llicenciat o Graduat en Psicologia, o titulació estrangera equivalent.
Com que el programa està dirigit fonamentalment a l'especialització professional de psicòlegs/as, s'estableix com a criteri d'admissió estar en possessió del títol de Llicenciat o Graduat en Psicologia, o titulació estrangera equivalent.
En totes les Universitats, i per a garantir la igualtat de condicions per a tots els estudiants, independentment de la Universitat on es curse, els criteris d'admissió seran els següents:
a) Adequació de la titulació al·legada per a l'ingrés.
b) Mitjana de l'expedient acadèmic en el títol de llicenciatura o grau.
Té un interès fonamental, ja que és un títol de caràcter professional per als llicenciats/graduats en Psicologia. La psicologia en l'àmbit sanitari es regula el 2011, mitjançant la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, disposició addicional setena. Regulació de la Psicologia en l'àmbit sanitari. Aquesta llei, entre altres coses, estableix que tenen la consideració de professió sanitària titulada i regulada amb la denominació “psicòleg general sanitari”, de nivell llicenciat/graduat, en els termes previstos en l'article 2 de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries, els llicenciats/graduats en Psicologia quan desenvolupen la seua activitat professional per compte propi o d’altri en el sector sanitari, sempre que, a més de l'esmentat títol universitari, tinguen el títol oficial de màster en Psicologia General Sanitària. Aquest màster s'ha concebut com una formació aplicada, orientada a l'exercici professional. El màster proposa la formació avançada i especialitzada en coneixements, actituds i destreses que permeten als professionals exercir en l'àmbit de la psicologia de la salut. Així mateix, es pretén la formació de capacitats crítiques i reflexives de l'alumnat que redunden en una millora de la seua pràctica professional i en el desenvolupament i aplicació dels coneixements inclosos. El màster se centra en la promoció, la prevenció, l’avaluació, el tractament i la rehabilitació de tots aquells aspectes relacionats amb la salut i el benestar de les persones. S'instrueix també en els fonaments científics i professionals de la psicologia sanitària i en l'entrenament de totes aquelles habilitats bàsiques pròpies del psicòleg general sanitari.Segons es preveu en l'apartat Tercer. Requisits i duració, de la Resolució de 3 de juny de 2013, de la Secretaria General d'Universitats, per la qual es publica l'Acord de Consell de Ministres de 31 de maig de 2013, pel qual s'estableixen les condicions a les quals hauran d'adequar-se els plans d'estudi conduents a l'obtenció del títol oficial de Màster en Psicologia General Sanitària que habilite per a l'exercici de la professió sanitària titulada i regulada de Psicòleg General Sanitari, per a accedir al Màster de Psicologia General Sanitària, és necessari estar en possessió d'un títol de Llicenciat/Graduat en Psicologia unit, en el seu cas, a una formació complementària que garantisca que l'interessat ha obtingut almenys 90 crèdits ECTS de caràcter específicament sanitari. Els Graduats en Psicologia que hagen superat plans d'estudi amb esment en Psicologia de la Salut adaptats a l'Ordre CNU/1309/2018, de 5 de desembre, per la qual es regulen les condicions generals a les quals s'ajustaran els plans d'estudi del Grau en Psicologia, compleixen aquest requisit d'accés en tindre en el seu títol universitari oficial de grau un esment en Psicologia de la Salut. No obstant això, els posseïdors de títols de Llicenciat/Graduat en Psicologia verificats amb anterioritat a l'entrada en vigor de la citada Ordre CNU/1309/2018 ha obtingut, almenys, 90 crèdits ECTS de caràcter específicament sanitari i, per tant, els posseïdors dels mateixos no requereixen complements de formació.
S'exigirà l'aportació de documentació que garantisca que s'han obtingut 90 crèdits ECTS de caràcter específicament sanitari, segons s'arreplega en l'Apartat 4.2 de l'Annex I del Reial Decret 1393/2007, de 29 d'octubre. Els complements formatius podran obtindre's cursant assignatures del Grau en Psicologia per la UVEG que tinguen vinculació amb les àrees de coneixement de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològics y/o de Psicobiología. També es consideraran altres assignatures d'este Grau de contingut específicament sanitari. Les assignatures considerades complements formatius per a este màster són les que vénen especificades en l'apartat 4.6 de la memòria de verificació del títol.
L'adjudicació de places es farà d'acord amb l'únic criteri de prelació de la nota mitjana de l'expedient acadèmic del grau o llicenciatura en psicologia.
Té un interès fonamental, ja que és un títol de caràcter professional per als llicenciats/graduats en Psicologia. La psicologia en l'àmbit sanitari es regula el 2011, mitjançant la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, disposició addicional setena. Regulació de la Psicologia en l'àmbit sanitari. Aquesta llei, entre altres coses, estableix que tenen la consideració de professió sanitària titulada i regulada amb la denominació “psicòleg general sanitari”, de nivell llicenciat/graduat, en els termes previstos en l'article 2 de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries, els llicenciats/graduats en Psicologia quan desenvolupen la seua activitat professional per compte propi o d’altri en el sector sanitari, sempre que, a més de l'esmentat títol universitari, tinguen el títol oficial de màster en Psicologia General Sanitària. Aquest màster s'ha concebut com una formació aplicada, orientada a l'exercici professional. El màster proposa la formació avançada i especialitzada en coneixements, actituds i destreses que permeten als professionals exercir en l'àmbit de la psicologia de la salut. Així mateix, es pretén la formació de capacitats crítiques i reflexives de l'alumnat que redunden en una millora de la seua pràctica professional i en el desenvolupament i aplicació dels coneixements inclosos. El màster se centra en la promoció, la prevenció, l’avaluació, el tractament i la rehabilitació de tots aquells aspectes relacionats amb la salut i el benestar de les persones. S'instrueix també en els fonaments científics i professionals de la psicologia sanitària i en l'entrenament de totes aquelles habilitats bàsiques pròpies del psicòleg general sanitari.Segons es preveu en l'apartat Tercer. Requisits i duració, de la Resolució de 3 de juny de 2013, de la Secretaria General d'Universitats, per la qual es publica l'Acord de Consell de Ministres de 31 de maig de 2013, pel qual s'estableixen les condicions a les quals hauran d'adequar-se els plans d'estudi conduents a l'obtenció del títol oficial de Màster en Psicologia General Sanitària que habilite per a l'exercici de la professió sanitària titulada i regulada de Psicòleg General Sanitari, per a accedir al Màster de Psicologia General Sanitària, és necessari estar en possessió d'un títol de Llicenciat/Graduat en Psicologia unit, en el seu cas, a una formació complementària que garantisca que l'interessat ha obtingut almenys 90 crèdits ECTS de caràcter específicament sanitari. Els Graduats en Psicologia que hagen superat plans d'estudi amb esment en Psicologia de la Salut adaptats a l'Ordre CNU/1309/2018, de 5 de desembre, per la qual es regulen les condicions generals a les quals s'ajustaran els plans d'estudi del Grau en Psicologia, compleixen aquest requisit d'accés en tindre en el seu títol universitari oficial de grau un esment en Psicologia de la Salut. No obstant això, els posseïdors de títols de Llicenciat/Graduat en Psicologia verificats amb anterioritat a l'entrada en vigor de la citada Ordre CNU/1309/2018 ha obtingut, almenys, 90 crèdits ECTS de caràcter específicament sanitari i, per tant, els posseïdors dels mateixos no requereixen complements de formació.
S'exigirà l'aportació de documentació que garantisca que s'han obtingut 90 crèdits ECTS de caràcter específicament sanitari, segons s'arreplega en l'Apartat 4.2 de l'Annex I del Reial Decret 1393/2007, de 29 d'octubre.
Podran considerar-se els crèdits de formació complementària obtinguts en formació de postgrau que complisca els requisits establits en la Llei 5/2011, de 29 de març, d'Economia Social.
Els complements formatius podran obtindre's cursant assignatures del Grau en Psicologia per la UVEG que tinguen vinculació amb les àrees de coneixement de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològics y/o de Psicobiología. També es consideraran altres assignatures d'este Grau de contingut específicament sanitari. Les assignatures considerades complements formatius per a este màster són les que vénen especificades en l'apartat 4.6 de la memòria de verificació del títol.
L'adjudicació de places es farà d'acord amb l'únic criteri de prelació de la nota mitjana de l'expedient acadèmic del grau o llicenciatura en psicologia.
La importància socioeconòmica del sector alimentari, a més dels grans canvis esdevinguts en el camp de l’alimentació quant a pautes dietètiques, nous aliments, interès creixent per determinats nutrients, noves tecnologies de processament, nous materials d’envasament i biotecnologia alimentaria, requereix professionals i investigadors altament qualificats en aquestes activitats. Els consumidors demanen cada vegada més aliments saludables i segurs, amb millors propietats nutritives i sensorials, fet que obliga a millorar la qualitat i a adequar l’ús de la tecnologia alimentària. Aquest màster ofereix un programa de formació avançada per cobrir aquestes necessitats i preparar especialistes que sàpiguen afrontar els reptes que la indústria d’aquest sector planteja.Els estudiants en possessió d’alguna llicenciatura amb contingut en matèries relacionades amb les ciències dels aliments poden traure el màxim profit del programa. Per això se situen en primer lloc els estudiants de les llicenciatures en Farmàcia, Ciència i Tecnologia dels Aliments i Veterinària, i les diplomatures en Nutrició Humana i Dietètica, però també els estudiants de les llicenciatures en Medicina i Cirurgia, Biologia, Química, Bioquímica i Ciències Mediambientals disposen de coneixements per seguir-lo amb aprofitament, ja que tenen en els seus estudis universitaris una càrrega important de tècniques experimentals. Finalment, estudiants procedents d’altres titulacions de caràcter científic (Ciències del Mar) o d’aspectes bàsicament tècnics (Enginyeria Química o Enginyeria Agrònoma) poden aprofitar la formació oferta per a complementar el seu perfil científic o professional.
En el cas d’estudiants de titulacions que no disposen dels coneixements bàsics per a cursar el màster, la comissió acadèmica del màster determinarà la possibilitat de realitzar prèviament fins a 30 crèdits de formació complementària.
Atenent el perfil i els requisits d’admissió específics, l’ordre de preferència s’estableix en funció de les titulacions, i dins de cada una s’ordenaran segons els expedients acadèmics respectius:
1. Llicenciatures en Farmàcia, Ciència i Tecnologia dels Aliments, Veterinària i diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica.
2. Llicenciatures en Biologia, Química, Bioquímica, Ciències Mediambientals, Medicina i Cirurgia i diplomatura en Infermeria.
3. Llicenciatura en Ciències del Mar.
4. Enginyeria Química i Agrònoma.
5. Qualsevol altra titulació relacionada amb l’àrea.
Així mateix, es consideraran altres mèrits com ara titulacions addicionals, coneixement d’idiomes, publicacions científiques i participació en congressos, i qualsevol tipus d’experiència acadèmica i/o professional.
Com a mitjà higiènic, profilàctic i curatiu, l’exercici físic en els seus diferents vessants s’utilitza des dels orígens de la preocupació humana per la salut. La necessitat que tenen el nous i les noves fisioterapeutes d’ampliar els coneixements específics relatius a l’exercici terapèutic i la metodologia a utilitzar en la recuperació funcional, fan d’aquest màster una oferta formativa necessària i interessant.
La recuperació funcional té cada dia més importància en el tractament de les diferents afeccions, patologies i lesions. Així mateix, és el tractament pal·liatiu més adequat en patologia crònica i del qual es tenen més evidències científiques en els diferents àmbits d’aplicació. Per aquesta raó, els i les fisioterapeutes han d’aprendre i millorar de manera específica aquest recurs terapèutic de gran importància en fisioteràpia.
Per a una correcta recuperació funcional mitjançant exercici, tècnicament anomenat cinesiteràpia, cal tenir coneixement d’una sèrie de matèries bàsiques específicament dirigides a aquesta teràpia. Algunes d’aquestes matèries generals són l’anatomia i biomecànica clínica, la histologia i fisiologia del teixit conjuntiu, l’aplicació del diagnòstic per imatge en la recuperació funcional del pacient, la planificació i protocolització de sistemes de treball mitjançant exercici, així com aspectes específics en les diferents fases de la recuperació, elecció correcta d’exercicis en funció de l’objectiu o l’adequada utilització d’electroestimulació en funció d’aquests aspectes, entre d’altres. A més d’aconseguir competències relatives al coneixement d’aquestes ciències bàsiques i de les tècniques més adequades per al correcte diagnòstic i valoració, l’alumne/a ha d’aprendre aquelles tècniques específiques de tractament que se solen fer servir com a complement de la cinesiteràpia.Les persones destinatàries d’aquest màster només poden ser:
- Graduats/ades en Fisioteràpia o diplomats/ades en Fisioteràpia o títols afins (aquelles titulacions que es corresponguen almenys en un 75-80% al contingut d'estes titulacions i tindre un creditaje suficient, com perquè en el mateix país d'origen li done accés a estudis de màster)
La comissió de coordinació acadèmica realitza la selecció dels estudiants atenent raons científiques i acadèmiques basades en:
Per a ser-hi admès és un requisit indispensable ser diplomat/ada o graduat/ada en Fisioteràpia.
Per la baremació dels alumnes s’assigna una puntuació a cada un dels criteris que s’especifiquen a continuació:
En l’apartat 1 es valora l’expedient acadèmic sobre 10, tenint en compte la puntuació mitjana com a criteri de valoració.
Respecte al criteri 2, els diplomes universitaris presentats es valoren en funció del nombre d’hores, de la manera següent:
En l’apartat 3 es tenen en consideració els anys treballats en serveis i/o unitats de fisioteràpia de les especialitats ofertes en el màster, acreditades mitjançant certificat expedit a aquest efecte, de manera que es comptabilitzarà un punt per cada semestre o fracció treballat.
Si cal, es realitzarà una entrevista personal opcional que determinarà la comissió de coordinació acadèmica, en la qual es consideraran aspectes com les seues inquietuds i valoració de l’exercici com a eina terapèutica en l’àmbit de la fisioteràpia, interès específic per cursar el màster, i perspectives professionals de futur.
Els estudiants estrangers que vulguen accedir al màster han d’estar en possessió del nivell C1 de qualsevol de les dues llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.
Des d’una visió àmplia, la salut pública es pot identificar amb el conjunt d’esforços organitzats de la societat amb una missió principal: prevenir problemes de salut i fomentar la salut de la comunitat.
L’ampli camp d’acció en salut pública implica la participació d’un nodrit grup de professionals provinents de l’àmbit sanitari principalment de la medicina, infermeria, farmàcia, veterinària, etc., a més d’altres professionals no sanitaris que aparentment desenvolupen la seua tasca en altres àmbits, però que sovint són imprescindibles per a la consecució l’objectiu principal.
El màster seleccionarà candidats atenent els criteris següents:
The international labour market is changing very rapidly, as are labour and organisational practices. The organisations need to understand these changes in order to be able to adjust to new developments. In order to meet organisational needs in the definition and creation of meaning and of different organisational practices, and to collaborate in the interventions that organisations carry out, professionals in occupational psychology and organisations need to develop research skills, both basic and applied.
Because of that, the International Joint Master of Research in Work and Organisational Psychology should provide students with an in-depth knowledge of different types of relevant research in both academic and professional settings, and should familiarise them with the different modalities of such research (e.g. research on evaluation, research on innovation and development, research on organisational interventions, etc.) Different types of research have specific methodological requirements and require researchers to identify and engage with the context in which they operate.
Thus, some of the specific competencies of researchers seeking to have a significant impact on their results in terms of innovation and development require transferring laboratory results to larger organisations, designing evidence-based interventions, valorising and commercialising research results, communicating and disseminating research results in various media and through diverse channels, and interacting with entrepreneurs and business people, among other socially relevant functions and tasks.
The International Joint Master of Research in Work and Organisational Psychology which is proposed, with a full research orientation, aims to train professionals in occupational psychology and organisations according to the “scientific-innovative” model. As well as generating and producing research oriented to the scientific community, occupational psychologists and organisations must be able to engage in types of research that have an applied impact on society, organisations and their members.
(Article 16 of Royal Decree 1393/2007, as amended by the Royal Decree 861/2010):
In order to access the official Master’s Degree, it is necessary to hold an official Spanish university degree or another one from a higher education institution of the European Higher Education Area which give access to Master’s Degree courses in the country that grants the degree.
Likewise, graduates from educational systems outside the European Higher Education Area may have access without having their degrees validated, after verification by the University that they accredit a level of training equivalent to the corresponding official Spanish university degrees. As well as they qualify in the country that grants the degree for access to postgraduate education. Access by this means does not imply, in any case, the homologation of the previous degree in possession of the interested party, nor its recognition for other purposes than that of studying the Master’s Degree.
Candidates must hold this qualification before the start date of the Master’s Degree.
In both cases, it is recommended to have studied some curricular intensification, formative itinerary, specialty or mention related to Work Psychology, Organisations and Human Resources.
All information on the web www.maastrichtuniversity.nl/fpn/jointmaster
The recruitment and admission of candidates will be carried out by the Admission Committee, consisting of representatives of the three universities. The 30 places will be assigned to candidates in order of their scores according to the aforementioned criteria. It will be established a waiting list of 10 students.
Candidates must have obtained a university degree in Psychology, or a similar degree that, in the opinion of the Admission Commission, meets similar levels (at least 70 ECTS credits in Psychology and 30 ECTS in Research Methods and Statistics), prior to the start date of the Master’s Degree.
In addition, candidates must certify and advanced knowledge of the English language, according to the C1 Level of the Common European Framework or Reference for Languages (CEFR). In particular, the following certifications at that level will be considered:
· International English Language Testing System (IELTS): with a minimum score of 6.5.
· TOEFL Paper-delivered Test: with a minimum score of 575.
· TOEFL iBT; with a minimum score of 90.
· TOEIC: 720 minimum score for listening and reading, 310 minimum score for speaking and writing.
· Cambridge: Advanced (CAE) Grade C (scale180-184), First Certificate in English (FCE) Grade A (scale 180-184), First Certificate in English (FCE) Grade B (scale 176-179)
· or similar certification
Exempted from this requirement are those who have completed a Bachelor’s or Master’s Degree in English at a university in the European Economic Area, those who have obtained a high school diploma or degree in Australia, Canada, Ireland, New Zealand, Singapore, UK, USA or South Africa, or those who have obtained the International Baccalaureate Diploma or the European Baccalaureate Diploma in English.
Candidates who meet these two requirements will be chosen by the Admission Committee, on the basis of their curriculum vitae, letter of motivation, academic results, letters of recommendation, and evidence of their level of proficiency in the English language.
Two members of the Admission Committee will hold an interview with the candidate. On the basis of the information gathered at the interview, the admission tests, and all the information collected, the Admission Committee will assess the level of knowledge and skills, attitudes and motivation of the candidates, and will apply the following selection criteria:
-Academic record of the Degree in Psychology.
-Motivation and willingness to acquire knowledge in the field of Psychology of Work and Organisations, based on the Motivation Letter of the candidate.
-Motivation and capability to critically analyse the basis for research in the specific field of Psychology of Work and Organisations, based on the structured admission Interview.
-Required communication attitudes and skills for the future career in areas of importance, based on the structured admission Interview.
-motivation and ability to carry out scientific developments in Occupational and Organisational Psychology; based on the structured admission Interview.
-openness and willingness to learn in different international environments; based on the structured admission Interview.
-excellent performance in the English language; based on the linguistic certifications provided.
All information on the web www.maastrichtuniversity.nl/fpn/jointmaster
El continu desenvolupament i apoderament professional i investigador dels egressats en els diferents títols de l'àmbit de l'educació, les ciències socials i les humanitats, i específicament del context de l'educació social, requereix una oferta formativa que aprofundisca nous camps de coneixement interdisciplinari i oferisca eines conceptuals i procedimentals que milloren la competitivitat professional i la capacitat investigadora. El mapa curricular ofert en aquests graus mostra un ample ventall de coneixements relacionats amb la formació psicosociopedagògica del professional que intervindrà en els projectes i programes de la intervenció socioeducativa. Però, aquesta formació de nivell de grau no pot impedir que el tractament de les problemàtiques socioeducatives siga en molts casos d'escassa profunditat. En efecte, com s’ha assenyalat des de diferents anàlisis del món social, la complexitat estructural és creixent i l'actual fase del capitalisme, abans focalitzada en el treball i la producció, mostra ara nous rostres relacionats amb el consum, la individualització o la precarietat dels vincles humans. La desregulació i la globalització econòmica produeixen noves formes de relació social i cultural molt més fràgils i canviants, i sobre aquesta realitat transitòria i líquida (en el sentit de Bauman) la mirada de l'educador i l'educadora social ha de situar nous interrogants, dissenyar noves estratègies i habilitar noves formes de recerca i construcció de coneixement social i educativament ment útil. El títol de màster en Educació i Acció Social es fonamenta, tant des del punt de vista acadèmic, com professional, en aquestes noves analítiques i pretén interessar-hi els egressats cap a les noves problemàtiques i conrear el coneixement necessari per obtenir respostes adients. El disseny d'aquest màster se centra en la professionalització de l'acció socioeducativa, i obre simultàniament la porta a la recerca. Aquesta és una característica fonamental per als egressats en educació social, que des de la diplomatura mai no han tingut un camí directe i específic a la recerca. Paral·lelament, també és una proposta interessant per a titulats d’altres estudis amb més tradició (pedagogs, mestres, psicòlegs, treballadors socials...) que de fet també estan desenvolupant la seua tasca professional en aquest àmbit que per definició és interdisciplinari. El màster proposat, a més, integrar l'experiència i les xarxes de treball acumulades en els dos títols propis que s’hi vinculen i que s'han desenvolupat en els últims anys a la Facultat, el diploma de Mediació en la Intervenció Socioeducativa i de el màster europeu en Anàlisi i Innovació de la Intervenció Social i Educativa.L'alumnat que vulga cursar aquest màster ha d'acreditar formació prèvia a nivell de grau en qualsevol dels diferents títols de l'àmbit de l'acció social i educativa, i/o experiència professional en aquesta àrea. L'anàlisi i la reflexió sobre la societat en què vivim, i l'interès per l'educació com a element per facilitar l'emancipació i el desenvolupament integral de les persones i dels grups, són fonamentals per a l'adequat seguiment del màster.
L'admissió es fa de manera personalitzada, tenint en compte el currículum i l'expedient de la persona sol·licitant i d'acord amb els paràmetres globals que estableixen les normes vigents. Dins dels criteris d'admissió, cal assenyalar que aquelles persones interessades a accedir a aquest màster, la llengua materna del qual no siga alguna de les llengües oficials de la Comunitat, han de justificar un nivell de coneixement d’alguna d’aquestes llengües que els permeta seguir de manera òptima les classes, bé mitjançant un document acreditatiu, bé posant-se en contacte amb els directors amb la finalitat d'establir-ne un procediment alternatiu.
Criteris de selecció:
a) Currículum, que es jutjarà d’acord amb aquests criteris:
• Titulació. Es donarà preferència als titulats en Educació Social, Pedagogia, Psicopedagogia, Magisteri o Treball Social, en les seues diferents especialitats (o els seus equivalents estrangers), i entre aquests, els titulats per la Universitat de València.
• Expedient acadèmic.
• Experiència professional.
• Implicació en organismes i/o moviments socials (associacions, ONG…).
• Col·laboració en equips i línies de treball pròpies de les problemàtiques de què tracta el màster.
• Realització de cursos, assistència a congressos, estades a altres universitats o institucions, implicació en equips de treball i xarxes professionals, etc.
b) Entrevista personal, si s’escau, realitzada per la comissió del màster, en els casos en què aquesta comissió determine que és necessària. El resultat d'aquesta entrevista és determinant per a la decisió de selecció. Els criteris utilitzats en l'entrevista són:
• Ajust al perfil.
• Motivació i interès pel màster.
• Formació i experiència prèvia.
Amb aquest màster es pretén, una vegada publicat el Reial Decret 775/2011, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Accés, possibilitar que tots els llicenciats o graduats en Dret que necessiten en el futur obtenir el títol professional per exercir l'advocacia, així com aquells que, sense necessitar-lo, desitgen completar la seua formació jurídica de caràcter generalista o aconseguir altres objectius professionals o acadèmics, tinguen accés a una formació universitària de qualitat i plenament concertada amb el col·legi professional.Estar en possessió del títol de Llicenciat en Dret, Graduat en Dret o d'un altre títol universitari de Grau equivalent sempre acredite l'adquisició de les competències jurídiques previstes en el Reial decret 775/2011, de 3 de juny.
Ja que el màster en Advocacia s'ofereix per cobrir els requisits de formació i pràctica professional que estableix la Llei d'accés, s'estableix com a requisit d'admissió el que preveu l'article 2.1.a) del Reial Decret 775/2011, de 3 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 34/2006, de 30 d'octubre, sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador dels tribunals:
“Estar en possessió del títol de llicenciat en Dret, graduat en Dret o qualsevol altre títol universitari de grau equivalent que reunisca els requisits que estableix l'article 3 d'aquest reglament”.
Segons l'article 3 del Reial Decret 775/2011, de 3 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 34/2006, de 30 d'octubre, sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador dels tribunals, aquests requisits són els següents:
1. Els titulats universitaris de grau, pel que fa a allò a què es refereix la lletra a) de l'article 2, han d'acreditar l'adquisició de les competències jurídiques següents:
a) Conèixer i comprendre els elements, l’estructura, els recursos, la interpretació i l’aplicació de l'ordenament jurídic i saber interpretar les fonts i els conceptes jurídics fonamentals de cadascun dels diferents ordres jurídics.
b) Conèixer i comprendre els mecanismes i procediments de resolució dels conflictes jurídics, així com la posició jurídica de les persones en les seues relacions amb l'administració i en general amb els poders públics.
c) Conèixer i saber aplicar els criteris de prelació de les fonts per determinar les normes aplicables en cada cas, i especialment el de conformitat amb les regles, els principis i els valors constitucionals.
En el cas d'estudiants estrangers, la Comissió de Coordinació Acadèmic podrà exigir l'acreditació de coneixement de l'idioma castellà suficient (nivell B2), realitzant-se, en el seu cas, una prova de nivell específica.
En cas que el nombre de sol·licituds excedisca de les places oferides l'ordenació de les mateixes a l'efecte d'admissió es realitzarà atenent la nota mitjana de l'expedient de la llicenciatura o el grau en Dret. En tal cas, la Comissió de Coordinació del Màster també podrà donar preferència als sol·licitants que necessiten cursar el Màster enfront d'aquells que estiguen o puguen estar col·legiats sense necessitat d'obtindre el títol professional d'advocat o advocada d'acord amb la Llei d'Accés.
A l'efecte de la baremació de l'expedient de l'estudiant, les qualificacions i la nota mitjana haurà d'estar calculada en base 10. En aquells casos en què no siga així, el/la estudiant haurà de sol·licitar a l'ANECA l'equivalència de notes mitges. Per a més informació sobre com sol·licitar la dita equivalència en l'ANECA, consultar l'enllace següent:
http://www.aneca.es/Equivalencia-de-notas-medias
La nota mitjana s'incrementarà en un punt per als estudiants amb dobles titulacions, sempre que estes siguen de Ciències Jurídiques complementades amb disciplines de Ciències Socials. A més, la Comissió de Coordinació del Màster donarà preferència als sol·licitants que necessiten cursar el Màster enfront d'aquells que estiguen o puguen estar col·legiats sense necessitat d'obtindre el títol professional d'advocat o advocada d'acord amb la Llei d'Accés. La preferència s'establix de la manera següent: aquells sol·licitants que necessiten cursar el Màster per a l'obtenció del títol professional d'advocat veuran multiplicada la seua nota mitjana per dos; i aquells sol·licitants que no necessiten cursar el Màster per a l'obtenció del títol professional d'advocat veuran multiplicada la seua nota mitjana per u. La Comissió de Coordinació del Màster podrà incorporar entre els criteris d'admissió una entrevista personal. En l'entrevista personal es valoraran les seues competències jurídiques i formatives, l'adequació del seu perfil a les característiques del Màster en Advocacia i la seua motivació. L'entrevista personal es durà a terme si es considera oportú per a la valoració de determinats casos i serà efectuada pel Director del Màster o persona en qui delegue.
