La séquia de Rovella és la que pren l'aigua més avall en el riu Túria d'entre totes les séquies de la Vega de València, tant per la banda dreta, com per l'esquerra. Però també es coneix per tractar-se de la séquia urbana per excel·lència, ja que creua la ciutat històrica i subministra aigua a les demandes urbanes de neteja i consum des d'època medieval, a banda de les seues funcions de reg agrari.
Recentment les tasques arqueològiques del SIAM varen treure a la llum les ruïnes d'un molí hidràulic islàmic al barri del Carme, concretament al carrer Salvador Giner, cosa que va corroborar l'existència de la séquia en època andalusí, concretament en temps del Califat de Còrdova, a meitat del segle X.
Durant l'època medieval, la séquia de Rovella seria coneguda com a séquia de Russafa, perquè corria en direcció a aquella població i regava ror l'espai entre València, el riu pel nord, Russafa pel sud i fins a Natzaret a la vora de la mar, formant així un gran rectangle paral·lel al riu. En arribar a l'actual camí de Pinedo, vora riu, la séquia de Rovella-Valladar pren direcció sud, ara paral·lela a la mar, i rega una àrea rectangular en les partides de La Punta d'en Silvestre i del Perú, fins al límit meridional de la desembocadura del llit nou del riu Túria.
Com es podria imaginar, el perímetre de reg de la séquia de Rovella ha patit intensament el procés de creixement urbà de la ciutat de València, el qual ha transformat el territori de la séquia, i n'ha convertit algunes parts en séquia urbana i, fins i tot, clavegueram. Aquestes transformacions han tingut conseqüències com el cobriment d'elements arquitectònics de la séquia, la modificació del traçat de la seua xarxa de canals, com per exemple, la destrucció de la séquia que envoltava la muralla de València vora el riu Túria, o l'ampliació del traçat a la zona de Francs i Marjals.
