La zona de reg de la séquia de Mestalla ha correspost històricament a la zona més immediata a la ciutat de València, en el marge esquerre del riu fins a la vora de la mar als poblats marítims. Tot i que es tracta de la séquia que ha regat durant més temps la part més pròxima a la mar i més al sud de tota la comarca, deriva l'aigua entre els assuts de Mislata i Favara, més al nord. 

El seu traçat és, així doncs, peculiar, i pareix que implique una històrica alteriació en l'ordre de captació de l'aigua del caixer del riu en algun moment imprecís al voltant del segle XIII. A aquesta preculiaritat cabria afegir-hi una segona: Mestalla està organitzada en els tres braços de Petra, Rambla i Algirós, els quals han comptat sempre amb el seu propi sequiatge i sequier fins principis del segle XX. 

Segons la teoria d'Enric Guinot (2005), el traçat de la séquia de Petra, de caràcter singular, faria pensar que la séquia de Mestalla és producte de la suma d'altres séquies anteriorment independents que s'unificaren junt a la construcció d'un nou assut comú. 

GUINOT, Enric, SELMA, Sergi i LLORÍA, Reis (2003): El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les aigües de València. Memòria. 

GUINOT, Enric (2005): Les séquies de l'Horta nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d'Agricultura, Generalitat Valenciana. 

SELMA, Sergi (2014): Paisatges històrics, patrimoni i didàctica (les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral, Castelló, Universitat Jaume I.