En 1926, en el context de la política de foment de les obres públiques promoguda per la Dictadura de Primo de Rivera, l'Ajuntament d'Ontinyent va encarregar a l'arquitecte alcoià Vicente Valls Gadea un projecte per a la construcció d'unes escoles graduades de tres seccions per a xiquets i altres tres per a xiquetes, sota el nom de María Cristina, en memòria de la reina, mare d'Alfonso XIII. Per falta de recursos el projecte no va arribar a materialitzar-se fins a la Segona República, moment en què el mateix arquitecte va elaborar un nou projecte per a vuit seccions, quatre per a xiquets i quatre per a xiquetes, que ocupaven respectivament cadascuna de les ales de l'edifici amb entrades independents. Va ser inaugurat al gener de 1934 amb el nom de Grup Escolar Joaquín Costa, que va canviar pel de Luis Vives en finalitzar la Guerra Civil. Per això es va picar la inscripció en pedra al·lusiva al polític regeneracionista, que encara es pot endevinar si es mira amb atenció.

Com era habitual l'edifici es basa en un dels tipus establits per l'Oficina Tècnica de Construccions Escolars del Ministeri d'Instrucció Pública. A partir del model triat d'acord amb les necessitats, l'arquitecte que elaborava el projecte plasmava la seua empremta personal en el programa decoratiu. En el segon projecte Vicente Valls emfatitza els eixos compositius en atorgar major volum a les torres laterals i introduir un cos principal que ressalta l'eix de simetria del conjunt i li atorga una major monumentalitat. La façana principal mostra un predomini del llenguatge casticista que es manifesta en els ràfecs i llenços murals decorats amb maçoneria rejuntada i esgrafiats. A més, s'introdueixen referències clàssiques en les galeries de columnes situades sobre els dos accessos i altres al·lusives a l'art déco, que s'aprecien de forma més clara en la rematada del cos central i en l'enreixat que tanca el conjunt.

Al costat de la façana principal se situaven els espais comuns: vestíbuls, despatxos, biblioteca… i les aules s’ubicaven en la part posterior. La façana de darrere, que recau al pati d'esbarjo, es troba totalment desornamentada. En ella predomina l'obertura sobre el mur, on els finestrals es distribueixen de forma regular per a afavorir unes adequades condicions higièniques d'il·luminació i ventilació a cadascuna de les aules.

En 1984 l'escola es va traslladar a unes noves instal·lacions més àmplies i espaioses. En 1998 va ser cedit a la Universitat de València per a la creació d'una seu universitària, donant origen a l'actual campus d'Ontinyent . En una de les seues unitats es pot visitar l'Aula de la República, que és una de les exposicions permanents del Museu d’Història de l’Escola  de la Universitat de València.

Pel seu interès històric i arquitectònic aquest edifici ha sigut reconegut com a Bé de Rellevància Local.